| dbo:abstract
|
- Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana. Inspirat en el record de l'antic Imperi Romà, aquest propòsit implicava el reconeixement d'una autoritat suprema, la qual cosa va generar una perllongada pugna política i espiritual entre el poder imperial i el poder eclesiàstic, representats principalment en el Sacre Imperi Romanogermànic i l'Església Catòlica, els que s'erigien com a màxims líders a l'Emperador i el Papa respectivament. La idea de domini universal va marcar una època, dividint a la societat en dos bàndols: Güelfs i gibel·lins. Els primers van donar suport a l'Església, mentre que els segons a l'Imperi. Després de la Lluita de les Investidures, els (segles xii i xiii) van mostrar preponderància pels pontífexs (com Innocenci III o Gregori IX), però hi havia mútua dependència entre ambdós (Església i Imperi). Posteriorment (al Segle XIV el sorgiment de poderosos regnes (com França) van posar en serioses dificultats a l'Església després de l'atemptat que va patir Bonifaci VIII. Al Segle XV, el Papat va obtenir gran prestigi, l'església era la rectora de la vida intel·lectual, encara que la idea del Dominium mundi no va tornar a aparèixer en la seva essència original, tot i que tots dos poders universals van subsistir. Des del Segle XVI en endavant, els monarques van passar a ser amos no només de la propietat, sinó fins i tot de la vida i la mort dels seus súbdits. S'iniciava l'època absolutista, i això implicava "absolutisme teològic", de manera que el poder papal quedava molt per sota del poder imperial.Des del Segle XVIII el poder dels monarques va declinar, i va ser traslladat gradualment als "pobles" a través de les democràcies, però l'Església ja no seria la rectora de la vida intel·lectual i moral com ho va ser al Segle XV. (ca)
- Dominium mundi („Světovláda“) je označení myšlenky univerzální říše, která se objevila ve středověku. Myšlenka byla inspirována vzorem starého Římského imperia, přičemž plán předpokládal uznání jediné nejvyšší společné autority. Realizace plánu by znamenala značné mocensko-politické a duchovní rozšíření císařské a církevní moci, představovanou Svatou říší římskou a Římskokatolickou církví, respektive jejich legitmními hlavami - císařem a papežem. (cs)
- Dominium mundi es el nombre con que se conoce la idea de dominio universal desarrollada en la Edad Media. Inspirado en el recuerdo del antiguo Imperio romano, este propósito implicaba el reconocimiento de una autoridad suprema, lo que generó una prolongada pugna política y espiritual entre el poder imperial y el poder eclesiástico, representados principalmente en el Sacro Imperio Romano Germánico y la Iglesia católica, los que erigían como máximos líderes al emperador y al papa respectivamente. La idea de dominio universal marcó una época, durante gran parte del medievo, dividiendo a la sociedad en dos bandos: güelfos y gibelinos. Los primeros apoyaron a la Iglesia, mientras los segundos al Imperio. Tras la Querella de las Investiduras, los siglos XII y XIII mostraron preponderancia de los pontífices (como Inocencio III o Gregorio IX), pero existía mutua dependencia entre ambos (Iglesia e Imperio). Posteriormente, en el siglo XIV el desarrollo de los nacientes Estados, como Francia, pusieron en serios aprietos a la Iglesia, tras el atentado que sufriera Bonifacio VIII. En el siglo XV el papado obtenía gran prestigio y la Iglesia seguía siendo la rectora de la vida intelectual, aunque la idea del Dominium mundi no volvió a aparecer en su esencia original, a pesar de que ambos poderes universales subsistieron.Desde el siglo XVI en adelante, los monarcas pasaron a ser dueños no solo de la propiedad, sino incluso de la vida y la muerte de sus súbditos. Se iniciaba la época absolutista, y ello implicaba "absolutismo teológico", por lo que el poder papal quedaba muy por debajo del poder imperial. Desde el siglo XVIII el poder de los monarcas declinó, y fue trasladado paulatinamente a los "pueblos" a través de las democracias, pero la Iglesia ya no sería la rectora de la vida intelectual y moral como lo fuera en el siglo XV. (es)
- Dominium mundi is an idea of universal dominion developed in the Middle Ages. Inspired by the memory of the Roman Empire, dominium mundi implied the recognition of one supreme authority, which generated a prolonged political and spiritual struggle between imperial and ecclesiastical power. This struggle can be said to have begun with the Investiture Controversy, and was mainly embodied by the Holy Roman Empire and Catholic Church, which elevated the emperor and Pope, respectively, to the status of supreme ruler. The idea of universal dominion divided Italy into the warring faction of Guelphs and Ghibellines. Guelphs supported the Church, while the Ghibellines supported the Empire. After two hundred years of division during the 12th and 13th centuries, neither one of the powers had prevailed, due to their mutual dependency and the rise of the powerful and practically independent reigns of Church and the State. The idea of dominium mundi did not reappear in its original form, despite the fact that both universal powers subsisted. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Dominium mundi („Světovláda“) je označení myšlenky univerzální říše, která se objevila ve středověku. Myšlenka byla inspirována vzorem starého Římského imperia, přičemž plán předpokládal uznání jediné nejvyšší společné autority. Realizace plánu by znamenala značné mocensko-politické a duchovní rozšíření císařské a církevní moci, představovanou Svatou říší římskou a Římskokatolickou církví, respektive jejich legitmními hlavami - císařem a papežem. (cs)
- Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana. Inspirat en el record de l'antic Imperi Romà, aquest propòsit implicava el reconeixement d'una autoritat suprema, la qual cosa va generar una perllongada pugna política i espiritual entre el poder imperial i el poder eclesiàstic, representats principalment en el Sacre Imperi Romanogermànic i l'Església Catòlica, els que s'erigien com a màxims líders a l'Emperador i el Papa respectivament. (ca)
- Dominium mundi is an idea of universal dominion developed in the Middle Ages. Inspired by the memory of the Roman Empire, dominium mundi implied the recognition of one supreme authority, which generated a prolonged political and spiritual struggle between imperial and ecclesiastical power. This struggle can be said to have begun with the Investiture Controversy, and was mainly embodied by the Holy Roman Empire and Catholic Church, which elevated the emperor and Pope, respectively, to the status of supreme ruler. The idea of universal dominion divided Italy into the warring faction of Guelphs and Ghibellines. Guelphs supported the Church, while the Ghibellines supported the Empire. After two hundred years of division during the 12th and 13th centuries, neither one of the powers had prevail (en)
- Dominium mundi es el nombre con que se conoce la idea de dominio universal desarrollada en la Edad Media. Inspirado en el recuerdo del antiguo Imperio romano, este propósito implicaba el reconocimiento de una autoridad suprema, lo que generó una prolongada pugna política y espiritual entre el poder imperial y el poder eclesiástico, representados principalmente en el Sacro Imperio Romano Germánico y la Iglesia católica, los que erigían como máximos líderes al emperador y al papa respectivamente. (es)
|
