| dbo:abstract
|
- قانون التواقيع، والذي يرجع إلى زمن ديسقوريدوس وجالينوس، ينص على أن الأعشاب التي تمثل أعضاء مختلفة من الجسم يمكن أن يستخدمها المداوون بالأعشاب لمعالجة أمراض تلك الأعضاء من الجسم. كان التفسير اللاهوتي -كما اقترح علماء النبات أمثال وليام كولز- أن الإله كان يريد أن يظهر للبشر ما يمكن للنباتات أن تكون مفيدة في علاجه. يُعد هذا اليوم علمًا زائفًا، وقد أدى إلى العديد من الوفيات والأمراض الشديدة. فالزراوند على سبيل المثال كان يستخدم على نطاق واسع لحالات الحمل، وهو مسبب للسرطان ومؤذٍ جدًّا للكلى؛ بسبب محتواه من حمض الأريستولوشيك (مشتق من الجذرين اليونانيين: أريستوس وتعني الأفضل، ولوشيلا وتعني ولادة الطفل). تحتوي العديد من النباتات على كيماويات سامة لا يظهر مفعولها مباشرةً، أو لا يسهل ربطه بالنبتة بدل عوامل أخرى؛ وذلك كوسيلة حماية من الافتراس. (ar)
- La teoria del signe o doctrina de les signatures en medicina antiga, fa referència a la creença o convicció sobre que les plantes, els animals o els minerals porten sovint els signes que permeten conèixer les seves virtuts. Va ser un element important en la medicina medieval i més enllà fins a ser substituïda per la medicina científica. La teoria de les signatures és un mètode d'observació del món, principalment de les plantes medicinals i la seva lliure associació per analogia amb una part del cos humà que assenyala. Respon al principi, no considerat científic, de similia similibus curantur: els similars són guarits pels seus semblants. La interpretació que les plantes i altres objectes porten el signe de les seves virtuts terapèutiques o màgiques inscrites en el seu propi aspecte és una característica de moltes cultures pretecnològiques, i té una llarga tradició en la cultura europea. En la doctrina de les signatures no calia equivalència, homologia o identitat de funció, entre l'òrgan a tractar i el remei, sinó només algun senyal indicatiu. Aquesta convicció queda reflectida en el noms populars de moltes plantes (herba fetgera, escurçonera, sanguinària blava, pulmonària, etc.) Un fonament teològic d'aquesta creença sobre una concordança entre la forma de les plantes i les seves propietats guaridores va ser tingut molt en compte durant segles. Per exemple Jakob Böhme (1575–1624), suggerí que Déu havia marcat els objectes amb un signe, segons per a què servien. El concepte va ser desenvolupat per Paracels però ja en temps de Galè i Dioscòrides s'estava aplicant. (ca)
- Die Signaturenlehre oder Lehre von den Signaturen (lateinisch signatura rerum; von signare = bezeichnen, kennzeichnen) ist die Lehre von den Zeichen in der Natur, die als Merkmale auf Ähnlichkeiten, Verwandtschaften und innere Zusammenhänge hinweisen. Analogien bestehen demnach zwischen Form, Farbe, Charakter, Geruch, Geschmack, Standort, Entstehungszeit, humoralpathologischen und astrologischen Zuordnungen und vielen weiteren Aspekten. Die Signaturenlehre beruht auf einem kosmischen Denken in Entsprechungen (universale Sympathie bzw. Mikrokosmos-Makrokosmos-Lehre) – eine Bohne habe eine Heilwirkung bei Nierenleiden; die Form der Walnuss prädestinierte sie für Behandlungen des Gehirns; der gelbe Saft des Schöllkrauts wirke bei Gelbsucht – und ist als typische Denkform nicht-naturwissenschaftlicher Welterklärungsmodelle weltweit zu finden. Als Prinzip herrscht sie in der Mehrzahl traditioneller Heillehren, die solche Kosmologien als Rahmen voraussetzen. (de)
- The doctrine of signatures, dating from the time of Dioscorides and Galen, states that herbs resembling various parts of the body can be used by herbalists to treat ailments of those body parts. A theological justification, as stated by botanists such as William Coles, was that God would have wanted to show men what plants would be useful for. It is today considered to be pseudoscience, and has led to many deaths and severe illnesses. For instance birthwort (so-called because of its resemblance to the uterus), once used widely for pregnancies, is carcinogenic and very damaging to the kidneys, owing to its aristolochic acid content. As a defense against predation, many plants contain toxic chemicals, the action of which is not immediately apparent, or easily tied to the plant rather than other factors (en)
- Con la expresión teoría de las signaturas, “teoría del signo” o doctrina de las signaturas, se alude a la convicción, presente tanto en la medicina antigua como en la medicina popular de muchos países, de que las plantas, los animales o los minerales llevan a menudo sobre sí los signos que permiten conocer sus virtudes. La interpretación de que las plantas y otros objetos llevan el signo de sus virtudes terapéuticas o mágicas inscrito en su propio aspecto, cuando no en su nombre, es propio de muchas culturas primitivas, y tiene una larga tradición en la cultura europea. La metafísica cristiana introdujo esta noción en la teología, afirmando que el Creador ha puesto en cada ser las señas de para qué sirve. Plinio el Viejo registra en su Historia Natural que en la medicina popular de su tiempo los órganos de los animales eran usados para tratar los males de los órganos humanos equivalentes. Por ejemplo el ojo derecho de la rana era considerado apropiado para tratar el ojo derecho humano, pero para tratar el ojo izquierdo se necesitaba el ojo izquierdo del animal. En la doctrina de las signaturas no hace falta equivalencia, homología o identidad de función, entre el órgano a tratar y el remedio, sino solo alguna señal visual indicativa. En su variante verbal, el signo no se encuentra sobre el objeto curativo, sino que es o está asociado a su nombre. Galeno decía que el cangrejo (καρκίνος, carcinos, en griego, y cancer en latín) estaba indicado para la cura del carcinoma o cáncer (καρκίνωμα, en griego y cancer en latín), atribuyendo el nombre del mal a su parecido con el animal. El mismo grado de identidad lo encontramos en la palabra latina uva, que indicaba por igual la fruta que el órgano situado en la garganta que ha quedado en el lenguaje anatómico en forma diminutiva, uvula (úvula). Para curar la irritación de la úvula, el médico tenía que manchar de púrpura una semilla de uva pasa, colocarla junto al órgano irritado, y recitar Uva uvam emendat (la uva arregla a la uva). También funcionaba como medida preventiva, porque si un romano encontraba una uva que estaba pasándose y, cogiéndola entre el pulgar y el anular de la mano izquierda, se la llevaba a la boca y la tragaba sin tocarla con los dientes, podía estar seguro de haberse librado de la irritación de úvula para todo el año. (es)
- La théorie des signatures ou principe de signature est un mode de compréhension du monde dans lequel l'apparence des créatures, principalement des végétaux, est censée révéler leur usage et leur fonction. Elle s'applique surtout aux plantes médicinales, en vertu de leurs pouvoirs thérapeutiques. Une théorie des signes indicateurs, développée depuis l'Antiquité puis dans l'Occident médiéval et pendant la Renaissance, a été reprise par de nombreux médecins, botanistes et alchimistes. Elle devient au XVIe siècle une théorie des signatures systématisée avec les figures marquantes que sont le Suisse Paracelse, qui formule le principe similia similibus curantur « les semblables soignent les semblables », et l'Italien della Porta, qui pousse la théorie à l'extrême. Elle est largement contestée dès le XVIIe siècle et totalement abandonnée par le monde savant du Siècle des Lumières. (fr)
- De signatuurleer is een niet-wetenschappelijke theorie die inhoudt dat uiterlijke kenmerken van (met name) planten die overeenkomsten vertonen met delen van het menselijk lichaam, aanwijzingen geven over de delen van het menselijk lichaam waarvoor deze gebruikt kunnen worden. Deze doctrine stelt dat de overeenkomst met opzet is aangebracht door de Schepper dan wel de natuur. De moderne wetenschap stelt dat het hier gaat om een bijgeloof, en dat eventuele gevallen waarin het klopt op louter toeval berusten: dat wil zeggen dat tegenover elk geval waarin de signatuurleer opgaat, een veelvoud van gevallen is aan te geven waarin ze niet opgaat. (nl)
- La dottrina delle segnature (dal latino signatura, cioè «firma») è un'antica forma di conoscenza che studia l'aspetto, o appunto il «segno», con cui ogni elemento naturale di origine animale, vegetale o minerale si presenta, svelando per analogia la sua funzione terapeutica delle parti del corpo umano più simili ad esso. Corrispondenze analogiche tra piante e animali in un'incisione di Giambattista della Porta (1588). Sviluppata da medici, botanici e alchimisti durante il Medioevo e il Rinascimento, tale dottrina si basava sulla corrispondenza ermetico-filosofica tra macrocosmo e microcosmo, ravvisando un rapporto di simpatia ovvero di affinità tra il mondo e l'essere umano, per cui ad esempio una noce ha una relazione occulta col cervello per via della loro somiglianza, o la forma di un fagiolo con quella dei reni. Lo studio, applicato soprattutto alle piante medicinali, si estendeva ai nessi tra sagome, colori, odori, posizioni, tempi di manifestazione, caratteri, esiti patologici, temi astrali, temperamenti umorali, e diverse altre qualità, ritenute soggiacenti a un comune archetipo spirituale. (it)
- Signaturläran är en medicinsk teori som härstammar från antiken. Enligt signaturläran kan växter som liknar ett visst organ i kroppen bota sjukdomar i organet ifråga. Exempelvis skulle blåsippans blad kunna användas mot leversjukdomar, och beredningar av gula blommor vara verksamma mot gulsot. Signaturläran går i viss mån igen i en del varianter av det sena 1900-talets och tidiga 2000-talets alternativmedicinska läror och new age. Signaturläran systematiserades under renässansen, vid de apoteksrörelser som började uppkomma. Bland de personer som ägnade mycket möda åt att utforma detaljer i signaturläran finns den schweiziske renässansläkaren och mystikern Paracelsus. (sv)
- Учение о сигнатурах — учение о взаимосвязях в живой и неживой природе, проявляющееся во внешнем подобии и отмеченное особыми знаками (сигнатурами). Присутствует у Галена и Диоскорида, позже было развито Парацельсом и Якобом Бёме. Учение утратило научную актуальность в XVII веке. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- De signatuurleer is een niet-wetenschappelijke theorie die inhoudt dat uiterlijke kenmerken van (met name) planten die overeenkomsten vertonen met delen van het menselijk lichaam, aanwijzingen geven over de delen van het menselijk lichaam waarvoor deze gebruikt kunnen worden. Deze doctrine stelt dat de overeenkomst met opzet is aangebracht door de Schepper dan wel de natuur. De moderne wetenschap stelt dat het hier gaat om een bijgeloof, en dat eventuele gevallen waarin het klopt op louter toeval berusten: dat wil zeggen dat tegenover elk geval waarin de signatuurleer opgaat, een veelvoud van gevallen is aan te geven waarin ze niet opgaat. (nl)
- Учение о сигнатурах — учение о взаимосвязях в живой и неживой природе, проявляющееся во внешнем подобии и отмеченное особыми знаками (сигнатурами). Присутствует у Галена и Диоскорида, позже было развито Парацельсом и Якобом Бёме. Учение утратило научную актуальность в XVII веке. (ru)
- قانون التواقيع، والذي يرجع إلى زمن ديسقوريدوس وجالينوس، ينص على أن الأعشاب التي تمثل أعضاء مختلفة من الجسم يمكن أن يستخدمها المداوون بالأعشاب لمعالجة أمراض تلك الأعضاء من الجسم. كان التفسير اللاهوتي -كما اقترح علماء النبات أمثال وليام كولز- أن الإله كان يريد أن يظهر للبشر ما يمكن للنباتات أن تكون مفيدة في علاجه. (ar)
- La teoria del signe o doctrina de les signatures en medicina antiga, fa referència a la creença o convicció sobre que les plantes, els animals o els minerals porten sovint els signes que permeten conèixer les seves virtuts. Va ser un element important en la medicina medieval i més enllà fins a ser substituïda per la medicina científica. La teoria de les signatures és un mètode d'observació del món, principalment de les plantes medicinals i la seva lliure associació per analogia amb una part del cos humà que assenyala. Respon al principi, no considerat científic, de similia similibus curantur: els similars són guarits pels seus semblants. La interpretació que les plantes i altres objectes porten el signe de les seves virtuts terapèutiques o màgiques inscrites en el seu propi aspecte és una (ca)
- Die Signaturenlehre oder Lehre von den Signaturen (lateinisch signatura rerum; von signare = bezeichnen, kennzeichnen) ist die Lehre von den Zeichen in der Natur, die als Merkmale auf Ähnlichkeiten, Verwandtschaften und innere Zusammenhänge hinweisen. Analogien bestehen demnach zwischen Form, Farbe, Charakter, Geruch, Geschmack, Standort, Entstehungszeit, humoralpathologischen und astrologischen Zuordnungen und vielen weiteren Aspekten. Die Signaturenlehre beruht auf einem kosmischen Denken in Entsprechungen (universale Sympathie bzw. Mikrokosmos-Makrokosmos-Lehre) – eine Bohne habe eine Heilwirkung bei Nierenleiden; die Form der Walnuss prädestinierte sie für Behandlungen des Gehirns; der gelbe Saft des Schöllkrauts wirke bei Gelbsucht – und ist als typische Denkform nicht-naturwissenscha (de)
- The doctrine of signatures, dating from the time of Dioscorides and Galen, states that herbs resembling various parts of the body can be used by herbalists to treat ailments of those body parts. A theological justification, as stated by botanists such as William Coles, was that God would have wanted to show men what plants would be useful for. (en)
- Con la expresión teoría de las signaturas, “teoría del signo” o doctrina de las signaturas, se alude a la convicción, presente tanto en la medicina antigua como en la medicina popular de muchos países, de que las plantas, los animales o los minerales llevan a menudo sobre sí los signos que permiten conocer sus virtudes. (es)
- La théorie des signatures ou principe de signature est un mode de compréhension du monde dans lequel l'apparence des créatures, principalement des végétaux, est censée révéler leur usage et leur fonction. Elle s'applique surtout aux plantes médicinales, en vertu de leurs pouvoirs thérapeutiques. Elle est largement contestée dès le XVIIe siècle et totalement abandonnée par le monde savant du Siècle des Lumières. (fr)
- La dottrina delle segnature (dal latino signatura, cioè «firma») è un'antica forma di conoscenza che studia l'aspetto, o appunto il «segno», con cui ogni elemento naturale di origine animale, vegetale o minerale si presenta, svelando per analogia la sua funzione terapeutica delle parti del corpo umano più simili ad esso. Corrispondenze analogiche tra piante e animali in un'incisione di Giambattista della Porta (1588). (it)
- Signaturläran är en medicinsk teori som härstammar från antiken. Enligt signaturläran kan växter som liknar ett visst organ i kroppen bota sjukdomar i organet ifråga. Exempelvis skulle blåsippans blad kunna användas mot leversjukdomar, och beredningar av gula blommor vara verksamma mot gulsot. Signaturläran går i viss mån igen i en del varianter av det sena 1900-talets och tidiga 2000-talets alternativmedicinska läror och new age. (sv)
|
