| dbo:abstract
|
- Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial. Va treballar com a corresponsal a Buenos Aires, París, Madrid, Londres, Berlín, Washington DC o Ginebra i va viatjar a Itàlia, Rússia o Àustria entre altres. Com a corresponsal va col·laborar principalment amb mitjans catalans escrivint en català, com ara La Publicitat, La Veu de Catalunya o la revista Mirador, una activitat complementada amb col·laboracions en castellà a mitjans sud-americans i amb el diari madrileny Ahora. El seu domini de les llengües li va permetre treballar com a traductor per a organismes internacionals com l'ONU, l'OMS, el Banc Mundial i la FAO. L'estada més llarga va ser a Berlín, entre 1922 i 1936, durant la república de Weimar, quan Xammar va publicar l'any 1923 una suposada , la primera que es coneix del futur Führer, on explicava com s'estava covant el que ell va anomenar «l'ou de la serp». Vuitanta anys després la veracitat d'aquesta entrevista va ser qüestionada per Lluís Permanyer i Albert Sánchez Piñol. Són uns anys en què coincideix amb Josep Pla, que també feia de corresponsal i amb qui mantindrà una amistat tota la vida. Des de Berlín va narrar les repercussions de la Primera Guerra Mundial sobre la població alemanya, que van propiciar el desenvolupament del nazisme i l'arribada de Hitler al poder. Sempre compromès amb la República i amb el govern de la Generalitat de Catalunya, del qual va ser representant a París durant la postguerra al servei del president Irla, el seu compromís li suposaria la represàlia franquista i l'extradició, així com la desaparició del seu nom i la seva obra com a referents del periodisme avançat que va practicar. Això el va fer invisible per a tota una generació d'estudiants fins que no es van publicar les seves memòries pòstumes a mitjan anys 1970. Xammar es definia a si mateix com un demòcrata, republicà i catalanista. Afirmà: «Tractant-se de Catalunya, jo no he pres mai precaucions».Va ser molt crític amb aquells que, partint de posicionaments com el seu, van ser «no bel·ligerants» amb el règim franquista de postguerra, com ara els intel·lectuals col·laboradors de la revista Destino, tot i ser considerada un referent liberal, catalanista i democràtic de l'època. (ca)
- Eugeni Xammar (geboren 1888 in Barcelona; gestorben 5. Dezember 1973 in L’Ametlla del Vallès; gesprochen: [euˈdʒɛni tʃa'maɾ]) war ein katalanischer Journalist. Er berichtete als Auslandskorrespondent für verschiedene spanisch- und katalanischsprachige Zeitungen zunächst aus London, während des Ersten Weltkriegs von der französischen Front und von 1922 bis 1937 aus Berlin. (de)
- Eugenio Xammar Puigventós (Barcelona, 1888 - La Ametlla, 5 de diciembre de 1973) fue un periodista, diplomático de carrera, escritor y traductor español. Se exilió de España tras el final de la Guerra civil. (es)
- Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, January 17, 1888 – L'Ametlla del Vallès, December 5, 1973) was an international journalist, career diplomat, and polyglot translator (he spoke seven languages and wrote five) who lived most of his life outside of Catalonia as a correspondent in Europe during the stormy, unstable years of the First and Second World Wars. He worked as a correspondent in Buenos Aires, Paris, Madrid, London, Berlin, Washington DC, and Geneva, and traveled to Italy, Russia, and Austria, among others. As a correspondent, he collaborated principally with Catalan media outlets, writing in Catalan, like La Publicitat, La Veu de Catalunya, or Mirador magazine, which he complemented with activities in Spanish in South American publications and the Madrid-based newspaper Ahora. His mastery of languages allowed him to work as a translator for international organizations like the UN, WHO, World Bank, and FAO. His longest assignment was in Berlin, between 1922 and 1936, during the Weimar Republic, when Xammar published in 1923 an alleged interview of Hitler, the first known such of the future Führer, in which he explains how he was incubating what he called "the serpent's egg". Eighty years later, the authenticity of this interview was called into question by Lluís Permanyer and Albert Sánchez Piñol. These are the years in which he coincided with Josep Pla who was also a correspondent and with whom he maintained a lifelong friendship. From Berlin, he narrated the repercussions of the First World War on the German populace that led to the evolution of Nazism and Hitler's arrival to power. Always committed to the Republic and to the Government of the Generalitat de Catalunya, of which he was a representative in Paris during the postwar period under President Irla, his actions led to Francoist reprisals and extradition, as well as the disappearance of his name and his work for an entire generation of students until his posthumous memoir was published in the mid 1970s. Xammar defined himself as a democrat, Republican, and Catalanist. He stated: "when it comes to Catalonia, I have never taken precautions". He was very critical of those who, despite sharing positions like his own, considered themselves "non-belligerents" with the postwar Francoist regime, like for example the intellectuals who contributed to Destino magazine, despite it being a key liberal, Catalanist, democratic source of the times. (en)
- Eugeni Xammar i Puigventós (Bartzelona, 1888ko urtarrilaren 17a - L'Ametlla del Vallès, 1973ko abenduaren 5a) kataluniar kazetari, diplomatikari eta itzultzaile eleanitz bat izan zen (zazpi hizkuntza mintzatu eta bost idazteko gai zen). Bere bizitzaren zatirik handiena Kataluniatik kanpo Europan barna albiste emaile gisa igaro zuen, batez ere Lehen Mundu Gerra eta Bigarren Mundu Gerra garaian gerra berri emaile gisa. Espainiako Gerra Zibilaren ondoren frankismoaren jazarpenaren ondorioz atzerrian bizitzera derrigortua egon zen. (eu)
|
| rdfs:comment
|
- Eugeni Xammar (geboren 1888 in Barcelona; gestorben 5. Dezember 1973 in L’Ametlla del Vallès; gesprochen: [euˈdʒɛni tʃa'maɾ]) war ein katalanischer Journalist. Er berichtete als Auslandskorrespondent für verschiedene spanisch- und katalanischsprachige Zeitungen zunächst aus London, während des Ersten Weltkriegs von der französischen Front und von 1922 bis 1937 aus Berlin. (de)
- Eugenio Xammar Puigventós (Barcelona, 1888 - La Ametlla, 5 de diciembre de 1973) fue un periodista, diplomático de carrera, escritor y traductor español. Se exilió de España tras el final de la Guerra civil. (es)
- Eugeni Xammar i Puigventós (Bartzelona, 1888ko urtarrilaren 17a - L'Ametlla del Vallès, 1973ko abenduaren 5a) kataluniar kazetari, diplomatikari eta itzultzaile eleanitz bat izan zen (zazpi hizkuntza mintzatu eta bost idazteko gai zen). Bere bizitzaren zatirik handiena Kataluniatik kanpo Europan barna albiste emaile gisa igaro zuen, batez ere Lehen Mundu Gerra eta Bigarren Mundu Gerra garaian gerra berri emaile gisa. Espainiako Gerra Zibilaren ondoren frankismoaren jazarpenaren ondorioz atzerrian bizitzera derrigortua egon zen. (eu)
- Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial. (ca)
- Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, January 17, 1888 – L'Ametlla del Vallès, December 5, 1973) was an international journalist, career diplomat, and polyglot translator (he spoke seven languages and wrote five) who lived most of his life outside of Catalonia as a correspondent in Europe during the stormy, unstable years of the First and Second World Wars. (en)
|
