An Entity of Type: river, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The right of conquest is a right of ownership to land after immediate possession via force of arms. It was recognized as a principle of international law that gradually deteriorated in significance until its proscription in the aftermath of World War II following the concept of crimes against peace introduced in the Nuremberg Principles. The interdiction of territorial conquests was confirmed and broadened by the UN Charter, which provides in article 2, paragraph 4, that "All Members shall refrain in their international relations from the threat or use of force against the territorial integrity or political independence of any state, or in any other manner inconsistent with the purposes of the United Nations." Although civil wars continued, wars between established states have been rare si

Property Value
dbo:abstract
  • El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes. Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la . La finalització de la conquesta colonial de gran part del món, la devastació de la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial, i l'adhesió tant dels Estats Units com de la Unió Soviètica amb el principi d'Autodeterminació va portar a l'abandó del dret de conquesta en el dret internacional formal. El Pacte Briand-Kellogg del 1928, els posteriors Judicis de Nuremberg el 1945, la Carta de les Nacions Unides, i el paper de l'ONU en la descolonització va contribuir decisivament en el desmantellament progressiu d'aquest dret. Per contra, la Carta de les Nacions Unides garanteix el principi d'Integritat territorial dels estats membres de l'organització, congelant les demandes contra les conquestes històriques ocorregudes amb anterioritat a aquest procés. Felip V d'Espanya va invocar el dret de conquesta per abolir la legislació (furs i constitucions) i les institucions representatives dels estats de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca i Catalunya), i annexionar-los així al regne de Castella. (ca)
  • إن حق الاحتلال هو حق المحتل في الأراضي التي تم الاستيلاء عليها بقوة السلاح. بشكل تقليدي، كان هذا الحق من مبادئ القانون الدولي الذي تضاءل في العصور الحديثة تدريجياً حتى تم حظره بعد الحرب العالمية الثانية عندما صُنفت الحرب العدوانية لأول مرة تحت مبادئ نورمبرغ وبعد ذلك وأخيراً، في عام 1974، كقرار الأمم المتحدة رقم 3314. وقد ذكر مؤيدو هذا الحق أنه يقرّ بالوضع الراهن وأن إنكار هذا الحق أمر بلا مغزى إذا لم يكن المرء قادراً على استخدام القوة العسكرية ولديه الرغبة في مقاومة هذا الاحتلال. بالإضافة إلى ذلك، لاقى هذا الحق القبول تقليدياً بسبب قوات الاحتلال نظراً لأنها من حيث التعريف أقوى من أي حكم مُخوّل قانونياً قد يكون عرضة للإستبدال؛ لذلك هي الأكثر احتمالاً أن تضمن السلام والإستقرار للأفراد وبذلك يضفي حق الاحتلال شرعية على هذا الهدف. وأدى اكتمال الاحتلال الإستعماري لمعظم دول العالم (انظر التدافع على أفريقيا) والدمار الناتج عن الحرب العالمية الأولى والحرب العالمية الثانية وانحياز كل من الولايات المتحدة والاتحاد السوفيتي لمبدأ حق تقرير المصير إلى الإستسلام لحق الاحتلال في القانون الدولي الرسمي. وقد شهد ميثاق بيلوغ برييان لعام 1928 ومحاكمات نورنبيرغ لما بعد عام 1945 وميثاق الأمم المتحدة ودور الأمم المتحدة في إنهاء الاستعمار تفكيك هذا المبدأ بالتدريج. هذا وقد أوقف ضمان ميثاق الأمم المتحدة «بسلامة أراضي» الدول الأعضاء بفعالية حركة الدعاوى ضد عمليات الاحتلال السابقة بسبب هذه العملية. (ar)
  • El Derecho de conquista es el derecho que ejerce el conquistador de un territorio sobre dicho territorio tomado por la fuerza de las armas. Tradicionalmente era un principio del Derecho internacional que en los tiempos modernos ha ido desapareciendo progresivamente hasta su total prohibición después de la Segunda Guerra Mundial, cuando el crimen de agresión fue codificado legalmente por primera vez en los Principios de Núremberg y a continuación por las Naciones Unidas en la Resolución 3314 (XXIX) de la Asamblea General. La finalización de la conquista colonial de gran parte del mundo, la devastación de la Primera Guerra Mundial y la Segunda Guerra Mundial, y la adhesión tanto de los Estados Unidos como de la Unión Soviética al principio de autodeterminación conllevó el abandono del derecho de conquista en el Derecho internacional. El Pacto Briand-Kellogg de 1928, los posteriores Juicios de Núremberg en 1945, la Carta de las Naciones Unidas, y el papel de la ONU en la descolonización contribuyeron decisivamente al desmantelamiento progresivo del derecho de conquista. Paralelamente, la Carta de las Naciones Unidas garantiza el principio de integridad territorial de los Estados Miembros de la Organización, congelando cualquier demanda contra las conquistas históricas acontecidas con anterioridad a dicho proceso. (es)
  • Le droit de conquête est un droit de propriété sur un territoire aussitôt après en avoir pris possession par la force des armes. Ce principe, autrefois partie intégrante du droit international, est peu à peu tombé en désuétude jusqu'à son interdiction après la Seconde Guerre mondiale en vertu du concept de crime contre la paix figurant dans les principes de Nuremberg. (fr)
  • The right of conquest is a right of ownership to land after immediate possession via force of arms. It was recognized as a principle of international law that gradually deteriorated in significance until its proscription in the aftermath of World War II following the concept of crimes against peace introduced in the Nuremberg Principles. The interdiction of territorial conquests was confirmed and broadened by the UN Charter, which provides in article 2, paragraph 4, that "All Members shall refrain in their international relations from the threat or use of force against the territorial integrity or political independence of any state, or in any other manner inconsistent with the purposes of the United Nations." Although civil wars continued, wars between established states have been rare since 1945. Nations that have resorted to the use of force since the Charter came into effect have typically invoked self-defense or the right of collective defense. (en)
  • 征服權是一種在歷史上被認為正當的權利,它是指征服者在使用軍事手段佔有土地後,會馬上擁有這些土地的所有權。它曾被認為是國際法的一項原則,但隨時間推移,其重要性逐漸降低。二戰後,因《纽伦堡原则》中對認定侵略戰爭為戰爭罪行而遭禁止;至此,征服權便宣告無效。而聯合國大會通過向安理會提交的不具約束力的《》則進一步規範了侵略戰爭的定義。 (zh)
dbo:wikiPageID
  • 391190 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5481 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122685144 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Le droit de conquête est un droit de propriété sur un territoire aussitôt après en avoir pris possession par la force des armes. Ce principe, autrefois partie intégrante du droit international, est peu à peu tombé en désuétude jusqu'à son interdiction après la Seconde Guerre mondiale en vertu du concept de crime contre la paix figurant dans les principes de Nuremberg. (fr)
  • 征服權是一種在歷史上被認為正當的權利,它是指征服者在使用軍事手段佔有土地後,會馬上擁有這些土地的所有權。它曾被認為是國際法的一項原則,但隨時間推移,其重要性逐漸降低。二戰後,因《纽伦堡原则》中對認定侵略戰爭為戰爭罪行而遭禁止;至此,征服權便宣告無效。而聯合國大會通過向安理會提交的不具約束力的《》則進一步規範了侵略戰爭的定義。 (zh)
  • إن حق الاحتلال هو حق المحتل في الأراضي التي تم الاستيلاء عليها بقوة السلاح. بشكل تقليدي، كان هذا الحق من مبادئ القانون الدولي الذي تضاءل في العصور الحديثة تدريجياً حتى تم حظره بعد الحرب العالمية الثانية عندما صُنفت الحرب العدوانية لأول مرة تحت مبادئ نورمبرغ وبعد ذلك وأخيراً، في عام 1974، كقرار الأمم المتحدة رقم 3314. (ar)
  • El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes. Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la . (ca)
  • El Derecho de conquista es el derecho que ejerce el conquistador de un territorio sobre dicho territorio tomado por la fuerza de las armas. Tradicionalmente era un principio del Derecho internacional que en los tiempos modernos ha ido desapareciendo progresivamente hasta su total prohibición después de la Segunda Guerra Mundial, cuando el crimen de agresión fue codificado legalmente por primera vez en los Principios de Núremberg y a continuación por las Naciones Unidas en la Resolución 3314 (XXIX) de la Asamblea General. (es)
  • The right of conquest is a right of ownership to land after immediate possession via force of arms. It was recognized as a principle of international law that gradually deteriorated in significance until its proscription in the aftermath of World War II following the concept of crimes against peace introduced in the Nuremberg Principles. The interdiction of territorial conquests was confirmed and broadened by the UN Charter, which provides in article 2, paragraph 4, that "All Members shall refrain in their international relations from the threat or use of force against the territorial integrity or political independence of any state, or in any other manner inconsistent with the purposes of the United Nations." Although civil wars continued, wars between established states have been rare si (en)
rdfs:label
  • حق الاحتلال (ar)
  • Dret de conquesta (ca)
  • Derecho de conquista (es)
  • Droit de conquête (fr)
  • Right of conquest (en)
  • 征服權 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License