The Sinclair C5 is a small one-person battery electric velomobile, technically an "electrically assisted pedal cycle". It was the culmination of Sir Clive Sinclair's long-running interest in electric vehicles. Although widely described as an "electric car", Sinclair characterised it as a "vehicle, not a car".

Property Value
dbo:Automobile/wheelbase
  • 1304.0
dbo:MeanOfTransportation/height
  • 795.0
dbo:MeanOfTransportation/length
  • 1744.0
dbo:MeanOfTransportation/weight
  • 30.0
dbo:MeanOfTransportation/width
  • 744.0
dbo:abstract
  • El Sinclair C5 és un vehicle elèctric de bateria individual, tècnicament un "cicle de pedal assistit elèctricament". (encara que és àmpliament descrit com un "cotxe elèctric", Sinclair l'ha caracteritzat com un "vehicle, no un cotxe".) Va ser la culminació del gran interès en els vehicles elèctrics de part del Sr. Clive Sinclair. Sinclair s'havia convertit en un dels milionaris més coneguts del Regne Unit i s'ha guanyat el títol de cavaller gràcies a la reeixida empresa Sinclair Research, dedicada a ordinadors personals a principis de la dècada de 1980. Ell va esperar repetir el seu èxit en el mercat de vehicles elèctrics, que va veure que havia madurat per a un nou enfocament. El C5 va sorgir d'un projecte anterior per produir un cotxe elèctric semblant al Renault Twizy anomenat C1. Després d'un canvi en la llei impulsada per la pressió exercida pels fabricants de bicicletes, Sinclair ha desenvolupat el C5 com un tricicle elèctric amb un cos de polipropilè i un xassís dissenyat per Lotus Cars. Va ser pensat per ser el primer d'una sèrie de vehicles elèctrics cada vegada més ambiciosos, però el desenvolupament planificat del C10 i C15 mai va arribar més enllà de la taula de dibuix. El 10 de gener de 1985, el C5 es va donar a conèixer en un esdeveniment de llançament ostentós però va rebre una recepció poc entusiasta dels mitjans de comunicació britànics. Les seves perspectives de vendes van ser arruïnades per males crítiques i preocupacions de seguretat expressades per les organitzacions de consumidors i d'automobilisme. Les limitacions del vehicle – un curt abast, una velocitat màxima de només 24 km/h, una bateria que s'acaba ràpidament i una falta de resistència a la intempèrie – fan que sigui poc pràctic per a les necessitats de la gent. Es comercialitza com una alternativa als cotxes i bicicletes, però va acabar apel·lant a cap dels grups de propietaris, i que no estava disponible a les botigues fins a diversos mesos després del seu llançament. Dins dels tres mesos de la posada en marxa, la producció s'havia reduït en un 90%. Les vendes mai van avançar i les previsions optimistes de Sinclair i la producció van cessar per complet a l'agost de 1985. De 14.000 C5s fets, només 5.000 van ser venuts abans del seu fabricant, , va entrar en fallida. El C5 es va fer conegut com "una de les grans bombes de màrqueting de la indústria britànica de postguerra" i un "notori ... exemple de fracàs". Malgrat el seu fracàs comercial, el C5 es va convertir en un element de culte per a col·leccionistes. Milers de C5s sense vendre van ser comprats per inversors i es van vendre a preus enormement inflats – fins a £5000, en comparació amb el valor original al detall de 399 lliures. Diversos entusiastes han creat clubs de propietaris i alguns han modificat substancialment els seus vehicles, afegint rodes gegants, motors a reacció i motors elèctrics d'alta potència per propulsar els C5s a velocitats de fins a 240 km/h. (ca)
  • Sinclair C5 je elektrické tříkolové vozítko vyráběné britskou společností Sinclair Research. Jedná se o vozítko pro jedinou osobu. Na trh bylo uvedeno v roce 1985 ovšem nebylo komerčně příliš úspěšné, prodalo se pouze asi 20 tisíc kusů. Přesné počty prodaných kusů se zdroj od zdroje liší. Ve stádiu plánů tak zůstaly následná vozítka a . I tak ale toto vozítko bylo komerčně úspěšnější než o několik let mladší Sinclairův výrobek, elektrokolo . Maximální rychlost Sinclair C5 byla 15 mph (24 km/h), aby nebylo nutné pro jeho řízení mít ve Velké Británii řidičský průkaz. I v současné době existují propagátoři tohoto vozítka. Existuje také klub vlastníků vozítka Sinclair C5. Podobné koncepce jako Sinclair C5 je i další Sinclairův výrobek, vozítko . (cs)
  • Der Sinclair C5 ist ein ab 1979 von Sir Clive Sinclair entwickeltes und ab November 1984 bei Hoover in Merthyr Tydfil in Wales, Großbritannien, produziertes dreirädriges Elektrofahrzeug. Sinclair glaubte, mit diesem Fahrzeug den Personennahverkehr revolutionieren zu können. Sinclair investierte einen Teil seines Vermögens aus dem Verkauf von Aktienbeteiligungen an Sinclair Research und setzte Barrie Wills als Manager ein, der vorher bei der US-amerikanischen DeLorean Motor Company tätig gewesen war. Angetrieben wurde der C5 von einem Gleichstrommotor mit 250 W (0,34 PS), den man mit Pedalen unterstützen konnte. Den Motor lieferte Polymotor, ein Tochterunternehmen von Philips. Ihn speiste ein 12 V-Bleiakkumulator von Oldham Batteries mit einer Kapazität von 36 Ah. Das Fahrzeug hatte einen hinten gegabelten Zentralrohrrahmen aus Stahlblech und eine Verkleidung aus Polypropylen. Das zulässige Gesamtgewicht war 160 kg bei einem Gepäckraum von rund 40 Litern. Insgesamt sollte der Sinclair C5 mit einer Batterieladung rund 32 Kilometer weit kommen. Die Höchstgeschwindigkeit betrug 24 km/h. Der Fahrer saß zurückgelehnt auf einem gepolsterten Sitz, der Lenker war unter den Knien wie bei einem Liegefahrrad. Eine Federung gab es nicht. Sinclair führte den C5 am 10. Januar 1985 in Großbritannien für rund 399 bis 428 Pfund Sterling auf dem Markt ein. Verbraucherschutz- und Kraftfahrzeugverbände äußerten Sicherheitsbedenken und die Medien bemängelten den unzureichenden Wetterschutz und die geringe Reichweite. Der erwartete Absatz konnte nicht erreicht werden. Die Fahrzeuge hatten nicht die versprochene Qualität. Im August 1985 wurde die Produktion nach knapp 17.000 Fahrzeugen eingestellt und der Hersteller Sinclair Vehicles wurde insolvent. Viele der produzierten Fahrzeuge wurden später zu überhöhten Preisen von bis zu 5000 Pfund Sterling gekauft. Enthusiasten und Sammler modifizierten das Fahrzeugmodell auch mit Monsterrädern, Strahltriebwerke oder fügten hochleistungsfähige Elektromotoren hinzu, um ihre C5s auf Geschwindigkeiten von bis zu 240 km/h zu beschleunigen. Sinclair plante ursprünglich auch eine viersitzige Version mit Namen C15. * Sinclair C5 mit High-Vis-Mast zur besseren Erkennung * Cockpit des Sinclair C5 * Aufgeschnittener C5. Links vor dem Hinterrad die Batterie, dahinter der Motor * Motor und Getriebe unter dem Gepäckraum * Modifiziertes C5 mit einem kleinen Strahltriebwerk (de)
  • The Sinclair C5 is a small one-person battery electric velomobile, technically an "electrically assisted pedal cycle". It was the culmination of Sir Clive Sinclair's long-running interest in electric vehicles. Although widely described as an "electric car", Sinclair characterised it as a "vehicle, not a car". Sinclair had become one of the UK's best-known millionaires, and earned a knighthood, on the back of the highly successful Sinclair Research range of home computers in the early 1980s. He hoped to repeat his success in the electric vehicle market, which he saw as ripe for a new approach. The C5 emerged from an earlier project to produce a small electric car called the C1. After a change in the law, prompted by lobbying from bicycle manufacturers, Sinclair developed the C5 as an electrically powered tricycle with a polypropylene body and a chassis designed by Lotus Cars. It was intended to be the first in a series of increasingly ambitious electric vehicles, but the development of the follow-up C10 and C15 models never progressed further than the drawing board. On 10 January 1985, the C5 was unveiled at a glitzy launch event but it received a less than enthusiastic reception from the British media. Its sales prospects were blighted by poor reviews and safety concerns expressed by consumer and motoring organisations. The vehicle's limitations – a short range, a maximum speed of only 15 miles per hour (24 km/h), a battery that ran down quickly and a lack of weatherproofing – made it impractical for most people's needs. It was marketed as an alternative to cars and bicycles, but ended up appealing to neither group of owners, and it was not available in shops until several months after its launch. Within three months of the launch, production had been slashed by 90%. Sales never picked up despite Sinclair's optimistic forecasts and production ceased entirely by August 1985. Out of 14,000 C5s made, only 5,000 were sold before its manufacturer, Sinclair Vehicles, went into receivership. The C5 became known as "one of the great marketing bombs of postwar British industry" and a "notorious ... example of failure". Despite its commercial failure, the C5 went on to become a cult item for collectors. Thousands of unsold C5s were purchased by investors and sold for hugely inflated prices – as much as £6,000 compared to the original retail value of £399. Enthusiasts have established owners' clubs and some have modified their vehicles substantially, adding monster wheels, jet engines, and high-powered electric motors to propel their C5s at speeds of up to 150 miles per hour (240 km/h). (en)
  • El Sinclair C5 es un vehículo eléctrico lanzado por la compañía británica Sinclair Research en el año 1985. Su fracaso contribuyó al endeudamiento de la compañía y su precipitación a la quiebra. (es)
  • Sinclair C5 adalah baterai listrik untuk satu orang, secara teknis merupakan "sepeda berpedal dengan bantuan listrik". Produk ini adalah puncak dari ketertarikan jangka panjang Sir pada kendaraan listrik. Meskipun secara luas digambarkan sebagai "mobil listrik", Sinclair menyebutnya sebagai "kendaraan, bukan mobil". (in)
  • Il Sinclair C5 è un veicolo elettrico a batteria ideato da Sir Clive Sinclair e commercializzato nel Regno Unito a partire dal 10 gennaio 1985. È un veicolo a pedali, assistito da un motore elettrico da 250 W con comando al manubrio. Appartiene alla categoria dei recumbent, cioè a pedalata sdraiata, e dotato di 3 ruote. Tuttavia non ebbe il successo sperato, inoltre, una atmosfera di diffusa ostilità da parte della stampa inglese ne ha segnato la fine dal primo giorno dopo la sua presentazione. (it)
  • Sinclair C5 – niewielki trzykołowy osobisty (jednoosobowy) moped z napędem elektrycznym służący do poruszania się nim jednej osoby, zaprojektowany przez Clive'a Sinclaira, produkowany w Wielkiej Brytanii przez firmę . Premiera odbyła się 10 stycznia 1985 roku. Pojazd kosztował wówczas 399 funtów. (pl)
  • De Sinclair C5 is een elektrisch voortbewogen ligfiets met drie wielen, die in 1985 werd gepresenteerd door Clive Sinclair. De ontwikkeling en verkoop bleken een dure grap, de fiets werd geen commercieel succes. Het was zelfs zo'n misser dat hij genoodzaakt was de computerdivisie af te stoten aan . (nl)
  • C5 är eldriven moped konstruerad av Clive Sinclair som kom 1985. Mopeden fick en hel del kritik, främst av trafiksäkerhetsskäl - den var väldigt låg och syntes dåligt - och att och toppfarten var för dåliga. C5 blev en flopp och den planerade C15 kom aldrig i produktion. Sedan dess har C5 fått en viss kultstatus och fortfarande finns det C5-entusiaster. En modifierad C5 sägs ha uppnått med 240 kilometer i timmen. (sv)
dbo:assembly
dbo:battery
dbo:class
dbo:engine
dbo:height
  • 0.795000 (xsd:double)
dbo:layout
dbo:length
  • 1.744000 (xsd:double)
dbo:manufacturer
dbo:productionEndYear
  • 1985-01-01 (xsd:date)
dbo:productionStartYear
  • 1985-01-01 (xsd:date)
dbo:thumbnail
dbo:weight
  • 30000.000000 (xsd:double)
dbo:wheelbase
  • 1.304000 (xsd:double)
dbo:width
  • 0.744000 (xsd:double)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 63415 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 68444 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 984772412 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:assembly
dbp:battery
  • 12 (xsd:integer)
dbp:class
dbp:layout
dbp:manufacturer
dbp:name
  • Sinclair C5 (en)
dbp:production
  • 1985 (xsd:integer)
dbp:sp
  • uk (en)
dbp:weight
  • without battery, approx. with battery (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • El Sinclair C5 es un vehículo eléctrico lanzado por la compañía británica Sinclair Research en el año 1985. Su fracaso contribuyó al endeudamiento de la compañía y su precipitación a la quiebra. (es)
  • Sinclair C5 adalah baterai listrik untuk satu orang, secara teknis merupakan "sepeda berpedal dengan bantuan listrik". Produk ini adalah puncak dari ketertarikan jangka panjang Sir pada kendaraan listrik. Meskipun secara luas digambarkan sebagai "mobil listrik", Sinclair menyebutnya sebagai "kendaraan, bukan mobil". (in)
  • Il Sinclair C5 è un veicolo elettrico a batteria ideato da Sir Clive Sinclair e commercializzato nel Regno Unito a partire dal 10 gennaio 1985. È un veicolo a pedali, assistito da un motore elettrico da 250 W con comando al manubrio. Appartiene alla categoria dei recumbent, cioè a pedalata sdraiata, e dotato di 3 ruote. Tuttavia non ebbe il successo sperato, inoltre, una atmosfera di diffusa ostilità da parte della stampa inglese ne ha segnato la fine dal primo giorno dopo la sua presentazione. (it)
  • Sinclair C5 – niewielki trzykołowy osobisty (jednoosobowy) moped z napędem elektrycznym służący do poruszania się nim jednej osoby, zaprojektowany przez Clive'a Sinclaira, produkowany w Wielkiej Brytanii przez firmę . Premiera odbyła się 10 stycznia 1985 roku. Pojazd kosztował wówczas 399 funtów. (pl)
  • De Sinclair C5 is een elektrisch voortbewogen ligfiets met drie wielen, die in 1985 werd gepresenteerd door Clive Sinclair. De ontwikkeling en verkoop bleken een dure grap, de fiets werd geen commercieel succes. Het was zelfs zo'n misser dat hij genoodzaakt was de computerdivisie af te stoten aan . (nl)
  • C5 är eldriven moped konstruerad av Clive Sinclair som kom 1985. Mopeden fick en hel del kritik, främst av trafiksäkerhetsskäl - den var väldigt låg och syntes dåligt - och att och toppfarten var för dåliga. C5 blev en flopp och den planerade C15 kom aldrig i produktion. Sedan dess har C5 fått en viss kultstatus och fortfarande finns det C5-entusiaster. En modifierad C5 sägs ha uppnått med 240 kilometer i timmen. (sv)
  • El Sinclair C5 és un vehicle elèctric de bateria individual, tècnicament un "cicle de pedal assistit elèctricament". (encara que és àmpliament descrit com un "cotxe elèctric", Sinclair l'ha caracteritzat com un "vehicle, no un cotxe".) Va ser la culminació del gran interès en els vehicles elèctrics de part del Sr. Clive Sinclair. Sinclair s'havia convertit en un dels milionaris més coneguts del Regne Unit i s'ha guanyat el títol de cavaller gràcies a la reeixida empresa Sinclair Research, dedicada a ordinadors personals a principis de la dècada de 1980. Ell va esperar repetir el seu èxit en el mercat de vehicles elèctrics, que va veure que havia madurat per a un nou enfocament. El C5 va sorgir d'un projecte anterior per produir un cotxe elèctric semblant al Renault Twizy anomenat C1. Despr (ca)
  • Sinclair C5 je elektrické tříkolové vozítko vyráběné britskou společností Sinclair Research. Jedná se o vozítko pro jedinou osobu. Na trh bylo uvedeno v roce 1985 ovšem nebylo komerčně příliš úspěšné, prodalo se pouze asi 20 tisíc kusů. Přesné počty prodaných kusů se zdroj od zdroje liší. Ve stádiu plánů tak zůstaly následná vozítka a . I tak ale toto vozítko bylo komerčně úspěšnější než o několik let mladší Sinclairův výrobek, elektrokolo . Maximální rychlost Sinclair C5 byla 15 mph (24 km/h), aby nebylo nutné pro jeho řízení mít ve Velké Británii řidičský průkaz. (cs)
  • Der Sinclair C5 ist ein ab 1979 von Sir Clive Sinclair entwickeltes und ab November 1984 bei Hoover in Merthyr Tydfil in Wales, Großbritannien, produziertes dreirädriges Elektrofahrzeug. Sinclair glaubte, mit diesem Fahrzeug den Personennahverkehr revolutionieren zu können. Sinclair investierte einen Teil seines Vermögens aus dem Verkauf von Aktienbeteiligungen an Sinclair Research und setzte Barrie Wills als Manager ein, der vorher bei der US-amerikanischen DeLorean Motor Company tätig gewesen war. Sinclair plante ursprünglich auch eine viersitzige Version mit Namen C15. * * * * * (de)
  • The Sinclair C5 is a small one-person battery electric velomobile, technically an "electrically assisted pedal cycle". It was the culmination of Sir Clive Sinclair's long-running interest in electric vehicles. Although widely described as an "electric car", Sinclair characterised it as a "vehicle, not a car". (en)
rdfs:label
  • Sinclair C5 (ca)
  • Sinclair C5 (cs)
  • Sinclair C5 (de)
  • Sinclair C5 (es)
  • Sinclair C5 (en)
  • Sinclair C5 (in)
  • Sinclair C5 (it)
  • Sinclair C5 (nl)
  • Sinclair C5 (pl)
  • Sinclair C5 (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Sinclair C5 (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of