dbo:abstract
|
- Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva en un territori de propietat comuna. L'ayllu era una agrupació de famílies que es considerava descendent d'un avantpassat comú. El cap s'anomena comunament . L'Imperi Inca s'organitzava en ayllus que tenien al seu càrrec una extensió de terra que els servia per alimentar-se. Els membres de l'ayllu treballaven la seva terra, però també tenien l'obligació de treballar la terra de l'Estat per tal d'alimentar els governants, els nobles, l'exèrcit, els artistes (entre ells els artesans que treballaven la pedra i les dones que teixien per a l'imperi), els ancians i les persones malaltes que no podien alimentar-se per elles mateixes, pels seus càrrecs o indisponibilitats. L'Estat també guardava menjar en cas que un ayllu tingués una emergència que no els permetés treballar la terra (per inundacions, terratrèmols o malaltia de gran part de l'ayllu). Els membres de cada ayllu també havien d'utilitzar part del seu temps per treballar la terra que s'apartava pels déus i els líders religiosos. A part del treball ja mencionat, cada ayllu havia de proveir homes per a realitzar obres públiques, com ara construir camins, ponts i edificis públics. Aquest treball se l'anomenava mita. El curaca era el cap de l'ayllu i qui s'encarregava de distribuir les terres, organitzar els treballs col·lectius i actuar com a jutge de la comunitat. El càrrec de curaca no s'heretava, sinó que se seleccionava a través d'un ritual especial; en algunes ocasions eren escollits directament des de Cusco. (ca)
- Ayllu (Quechua „Familie, Großfamilie, Dorfgemeinschaft“) ist die unterste politische Einheit in der traditionellen Gesellschaft der Anden. Der Begriff bezeichnet in seiner Grundbedeutung die Großfamilie (Sippe) als Abstammungs- und Verwandtschaftsgemeinschaft, im erweiterten Sinne jedoch die genossenschaftlich organisierte Dorfgemeinde als örtliche Gemeinschaft. Der Ayllu zeichnet sich durch gemeinschaftlichen Besitz an Grund und Boden aus. Die Felder bzw. Weideflächen werden entweder gemeinsam in Form der Minka bewirtschaftet oder jedes Jahr als „Leihgabe“ zur individuellen Bewirtschaftung neu verteilt. Traditionell beten die Mitglieder eines Ayllu neben den allgemeinen Gottheiten der Anden ihre eigene lokale Gottheit (wak'a) an. Jeder Inka-Herrscher gründete einen neuen Ayllu (panaka). Nach der Conquista wurde durch die Einführung der Encomienda und später der Hacienda, welche de facto eine Form der Leibeigenschaft war, die Organisation der Ayllus zerschlagen. Einen Bruch mit der andinen Tradition bedeutete auch die Verteilung kleiner Parzellen als individuelles Eigentum im Zuge von Landreformen, so etwa in Bolivien nach der Enteignung der Großgrundbesitzer ab 1953. Die Landreform in Peru unter General Juan Velasco Alvarado zielte wiederum darauf ab, die Ayllu in größere landwirtschaftliche Genossenschaften zu integrieren. Dabei griff sie auch auf Symbolik aus der altandinen Tradition sowie dem antikolonialen indigenen Widerstand zurück. In abgelegenen Gebieten hat sich die Organisation des Ayllu bei Quechua- und Aymara-Gemeinden teilweise bis heute gehalten oder wurde sogar wiederbelebt (z. B. auf der genossenschaftlich organisierten Inselgemeinde Taquile). (de)
- The ayllu, a family clan, is the traditional form of a community in the Andes, especially among Quechuas and Aymaras. They are an indigenous local government model across the Andes region of South America, particularly in Bolivia and Peru. Ayllus functioned prior to Inca conquest, during the Inca and Spanish colonial period, and continue to exist to the present day – such as the Andean community Ocra. Membership gave individual families more variation and security on the land that they farmed. Ayllus had defined territories and were essentially extended family or kin groups, but could include non-related members. Their primary function was to solve subsistence issues, and issues of how to get along in family, and the larger community. Ayllus descended from stars in the Inca cosmogony, and just like stars had unique celestial locations, each ayllu had a terrestrial location defined by the paqarina, the mythical point of emergence of the lineage huaca. (en)
- Ayllu edo aillo (kitxua eta aimaraz: ayllu), Andeetako herrientzat, kitxua eta aimara etnientzat bereziki, klana da. Historiaurretik datorren lurraren talde-jabetzan oinarritzen da klana. Taldea emakumezkoen oinordekotasunean oinarriturik osatzen zen hasieran; gerora, gizonezkoak aylluko emakumeekin ezkonduz sartzen ziren talde barruan. Lursailak aldian behin taldeko partaide guztien artean banatzen ziren berriz, eta ezin ziren jabez aldatu. (eu)
- Un aillu (en Bolivia y el Perú) o aíllo (en Chile) —del quechua: ayllu— es una forma tradicional de comunidad social originaria de la región andina, especialmente entre Quechuas and Aymaras. El aillu era un grupo de familias que se consideraba descendiente de un lejano antepasado común, con un territorio con límites precisos. El aillu es la forma tradicional de una comunidad en los Andes, especialmente entre los quechuas y aimaras. Son un modelo de gobierno local en la región de los Andes de América del Sur, particularmente en Bolivia y Perú. Los ayllus funcionaban antes de la conquista incaica, en el período colonial. Los ayllus funcionaron antes del periodo incaico, durante los períodos incaico y español, y continúan existiendo hasta el día de hoy, como la comunidad andina de Ocra. La membresía dio a las familias individuales más variación y seguridad en la tierra que cultivaban. Los ayllus definían territorios y eran esencialmente familias extensas o grupos de parentesco, pero podían incluir miembros no relacionados. Su función principal era resolver problemas de subsistencia y problemas de cómo llevarse bien en la familia y la comunidad en general. Los ayllus descendían de las estrellas en la cosmogonía incaica, y al igual que las estrellas tenían ubicaciones celestes únicas, cada ayllu tenía una ubicación terrestre definida por la paqarina, el mítico punto donde se encontraba su propia wak'a o dios menor, generalmente encarnado en un objeto físico, como una montaña o roca. Los ayllu eran unidades sociales autosustentables que educarían a sus propios hijos y cultivarían o comerciarían todos los alimentos que comían, excepto en casos de desastres como los años de El Niño, cuando dependían del sistema de almacenes incaico. Cada ayllu poseía una parcela de tierra y los miembros tenían obligaciones recíprocas entre sí. En los matrimonios, la mujer generalmente se unía a la clase y ayllu de su pareja como lo harían sus hijos, pero heredaba la tierra de sus padres y conservaba su membresía en su ayllu de nacimiento. Así es como ocurrieron la mayoría de los movimientos de personas entre ayllus. Pero una persona también podría unirse a un ayllu asumiendo la responsabilidad de ser miembro. Esto incluía la mink'a, trabajo comunal para fines comunes, el ayni o trabajo en especie para otros miembros del ayllu, y mit'a, una forma de impuesto recaudado por el gobierno incaico y el virreinato español. El curaca era el jefe del aillu y quien se encargaba de distribuir las tierras, organizar los trabajos colectivos y actuar como juez de la comunidad. El cargo de curaca o jefe no se heredaba, sino que era seleccionado a través de un ritual especial; en algunas ocasiones eran nombrados directamente desde el Cuzco. Gracias a esta organización social, los incas lograron no sufrir hambre y además pudieron construir un sistema de caminos, escaleras y puentes que comunicaban al vasto imperio incaico y permitían que un mensaje se pudiera enviar desde Cuzco a Lima en 10 días. (es)
- Un ayllu (mot d'origine quechua et aymara) est une communauté composée de plusieurs familles dont les membres considèrent qu'ils ont une origine commune (réelle ou fictive) qui travaille de façon collective dans un territoire de propriété commune. Cette forme d'organisation sociale était courante dans la région andine à l'époque précolombienne, avant même l'arrivée des incas. (fr)
- 아이유(Ayllu, 아이류)는 안데스 산맥의 케추아족과 아이마라족에서 나타나는 전통적인 양식의 혈연중심적 공동체다. (ko)
- アイリュ(Ayllu、アイユとも)は、ペルーからボリビアの先住民社会に特徴的といわれる、血縁・地縁組織の名称。日本では、一般的に、ペルーの山間部の発音に近い「アイユ」と表記される(ジェイスモを参照)。具体的な組織形態は、地域や時代によって多少差が見られる。 先スペイン期(白人による新大陸征服以前)においては、アイリュ内に2人の首長を置き、を取っていたといわれている。現代、地方で見られるものは、政治制度として地域の統治機構を担うことは少なく、村落内やある一定の地域内における相互扶助的な役割などを担っていることがおおい。 スペイン人の征服時の記録では、地域によって大きく複雑で幾重にも重なった構造をなし、ある一定領域の政治的統治機構を兼ね備えていたとされるものが多数あったことがわかる。実際、現在のボリビアの北ポトシ地域には、ケチュア系先住民の共同体的統治機構が残っており、これをアイリュと読んでいる。それは、北ポトシ地域のうち、複数の地域を統治する政治的機構の役割を担っている。 本来のアイリュの特徴として、と呼ぶものがあげられる。アイリュ内の地域や組織を二つに分け、それぞれに首長 (ヒラカタ Jilaqata)をおき、全体として首長が二人いる形態をとる。その下にも様々な組織がつらなるが、そこにもそれぞれ首長が2人おり、組織や地域が2つに分かれていく。実際には、2人の首長の権限に若干の差はあるが、決してリーダーとサブリーダーではなく、形式として2人のリーダーをおく。これは、現代の北ポトシ地域でも見られる制度である。現代においては、マリュク(役職)の中のトップがヒラカタ(長)である。 また、ボリビア共和国においては、1953年の農地改革において、ほとんどすべてのアイリュがコムニダー(Comunidad:共同体)という名称に変更になった。その名称をアイリュに戻そうという運動も一時期あり、今ではMarca(先住民の言葉のケチュア語で村を意味する)で落ち着いている。ボリビア共和国で起こりつつある先住民の文化や慣習、権利の復興運動は、1970年代のIndigenismo(インディヘニスモ)運動に対して、Indianismo(インディアニスモ)運動と呼ばれている。 (ja)
- Met ayllu wordt de traditionele samenlevingsvorm in de Andes, met name bij de Quechua en de Aymara, aangeduid. Ayllus waren de politieke en sociale leefgemeenschappen van de en de latere Inca's. Ze bestonden vooral uit verwantschapsgroepen, maar ze konden worden uitgebreid met niet-familieleden. De leider was een curaca, een erfelijke functie, maar daar kon ook een andere afspraak over worden gemaakt. Ayllus aanbaden vaak hun eigen huaca: een lokale god die meestal in een fysiek object zoals een berg of een rots belichaamd werd. Een ayllu was een zelfvoorzienende gemeenschap, die voorzag in haar eigen voedsel en zelf het onderwijs van haar nageslacht ter hand nam. Een ayllu bezat een stuk grond en de leden hadden wederzijdse verplichtingen tegenover elkaar. Bij een huwelijk trad de vrouw meestal toe tot de ayllu van haar echtgenoot. Maar ze behield wel het erfrecht op het land van haar ouders en kon door te erven haar lidmaatschap van haar geboorte-ayllu terugkrijgen. De meeste veranderingen in de ayllu vonden dan ook plaats door huwelijk en erfenis. Met de komst van de conquistadores werden de encomienda en later de haciënda ingevoerd. De traditionele ayllus verdwenen daardoor nagenoeg, en maakte plaats voor individueel grondbezit. In afgelegen gebieden bleef het systeem echter behouden, of kwam het later weer terug. Bij de moderne Quechua en de Aymara komt het systeem daardoor tegenwoordig nog of weer voor. (nl)
- L'ayllu (in lingua quechua, ayllu) era un'unità politica, sociale, commerciale e religiosa della civiltà inca e di quella preincaica. Si trattava di un gruppo familiare esteso che vantava una comune discendenza da un antenato: una mummia o mallquis. Ogni ayllu venerava il proprio huaca (fenomeno ritenuto sacro) costituito solitamente da un oggetto fisico come una montagna o una roccia. A capo dell'ayllu vi erano solitamente due kuraka o metà, un maschio e una femmina a rappresentare l'uguaglianza e la complementarità tra i due sessi. Gli ayllu erano unità autosufficienti in grado di istruire i giovani, coltivare la terra e ottenere guadagno tramite il commercio. Solo nei casi in cui si verificavano gravi calamità naturali, potevano approvvigionarsi tramite il sistema di immagazzinaggio delle derrate dell'impero Inca. (it)
- Um ayllu (quechua ou aimara), também aillo ou ayllus, é uma forma de comunidade familiar extensa originária da região andina com uma ascendência comum - real ou suposta - que trabalha em forma coletiva em um território de propriedade comum. O império inca se organizava em ayllus que tinham a seu cargo uma extensão de terra que lhes servia para alimentarem-se. Os membros do ayllu trabalhavam sua terra, mas também tinham a obrigação de trabalhar a terra do estado para que também pudessem alimentar os governantes, os nobres, o exército, os artistas (entre eles os artesãos que trabalhavam as pedras e as mulheres que teciam para o império), os anciãos e os enfermos que não podiam se alimentar por si mesmos. Os povos que habitavam ayllu eram de alguma forma escolhidos de forma que a terra os presentiava com bons cultivos. (pt)
- Айлью (Ayllu) — семейный клан, является традиционной формой сообщества в Андах, особенно среди народов кечуа и аймара. Айлью существовал до завоевания империи инков, и существует по сей день, например: община . Айлью с языков кечуа и аймара обозначает «сеть семей в данной области». Главой айлью является маллку (mallku), его можно перевести как «кондор», но и как «принц», «лидер». Каждому айлью принадлежал участок земли, и члены общины имели взаимные обязательства друг перед другом. Обычно у айлью был свой уака или бог, воплощенный в физические объекты (скала, гора). Айлью называются в честь определённого человека или мета. Жена переходит в айлью своего мужа, как и её дети, но она всё ещё остаётся членом своего айлью, в котором она родилась, и может унаследовать его. Также человек может по своей воле примкнуть к другому айлью. (ru)
- Айлью — громада у більшості андських народів доколумбової Південної Америки. Існувала ще в доінкський період. В часи імперії Тауантінсую айлью набувало поступального розвитку, об'єднуючи більшу частину населення держави. (uk)
- 艾柳(奇楚瓦語:ayllu)是安第斯的基层行政组织,在印加帝国成立后为之所继承。艾柳下辖特定区域来自共同祖先的系列家族组织网络,其影响一直持续到今日。 目前,每个艾流设一名马尔库(奇楚瓦語:mallku 秃鹰),过去可被视为一相对独立的方国。此外,过去每个藹流设四名勾罗迦通判,他们具有免税、一夫多妻等特殊权利。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- Ayllu edo aillo (kitxua eta aimaraz: ayllu), Andeetako herrientzat, kitxua eta aimara etnientzat bereziki, klana da. Historiaurretik datorren lurraren talde-jabetzan oinarritzen da klana. Taldea emakumezkoen oinordekotasunean oinarriturik osatzen zen hasieran; gerora, gizonezkoak aylluko emakumeekin ezkonduz sartzen ziren talde barruan. Lursailak aldian behin taldeko partaide guztien artean banatzen ziren berriz, eta ezin ziren jabez aldatu. (eu)
- Un ayllu (mot d'origine quechua et aymara) est une communauté composée de plusieurs familles dont les membres considèrent qu'ils ont une origine commune (réelle ou fictive) qui travaille de façon collective dans un territoire de propriété commune. Cette forme d'organisation sociale était courante dans la région andine à l'époque précolombienne, avant même l'arrivée des incas. (fr)
- 아이유(Ayllu, 아이류)는 안데스 산맥의 케추아족과 아이마라족에서 나타나는 전통적인 양식의 혈연중심적 공동체다. (ko)
- Айлью — громада у більшості андських народів доколумбової Південної Америки. Існувала ще в доінкський період. В часи імперії Тауантінсую айлью набувало поступального розвитку, об'єднуючи більшу частину населення держави. (uk)
- 艾柳(奇楚瓦語:ayllu)是安第斯的基层行政组织,在印加帝国成立后为之所继承。艾柳下辖特定区域来自共同祖先的系列家族组织网络,其影响一直持续到今日。 目前,每个艾流设一名马尔库(奇楚瓦語:mallku 秃鹰),过去可被视为一相对独立的方国。此外,过去每个藹流设四名勾罗迦通判,他们具有免税、一夫多妻等特殊权利。 (zh)
- Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva en un territori de propietat comuna. L'ayllu era una agrupació de famílies que es considerava descendent d'un avantpassat comú. El cap s'anomena comunament . L'Estat també guardava menjar en cas que un ayllu tingués una emergència que no els permetés treballar la terra (per inundacions, terratrèmols o malaltia de gran part de l'ayllu). (ca)
- The ayllu, a family clan, is the traditional form of a community in the Andes, especially among Quechuas and Aymaras. They are an indigenous local government model across the Andes region of South America, particularly in Bolivia and Peru. (en)
- Ayllu (Quechua „Familie, Großfamilie, Dorfgemeinschaft“) ist die unterste politische Einheit in der traditionellen Gesellschaft der Anden. Der Begriff bezeichnet in seiner Grundbedeutung die Großfamilie (Sippe) als Abstammungs- und Verwandtschaftsgemeinschaft, im erweiterten Sinne jedoch die genossenschaftlich organisierte Dorfgemeinde als örtliche Gemeinschaft. In abgelegenen Gebieten hat sich die Organisation des Ayllu bei Quechua- und Aymara-Gemeinden teilweise bis heute gehalten oder wurde sogar wiederbelebt (z. B. auf der genossenschaftlich organisierten Inselgemeinde Taquile). (de)
- Un aillu (en Bolivia y el Perú) o aíllo (en Chile) —del quechua: ayllu— es una forma tradicional de comunidad social originaria de la región andina, especialmente entre Quechuas and Aymaras. El aillu era un grupo de familias que se consideraba descendiente de un lejano antepasado común, con un territorio con límites precisos. Gracias a esta organización social, los incas lograron no sufrir hambre y además pudieron construir un sistema de caminos, escaleras y puentes que comunicaban al vasto imperio incaico y permitían que un mensaje se pudiera enviar desde Cuzco a Lima en 10 días. (es)
- L'ayllu (in lingua quechua, ayllu) era un'unità politica, sociale, commerciale e religiosa della civiltà inca e di quella preincaica. Si trattava di un gruppo familiare esteso che vantava una comune discendenza da un antenato: una mummia o mallquis. Ogni ayllu venerava il proprio huaca (fenomeno ritenuto sacro) costituito solitamente da un oggetto fisico come una montagna o una roccia. A capo dell'ayllu vi erano solitamente due kuraka o metà, un maschio e una femmina a rappresentare l'uguaglianza e la complementarità tra i due sessi. Gli ayllu erano unità autosufficienti in grado di istruire i giovani, coltivare la terra e ottenere guadagno tramite il commercio. Solo nei casi in cui si verificavano gravi calamità naturali, potevano approvvigionarsi tramite il sistema di immagazzinaggio del (it)
- Met ayllu wordt de traditionele samenlevingsvorm in de Andes, met name bij de Quechua en de Aymara, aangeduid. Ayllus waren de politieke en sociale leefgemeenschappen van de en de latere Inca's. Ze bestonden vooral uit verwantschapsgroepen, maar ze konden worden uitgebreid met niet-familieleden. De leider was een curaca, een erfelijke functie, maar daar kon ook een andere afspraak over worden gemaakt. Ayllus aanbaden vaak hun eigen huaca: een lokale god die meestal in een fysiek object zoals een berg of een rots belichaamd werd. (nl)
- アイリュ(Ayllu、アイユとも)は、ペルーからボリビアの先住民社会に特徴的といわれる、血縁・地縁組織の名称。日本では、一般的に、ペルーの山間部の発音に近い「アイユ」と表記される(ジェイスモを参照)。具体的な組織形態は、地域や時代によって多少差が見られる。 先スペイン期(白人による新大陸征服以前)においては、アイリュ内に2人の首長を置き、を取っていたといわれている。現代、地方で見られるものは、政治制度として地域の統治機構を担うことは少なく、村落内やある一定の地域内における相互扶助的な役割などを担っていることがおおい。 スペイン人の征服時の記録では、地域によって大きく複雑で幾重にも重なった構造をなし、ある一定領域の政治的統治機構を兼ね備えていたとされるものが多数あったことがわかる。実際、現在のボリビアの北ポトシ地域には、ケチュア系先住民の共同体的統治機構が残っており、これをアイリュと読んでいる。それは、北ポトシ地域のうち、複数の地域を統治する政治的機構の役割を担っている。 (ja)
- Um ayllu (quechua ou aimara), também aillo ou ayllus, é uma forma de comunidade familiar extensa originária da região andina com uma ascendência comum - real ou suposta - que trabalha em forma coletiva em um território de propriedade comum. (pt)
- Айлью (Ayllu) — семейный клан, является традиционной формой сообщества в Андах, особенно среди народов кечуа и аймара. Айлью существовал до завоевания империи инков, и существует по сей день, например: община . Айлью с языков кечуа и аймара обозначает «сеть семей в данной области». Главой айлью является маллку (mallku), его можно перевести как «кондор», но и как «принц», «лидер». Жена переходит в айлью своего мужа, как и её дети, но она всё ещё остаётся членом своего айлью, в котором она родилась, и может унаследовать его. Также человек может по своей воле примкнуть к другому айлью. (ru)
|