An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ridwan (c. 1077 – 10 December 1113) was a Seljuk emir of Aleppo from 1095 until his death. Ridwan was born to the Seljuk prince Tutush, who had established a principality in Syria after his brother, Sultan Malik-Shah I granted him the region and its adjacent areas as an appanage. After the death of Malik-Shah, Tutush claimed the Seljuk crown, but he was killed by the forces of his nephew Berkyaruq near Ray, Iran. Following this, Ridwan moved to Aleppo and proclaimed himself the new emir. His brother Duqaq's declaration of a new emirate in Damascus split the Syrian Seljuk state in two and started a rivalry between the brothers which continued even after the arrival of the First Crusade in 1097. Ridwan tried to banish the Crusaders with gold, and fought the Principality of Antioch, a Crusade

Property Value
dbo:abstract
  • Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (àrab: فخر الملك رضوان بن تتش, Faẖr al-Mulk Riḍwān b. Tutux) (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113. Va succeir com a príncep seljúcida d'Alep el seu pare Tútuix I quan aquest va morir el febrer de 1095. Va fer matar dos germans més joves per evitar que li disputessin el poder, però un tercer germà, Duqaq, es va poder escapar quan anava a ser estrangulat per esclaus de Ridwan. Aquest de seguida, amb el suport del seu sogre l'atabeg , va intentar conquerir Damasc, que havia estat capital de Tútuix, però que ara estava en mans dels fatimites. Però el seu germà Dudak, amb el suport del seu atabeg Zahir al-Din Tughtegin, va anar a Damasc on la guarnició el va proclamar sultà. Janah al-Dawla i Tútuix es van barallar, i el primer es va establir a Homs. Debilitat, Ridwan va reconèixer al califa fatimita (agost de 1097) i va fer la khutba en el seu nom a Alep, però per poc temps doncs en veure que els fatimites no li podien aportar cap suport, el setembre va tornar a reconèixer al califa abbàssida i al sultà Barkyaruq. El 1098 els croats van assetjar Antioquia de l'Orontes, i l'amir local Yaghi Siyan, va enviar el seu fill Shams al-Dawla a demanar ajut a Ridwan (que era el gendre de Yaghi Siyan). Els francs feien incursions a les terres de Ridwan buscant aprovisionament i aquest es va sentir amenaçat i va decidir enviar un exèrcit que es va acostar a Antioquia el 9 de febrer; tot i la superioritat numèrica, l'atac fou tímid per temor a les qualitats guerreres dels croats i en comptes de desplegar les forces les va agrupar a la nit en una estreta banda de terra entre l'Orontes i el llac d'Antioquia per evitar qualsevol intent d'encerclament; a l'albada els croats el van atacar i les forces de Ridwan, amb poc terreny per moure's, van quedar immobilitzades, enfrontant de cara, cos a cos, als enemics que anaven amb armadura i en aquest camp eren per tant molt superiors; Ridwan fou derrotat i els seus homes van fugir en desordre. A Antioquia, els defensors van fer una desesperada sortida que va obligar els assetjants a recular i al migdia van començar a atacar el campament croat, però quan es va saber la derrota de Ridwan, Yaghi Siyan va haver d'ordenar retornar a Antioquia. Els croats van llençar els caps del soldats enemics morts cap a dins d'Antioquia, per mitjà de catapultes. El juny de 1098 finalment, Ridwan va esdevenir veí de Bohemond I d'Antioquia erigit en príncep, contra el que va haver de lluitar contínuament, i després contra Tancred de Galilea que el va succeir al govern del principat. El 1101, les tropes de Ridwan van participar al costat del sultà de Rum Kilidj Arslan I i de l'emir danishmendita a la massacre del croats que creuaven Anatòlia. Ridwan va lluitar no sols contra els croats sinó també contra rivals musulmans com Janah al-Dawla Husayn d'Homs. Hasan-i Sabbah, el cap ismaïlita nizarita d'Alamut, va enviar a Síria a un predicador persa, el metge i astrònom al-Hakim al-Munajjim, que va aconseguir guanyar la confiança de Ridwan i li va oferir els seus serveis contra els seus enemics. Uns sicaris ismaïlites van assassinar Janah al-Dawla l'1 de maig de 1103 durant la pregària del divendres. Poc després va arribar a Síria un nou enviat ismaïlita nizarita, el persa Abu Tahir, anomenat l'orfebre, que va exercir sobre Ridwan una gran influència. El 1105, Ridwan va abandonar Alep per ajudar el qadí de Trípoli, , contra els croats, però quan va saber que Tancred havia assetjat , va tornar enrere per alleujar la ciutat. Tancred va oferir pau a Ridwan, que la va va rebutjar i va ser derrotat el 20 d'abril de 1105 a la , després de la qual Tancred va envair i saquejar els voltants d'Alep. Més tard, l'emir profatimita d'Apamea, Khalaf ibn Mula'ib, va ser assassinat i Ridwan va afegir la ciutat al seu domini, tot i que la va perdre davant Tancred el 1106. Aquests esdeveniments van fer que Ridwan s'aliés amb Ilghazi contra , l'emir de Mossul, en assetjar Nussaybin. El nou emir de Mossul, , es va unir a aquesta aliança contra Kilij Arslan I, el sultà seljúcida de Rûm, que havia ocupat Mossul. Ridwan i Jawali van derrotar i matar Kilij Arslan el 1107 a la . Tot i que la facció ismaïlita a Alep era important, també hi havia un corrent oposat profatimita, liderada pel cadi local Ibn al-Khashab. Ridwan, sota influència ismaïlita, va seguir una política diferent que el va portar a aliar-se amb Tancred (1108) contra l'emir de Mossul Čawli Sakaw (aliat de Balduí II d'Edessa) a qui van derrotar a prop de Tell Bashir (octubre de 1108), però els seus intents per ocupar Damasc van fracassar. El 1111, Tancred va imposar a Alep un humiliant tractat que l'obligava a pagar un tribut de 20.000 dinars a l'any i lliurar diverses fortaleses; a més havia de lliurar els deu millors cavalls. El cadi Ibn al-Kashab, cap de la facció xiïta, va exigir demanar ajut al sulta seljúcida Muhammad I Tapar i es va enviar una delegació a Bagdad, que Ridwan esperava que no aconseguiria resultats. El 17 de febrer de 1111 Ibn al-Kashab i altres notables d'Alep, van fer una crida contra els francs a la mesquita de Bagadad dirigida al sultà seljúcida i aquest va prometre ajuda vagament; el divendres següent Ibn al-Kashab i els seus van repetir l'operació i van crear un aldarull que va coincidir amb l'arribada a Bagdad (des de Isfahan) de la germana del sultà, esposa del califa abbàssida i per temor a la seva seguretat el califa, al-Mústadhhir, va decidir reprimir l'agitació; el sultà però li va impedir i va ordenar als amirs i caps militars retornar als seus governs per preparar la gihad. L'amir de Mossul, Mawdud, va marxar a Alep al front d'un exèrcit i Ridwan no va tenir altre remei que participar en la lluita; però quan l'exèrcit del mateix sultà Muhammad va arribar prop d'Alep, Ridwan va fer tancar totes les portes i va fer empresonar a Ibn al-Kashab i els seus a la ciutadella. Al no poder-se avituallar, les tropes del sultà van haver de saquejar la rodalia d'Alep i van esclatar conflictes entre els amirs, especialment entre Mawdud i alguns altres, fins que l'exèrcit musulmà es va desintegrar sense haver iniciat els combats. El 1113, l'émir de Mossul, Mawdud, va retornar a Síria amb l'orde del sultà de reagrupar a tots els prínceps musulmans, menys Ridwan, contra els croats. Va instal·lar el quarter general prop de Damasc on governava l'atabeg Tughtegin, que va tenir por que les forces seljúcides no ocupessin la ciutat i va fer assassinar Mawdud quan sortia de la mesquita, morint de les ferides (2 d'octubre). Tughtegin va acusar a Ridwan i als ismaïlites nizarites però en general se suposa que fou ell el que va ordenar el crim. El sultà Muhammad, al saber la mort del seu amir, va decidir controlar Síria. Mentre a Alep Ridwan es va posar malalt i el cadi Ibn al-Kashab, assabentat, va reunir als seus partidaris (finals de novembre de 1113) i a la mort de Ridwan el 10 de desembre de 1113 grups armats favorables al cadi van ocupar els edificis principals i van arrestar als partidaris de Ridwan, especialment els adeptes a l'ismaïlisme, molts dels quals (uns 200) foren executats acusat de col·laborar amb l'enemic franc. A Ridwan el va succeir el seu fill , anomenat el mut, de 16 anys, que es va declarar per Ibn al-Kashab, va fer arrestar a tots els col·laboradors del seu pare i els va executar. El cadi va demanar al nou sobirà no provocar un bany de sang, però Alp Arslan no li va fer cas i va seguir la repressió, fent executar a dos dels seus germans, alguns caps militars i diversos servidors. Això facilitarà aviat la usurpació del govern pel seu eunuc Lulu al-Yahya. Els ismaïlites van canviar de tàctica i van enviar a Síria a un altre propagandista persa, Bahram, que va suspendre tota acció espectacular i va iniciar un lent treball d'infiltració. (ca)
  • Ridván z Aleppa († 10. prosince 1113) byl seldžucký emír z Aleppa (1095–1113). Byl synem Tutuše. Po smrti svého otce získal Ridván Aleppo, zatímco jeho bratr Dukak Damašek. Arabskými kronikáři byl často vykreslován jako původce nesvárů, které umožnily úspěch první křížové výpravy. Byl totiž znepřátelen se skoro všemi svými sousedy včetně svého bratra Dukaka a tchána Džaná al-Daúly Husajna. Navzdory tomu se Ridván udržel u moci v Aleppu až do své smrti v roce 1113. Mezi Ridvánovy pomocníky patřili i příslušníci sekty Assassinů. Po jeho smrti se stali v Aleppu oběťmi pogromu a zbývající uprchli na území křižáků, kde se usadili v horské krajině na severním pomezí hrabství Tripolis. (cs)
  • فخر الملك رضوان بن تتش بن ألب أرسلان (توفي في 507هـ/10 ديسمبر 1113م) هو الحاكم السلجوقي حكم حلب في الفترة ما بين 1095م إلى حين وفاته في 1113م. (ar)
  • Fachr al-Mulk Radwan ibn Tutusch ibn Alp-Arslan (arabisch فخر الملك رضوان بن تتش بن ألب أرسلان, DMG Faḫr al-Mulk Raḍwān b. Tutuš b. Alp-Arslan; auch Ridwan und Rudwan; † um 1113) war ein seldschukischer Herrscher Syriens von 1095 bis 1113. Er war der Schwiegersohn von Yaghi-Siyan, dem Atabeg von Antiochia und der ältere Bruder von Duqaq, der Syrien und Damaskus von ihrem Vater, Tutusch I. geerbt hatte. Radwan revoltierte gegen seinen Bruder, das Reich wurde geteilt, Radwan erhielt Aleppo und richtete dort seinen Regierungssitz ein. Nach Duqaqs Tod 1104 folgten ihm zwei schwache Herrscher, was Radwan dazu veranlasste, Damaskus im gleichen Jahr noch zu erobern, ohne hinterher seine Hauptstadt dorthin zu verlegen. Bei seinem Tod folgte ihm sein minderjähriger Sohn Alp-Arslan al-Achras auf den Thron. Als sein Schwiegervater Yaghi-Siyan in den Jahren 1097 und 1098 vom Ersten Kreuzzug belagert wurde (siehe Belagerung von Antiochia), rief dieser Radwan zu Hilfe, der am 9. Februar 1098 in einer Schlacht bei Harim außerhalb der Stadt den Christen unterlag. Auch der zweite Versuch gemeinsam mit Kerboga und Duqaq, die Stadt zu befreien, schlug fehl. Als das muslimische Heer vor der Stadt am 5. Juni 1098 aufmarschierte, war sie bereits erobert, die sich anschließende Belagerung der Christen endete mit einer Feldschlacht am 28. Juni, in der die Muslime erneut unterlagen. 1101 verbündete sich Ridwan mit Kılıç Arslan I. und Danischmend Ghazi gegen die Kreuzritter und trug zu den Siegen gegen die Heere des Kreuzzugs von 1101 bei Mersivan und Herakleia bei. Nachdem Kılıç Arslan I. 1107 Mosul erobert hatte, verbündete sich Ridwan mit dem Großseldschuken Muhammad I. Tapar und besiegte Kılıç Arslan I. in der Schlacht. (de)
  • Ο Φαχρ αλ-Μουλκ Ραντβάν (... - 10 Δεκεμβρίου 1113), επίσης γνωστός ως Ριντβάν ή Ρουντβάν, ήταν Σελτζούκος εμίρης του Χαλεπιού από το 1095 ώς το 1113 μ.Χ. Ήταν γιος του Τουτούς Α΄, αδελφός του εμίρη της Δαμασκού, Ντουκάκ, και ανατράφηκε από τον αταμπέκ . Όταν ο Τουτούς πέθανε το 1095, ο Ραντβάν διεκδίκησε τη Συρία για λογαριασμό του, μη διστάζοντας να στραγγαλίσει τους δύο νεότερους αδελφούς του, ώστε να μη διεκδικήσουν κάποτε την εξουσία. Ο τρίτος νεότερος αδελφός, ο Ντουκάκ, ο οποίος αρχικώς είχε κληρονομήσει φέουδο στη Τζεζίρα (Μεσοποταμία), σώθηκε σκάζοντάς το κυριολεκτικώς την ύστατη στιγμή από το φρούριο στο Χαλέπι όπου κατοικούσε μαζί με τον Ραντβάν, και από τότε το μίσος μεταξύ των δύο αδελφών παρέμενε άσβεστο. Στις ατελείωτες συρράξεις που ακολούθησαν, χωρίς να προκύψει "καθαρός" νικητής, ο Ντουκάκ είχε την υποστήριξη του εμίρη Γιαγκί Σιγιάν, κυβερνήτη της Αντιόχειας, ο οποίος αν και δεν είχε έρθει σε σύγκρουση με τον ίδιο τον Ραντβάν, αντιπαθούσε σφόδρα τον Τζανάχ αντ-Ντάουλα. Μαζί με τους Σιγιάν και Ντουκάκ ενώθηκε και ο Ιλγκαζί, εμίρης της Ιερουσαλήμ. Ο Ραντβάν σε απάντηση συμμάχησε με τον αδελφό του Ιλγκαζί, εμίρη της Άμιδας, . (el)
  • Ridwan (c. 1077 – 10 December 1113) was a Seljuk emir of Aleppo from 1095 until his death. Ridwan was born to the Seljuk prince Tutush, who had established a principality in Syria after his brother, Sultan Malik-Shah I granted him the region and its adjacent areas as an appanage. After the death of Malik-Shah, Tutush claimed the Seljuk crown, but he was killed by the forces of his nephew Berkyaruq near Ray, Iran. Following this, Ridwan moved to Aleppo and proclaimed himself the new emir. His brother Duqaq's declaration of a new emirate in Damascus split the Syrian Seljuk state in two and started a rivalry between the brothers which continued even after the arrival of the First Crusade in 1097. Ridwan tried to banish the Crusaders with gold, and fought the Principality of Antioch, a Crusader state established after the end of the Siege of Antioch in 1098. Bohemond I of Antioch invaded Ridwan's domain and reached Aleppo's surroundings. Bohemond's successor, Tancred, regent of Antioch, also warred against Ridwan, but the two later allied in a conflict against the emir of Mosul, Jawali Saqawa, supported by Baldwin II of Edessa and Joscelin I, the Lord of Turbessel. Ridwan's personality was shrouded in mystery. He was surrounded by the Shia Arabs of Aleppo and favoured the Nizari Isma'ilis. Ridwan became a patron of the Assassins, giving them the freedom to practice and propagate their religion by letting them establish a "house of propaganda" in Aleppo and use the city as a base for future activities, which allowed the Assassins to establish a foothold in Syria. Ridwan had two of his brothers strangled to death, and had alleged ties to the assassination of several of his rivals, including the atabeg Janah ad-Dawla al-Husain. Ridwan's death in 1113 caused an anti-Isma'ili reaction within Aleppo. The administrative sovereignty of the atabeg Lu'lu' al-Yaya, and the effective elimination of the Assassins in Aleppo, characterized the reign of his successor, Alp Arslan al-Akhras. Seljuk rule in Aleppo soon ended in 1118 with the Artuqid takeover by Ilghazi. (en)
  • Fakhr al-Mulk Radwan, también conocido como Ridwan o Rudwan o Ridwân Fakhr Malik Châh (? - muerto el 10 de diciembre de 1113), fue un gobernador selyúcida de Alepo entre 1095 y 1113. (es)
  • Fakhr al-Mulk Ridhwân ben Tutuch ou Ridwan est un roi saljûqide d'Alep (1095-1113), fils de Tutuch. Également désigné comme Ridwân ou Fakhr Malik Châh Ridhwân. (fr)
  • Fakhr al-Mulk Riḍwān ibn Tutush o Ridwan d'Aleppo (in arabo: فخر الملك رضوان بن تتش‎, Fakhr al-Mulk Riḍwān ibn Tutush; ... – ...; fl. XI-XII secolo) è stato un re turco selgiuchide di Aleppo (1095-1113), figlio di Tutush ibn Alp Arslan. (it)
  • リドワーン(? - 1113年12月10日)は、シリア・セルジューク朝のアレッポ政権の初代スルタン(在位:1095年 - 1113年)。 (ja)
  • Ridwan ibn Tutush (? – 10 grudnia 1113) – władca Aleppo z dynastii Seldżukidów. Najstarszy syn Tutusza, brat Irtasz/Baktrasz i Dukaka, władcy Damaszku. Arabskie kroniki (szczególnie sunnickie) obwiniają Ridwana za przyczynienie się do osłabienia sił arabskich i w konsekwencji zdobycia Jerozolimy przez wojska I krucjaty. W trakcie swego panowania poróżnił się ze wszystkimi arabskimi sąsiadami, ale zdołał zachować panowanie do śmierci. Dwa razy żonaty z córkami i Dżanaha ad-Dauli. Ze związków tych narodzili się: Farchunda Chatun, , , Ibrahim i NC. (pl)
  • Facre Almulque Raduano (em árabe: فخر الملك رضوان; romaniz.: Fakhr al-Mulk Radwan), melhor conhecido só como Raduano (em latim: Raduanus), Raduão, Riduão ou Ruduão, foi um nobre da dinastia seljúcida que tornar-se-ia sultão de Alepo em 1095, com a morte de seu pai Tutuxe I (r. 1078–1095), e que reinou até seu assassinato em 1113. (pt)
  • Радван (*д/н — 10 грудня 1113) — султан Алеппо в 1095—1113 роках. Повне ім'я Фахр аль-Мульк Радван бен Тутуш. (uk)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1113-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1095-01-01 (xsd:gYear)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 755970 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 26956 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1101181759 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:authorLink
  • C. E. Bosworth (en)
  • Claude Cahen (en)
dbp:authorlink
  • R. G. LeTourneau (en)
dbp:chapter
  • The Political and Dynastic History of the Iranian World (en)
dbp:deathDate
  • 1113-12-10 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:fascicle
  • 8 (xsd:integer)
dbp:father
  • Tutush I (en)
dbp:first
  • Ali (en)
  • Claude (en)
  • Faruk (en)
  • Abdülkerim (en)
  • R. G. (en)
  • Clifford E. (en)
dbp:fullName
  • Fakhr al-Mulk Ridwan ibn Tutush (en)
dbp:house
dbp:last
  • Bosworth (en)
  • LeTourneau (en)
  • Cahen (en)
  • Özaydın (en)
  • Sümer (en)
  • Sevim (en)
dbp:name
  • Ridwan (en)
dbp:pages
  • 1 (xsd:integer)
  • 99 (xsd:integer)
dbp:placeOfBurial
  • Meşhedülmelik (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 1095 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:spouse
  • Yaghi-Siyan's unnamed daughter (en)
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
  • dbr:Rulers_of_Aleppo
  • Barkyārūḳ (en)
  • Barkīāroq (en)
  • Atsız b. Uvak (en)
  • Burids (en)
  • Dukak b. Tutuş (en)
  • Rıdvân b. Tutuş (en)
  • Suriye Selçukluları (en)
  • Tutuş (en)
dbp:type
  • monarch (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 1 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
  • 35 (xsd:integer)
  • 36 (xsd:integer)
  • 41 (xsd:integer)
  • Supplement 1 (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1095 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Ridván z Aleppa († 10. prosince 1113) byl seldžucký emír z Aleppa (1095–1113). Byl synem Tutuše. Po smrti svého otce získal Ridván Aleppo, zatímco jeho bratr Dukak Damašek. Arabskými kronikáři byl často vykreslován jako původce nesvárů, které umožnily úspěch první křížové výpravy. Byl totiž znepřátelen se skoro všemi svými sousedy včetně svého bratra Dukaka a tchána Džaná al-Daúly Husajna. Navzdory tomu se Ridván udržel u moci v Aleppu až do své smrti v roce 1113. Mezi Ridvánovy pomocníky patřili i příslušníci sekty Assassinů. Po jeho smrti se stali v Aleppu oběťmi pogromu a zbývající uprchli na území křižáků, kde se usadili v horské krajině na severním pomezí hrabství Tripolis. (cs)
  • فخر الملك رضوان بن تتش بن ألب أرسلان (توفي في 507هـ/10 ديسمبر 1113م) هو الحاكم السلجوقي حكم حلب في الفترة ما بين 1095م إلى حين وفاته في 1113م. (ar)
  • Fakhr al-Mulk Radwan, también conocido como Ridwan o Rudwan o Ridwân Fakhr Malik Châh (? - muerto el 10 de diciembre de 1113), fue un gobernador selyúcida de Alepo entre 1095 y 1113. (es)
  • Fakhr al-Mulk Ridhwân ben Tutuch ou Ridwan est un roi saljûqide d'Alep (1095-1113), fils de Tutuch. Également désigné comme Ridwân ou Fakhr Malik Châh Ridhwân. (fr)
  • Fakhr al-Mulk Riḍwān ibn Tutush o Ridwan d'Aleppo (in arabo: فخر الملك رضوان بن تتش‎, Fakhr al-Mulk Riḍwān ibn Tutush; ... – ...; fl. XI-XII secolo) è stato un re turco selgiuchide di Aleppo (1095-1113), figlio di Tutush ibn Alp Arslan. (it)
  • リドワーン(? - 1113年12月10日)は、シリア・セルジューク朝のアレッポ政権の初代スルタン(在位:1095年 - 1113年)。 (ja)
  • Ridwan ibn Tutush (? – 10 grudnia 1113) – władca Aleppo z dynastii Seldżukidów. Najstarszy syn Tutusza, brat Irtasz/Baktrasz i Dukaka, władcy Damaszku. Arabskie kroniki (szczególnie sunnickie) obwiniają Ridwana za przyczynienie się do osłabienia sił arabskich i w konsekwencji zdobycia Jerozolimy przez wojska I krucjaty. W trakcie swego panowania poróżnił się ze wszystkimi arabskimi sąsiadami, ale zdołał zachować panowanie do śmierci. Dwa razy żonaty z córkami i Dżanaha ad-Dauli. Ze związków tych narodzili się: Farchunda Chatun, , , Ibrahim i NC. (pl)
  • Facre Almulque Raduano (em árabe: فخر الملك رضوان; romaniz.: Fakhr al-Mulk Radwan), melhor conhecido só como Raduano (em latim: Raduanus), Raduão, Riduão ou Ruduão, foi um nobre da dinastia seljúcida que tornar-se-ia sultão de Alepo em 1095, com a morte de seu pai Tutuxe I (r. 1078–1095), e que reinou até seu assassinato em 1113. (pt)
  • Радван (*д/н — 10 грудня 1113) — султан Алеппо в 1095—1113 роках. Повне ім'я Фахр аль-Мульк Радван бен Тутуш. (uk)
  • Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (àrab: فخر الملك رضوان بن تتش, Faẖr al-Mulk Riḍwān b. Tutux) (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113. Va succeir com a príncep seljúcida d'Alep el seu pare Tútuix I quan aquest va morir el febrer de 1095. Va fer matar dos germans més joves per evitar que li disputessin el poder, però un tercer germà, Duqaq, es va poder escapar quan anava a ser estrangulat per esclaus de Ridwan. Aquest de seguida, amb el suport del seu sogre l'atabeg , va intentar conquerir Damasc, que havia estat capital de Tútuix, però que ara estava en mans dels fatimites. Però el seu germà Dudak, amb el suport del seu atabeg Zahir al-Din Tughtegin, va anar a Damasc on la guarnició el va proclamar sultà. Janah al-Dawla i Tútuix es van baral (ca)
  • Ο Φαχρ αλ-Μουλκ Ραντβάν (... - 10 Δεκεμβρίου 1113), επίσης γνωστός ως Ριντβάν ή Ρουντβάν, ήταν Σελτζούκος εμίρης του Χαλεπιού από το 1095 ώς το 1113 μ.Χ. Ήταν γιος του Τουτούς Α΄, αδελφός του εμίρη της Δαμασκού, Ντουκάκ, και ανατράφηκε από τον αταμπέκ . Όταν ο Τουτούς πέθανε το 1095, ο Ραντβάν διεκδίκησε τη Συρία για λογαριασμό του, μη διστάζοντας να στραγγαλίσει τους δύο νεότερους αδελφούς του, ώστε να μη διεκδικήσουν κάποτε την εξουσία. Ο τρίτος νεότερος αδελφός, ο Ντουκάκ, ο οποίος αρχικώς είχε κληρονομήσει φέουδο στη Τζεζίρα (Μεσοποταμία), σώθηκε σκάζοντάς το κυριολεκτικώς την ύστατη στιγμή από το φρούριο στο Χαλέπι όπου κατοικούσε μαζί με τον Ραντβάν, και από τότε το μίσος μεταξύ των δύο αδελφών παρέμενε άσβεστο. (el)
  • Fachr al-Mulk Radwan ibn Tutusch ibn Alp-Arslan (arabisch فخر الملك رضوان بن تتش بن ألب أرسلان, DMG Faḫr al-Mulk Raḍwān b. Tutuš b. Alp-Arslan; auch Ridwan und Rudwan; † um 1113) war ein seldschukischer Herrscher Syriens von 1095 bis 1113. Er war der Schwiegersohn von Yaghi-Siyan, dem Atabeg von Antiochia und der ältere Bruder von Duqaq, der Syrien und Damaskus von ihrem Vater, Tutusch I. geerbt hatte. 1101 verbündete sich Ridwan mit Kılıç Arslan I. und Danischmend Ghazi gegen die Kreuzritter und trug zu den Siegen gegen die Heere des Kreuzzugs von 1101 bei Mersivan und Herakleia bei. (de)
  • Ridwan (c. 1077 – 10 December 1113) was a Seljuk emir of Aleppo from 1095 until his death. Ridwan was born to the Seljuk prince Tutush, who had established a principality in Syria after his brother, Sultan Malik-Shah I granted him the region and its adjacent areas as an appanage. After the death of Malik-Shah, Tutush claimed the Seljuk crown, but he was killed by the forces of his nephew Berkyaruq near Ray, Iran. Following this, Ridwan moved to Aleppo and proclaimed himself the new emir. His brother Duqaq's declaration of a new emirate in Damascus split the Syrian Seljuk state in two and started a rivalry between the brothers which continued even after the arrival of the First Crusade in 1097. Ridwan tried to banish the Crusaders with gold, and fought the Principality of Antioch, a Crusade (en)
rdfs:label
  • رضوان بن تتش (ar)
  • Ridwan (ca)
  • Ridván z Aleppa (cs)
  • Radwan (Syrien) (de)
  • Φαχρ αλ-Μουλκ Ραντβάν (el)
  • Fakhr al-Mulk Radwan (es)
  • Ridwan d'Alep (fr)
  • Fakhr al-Mulk Ridwan (en)
  • Ridwan ibn Tutush (it)
  • リドワーン (ja)
  • Ridwan (pl)
  • Raduano (pt)
  • Радван (султан Алеппо) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ridwan (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:issue of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License