An Entity of Type: ChangeOfState100199130, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

On 13 May 2005, protests erupted in Andijan, Uzbekistan. At one point, troops from the Uzbek National Security Service (SNB) fired into a crowd of protesters. Estimates of those killed on 13 May range from 187, the official count of the government, to several hundred. A defector from the SNB alleged that 1,500 were killed. The bodies of many of those who died were allegedly hidden in mass graves following the massacre. Three narratives concerning the events exist:

Property Value
dbo:abstract
  • La massacre d'Andidjan es va produir quan les tropes del Ministeri de l'Interior i del Servei de Seguretat Nacional de l'Uzbekistan van disparar contra una multitud de manifestants a Andidjan (l'Uzbekistan) el 13 de maig de 2005. El divendres 13 de maig del 2005 un nodrit grup d'homes van assaltar la presó d'Andidjan, l'Uzbekistan, per a alliberar a uns centenars de persones, de les quals 23 eren homes de negocis, acusats de terrorisme islàmic. Seguidament, van prendre per assalt l'ajuntament i van establir un tribunal en el qual moltes persones van prendre la paraula criticant les pressions exercides pel govern i els serveis de seguretat. Per a reprimir la insurrecció les autoritats van enviar a l'exèrcit, que va obrir foc sobre una manifestació pacífica. Aquesta versió va ser rebutjada per les autoritats que van declarar que aqueixa havia estat una temptativa de desestabilització; manifestant, així mateix, que cap civil sense armes havia estat ferit. Aquesta versió no va poder ser confirmada perquè els periodistes i les organitzacions no governamentals (ONG) van ser expulsades del lloc i se'ls va prohibir l'entrada en la ciutat; no obstant això, algunes fotografies, fetes al principi de la insurrecció i de la repressió, van poder escapar de la requisa i van ser publicades. El dijous 19 de maig, una setmana més tard, algunes ONG, així com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) van denunciar que, en aquesta repressió, havien mort de 500 a 1.000 persones, mentre que el govern de l'Uzbekistan només va reconèixer 187 morts. Aquests fets, a més de tota la violència explicita, van provocar que moltes famílies es veiessin obligades a refugiar-se al país veí del Kirguizistan. Segons la Creu Roja van ser milers les persones que es van haver de travessar la frontera, on els mateixos refugiats van haver de reconstruir un pont. Les autoritats frontereres van fer un control molt estricte de la població que travessava per no permetre que gent implicada directament en el conflicte poguera escapar. En un principi els refugiats van estar-s'hi a un campament, però van permetre obrir durant cinc dies la frontera per poder tractar de manera adient als refugiats. El en un principi va dir que el Moviment Islàmic de l'Uzbekistan havia organitzat els disturbis i els manifestants eren membres de Hizb ut-Tahrir. Els crítics argumenten que l'etiqueta d'islamista radical és només un pretext per a mantenir un règim repressiu en el país. Hom discuteix si les tropes van disparar indiscriminadament per impedir una revolució de color o que actuaren legítimament per sufocar una fuga de la presó. Una tercera teoria és que la disputa era realment una lluita entre clans pel poder estatal. El govern uzbek finalment va reconèixer que les males condicions econòmiques de la regió i el ressentiment popular van tenir un paper en la insurrecció. Es va al·legar que les crides de governs occidentals per una investigació internacional van provocar un canvi important en la política exterior de l'Uzbekistan, afavorint les relacions amb les nacions d'Àsia, encara que el govern de l'Uzbekistan se sap que té vincles molt estrets amb el govern dels Estats Units, i el govern de Bush havia declarat que l'Uzbekistan era vital per la seguretat dels Estats Units, ja que el país tenia contractada una enorme base militar amb les forces militars nord-americanes. El govern uzbek va ordenar el tancament de la base aèria dels Estats Units a i va millorar els vincles amb la República Popular de la Xina i Rússia, que van donar suport a la resposta del règim a Andijan. (ca)
  • Masakr v Andižanu je největší vládou nařízený masakr 21. století, který se odehrál 13. května 2005 v Uzbekistánu ve městě Andižan jako reakce na povstání ze dne 12. května. (cs)
  • On 13 May 2005, protests erupted in Andijan, Uzbekistan. At one point, troops from the Uzbek National Security Service (SNB) fired into a crowd of protesters. Estimates of those killed on 13 May range from 187, the official count of the government, to several hundred. A defector from the SNB alleged that 1,500 were killed. The bodies of many of those who died were allegedly hidden in mass graves following the massacre. Three narratives concerning the events exist: * The Uzbek government said the Islamic Movement of Uzbekistan organised the unrest and the protesters were members of Hizb ut-Tahrir. * Critics of the government argue that the Islamist radical label provides a pretext for maintaining a repressive regime in the country. * A third theory is that the dispute was really an inter-clan struggle for state power. The Uzbek government did however acknowledge that poor economic conditions in the region and popular resentment played a role in the uprising. Troops may possibly have fired indiscriminately to prevent a colour revolution or acted legitimately to quell a prison break. It was claimed that calls from Western governments for an international investigation prompted a major shift in Uzbek foreign policy favouring closer relations with autocratic nations, although the Uzbek government is known to have close ties with the U.S. government, and the Bush administration had declared Uzbekistan to be vital to US security because it hired out a large military base to US military forces. The Uzbek government ordered the closing of the United States Karshi-Khanabad Air Base and improved ties with the People's Republic of China and the Russian Federation, who supported the government's response in Andijan. (en)
  • La Andiĝona masakro okazis la 13-an de majo en 2005 en la orienta urbo Andiĝono, Uzbekio. Registaraj soldatoj pafis kontraŭ manifestaciantoj, mortigante ĝis 1000 laŭ diversaj taksoj. La registaro asertas ke malpli ol 200 pereis. La manifestacioj ekis en marto per protesto kontraŭ nova leĝo kiu malhelpis komercadon. 500 koleraj farmistoj atakis polican stacion, dirante ke la aŭtoritatoj maljuste konfiskis bienon. La 3-an de majo okazis alia protesto kun ĉ 60 homoj apud la usona ambasado, kun multaj infanoj verŝajne por protekti la manifestaciantojn kontraŭ atako. Tiam la 10-an de majo almenaŭ 1000 manifestaciantoj petis la liberigon de 23 lokaj komercistoj, kiuj estis arestitaj pro supozebla membreco en malpermesata islama grupo "Akramija". Dum la nokto de la 12-a de majo, viroj atakis militan garnizonon, kaptante armilojn kaj liberigante ĉ 4000 malliberulojn. La krizo sufiĉe altiĝis ke finfine prezidento Karimov ordonis soldatojn ĉirkaŭi la homamason kaj ekpafi kontraŭ ili. Atestantoj diras ke neniu averto aŭ pli mildaj rimedoj estis provataj; la soldatoj ekpafis per mitraloj, dum homoj provis fuĝi, kaj centoj pereis. Prezidento Islam Karimov provis minimumigi la novaĵon, kaj kulpigis "islamajn ekstremajn grupojn, esprimo uzata de li por priskribi politikajn kontraŭulojn en lastatempaj jaroj, kaj kiu estas pravigo por konservi subpreman ŝtaton laŭ liaj kritikistoj." (New York Times) Usona respondo delikatis, ĉar Uzbekio estas aliancano en la "", sed Usono ne volas aspekti kvazaŭ ĝi subtenus perfortecan totalisman reĝimon. (eo)
  • Im Mai 2005 erreichten die Unruhen in Usbekistan einen Höhepunkt, als am 13. Mai usbekisches Militär in der Stadt Andijon das Feuer auf eine Protestdemonstration eröffnete und vermutlich 400 bis 600 Personen tötete. Die Unruhen setzten sich in zahlreichen anderen Städten der Region fort. Protestierende Usbeken hatten zunächst die Freilassung 23 ortsansässiger Geschäftsleute verlangt, die als vermeintliche Mitglieder der verbotenen islamistischen Gruppe inhaftiert waren. Nachdem dies erreicht worden war, forderten sie von der Regierung Usbekistans die Freilassung weiterer Inhaftierter. (de)
  • El viernes 13 de mayo del 2005 un nutrido grupo de hombres asaltaron la prisión de Andijon, Uzbekistán, para liberar a unos centenares de personas, de las cuales 23 eran hombres de negocios, acusados de terrorismo islámico. Seguidamente, tomaron por asalto la alcaldía y establecieron un tribunal en el que muchas personas tomaron la palabra criticando las presiones ejercidas por el gobierno y los servicios de seguridad. Para reprimir la insurrección las autoridades enviaron al ejército, que abrió fuego sobre una manifestación pacífica. Esta versión fue rechazada por las autoridades que declararon que esa había sido una tentativa de desestabilización; manifestando, asimismo, que ningún civil sin armas había sido herido. [1]. Esta versión no pudo ser confirmada porque los periodistas y las Organizaciones no gubernamentales (ONG) fueron expulsadas del lugar y se les prohibió la entrada en la ciudad; sin embargo, algunas fotografías, tomadas al principio de la insurrección y de la represión, pudieron escapar de la requisa y fueron publicadas. El jueves 19 de mayo, una semana más tarde, algunas ONG, así como el Comité Internacional de la Cruz Roja (CICR) denunciaron que, en esta represión, habían muerto de 500 a 1.000 personas, mientras que el gobierno de Uzbekistán sólo reconoció 187 muertos. El 19 de mayo los Estados Unidos, bajo la presión internacional ejercida sobre el país, empezaron a tomar distancias con el gobierno. El 20 de septiembre de 2005 se abrió el proceso contra la represión de Andiyán en el que quince presuntos cabecillas fueron juzgados como terroristas. Los abogados de los acusados fueron designados por el Estado. Recordando los procesos soviéticos llevados a cabo durante el gobierno de Stalin, especialmente los Procesos de Moscú, los acusados se declararon culpables; uno de ellos declaró: Nosotros merecemos ser ajusticiados dos veces pero, pese a todo, pedimos perdón. Los 300 testigos estaban vigilados por los guardias de seguridad y nadie podía acercarse a ellos. Durante la noche del lunes 2 al martes 3 de octubre de 2005, la Unión Europea (UE) decretó un embargo de las exportaciones de armas al Uzbekistán, motivado por el rechazo de Tashkent a autorizar una investigación internacional e independiente acerca de lo ocurrido durante la represión de Andiyán los días 12 y 13 de mayo. El 14 de noviembre, los quince acusados fueron condenados a penas de 14 a 20 años de cárcel. Después de este veredicto, la UE prohibió que, durante un año, ninguno de los altos responsables uzbekos, incluidos los ministros de Interior y de Defensa, pisaran suelo Europeo. Todos ellos fueron acusados de ser directamente responsables de la represión de Andiyán. Tras la lectura del veredicto, la Corte acusó a algunos periodistas occidentales, en particular a los que pertenecían a CNN y a la , de haber promovido un complot mediático contra Uzbekistán. Varios observadores y ONGs, entre ellas Human Rights Watch, retiraron sus acusaciones de parodia de justicia, así como las acusaciones de la utilización de la tortura para extorsionar y hacer confesar a los acusados. * Datos: Q764967 (es)
  • Le massacre d'Andijan est la répression avec des armes de guerre d'une manifestation, consécutive à la prise d'assaut de plusieurs bâtiments publics de la ville industrielle d'Andijan, en Ouzbékistan, le 13 mai 2005. La foule était cependant désarmée. Alors que le gouvernement a arrêté un bilan à 187 morts (dont une moitié de policiers et de militaires), les organisations non-gouvernementales ne peuvent pas fournir de bilan précis, mais estiment qu'il y a eu au moins plusieurs centaines de morts parmi les manifestants, dont des femmes, des enfants et des vieillards. Un ancien des services secrets ouzbeks estime que le bilan est proche des 1 500 morts, les corps ayant été ensevelis dans des fosses communes. Ce massacre et ses suites sont un des événements les plus marquants de la dictature ouzbèke. L'Ouzbékistan avait une position stratégique pour les États-Unis, grâce à la base aérienne de Karchi-Khanabad, ce qui peut expliquer le peu d'empressement des pays occidentaux à diligenter une enquête. Le régime ouzbek a, depuis le massacre, renforcé ses liens avec la Chine et la Russie, qui luttent contre le terrorisme et ne veulent pas d'infiltrations islamistes. (fr)
  • アンディジャン事件は、ウズベキスタン東部フェルガナ地方のアンディジャン市で発生した武力衝突事件のこと。市民に多数の死傷者が出たことからアンディジャンの大虐殺 (Andijan massacre) とも呼ばれることがある。 (ja)
  • 안디잔 학살 (우즈베크어: Andijon voqeasi)는 2005년 우즈베키스탄의 안디잔에서 있었던 민주화 시위 사건이었다. (ko)
  • Masakra w Andiżanie – wydarzenia w uzbeckim mieście Andiżan z 13 maja 2005 roku, gdzie doszło do masakry cywilów protestujących przeciw represyjnej polityce władz. (pl)
  • Massakern i Andizjan ägde rum då soldater på order av Uzbekistans inrikesministerium och säkerhetstjänst öppnade eld in i en folkmassa av demonstranter i Andizjan den 13 maj 2005. Uppskattningarna av antalet dödade den 13 maj varierar mellan regeringens officiella beräkning 187 och 5 000. De flesta utländska journalister anger ett antal på flera hundra döda. En avhoppare från Uzbekistans säkerhetstjänst hävdar att 1 500 människor dödades. Uppgifter finns om att de flesta av kropparna gömdes i massgravar dagarna efter massakern. Den uzbekiska regeringen hävdade till en början att Uzbekistans islamiska rörelse hade organiserat oroligheterna och att demonstranterna tillhörde Hezb ut-Tahrir. Kritiker menar att etiketten islamistisk radikalism är en "ursäkt för att vidmakthålla en repressiv stat". Huruvida soldaterna sköt godtyckligt för att förhindra en demokratisk revolution i landet eller agerade legitimt för att undertrycka en fängelseutbrytning är också omstritt. En tredje teori gör gällande att striden egentligen var en dispyt mellan olika grupper som ville ta makten i landet för egen vinning. Den uzbekiska regeringen har slutligen erkänt att undermåliga ekonomiska förhållanden i regionen och allmänt missnöje spelade en roll i protesterna. Efter att en rad västerländska regeringar ställt krav på en internationell utredning av händelsen har Uzbekistans relationer till omvärlden skiftat till att bli mer öst- än västvänliga. Efter ett beslut i den uzbekiska senaten den 28 augusti 2005 beordrade den uzbekiska regeringen att den amerikanska flygbasen i skulle stängas. Efter det har den uzbekiska regeringen förbättrat förhållandet till Kina, Indien och Ryssland, tre länder som stödde regeringens agerande i Andizjan. Den svenska journalisten Elin Jönsson har skrivit en av de mest initierade skildringarna av massakern, i boken Konsten att dölja en massaker. (sv)
  • O massacre de Andijã ocorreu quando tropas uzbeques do Ministério do Interior (MVD) e do Serviço Nacional de Segurança (SNB) dispararam contra uma multidão de manifestantes em Andijã, no Uzbequistão, em 13 de maio de 2005. As estimativas de mortos em 13 de maio variam de 187, a contagem oficial do governo, a várias centenas. Um desertor do SNB alegou que 1500 pessoas foram mortas. Os corpos de muitos dos que morreram foram supostamente escondidos em valas comuns na sequência do massacre. O governo uzbeque primeiramente afirmou que o Movimento Islâmico do Uzbequistão organizou a agitação e os manifestantes eram membros do Hizb ut-Tahrir. Os críticos argumentam que o rótulo de islamista radical é apenas um pretexto para a manutenção de um regime repressivo no país. Se as tropas dispararam indiscriminadamente para evitar uma revolução colorida ou agiram legitimamente para sufocar uma fuga da prisão também é contestado. Uma terceira teoria é que a disputa foi na verdade uma luta entre clãs pelo poder estatal. O governo uzbeque acabou por reconhecer que as más condições econômicas da região e o ressentimento popular desempenharam um papel na revolta. Alega-se que os pedidos dos governos ocidentais para uma investigação internacional provocou uma grande mudança na política externa uzbeque favorecendo relações mais estreitas com os países asiáticos, embora o governo usbeque fosse conhecido por ter laços estreitos com governo dos Estados Unidos e a administração Bush tivesse declarado o Uzbequistão como sendo vital para a segurança dos Estados Unidos porque arrendou uma grande base militar para as forças militares estadunidenses. O governo do Uzbequistão ordenou o fechamento da base aérea dos Estados Unidos em Karshi-Khanabad e melhorou laços com a República Popular da China e a Rússia, que apoiaram a resposta do regime em Andijã. (pt)
  • Расстрел в Андижане (Андижанский расстрел) (узб. Andijon voqeasi) — массовый расстрел протестующих в Узбекистане в городе Андижан 12-14 мая 2005 года, произошедший на следующий день после начала масштабных протестов жителей города. (ru)
  • Андижа́нський ро́зстріл 13—14 тра́вня 2005 ро́ку — карально-репресивна операція формувань Служби національної безпеки Республіки Узбекистан, поліцейських частин та Збройних Сил проти мирних демонстрантів мешканців міста Андижан (Андижанський велаят, Республіка Узбекистан) та силові дії урядових структур проти озброєних угруповань, що захопили . (uk)
  • 安集延屠殺事件發生於2005年5月13日,烏茲別克內政部和國家安全局軍隊對烏茲別克安集延的抗議民眾開火掃射。死亡人數說法紛歧:從烏茲別克官方所統計的187人,到5000人死傷均有估測,而據大部分國外報導約為數百人不等。一名烏茲別克特務機關的逃兵則宣稱死者高達1500人。據傳,遭屠殺的死者屍體現被掩埋於亂葬崗。 烏茲別克政府起先指控國內烏茲別克伊斯蘭運動組織引發動亂,抗議者是伊扎布特的成員。對此,學者批評,烏茲別克政府只是為伊斯蘭教徒貼上激進標籤,利用它作為「維持鎮壓狀態的藉口」。事件背後的原由,一說是軍方為阻止顏色革命發生而不分青紅皂白的開火,抑或以正當理由但爭議性進行鎮壓,也有人推測它是派系間為政權爭奪而引發的火拼。烏茲別克政府最後出面承認,國內劣乏的經濟狀況和高升的民怨是引起暴動的主因之一。 西方政府呼吁对这起事件进行国际调查导致了乌兹别克斯坦外交政策的重大转变。在事件之后,乌兹别克斯坦的外交方向转向了亚洲国家,虽然乌兹别克斯坦和美国政府的关系很密切,并且布什政府声称该国对美国的国家安全很重要,因为该国将汗阿巴德军事基地租借给美国军队。在事件之后,乌兹别克斯坦政府下令关闭汗阿巴德军事基地,并且加强了和中国及俄罗斯的关系,这两个国家都支持该国政府在该事件上的应对措施。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 30863833 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 55165 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124054734 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:bot
  • InternetArchiveBot (en)
dbp:caption
  • Bobur Square, the location of the events (en)
dbp:causes
  • * Corruption * Economic and social inequality * Authoritarianism and lack of civil liberties * Police and military brutality * Political, religious and ethnic conflicts (en)
dbp:date
  • 2005-05-13 (xsd:date)
  • October 2016 (en)
dbp:fatalities
  • 187 (xsd:integer)
dbp:fixAttempted
  • yes (en)
dbp:leadfigures
dbp:methods
  • * Demonstrations * Nonviolent resistance * Civil disobedience * Massacre * Riots (en)
dbp:place
dbp:result
  • EU arms embargo on Uzbekistan (en)
dbp:side
  • 15 (xsd:integer)
  • Government of Uzbekistan * 15px National Security Service * 15pxMinistry of the Interior *People's Democratic Party of Uzbekistan * Uzbek's Army ** Uzbek Ground Forces (en)
  • Andijan people ---- Supported by: (en)
dbp:title
  • 2005 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Masakr v Andižanu je největší vládou nařízený masakr 21. století, který se odehrál 13. května 2005 v Uzbekistánu ve městě Andižan jako reakce na povstání ze dne 12. května. (cs)
  • Im Mai 2005 erreichten die Unruhen in Usbekistan einen Höhepunkt, als am 13. Mai usbekisches Militär in der Stadt Andijon das Feuer auf eine Protestdemonstration eröffnete und vermutlich 400 bis 600 Personen tötete. Die Unruhen setzten sich in zahlreichen anderen Städten der Region fort. Protestierende Usbeken hatten zunächst die Freilassung 23 ortsansässiger Geschäftsleute verlangt, die als vermeintliche Mitglieder der verbotenen islamistischen Gruppe inhaftiert waren. Nachdem dies erreicht worden war, forderten sie von der Regierung Usbekistans die Freilassung weiterer Inhaftierter. (de)
  • アンディジャン事件は、ウズベキスタン東部フェルガナ地方のアンディジャン市で発生した武力衝突事件のこと。市民に多数の死傷者が出たことからアンディジャンの大虐殺 (Andijan massacre) とも呼ばれることがある。 (ja)
  • 안디잔 학살 (우즈베크어: Andijon voqeasi)는 2005년 우즈베키스탄의 안디잔에서 있었던 민주화 시위 사건이었다. (ko)
  • Masakra w Andiżanie – wydarzenia w uzbeckim mieście Andiżan z 13 maja 2005 roku, gdzie doszło do masakry cywilów protestujących przeciw represyjnej polityce władz. (pl)
  • Расстрел в Андижане (Андижанский расстрел) (узб. Andijon voqeasi) — массовый расстрел протестующих в Узбекистане в городе Андижан 12-14 мая 2005 года, произошедший на следующий день после начала масштабных протестов жителей города. (ru)
  • Андижа́нський ро́зстріл 13—14 тра́вня 2005 ро́ку — карально-репресивна операція формувань Служби національної безпеки Республіки Узбекистан, поліцейських частин та Збройних Сил проти мирних демонстрантів мешканців міста Андижан (Андижанський велаят, Республіка Узбекистан) та силові дії урядових структур проти озброєних угруповань, що захопили . (uk)
  • 安集延屠殺事件發生於2005年5月13日,烏茲別克內政部和國家安全局軍隊對烏茲別克安集延的抗議民眾開火掃射。死亡人數說法紛歧:從烏茲別克官方所統計的187人,到5000人死傷均有估測,而據大部分國外報導約為數百人不等。一名烏茲別克特務機關的逃兵則宣稱死者高達1500人。據傳,遭屠殺的死者屍體現被掩埋於亂葬崗。 烏茲別克政府起先指控國內烏茲別克伊斯蘭運動組織引發動亂,抗議者是伊扎布特的成員。對此,學者批評,烏茲別克政府只是為伊斯蘭教徒貼上激進標籤,利用它作為「維持鎮壓狀態的藉口」。事件背後的原由,一說是軍方為阻止顏色革命發生而不分青紅皂白的開火,抑或以正當理由但爭議性進行鎮壓,也有人推測它是派系間為政權爭奪而引發的火拼。烏茲別克政府最後出面承認,國內劣乏的經濟狀況和高升的民怨是引起暴動的主因之一。 西方政府呼吁对这起事件进行国际调查导致了乌兹别克斯坦外交政策的重大转变。在事件之后,乌兹别克斯坦的外交方向转向了亚洲国家,虽然乌兹别克斯坦和美国政府的关系很密切,并且布什政府声称该国对美国的国家安全很重要,因为该国将汗阿巴德军事基地租借给美国军队。在事件之后,乌兹别克斯坦政府下令关闭汗阿巴德军事基地,并且加强了和中国及俄罗斯的关系,这两个国家都支持该国政府在该事件上的应对措施。 (zh)
  • La massacre d'Andidjan es va produir quan les tropes del Ministeri de l'Interior i del Servei de Seguretat Nacional de l'Uzbekistan van disparar contra una multitud de manifestants a Andidjan (l'Uzbekistan) el 13 de maig de 2005. (ca)
  • On 13 May 2005, protests erupted in Andijan, Uzbekistan. At one point, troops from the Uzbek National Security Service (SNB) fired into a crowd of protesters. Estimates of those killed on 13 May range from 187, the official count of the government, to several hundred. A defector from the SNB alleged that 1,500 were killed. The bodies of many of those who died were allegedly hidden in mass graves following the massacre. Three narratives concerning the events exist: (en)
  • La Andiĝona masakro okazis la 13-an de majo en 2005 en la orienta urbo Andiĝono, Uzbekio. Registaraj soldatoj pafis kontraŭ manifestaciantoj, mortigante ĝis 1000 laŭ diversaj taksoj. La registaro asertas ke malpli ol 200 pereis. Prezidento Islam Karimov provis minimumigi la novaĵon, kaj kulpigis "islamajn ekstremajn grupojn, esprimo uzata de li por priskribi politikajn kontraŭulojn en lastatempaj jaroj, kaj kiu estas pravigo por konservi subpreman ŝtaton laŭ liaj kritikistoj." (New York Times) (eo)
  • El viernes 13 de mayo del 2005 un nutrido grupo de hombres asaltaron la prisión de Andijon, Uzbekistán, para liberar a unos centenares de personas, de las cuales 23 eran hombres de negocios, acusados de terrorismo islámico. Seguidamente, tomaron por asalto la alcaldía y establecieron un tribunal en el que muchas personas tomaron la palabra criticando las presiones ejercidas por el gobierno y los servicios de seguridad. Para reprimir la insurrección las autoridades enviaron al ejército, que abrió fuego sobre una manifestación pacífica. Esta versión fue rechazada por las autoridades que declararon que esa había sido una tentativa de desestabilización; manifestando, asimismo, que ningún civil sin armas había sido herido. [1]. (es)
  • Le massacre d'Andijan est la répression avec des armes de guerre d'une manifestation, consécutive à la prise d'assaut de plusieurs bâtiments publics de la ville industrielle d'Andijan, en Ouzbékistan, le 13 mai 2005. La foule était cependant désarmée. Alors que le gouvernement a arrêté un bilan à 187 morts (dont une moitié de policiers et de militaires), les organisations non-gouvernementales ne peuvent pas fournir de bilan précis, mais estiment qu'il y a eu au moins plusieurs centaines de morts parmi les manifestants, dont des femmes, des enfants et des vieillards. Un ancien des services secrets ouzbeks estime que le bilan est proche des 1 500 morts, les corps ayant été ensevelis dans des fosses communes. Ce massacre et ses suites sont un des événements les plus marquants de la dictature (fr)
  • O massacre de Andijã ocorreu quando tropas uzbeques do Ministério do Interior (MVD) e do Serviço Nacional de Segurança (SNB) dispararam contra uma multidão de manifestantes em Andijã, no Uzbequistão, em 13 de maio de 2005. As estimativas de mortos em 13 de maio variam de 187, a contagem oficial do governo, a várias centenas. Um desertor do SNB alegou que 1500 pessoas foram mortas. Os corpos de muitos dos que morreram foram supostamente escondidos em valas comuns na sequência do massacre. (pt)
  • Massakern i Andizjan ägde rum då soldater på order av Uzbekistans inrikesministerium och säkerhetstjänst öppnade eld in i en folkmassa av demonstranter i Andizjan den 13 maj 2005. Uppskattningarna av antalet dödade den 13 maj varierar mellan regeringens officiella beräkning 187 och 5 000. De flesta utländska journalister anger ett antal på flera hundra döda. En avhoppare från Uzbekistans säkerhetstjänst hävdar att 1 500 människor dödades. Uppgifter finns om att de flesta av kropparna gömdes i massgravar dagarna efter massakern. (sv)
rdfs:label
  • Massacre d'Andidjan (ca)
  • Masakr v Andižanu (cs)
  • Unruhen in Usbekistan 2005 (de)
  • Andiĝona masakro (eo)
  • Andijan massacre (en)
  • Masacre de Andijon (es)
  • Massacre d'Andijan (fr)
  • アンディジャン事件 (ja)
  • 안디잔 학살 (ko)
  • Masakra w Andiżanie (pl)
  • Massacre de Andijã (pt)
  • Беспорядки в Андижане (ru)
  • Massakern i Andizjan (sv)
  • Андижанський розстріл 13 травня 2005 року (uk)
  • 安集延事件 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License