An Entity of Type: WikicatWritingSystems, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Iberian scripts are the Paleohispanic scripts that were used to represent the extinct Iberian language. Most of them are typologically unusual in that they are semi-syllabic rather than purely alphabetic. The oldest Iberian inscriptions date to the 4th or possibly the 5th century BCE, and the latest from end of the 1st century BCE or possibly the beginning of the 1st century CE.

Property Value
dbo:abstract
  • Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua. * escriptura ibèrica nord-oriental * Variant dual (ss. IV-III aC) * Variant no-dual (ss. II-I aC) * escriptura ibèrica sud-oriental * alfabet grecoibèric Tot i que normalment la referència genèrica a un signari o escriptura ibèrica se sol entendre referida al signari ibèric nord-oriental, atès que és amb diferència el més usat (95%). Del signari ibèric nord-oriental se'n coneixen dues variants: la variant dual diferencia els sil·labogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un traç afegit de forma que la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda, mentre que la variant no-dual només presenta les formes simples dels sil·labogrames. El signari ibèric nord-oriental i el sud-oriental estan d'alguna forma emparentats, però no poden ser considerats meres variants d'un mateix signari, atès que encara que el repertori de signes és similar el seu valor no coincideix en absolut en molts casos. Tant és així, que mentre que el signari ibèric nord-oriental està quasi completament desxifrat i presenta un quadre de valors estable, el signari ibèric sud-oriental no es pot donar per desxifrat, atès que encara hi ha diferències significatives entre els investigadors que han realitzat propostes concretes. A més, cal assenyalar que el signari ibèric sud-oriental és amb diferència molt més similar al signari tartessi, usat per representar una llengua desconeguda, que al signari ibèric nord-oriental, que al seu torn és el model que està en l'origen de l'escriptura celtibèrica, usada pels celtibers per representar la seva lengua. Mentre que l'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica, el signari ibèric nord-oriental i el sud-oriental presenten la característica distintiva de les escriptures paleohispàniques, atès que ambdues presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificació dels sistemes d'escriptura, no són alfabets ni sil·labaris, sinó escriptures mixtes que s'identifiquen normalment com a semisil·labaris. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen està directa i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi hauria influït l'alfabet grec. * Alfabet grecoibèric. Cara B del plom de la Serreta (Alcoi). * Escriptura ibèrica nord-oriental dual. Plom d'Ullastret). * Escriptura ibèrica sud-oriental. Cara A del plom de La Bastida de les Alcusses (Moixent). (ca)
  • La iberoj uzis tri malsamajn skribojn por reprezenti sian : * * Duala varianto (j. 4a-3a a.k.e.) * Varianto ne-duala (j. 2a-1a a.k.e.) * * Kutime la ĝenerala referenco al iberia signaro aŭ al iberia skribo celas la nordorientan iberian signaron, pro tio ke ĝi klare estis la plej uzita (95%). De la nordorienta iberia signaro oni konas du variantojn: la duala varianto diferencigas silabogramojn plosivajn dentajn kaj surdajn velarajn disde la voĉaj kun streko aldonita, tiel ke la simpla formo reprezentas la voĉan kaj la kompleksa formo la surdan, dum la varianto ne-duala nur prezentas la simplajn formojn de la silabogramoj. La nordorienta kaj la sudorienta signaroj estas iamaniere rilatitaj, sed ne povas esti konsiderataj nuraj variantoj de sama signaro, pro tio ke kvankam la repertuaro de signoj similas, ilia valoro ne koincidas tute en multaj kazoj. Fakte, la nordorienta signaro estas preskaŭ tute deĉifrita kaj prezentas stabilan formon, dum la sudorienta ankoraŭ ne estas tute deĉifrita, kaj ankoraŭ restas signifaj diferencoj inter la esploristoj kiuj realigis konkretajn proponojn. Krome, indas rimarki ke la sudorienta varianto estas multe pli simila al la , uzita por reprezenti , ol al la nordorienta iberia signaro, kiu siavice estas la modelo en la origino de la , uzita de la keltiberoj por reprezenti ilian . Dum la alfabeto grek-iberia estas preskaŭ rekta adapto de ionika greka alfabeto al la apartaĵoj de la iberia lingvo, la nordorienta kaj la sudorienta iberiaj signaroj prezentas proprajn karakterizaĵojn de la prahispanaj skriboj, pro tio ke ambaŭ prezentas signojn kun silaba valoro, por la plosivaj sonoj, kaj signojn kun alfabeta valoro, por la resto de konsonantoj kaj vokaloj. De la vidpunkto de la klasifiko de la sistemoj de skribo, ili estas nek alfabetoj nek silabaroj, sed miksitaj skriboj kiun oni identigas kutime kiel . Pri la origino de la prahispanaj signaroj ne ekzistas konsento: por iuj esploristoj ilia origino estas rekte kaj sole ligita al la fenica alfabeto, dum por aliaj en ilia kreo ankaŭ estus influinta la greka alfabeto. (eo)
  • Los iberos utilizaron tres escrituras diferentes para representar su lengua: * escritura ibérica nororiental * Variante dual (ss. IV-III a. C.) * Variante no-dual (ss. II-I a. C.) * escritura ibérica suroriental * alfabeto greco-ibérico Normalmente la referencia genérica a un signario ibérico o a una escritura ibérica se suele entender referida al signario ibérico nororiental, ya que es con diferencia el más usado (95 %). Del signario ibérico nororiental se conocen dos variantes: la variante dual diferencia los silabogramas oclusivos dentales y velares sordos de los sonoros con un trazo añadido, de forma que la forma simple representa la sonora y la forma compleja la sorda, mientras que la variante no-dual sólo presenta las formas simples de los silabogramas. El signario ibérico nororiental y el suroriental están de alguna forma emparentados, pero no pueden ser considerados meras variantes de un mismo signario, puesto que aunque el repertorio de signos es similar, su valor no coincide en absoluto en muchos casos. Tanto es así que, mientras que el signario ibérico nororiental está casi completamente descifrado y presenta un cuadro de valores estable, el suroriental no se puede dar por descifrado, puesto que aún hay diferencias significativas entre los investigadores que han realizado propuestas concretas. Además, cabe señalar que el signario ibérico suroriental es con diferencia mucho más similar al signario tartésico, usado para representar una lengua desconocida, que al signario ibérico nororiental, que es el modelo que está en el origen de la escritura celtibérica, usada por los celtíberos para representar su lengua. Mientras que el alfabeto greco-ibérico es una adaptación casi directa de un alfabeto griego jónico a las particularidades de la lengua ibérica, el signario ibérico nororiental y el suroriental presentan la característica distintiva de las escrituras paleohispánicas, puesto que ambas presentan signos con valor silábico, para las oclusivas, y signos con valor alfabético, para el resto de consonantes y vocales. Desde el punto de vista de la clasificación de los sistemas de escritura, no son ni alfabetos ni silabarios, sino que se identifican normalmente como semisilabarios. Sobre el origen de los signarios paleohispánicos no hay consenso: para algunos investigadores su origen está directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el alfabeto griego. * Alfabeto greco-ibérico. Cara B del plomo de la Serreta (Alcoy). * Escritura ibérica nororiental dual. Plomo de Ullastret. * Escritura ibérica suroriental. Cara A del plomo de La Bastida de les Alcuses (Mogente). * Lápida ibérica con inscripción en ibero, procedente de Bicorp (Valencia). Siglo III a. C. Museo Arqueológico Nacional de España. (es)
  • Iberiar idazketa edo iberiar idazkera Iberiar Penintsulan eta Frantzian aurkitu diren testuenak dira. Iberiar herriek idazketa sistema desberdinak erabili zituzten. Idazkera paleohispaniarretako bat da. (eu)
  • The Iberian scripts are the Paleohispanic scripts that were used to represent the extinct Iberian language. Most of them are typologically unusual in that they are semi-syllabic rather than purely alphabetic. The oldest Iberian inscriptions date to the 4th or possibly the 5th century BCE, and the latest from end of the 1st century BCE or possibly the beginning of the 1st century CE. (en)
  • Aksara-aksara Iberia adalah aksara Paleohispanik yang digunakan untuk menuliskan bahasa Iberia yang sudah punah. Kebanyakan dari aksara ini memiliki ciri yang tidak biasa karena tidak sepenuhnya bersifat , tetapi malahan bersifat . Inskripsi Iberia tertua berasal dari abad ke-4 SM atau mungkin bahkan dari abad ke-5 SM, dan yang paling terkini dari akhir abad ke-1 SM atau mungkin dari permulaan abad ke-1 M. Terdapat dua ragam utama aksara Iberia: * Aksara Iberia Timur Laut * Aksara Iberia Tenggara Apabila aksara Iberia didefinisikan sebagai aksara yang dibuat oleh orang Iberia untuk menuliskan bahasa mereka, yang merupakan adaptasi alfabet Yunani juga masuk ke dalam kategori aksara Iberia. Aksara ini digunakan khususnya di Alicante dan Murcia. Namun, berdasarkan definisi ini, yang mirip dengan aksara Iberia tenggara (namun digunakan untuk menuliskan bahasa Tartessia) dan aksara Keltiberia (adaptasi aksara Iberia Timur Laut yang dipakai untuk menuliskan bahasa Keltiberia) tidak termasuk ke dalam kelompok aksara Iberia. Aksara Iberia Tenggara ditulis dari kanan ke kiri (seperti alfabet Fenisia), sementara aksara Iberia Timur Laut ditulis dari kiri ke kanan seperti alfabet Yunani. (in)
  • イベリア文字(イベリアもじ)は、紀元前5世紀から紀元1世紀にかけて、イベリア半島の南部・東部からフランス南部にかけて用いられていた一群の文字体系であり、主に系統不明のイベリア語の表記に使われたが、インド・ヨーロッパ語族のケルトイベリア語の表記に使われることもあった。 アルファベットと音節文字の混合という特殊な文字体系であり、その由来はわかっていない。 各文字がどのような音を表していたかは大体わかっているが、イベリア語が未知の言語であるため、意味は不明である。 (ja)
  • Escritas ibéricas é a designação dada aos sistemas de escrita paleo-hispânicos que foram usados para representar a extinta, falada pelos iberos, um povo pré-romano da Península Ibérica. A maior parte delas são muito invulgares tipologicamente pois são mais semissilabários do que alfabetos propriamente ditos. As inscrições em ibérico mais antigas datam do século IV a.C. ou possivelmente do século V a.C. e as mais recentes do final do século I a.C. ou possivelmente do início do século I d.C. (pt)
  • 伊比利亞文字(或伊比利亞字母、Iberian scripts)是發現於伊比利亞半島,屬於伊比利亞東北部與南部的兩種文字(也有可能是同一種文字的兩種形式),分別為北方形式與南方形式,主要差異在於字符的樣式與書寫的方向:北方形式由右寫至左,南方形式則由左寫至右;其中北方形式的伊比利亞文字曾被改良用來記錄凱爾特伊比利亞人的語言(見柏托利塔青銅板)。兩種形式都包含音節文字與音素文字的表徵。 某些倉促下定論的人認為,伊比利亞文字這種混合兩種文字系統的特色,是融合古迦太基語與希臘字母文化的結果。然而伊比利亞文字這種特性,其實很可能是基於伊比利亞地區語言音韻上的特性。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1226892 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 11476 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114033956 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Iberiar idazketa edo iberiar idazkera Iberiar Penintsulan eta Frantzian aurkitu diren testuenak dira. Iberiar herriek idazketa sistema desberdinak erabili zituzten. Idazkera paleohispaniarretako bat da. (eu)
  • The Iberian scripts are the Paleohispanic scripts that were used to represent the extinct Iberian language. Most of them are typologically unusual in that they are semi-syllabic rather than purely alphabetic. The oldest Iberian inscriptions date to the 4th or possibly the 5th century BCE, and the latest from end of the 1st century BCE or possibly the beginning of the 1st century CE. (en)
  • イベリア文字(イベリアもじ)は、紀元前5世紀から紀元1世紀にかけて、イベリア半島の南部・東部からフランス南部にかけて用いられていた一群の文字体系であり、主に系統不明のイベリア語の表記に使われたが、インド・ヨーロッパ語族のケルトイベリア語の表記に使われることもあった。 アルファベットと音節文字の混合という特殊な文字体系であり、その由来はわかっていない。 各文字がどのような音を表していたかは大体わかっているが、イベリア語が未知の言語であるため、意味は不明である。 (ja)
  • Escritas ibéricas é a designação dada aos sistemas de escrita paleo-hispânicos que foram usados para representar a extinta, falada pelos iberos, um povo pré-romano da Península Ibérica. A maior parte delas são muito invulgares tipologicamente pois são mais semissilabários do que alfabetos propriamente ditos. As inscrições em ibérico mais antigas datam do século IV a.C. ou possivelmente do século V a.C. e as mais recentes do final do século I a.C. ou possivelmente do início do século I d.C. (pt)
  • 伊比利亞文字(或伊比利亞字母、Iberian scripts)是發現於伊比利亞半島,屬於伊比利亞東北部與南部的兩種文字(也有可能是同一種文字的兩種形式),分別為北方形式與南方形式,主要差異在於字符的樣式與書寫的方向:北方形式由右寫至左,南方形式則由左寫至右;其中北方形式的伊比利亞文字曾被改良用來記錄凱爾特伊比利亞人的語言(見柏托利塔青銅板)。兩種形式都包含音節文字與音素文字的表徵。 某些倉促下定論的人認為,伊比利亞文字這種混合兩種文字系統的特色,是融合古迦太基語與希臘字母文化的結果。然而伊比利亞文字這種特性,其實很可能是基於伊比利亞地區語言音韻上的特性。 (zh)
  • Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua. * escriptura ibèrica nord-oriental * Variant dual (ss. IV-III aC) * Variant no-dual (ss. II-I aC) * escriptura ibèrica sud-oriental * alfabet grecoibèric * Alfabet grecoibèric. Cara B del plom de la Serreta (Alcoi). * Escriptura ibèrica nord-oriental dual. Plom d'Ullastret). * Escriptura ibèrica sud-oriental. Cara A del plom de La Bastida de les Alcusses (Moixent). (ca)
  • La iberoj uzis tri malsamajn skribojn por reprezenti sian : * * Duala varianto (j. 4a-3a a.k.e.) * Varianto ne-duala (j. 2a-1a a.k.e.) * * Kutime la ĝenerala referenco al iberia signaro aŭ al iberia skribo celas la nordorientan iberian signaron, pro tio ke ĝi klare estis la plej uzita (95%). De la nordorienta iberia signaro oni konas du variantojn: la duala varianto diferencigas silabogramojn plosivajn dentajn kaj surdajn velarajn disde la voĉaj kun streko aldonita, tiel ke la simpla formo reprezentas la voĉan kaj la kompleksa formo la surdan, dum la varianto ne-duala nur prezentas la simplajn formojn de la silabogramoj. (eo)
  • Los iberos utilizaron tres escrituras diferentes para representar su lengua: * escritura ibérica nororiental * Variante dual (ss. IV-III a. C.) * Variante no-dual (ss. II-I a. C.) * escritura ibérica suroriental * alfabeto greco-ibérico * Alfabeto greco-ibérico. Cara B del plomo de la Serreta (Alcoy). * Escritura ibérica nororiental dual. Plomo de Ullastret. * Escritura ibérica suroriental. Cara A del plomo de La Bastida de les Alcuses (Mogente). * Lápida ibérica con inscripción en ibero, procedente de Bicorp (Valencia). Siglo III a. C. Museo Arqueológico Nacional de España. (es)
  • Aksara-aksara Iberia adalah aksara Paleohispanik yang digunakan untuk menuliskan bahasa Iberia yang sudah punah. Kebanyakan dari aksara ini memiliki ciri yang tidak biasa karena tidak sepenuhnya bersifat , tetapi malahan bersifat . Inskripsi Iberia tertua berasal dari abad ke-4 SM atau mungkin bahkan dari abad ke-5 SM, dan yang paling terkini dari akhir abad ke-1 SM atau mungkin dari permulaan abad ke-1 M. Terdapat dua ragam utama aksara Iberia: * Aksara Iberia Timur Laut * Aksara Iberia Tenggara (in)
rdfs:label
  • Escriptures ibèriques (ca)
  • Iberia skribsistemo (eo)
  • Signario ibérico (es)
  • Iberiar idazketa (eu)
  • Aksara-aksara Iberia (in)
  • Iberian scripts (en)
  • イベリア文字 (ja)
  • Escritas ibéricas (pt)
  • 伊比利亞文字 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:script of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License