| dbo:abstract
|
- La Crema de llibres i enterrament d'intel·lectuals (xinès tradicional: 焚書坑儒; xinès simplificat: 焚书坑儒; pinyin: Fénshū Kēngrú), és una frase que fa referència a una política portada a terme durant la dinastia Qin de l'antiga Xina, en el període que abasta des de 213 aC el 206 aC i les conseqüències que d'ella es van derivar. Durant aquest període, les Cent escoles de pensament van ser perseguides, mentre que el legalisme va sobreviure. Un efecte secundari va ser la marginació de la ideologia de l'escola de Mozi a favor dels pensaments de Confuci. La principal font d'informació sobre aquests esdeveniments és el document Memòries històriques, de Sima Qian; tanmateix, pocs estudiosos creuen que la mencionada font reflecteixi el que realment va succeir. (ca)
- Die Bücherverbrennung und das Begraben von Gelehrten bei lebendigem Leibe (chinesisch 焚書坑儒 / 焚书坑儒, Pinyin fénshū kēngrú), in traditioneller chinesischer Historiographie, waren großangelegte Maßnahmen des Ersten Kaisers von China, Qin Shihuangdi (r. 259 v. Chr.–210 v. Chr.) gegen Klassiker der Literatur des Konfuzianismus und anderer Denkströmungen und gegen konfuzianische u. a. Gelehrte. Im Jahr 213 v. Chr. wurden traditionelle Bücher wie das Buch der Lieder (Shijing) und das Buch der Urkunden (Shujing) beschlagnahmt und verbrannt. Laut der traditionellen Interpretation wurden im darauffolgenden Jahr (212 v. Chr.) 460 Gelehrte lebendig begraben. Der wichtigste Nachweis für dieses Ereignis ist seine Nennung in den Historischen Aufzeichnungen (Shiji) von Sima Qian (ca. 145 v. Chr.–90 v. Chr.). Jedoch zweifeln einige westliche und chinesische Historiker an der Glaubwürdigkeit dieses Ereignisses. Sie glauben, dass Sima Qian absichtlich das Beispiel der barbarischen Politik Qin Shihuangdis nennt, um ihn in ein schlechtes Licht zu rücken. Der andere Grund für die Zweifel ist, dass der Text von Sima Qian nicht korrekt verstanden und die Bedeutung seiner Wörter verfälscht wurde.Laut den Anhängern der traditionellen Interpretation erwähnen weitere chinesische Gelehrte des Altertums, dass die Maßnahmen einen großen Einfluss auf die chinesische Geschichte und Gesellschaft dieser Zeit hatten. Obwohl durch die Bücherverbrennung und das Begraben von Gelehrten bei lebendigem Leibe der Konfuzianismus einen sehr schweren Schlag erlitt, wurde er nach dem Tod von Qin Shihuangdi und der späteren Gründung des Han-Kaiserreichs (206 v. Chr.–220 n. Chr.) rehabilitiert. (de)
- The burning of books and burying of scholars (Chinese: 焚書坑儒; pinyin: fénshū kēngrú), also known as burning the books and executing the ru scholars, refers to the purported burning of texts in 213 BCE and live burial of 460 Confucian scholars in 212 BCE by the Chinese emperor Qin Shi Huang of the Qin dynasty. This was alleged to have destroyed philosophical treatises of the Hundred Schools of Thought, with the goal of strengthening the official Qin governing philosophy of Legalism. Modern historians doubt the details of the story, which first appeared more than a century later in the Han Dynasty official Sima Qian's Records of the Grand Historian. As a court scholar, Sima had every reason to denigrate the earlier emperor to flatter his own, and later Confucians did not question the story. As one recent historian put it, their message was, "If you take our life, Heaven will take the life of your dynasty." Modern scholars agree that Qin Shi Huang indeed gathered and destroyed many works that he regarded as incorrect or subversive, but he ordered two copies of each school to be preserved in imperial libraries (some were destroyed in the fighting following the fall of the dynasty). He did have scholars killed, but not by being buried alive, and the victims were not "Confucians", since that school had not yet been formed as such. (en)
- La quema de libros y la sepultura de intelectuales (en chino tradicional, 焚書坑儒; en chino simplificado, 焚书坑儒; pinyin, Fénshū Kēngrú) es una frase que hace referencia a una política llevada a cabo durante la dinastía Qin de la antigua China, en el período que abarca desde 213 a.C al 206 a.C y a las consecuencias que de ella se derivaron. Durante este período, las Cien escuelas de pensamiento fueron perseguidas, mientras que el legalismo sobrevivió. Un efecto secundario fue la marginación de la ideología de la escuela de Mozi en favor de los pensamientos de Confucio.La principal fuente de información sobre estos sucesos es el documento Memorias históricas, de Sima Qian; sin embargo, pocos estudiosos creen que dicha fuente refleje lo que realmente ocurrió. (es)
- Incendie des livres et enterrement des lettrés (chinois simplifié : 焚书坑儒 ; chinois traditionnel : 焚書坑儒 ; pinyin : fén shū kēng rú) est une expression chinoise faisant référence à l'autodafé (en 213 av. J.-C.) et à l'enterrement vivant de 460 lettrés confucéens (en 210 av. J.-C.), qu'aurait ordonnés en Chine Qin Shi Huang, le premier empereur de la dynastie Qin. Ces évènements auraient causé la perte de nombreux traités philosophiques des « cent écoles de pensée ». Les historiens contemporains mettent en doute les détails de ces évènements tels qu'ils sont rapportés dans le Shiji, la source originale des informations à leur sujet, dans la mesure où son auteur, Sima Qian, était un officiel de la dynastie Han, succédant à la dynastie Qin, et la montrant systématiquement sous un jour défavorable. S'il est certain que Qin Shi Huang rassembla et détruisit de nombreux ouvrages qu'il jugeait subversifs, deux copies de chaque texte étaient cependant conservés dans les bibliothèques impériales, et ne disparurent que dans les combats marquant la chute de la première dynastie. On pense désormais qu'il fit tuer beaucoup de lettrés, mais que ceux-ci n'étaient pas confucéens en général, et ne furent pas « enterrés vivants ». (fr)
- Pembakaran buku dan penguburan cendekiawan (Hanzi tradisional: 焚書坑儒; Hanzi sederhana: 焚书坑儒; Pinyin: Fénshū Kēngrú) adalah istilah yang merujuk kepada serangkaian peristiwa yang berlangsung dari tahun 213 hingga 206 SM di Tiongkok Kuno pada masa Dinasti Qin. Pada masa tersebut, Seratus Aliran Pemikiran dihabisi sementara berhasil bertahan. Salah satu efek samping dari peristiwa ini adalah marginalisasi mazhab pemikiran Mozi dan bertahannya pemikiran Konfusius. Menurut Catatan Sejarah Agung, setelah Qin Shi Huang berhasil menyatukan Cina, kanselirnya Li Si mengusulkan agar diskursus intelektual dihabisi agar pemikiran politik dapat disatukan. Usulan ini didukung oleh tuduhan bahwa kaum terpelajar melakukan pembangkangan melalui fitnah. Maka, dimulai dari tahun 213 SM, semua karya klasik Seratus Aliran Pemikiran - kecuali yang berasal dari mazhab Li Si yaitu legalisme - dibakar. Qin Shi Huang juga membakar catatan sejarah lain karena dapat mengganggu keabsahan kekuasaannya, dan menulis buku sejarahnya sendiri. Li Si kemudian mengusulkan agar semua sejarah di arsip kekaisaran dibakar, kecuali yang ditulis oleh sejarawan Qin. Ia juga mengusulkan agar orang yang mendiskusikan buku-buku tersebut dihukum mati, agar orang yang menggunakan karya-karya tersebut untuk menyindir politik kontemporer dihukum mati bersama keluarganya, dan agar mereka yang tidak membakar buku tersebut selama 30 hari dibuang ke utara untuk membantu pembangunan Tembok Besar Cina. Hanya buku mengenai perang, kedokteran, pertanian dan ramalan yang disisakan. Setelah ditipu oleh dua ahli alkimia saat mencari rahasia awet muda, Qin Shi Huang juga memerintahkan agar 460 cendekiawan di ibu kota dikubur hidup-hidup, meskipun menurut Wei Hong jumlahnya mencapai 700. Beberapa di antaranya juga merupakan cendekiawan beraliran Konfusianisme. (in)
- Il rogo di libri e la sepoltura di studiosi (Cinese tradizionale, 焚書坑儒; Cinese semplificato, 焚书坑儒; pinyin, Fénshū Kēngrú) è una frase che si riferisce a una politica condotta durante la dinastia qin dell'antica Cina, nel periodo dal 213 a.C. al 206 a.C. e le conseguenze che ne derivarono. Durante questo periodo, le cento scuole di pensiero furono perseguitate, mentre il legismo sopravvisse. Un effetto collaterale è stato l'emarginazione dell'ideologia della scuola Mozi a favore del pensiero di Confucio. La principale fonte di informazioni su questi eventi è il documento Memorie di uno storico, di Sima Qian; tuttavia, pochi studiosi ritengono che questa fonte rifletta ciò che è realmente accaduto. (it)
- 焚書坑儒（ふんしょこうじゅ、繁体字中国語: 焚書坑儒、簡体字中国語: 焚书坑儒、拼音: fénshū kēngrú）とは、古代中国の秦代に発生した思想弾圧事件。焚書は「書を燃やす」こと、坑儒とは「儒者を坑（穴）に生き埋めにする」を意味する。 (ja)
- 분서갱유(焚書坑儒: BC 213~206?) 또는 진화(秦火)는 진나라 시황제가 사상통제 정책의 일환으로 농서 등을 제외한 각종 서적들을 불태우고 수백명의 유생을 생매장한 사건이다. 언론이나 문화에 대한 탄압의 상징이기도 하다. 당시 불태운 서적들은 현대와는 달리 대나무로 만든 기록수단인 죽간을 말한다. (ko)
- Palenie ksiąg i grzebanie uczonych – okres w historii Chin pomiędzy 213 a 206 rokiem p.n.e., kiedy prowadzono politykę niszczenia klasycznych ksiąg chińskich i prześladowania konfucjańskich uczonych. Politykę tę realizowano za panowania Pierwszego Cesarza dynastii Qin, który został do niej przekonany przez swego kanclerza Li Si (taką wersję wydarzeń przedstawił w Zapiskach historyka Sima Qian). Li Si był reprezentantem legizmu i podjął próbę zlikwidowania konkurencyjnych szkół filozoficznych nakazując zniszczenie ich tekstów kanonicznych. Wyjątkiem miały być jedynie teksty legistyczne, a także poświęcone kwestiom praktycznym, jak m.in. medycyna, rolnictwo i wróżbiarstwo. Na skutek palenia ksiąg przepadła bezpowrotnie ogromna część chińskiego piśmiennictwa, choć część tekstów odtworzono później z pamięci. Jednocześnie uśmiercano osoby, które zajmowały się studiowaniem zakazanych ksiąg. Najgłośniejszym przykładem tej eksterminacji stało się w 211 roku p.n.e. pogrzebanie żywcem 460 uczonych (według niektórych interpretacji ludzi ci zostali najpierw uśmierceni i pogrzebano ich martwych). (pl)
- De boekverbranding en geleerdenbegraving (Traditioneel Chinees: 焚書坑儒; Vereenvoudigd Chinees: 焚书坑儒; Pinyin: fénshū kēngrú) is een term uit de traditionele Chinese historiografie voor twee legendarische gebeurtenissen op bevel van de eerste Chinese keizer, Qin Shi Huangdi, namelijk de vermeende boekverbranding in 213 v.Chr. en het levend begraven van 460 of meer confuciaanse geleerden in 210 v.Chr. Hierdoor zouden tal van filosofische verhandelingen van de Honderd Scholen van het denken verloren zijn gegaan, terwijl de officiële staatsfilosofie, het "legalisme", bewaard is gebleven. Moderne wetenschappers betwijfelen de details van het verhaal in de Shiji (voltooid in ca. 90 v.Chr.), dat de belangrijkste historische bron vormt voor de gebeurtenissen. Dit komt onder meer omdat Sima Qian, de auteur, zijn verslag pas ongeveer een eeuw na de gebeurtenissen opschreef en een ambtenaar was van de Han-dynastie, waarvan verwacht kan worden dat hij ze op een voor de Qin-dynastie ongunstige wijze zou beschrijven. Hoewel het duidelijk is dat de Eerste Keizer vele werken die hij verwerpelijk vond liet verzamelen en vernietigen, dienden twee kopieën van alle Scholen bewaard te worden in keizerlijke bibliotheken. Deze werden echter pas verwoest in de strijd die volgde op de val van de Qin-dynastie (de Chu-Han-oorlog). Tegenwoordig wordt gedacht dat er waarschijnlijk wel een incident is geweest met geleerden, maar het waren geen "confucianen" en ze werden niet "levend begraven". (nl)
- «Сожжение книг и погребение книжников» 焚書坑儒 — знаменитый троп китайской историографии, обозначающий события 213-12 гг. до н. э. Согласно Ши цзи, в этот год состоялась масштабная государственная акция по утверждению идеологической ортодоксии новообразованной империи. Акция была инициирована Ли Сы (280—208 до н. э.), министром Цинь Шихуана. (ru)
- A queima de livros e sepultamento de intelectuais (chinês tradicional: 焚書坑儒; chinês simplificado: 焚书坑儒; pinyin: Fénshū Kēngrú) é uma expressão que faz referência a uma política levada a cabo durante a dinastia Qin da China antiga, no período que abarca de 213 a.C a 206 a.C., e às consequências que, dela, derivaram. Durante este período, as cem escolas de pensamento foram perseguidas, enquanto o legalismo sobreviveu. Um efeito secundário foi a marginalização da ideologia da escola Mozi em favor dos pensamentos de Confúcio. A principal fonte de informação sobre estes fatos é o documento Memórias históricas (ou Registros do Historiador), de Sima Qian; entretanto, poucos estudiosos creem que esta fonte reflita o que realmente ocorreu. (pt)
- Bokbränningen och begravningen av akademiker (焚书坑儒; Fénshūkēngrú) avser händelserna 213 f.Kr och 212 f.Kr. i Kina då Kinas första kejsare Qin Shi Huangdi beordrade bränning av böcker och avrättningar av akademiker. Händelserna finns beskrivna i Sima Qians historiska verk Shiji. Händelserna har haft stor betydelse för eftervärldens bild av den första kejsaren. Vissa historiker ifrågasätter om de verkligen har ägt rum. (sv)
- 焚书坑儒是秦始皇在公元前213年焚毁“诗、书、百家语和非秦國史書”、在公元前212年坑杀“犯禁者四百六十馀人”二事的合称。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- La Crema de llibres i enterrament d'intel·lectuals (xinès tradicional: 焚書坑儒; xinès simplificat: 焚书坑儒; pinyin: Fénshū Kēngrú), és una frase que fa referència a una política portada a terme durant la dinastia Qin de l'antiga Xina, en el període que abasta des de 213 aC el 206 aC i les conseqüències que d'ella es van derivar. Durant aquest període, les Cent escoles de pensament van ser perseguides, mentre que el legalisme va sobreviure. Un efecte secundari va ser la marginació de la ideologia de l'escola de Mozi a favor dels pensaments de Confuci. La principal font d'informació sobre aquests esdeveniments és el document Memòries històriques, de Sima Qian; tanmateix, pocs estudiosos creuen que la mencionada font reflecteixi el que realment va succeir. (ca)
- La quema de libros y la sepultura de intelectuales (en chino tradicional, 焚書坑儒; en chino simplificado, 焚书坑儒; pinyin, Fénshū Kēngrú) es una frase que hace referencia a una política llevada a cabo durante la dinastía Qin de la antigua China, en el período que abarca desde 213 a.C al 206 a.C y a las consecuencias que de ella se derivaron. Durante este período, las Cien escuelas de pensamiento fueron perseguidas, mientras que el legalismo sobrevivió. Un efecto secundario fue la marginación de la ideología de la escuela de Mozi en favor de los pensamientos de Confucio.La principal fuente de información sobre estos sucesos es el documento Memorias históricas, de Sima Qian; sin embargo, pocos estudiosos creen que dicha fuente refleje lo que realmente ocurrió. (es)
- 焚書坑儒（ふんしょこうじゅ、繁体字中国語: 焚書坑儒、簡体字中国語: 焚书坑儒、拼音: fénshū kēngrú）とは、古代中国の秦代に発生した思想弾圧事件。焚書は「書を燃やす」こと、坑儒とは「儒者を坑（穴）に生き埋めにする」を意味する。 (ja)
- 분서갱유(焚書坑儒: BC 213~206?) 또는 진화(秦火)는 진나라 시황제가 사상통제 정책의 일환으로 농서 등을 제외한 각종 서적들을 불태우고 수백명의 유생을 생매장한 사건이다. 언론이나 문화에 대한 탄압의 상징이기도 하다. 당시 불태운 서적들은 현대와는 달리 대나무로 만든 기록수단인 죽간을 말한다. (ko)
- «Сожжение книг и погребение книжников» 焚書坑儒 — знаменитый троп китайской историографии, обозначающий события 213-12 гг. до н. э. Согласно Ши цзи, в этот год состоялась масштабная государственная акция по утверждению идеологической ортодоксии новообразованной империи. Акция была инициирована Ли Сы (280—208 до н. э.), министром Цинь Шихуана. (ru)
- A queima de livros e sepultamento de intelectuais (chinês tradicional: 焚書坑儒; chinês simplificado: 焚书坑儒; pinyin: Fénshū Kēngrú) é uma expressão que faz referência a uma política levada a cabo durante a dinastia Qin da China antiga, no período que abarca de 213 a.C a 206 a.C., e às consequências que, dela, derivaram. Durante este período, as cem escolas de pensamento foram perseguidas, enquanto o legalismo sobreviveu. Um efeito secundário foi a marginalização da ideologia da escola Mozi em favor dos pensamentos de Confúcio. A principal fonte de informação sobre estes fatos é o documento Memórias históricas (ou Registros do Historiador), de Sima Qian; entretanto, poucos estudiosos creem que esta fonte reflita o que realmente ocorreu. (pt)
- Bokbränningen och begravningen av akademiker (焚书坑儒; Fénshūkēngrú) avser händelserna 213 f.Kr och 212 f.Kr. i Kina då Kinas första kejsare Qin Shi Huangdi beordrade bränning av böcker och avrättningar av akademiker. Händelserna finns beskrivna i Sima Qians historiska verk Shiji. Händelserna har haft stor betydelse för eftervärldens bild av den första kejsaren. Vissa historiker ifrågasätter om de verkligen har ägt rum. (sv)
- 焚书坑儒是秦始皇在公元前213年焚毁“诗、书、百家语和非秦國史書”、在公元前212年坑杀“犯禁者四百六十馀人”二事的合称。 (zh)
- Die Bücherverbrennung und das Begraben von Gelehrten bei lebendigem Leibe (chinesisch 焚書坑儒 / 焚书坑儒, Pinyin fénshū kēngrú), in traditioneller chinesischer Historiographie, waren großangelegte Maßnahmen des Ersten Kaisers von China, Qin Shihuangdi (r. 259 v. Chr.–210 v. Chr.) gegen Klassiker der Literatur des Konfuzianismus und anderer Denkströmungen und gegen konfuzianische u. a. Gelehrte. (de)
- The burning of books and burying of scholars (Chinese: 焚書坑儒; pinyin: fénshū kēngrú), also known as burning the books and executing the ru scholars, refers to the purported burning of texts in 213 BCE and live burial of 460 Confucian scholars in 212 BCE by the Chinese emperor Qin Shi Huang of the Qin dynasty. This was alleged to have destroyed philosophical treatises of the Hundred Schools of Thought, with the goal of strengthening the official Qin governing philosophy of Legalism. (en)
- Pembakaran buku dan penguburan cendekiawan (Hanzi tradisional: 焚書坑儒; Hanzi sederhana: 焚书坑儒; Pinyin: Fénshū Kēngrú) adalah istilah yang merujuk kepada serangkaian peristiwa yang berlangsung dari tahun 213 hingga 206 SM di Tiongkok Kuno pada masa Dinasti Qin. Pada masa tersebut, Seratus Aliran Pemikiran dihabisi sementara berhasil bertahan. Salah satu efek samping dari peristiwa ini adalah marginalisasi mazhab pemikiran Mozi dan bertahannya pemikiran Konfusius. (in)
- Il rogo di libri e la sepoltura di studiosi (Cinese tradizionale, 焚書坑儒; Cinese semplificato, 焚书坑儒; pinyin, Fénshū Kēngrú) è una frase che si riferisce a una politica condotta durante la dinastia qin dell'antica Cina, nel periodo dal 213 a.C. al 206 a.C. e le conseguenze che ne derivarono. (it)
- Incendie des livres et enterrement des lettrés (chinois simplifié : 焚书坑儒 ; chinois traditionnel : 焚書坑儒 ; pinyin : fén shū kēng rú) est une expression chinoise faisant référence à l'autodafé (en 213 av. J.-C.) et à l'enterrement vivant de 460 lettrés confucéens (en 210 av. J.-C.), qu'aurait ordonnés en Chine Qin Shi Huang, le premier empereur de la dynastie Qin. Ces évènements auraient causé la perte de nombreux traités philosophiques des « cent écoles de pensée ». (fr)
- De boekverbranding en geleerdenbegraving (Traditioneel Chinees: 焚書坑儒; Vereenvoudigd Chinees: 焚书坑儒; Pinyin: fénshū kēngrú) is een term uit de traditionele Chinese historiografie voor twee legendarische gebeurtenissen op bevel van de eerste Chinese keizer, Qin Shi Huangdi, namelijk de vermeende boekverbranding in 213 v.Chr. en het levend begraven van 460 of meer confuciaanse geleerden in 210 v.Chr. Hierdoor zouden tal van filosofische verhandelingen van de Honderd Scholen van het denken verloren zijn gegaan, terwijl de officiële staatsfilosofie, het "legalisme", bewaard is gebleven. (nl)
- Palenie ksiąg i grzebanie uczonych – okres w historii Chin pomiędzy 213 a 206 rokiem p.n.e., kiedy prowadzono politykę niszczenia klasycznych ksiąg chińskich i prześladowania konfucjańskich uczonych. Politykę tę realizowano za panowania Pierwszego Cesarza dynastii Qin, który został do niej przekonany przez swego kanclerza Li Si (taką wersję wydarzeń przedstawił w Zapiskach historyka Sima Qian). Li Si był reprezentantem legizmu i podjął próbę zlikwidowania konkurencyjnych szkół filozoficznych nakazując zniszczenie ich tekstów kanonicznych. Wyjątkiem miały być jedynie teksty legistyczne, a także poświęcone kwestiom praktycznym, jak m.in. medycyna, rolnictwo i wróżbiarstwo. (pl)
|
