| dbo:abstract
|
- Roza Vladímirovna Tamàrkina (Ро́за Влади́мировна Тама́ркина, Kíev, 23 de març de 1920 – Moscou, 5 d'agost de 1950) va ser una pianista soviètica que va obtenir el segon premi del tercer concurs internacional de piano Frédéric Chopin a Varsòvia (1937). Tamàrkina, nascuda d'una família jueva de Kíev, va començar a aprendre el piano com una nena molt petita. La seva mare tenia una bona oïda musical, però no interpretava. Rosa era la noia més jove de la família i des de molt jove va mostrar impressionants habilitats per a la música. Als cinc anys, es va matricular a la secció infantil del Conservatori de Kíev on, durant cinc anys (1928-1932), tenint com a professora a . Entre 1932 i 1935 va ser estudiant a la secció especial d'infants al Conservatori de Moscou. Va completar el curs superior al Conservatori l'any 1940, com a graduat de la classe de piano d'Aleksandr Goldenvéizer. Va continuar els seus estudis amb Goldenvéizer i més tard (1943-1945) amb . Tamàrkina va començar a aparèixer en públic a l'edat de 13 anys, sorprenent a oients i crítics amb la maduresa de la seva interpretació, temperament i virtuosisme. Des de 1933 va desenvolupar la seva carrera de concerts a Rússia. Els seus primers enregistraments van ser posats lliurement el 1935: de Liszt, Paràfrasi de Rigoletto i la Rapsòdia Hongaresa núm. 10. El seu èxit inicial es va observar a Pravda: "... la impressió de la pianista Roza Tamàrkina, estudiant del professor Goldenvéizer, deixa una impressió absolutament inoblidable. Rhapsody No. 10 en la seva interpretació és un esdeveniment musical ..." Independentment de si interpretaria Bach, Mozart, Beethoven, Txaikovski, Skriabin, i Rakhmàninov o especialment Chopin, la seva comprensió era apta, plena de noblesa simplicitat, encant i poesia natural. Al desembre de 1936, Tamàrkina es va convertir en la guanyadora de la Segona Competició de Músics de la Unió Soviètica. Va ser seleccionada com a membre més jove de l'equip soviètic per competir en el tercer Concurs Internacional de Piano Internacional de Chopin, que va tenir lloc a Varsòvia del 21 de febrer i al 12 de març de 1937. Tamàrkina va participar en el concurs de Chopin als 16 anys. Ja després de primera etapa era clar que estava a la carrera per un premi. Finalment, el jurat, compost per pianistes de renom com , Wilhelm Backhaus, Heinrich Neuhaus, , i , va obtenir el seu segon premi. El professor va escriure: Heinrich Neuhaus va escriure: El 1946, Tamàrkina va començar a ensenyar al Conservatori de Moscou, la qual cosa va limitar considerablement el nombre de les seves actuacions en concerts. En celebració del centenari de la mort de Chopin a l'octubre de 1949, es va celebrar un concert al Great Hall del Conservatori de Moscou, on Tamàrkina va interpretar el Concert per a Chopin en fa menor. En 1940-1944 Roza Tamàrkina es va casar amb el pianista Emil Guílels. Aquesta va ser la seva última aparició escènica abans de morir de càncer als 30 anys a Moscou el 1950. Tamàrkina es recorda avui per les seves brillants interpretacions de les obres de Chopin (Fantasie in F minor, Scherzos en B flat minor i C sharp minor, Polonaise en F sharp minor, Sonata en B minor, Nocturne en major i Concerto en F menor), i de Franz Liszt (Sonata en B menor, Mephisto Waltz, Rapsòdia hongaresa núm. 10, Paràfrasi del concert de Rigoletto), de Schumann (Fantasie in C major) i Rakhmàninov (Concert per a piano núm. 2 en C menor). Els seus nombrosos enregistraments inclouen la Fantasie de Chopin en fa menor i Scherzo en C sharp minor. (ca)
- Rosa Wladimirowna Tamarkina (russisch Роза Владимировна Тамаркина; * 23. März 1920 in Kiew; † 5. August 1950 in Moskau) war eine ukrainisch-russische Pianistin und Hochschullehrerin. (de)
- Rosa Tamarkina (23 de marzo de 1920-5 de agosto de 1950) fue una pianista soviética que ganó el segundo premio en el tercer Concurso Internacional de Piano Frédéric Chopin en Varsovia (1937). (es)
- Roza Vladimirovna Tamarkina (en russe : Роза Владимировна Тамаркина) est une pianiste russe née le 23 mars 1920 à Kiev (RSS d'Ukraine) et morte le 5 août 1950 à Moscou (Union soviétique). (fr)
- Rosa Vladimirovna Tamarkina (Russian: Ро́за Влади́мировна Тама́ркина) (23 March 1920 – 5 August 1950) was a Soviet pianist who won second prize in the III International Chopin Piano Competition in Warsaw (1937). Tamarkina, born to Jewish family in Kiev, began learning piano as a very young child. Her mother had a musical ear, but did not play. Rosa was the youngest child in the family and from an early age showed impressive abilities for music. At the age of 5, she was enrolled for the children’s section of the Kiev Conservatory where, for five years (1928–1932), her teacher was Nadezhda Markovna Goldenberg. Between 1932 and 1935 she was a student in the special children’s section at the Moscow Conservatory. She completed the higher course at the Conservatoire in 1940, as a graduate of Alexander Goldenweiser’s piano class. She continued her studies with Goldenweiser and later (1943–1945) with Konstantin Igumnov. Tamarkina started appearing in public at the age of 13, astounding listeners and critics with the maturity of her interpretation, temperament and virtuosity. From 1933, she developed her concert career within Russia. Her first recordings were released in 1935: Liszt's Rigoletto Paraphrase and Hungarian Rhapsody No. 10. Its successful beginning was noted in Pravda: “…an absolutely unforgettable impression is left by the play of fourteen-year-old pianist Rosa Tamarkina, student of Professor Goldenweiser. Rhapsody No. 10 in her interpretation is a musical event…” Regardless of whether she would play Bach, Mozart, Beethoven, Tchaikovsky, Scriabin, Rachmaninoff or especially Chopin, her grasp of the work was apt, full of noble simplicity, charm and natural poetry. In December 1936 Tamarkina became the winner of the Second Soviet Union Competition of Musicians. She was selected as the youngest member of the Soviet team to compete in the III International Chopin Piano Competition, held in Warsaw in 21 February – 12 March 1937. Tamarkina took part in the Chopin Competition at the age of 16. Already after Stage 1 it was clear that she was in the running for a prize. Eventually the jury, composed of renowned pianists such as Emil von Sauer, Wilhelm Backhaus, Heinrich Neuhaus, Józef Turczyński, and Jerzy Żurawlew, awarded her second prize. Professor wrote: “Younger […] than Zak, Ms. Rosa Tamarkina […] when it comes to her inner relationship to music might even surpass Zak. […] Sixteen years and already such an excellent technique, complexity and ease.” Neuhaus wrote: "Rosa Tamarkina made a real sensation on the competition – not merely because of her age. Despite her young age, she is beyond doubt a perfectly matured, perfectly conscious pianist. Backhaus shouted to me: "This is marvelous" " In 1946, Tamarkina started teaching at the Moscow Conservatory, which greatly limited the number of her concert appearances. In celebration of the centenary of Chopin's death in October 1949, a concert was held at the Great Hall of the Moscow Conservatory where Tamarkina performed Chopin's Concerto in F minor. In 1940-1944 Rosa Tamarkina was married to pianist Emil Gilels. This was to be her last stage appearance before her death from cancer at age 30 in Moscow in 1950. Tamarkina is today remembered for her brilliant interpretations of Chopin’s works (Fantasie in F minor, Scherzos in B flat minor and C sharp minor, Polonaise in F sharp minor, Sonata in B minor, Nocturne in G major and Concerto in F minor), Franz Liszt (Sonata in B minor, Mephisto Waltz, Hungarian Rhapsody No. 10, ), Schumann (Fantasie in C major) and Rachmaninoff (Piano Concerto No. 2 in C minor). Her numerous recordings include Chopin’s Fantasie in F minor and Scherzo in C sharp minor. (en)
- Roza Vladimirovna Tamarkina, in russo: Роза Владимировна Тамаркина? (Kiev, 23 marzo 1920 – Mosca, 5 agosto 1950), è stata una pianista sovietica. Nata a Kiev, inizia a studiare pianoforte da bambina. Per cinque anni, dal 1928 al 1932 studia nella sezione per bambini del Conservatorio di Kiev sotto la guida di .Tra il 1932 e il 1935 studia presso la sezione speciale per bambini del Conservatorio di Mosca. Completa il corso superiore al Conservatorio nel 1940, diplomandosi nella classe di pianoforte di Alexander Goldenweiser. Continua poi i suoi studi con Goldenweiser e successivamente (1943-1945) con . Esordì come concertista all'età di 15 anni, stupendo ascoltatori e critici con la maturità della sua interpretazione, il temperamento e virtuosismo. Dal 1936, ha sviluppato la sua carriera concertistica in Russia. Indipendentemente dal fatto di suonare Bach, Mozart, Beethoven, Čajkovskij, Skrjabin, Rachmaninov o specie Chopin, la sua comprensione dell'opera era completa, pieno di nobile semplicità, fascino e poesia naturale. Partecipa al Concorso Chopin all'età di 17 anni. Già dopo la prima fase era chiaro che era in corsa per un premio. Alla fine la giuria, composta da pianisti di fama mondiale come Emil von Sauer, Wilhelm Backhaus, Heinrich Neuhaus, Józef Turczyński, e Jerzy Żurawlew, le assegna il secondo premio. Il professor Piotr Rytel ha scritto: "Più giovane [...] di Zak, la signora Rosa Tamarkina [...] quando si tratta di suo rapporto interiore alla musica potrebbe anche superare Zak. [...] Sedici anni e già una tecnica così eccellente, complessità e semplicità." Neuhaus ha scritto: "Rosa Tamarkina ha fatto una vera e propria sensazione sulla concorrenza - non solo a causa della sua età, nonostante la sua giovane età, lei è senza dubbio una pianista perfettamente matura, pienamente consapevole. Backhaus gridò: 'Questo è meraviglioso'". Nel 1946, comincia a insegnare al Conservatorio di Mosca, cosa che limita notevolmente le sue apparizioni concertistiche. Per celebrare il centenario della morte di Chopin nell'ottobre del 1949, tiene un concerto presso la Sala Grande del Conservatorio di Mosca, dove esegue il Concerto di Chopin in fa minore. Questa doveva essere la sua ultima apparizione sul palco prima della sua morte, avvenuta a Mosca nel 1950, a solo 30 anni. È oggi ricordata per le sue brillanti interpretazioni di opere di Chopin (Fantasie in fa minore, Scherzi in si bemolle minore e do diesis minore, Polacca in fa diesis minore, Sonata in si minore, Notturno in sol maggiore e il Concerto in fa minore), Franz Liszt (Sonata in si minore, Mefisto valzer, rapsodia ungherese No. 10, Rigoletto Concert Parafrasi), Schumann (Fantasie in do maggiore) e Rachmaninoff (Concerto per piano No. 2 in do minore). Le sue numerose registrazioni includono Fantasie di Chopin in fa minore e Scherzo in do diesis minore. (it)
- Rosa Tamarkina (23 de março de 1920 – 5 de agosto de 1950) foi uma pianista soviética, premiada com o segundo prémio do Concurso Internacional de Piano Frédéric Chopin em 1937. (pt)
- Roza Władimirowna Tamarkina (również Rosa Tamarkina, ros. Ро́за Влади́мировна Тама́ркина; ur. 23 marca 1920 w Kijowie, zm. 5 sierpnia 1950 w Moskwie) – radziecka pianistka, pedagog; laureatka II nagrody na III Międzynarodowym Konkursie Pianistycznym im. Fryderyka Chopina w Warszawie. (pl)
- Ро́за Влади́мировна Тама́ркина (23 марта 1920, Киев — 5 августа 1950, Москва) — советская пианистка. (ru)
- Ро́за Володи́мирівна Тама́ркіна (23 березня 1920, Київ — 5 серпня 1950, Москва) — радянська піаністка і педагог. (uk)
- 萝扎·塔瑪爾齊娜（Ро́за Влади́мировна Тама́ркина）是一位蘇聯鋼琴家，曾在第三屆蕭邦國際鋼琴比賽獲得銀牌。 (zh)
|
