About: Pneumatomachi

An Entity of Type: organisation, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Pneumatomachi (/ˌn(j)uːməˈtɒməkaɪ/; Greek: Πνευματομάχοι Pneumatomákhoi), also known as Macedonians or Semi-Arians in Constantinople and the Tropici in Alexandria, were an anti-Nicene Creed sect which flourished in the regions adjacent to the Hellespont during the latter half of the fourth, and the beginning of the fifth centuries. They denied the godhood of the Holy Ghost, hence the Greek name Pneumatomachi or 'Combators against the Spirit' (from πνεῦμα pneuma, spirit + μάχη machē, battle).

Property Value
dbo:abstract
  • El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic. Els seus membres eren coneguts també com a macedonians (heretgia macedonista) i pneumatòmacs. El nom que se'ls donava vulgarment, semiarrians, era perquè estaven enmig de la fe de Nicea (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant són consubstancials) i la dels arrians (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant tenen un ordre jeràrquic de divinitat). Per als semiarrians el Pare i el Fill són consubstancials, però superiors en divinitat a l'Esperit Sant. Els semiarrians o macedonians consideraven al Fill com ὁμοιούσιος, "homoiousios"), és a dir de la mateixa substància que el Pare, mentre que els seus opositors els arrians purs o acacians (del seu cap Acaci de Cesarea) el consideraven ἀνόμοιος, "anomoios", és a dir de diferents substàncies. Els semiarrians foren coneguts com a macedonians després que el patriarca Macedoni I de Constantinoble (Macedoni de Tràcia) va ser deposat el 360 per influència dels acacians, va ser acollit pels semiarrians i va agafar la direcció del grup. Foren perseguits i es van acostar al credo de Nicea i el 367 molts dels seus bisbes van transmetre al papa Liberi I una confessió en què admetien que el Fill era ὁμοιούσιος, "homoiousios"), o de la mateixa substància però negaven la divinitat de l'Esperit Sant, i per això els grecs els van anomenar Πνευματόμαχοι, "Pneumatomachoi" és a dir impugnadors de l'Esperit. Els Macedonians consideraven l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-lo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturalesa similar a la dels àngels. Els macedonians foren també anomenats maratonians Μαραθωνιανοί per un dels seus líders anomenat (Marathonius), bisbe de Nicomèdia (i antic diaca del Patriarca), qui, al morir Macedoni I, el va succeir al capdavant de la tendència, però el nom no va prevaler. La paraula més culta per designar-los deriva del grec, car pneumatòmacs vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant", mentre pneumatomoquios deriva de egoun Pneumatomachon és a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant". Els semiarrians o macedonians van ser combatuts per Sant Atanasi, qui el 362 va aconseguir la convocatòria d'un Sínode a Alexandria, al qual van assistir només vint-i-un bisbes. Aquest Sínode va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa substància i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior. Només a la mort del Papa Liberi I ( 24 de setembre de l'any 366) el seu successor Damas I va iniciar una política severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al 369) en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa substància conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el 374, a petició dels bisbes orientals alarmats per l'acceptació de l'heretgia per Eustaqui de Sebaste, un dels principals líders dels semiarrians (els bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu), va reafirmar la condemna de les doctrines macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de Nicea. El 381 l'Emperador Teodosi el gran va convocar un Concili a Constantinoble per condemnar i extingir les heretgies d'Arri i de Macedoni. El Primer Concili de Constantinoble només va tenir l'assistència de bisbes orientals (150 catòlics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense èxit reunificar les diverses tendències. Finalment les heretgies van ser condemnades. Més tard el Papa va confirmar la professió de fe del Concili encara que va rebutjar el cànon tercer. Posteriorment els semiarrians o macedonians o pneumatòmacs es van acostar als ortodoxos. (ca)
  • Ως μακεδονιανισμός (ή πνευματομάχοι) αναφέρεται η διδασκαλία του Ομοιουσιανού Χριστιανού επισκόπου Κωνσταντινουπόλεως Μακεδονίου Ά (342-360), ο οποίος αμφισβητεί την θεότητα του Άγιου Πνεύματος (πνευματομάχοι). Το χαρακτηρίζει σαν αγγελοειδές κτίσμα και σαν πρώτο και μείζον δημιούργημα του Υιού. Η διδασκαλία του καταδικάζεται ως αιρετική το 379 στη σύνοδο της Αντιοχείας. (el)
  • Makedonismo (el Makedono la 1-a de Konstantinopolo) estas kristana doktrino aperinta en la dua duono de la 4-a jarcento ĝis la unua duono de la 5-a jarcento, kiu malakceptas la ideon pri la dieco de la Sankta spirito, taksata malsupera kompare kun la Patro, nura kreitulo de tiu ĉi, je la servo de lia plano por la kreo. Malsame ol la Filo, Jesuo Kristo, taksata "simila laŭ la ŝajna substanco" (homoiousios), sed ne en la "reala substanco" (homoousios), la Sankta Spirito havas eĉ ne tian prerogativon. Sur tiu plano, la pozicio de makedonistoj estas proksima al kelkaj senprecizaj formuloj de subordiĝismo de la praa kristanismo, kaj profitataj de Arianismo.La tradicia nomo de tiu kristana pensfluo, kondamnita en la unua koncilio de Konstantinopolo (381), estis elpensita de Makedono la 1-a episkopo de Konstantinopolo, kiu estis eloficigita. Makedono disvolvis pli detale la teologiajn vidpunktojn de sia doktrino, celante korekti sian pozicion, en la lastaj jaroj de sia vivo. La makedonistoj estis ankaŭ difinitaj pneumatomakoi ("tiuj kiuj batalas kontraŭ la Sankta Spirito"). Inter ili enskribiĝas Eŭstacio de Sebastea. (eo)
  • El macedonianismo es un movimiento herético surgido a mediados del siglo IV que debe su nombre al arzobispo de Constantinopla, Macedonio y que negaba la divinidad del Espíritu Santo. Surgido cuando la Iglesia se encontraba inmersa en las disputas teológicas provocadas por el arrianismo, que negaba la consustancialidad del Hijo con el Padre y por tanto la divinidad de Jesucristo; el macedonianismo no negaba dicha consustancialidad, pero sí la del Espíritu Santo al que consideraban como una criatura del Hijo y por tanto inferior a este. Condenada formalmente como herética en 381 por el Primer Concilio de Constantinopla que se decretó, mediante la revisión del Credo niceno, que el Espíritu Santo era consustancial con el Padre y el Hijo, conformando las tres personas de La Santísima Trinidad. Los seguidores de esta postura radical fueron también llamados pneumatómacos (adversarios del Espíritu). * Datos: Q398180 (es)
  • Als Pneumatomachen (griechisch „Bekämpfer des Heiligen Geistes“) bezeichnet man in der Dogmengeschichte die Anhänger einer theologischen Richtung, die sich im 4. Jahrhundert herausbildete. Sie akzeptierten zwar die Wesensgleichheit Jesu Christi als des Sohnes Gottes mit Gott dem Vater, die das erste Ökumenische Konzil (Nizäa 325) in seinem Bekenntnis festgeschrieben hatte, waren jedoch nicht bereit, diese Lehre auch auf den Heiligen Geist auszudehnen. Hauptvertreter der pneumatomachischen Richtung waren der Patriarch von Konstantinopel (deshalb nennt man die Anhänger auch Makedonianer) sowie Eustathius von Sebaste, doch war die Lehre mehr oder weniger explizit bei einer Reihe von ostkirchlichen Theologen des 4. Jahrhunderts zu finden, insbesondere unter den Homöusianern. Hauptgegner war Basilius der Große, der in seiner Schrift Über den Heiligen Geist die Pneumatomachen argumentativ zu widerlegen suchte und damit der Ausbildung des Dreifaltigkeitsdogmas entscheidende Impulse gab. (de)
  • Le macédonianisme — dont les adeptes sont appelés pneumatomaques (« ceux qui combattent l'Esprit ») — est le nom traditionnel d'une doctrine chrétienne défendue dans la seconde moitié du IVe siècle et au début du Ve siècle, qui refuse l'idée de la divinité du Saint-Esprit. Ce dernier est considéré comme une créature du Père et tenu pour inférieur à celui-ci, au service de son plan pour la création, contrairement au Fils, Jésus-Christ, considéré comme « semblable selon la substance » (homoiousios), mais néanmoins pas de la « même substance » (homoousios) que celle de Dieu le Père. Sur ce plan, dans le christianisme ancien, cette position est proche du subordinatianisme, ainsi que de l'arianisme qui refuse la consubstantialité, adoptée par les pères du premier concile de Nicée en 325. Le nom traditionnel de ce courant, condamné par le Premier concile de Constantinople (381) sous le nom de « macédoniens », vient d'une association probablement abusive avec la christologie de Macédonios Ier de Constantinople, déposé en 360 et mort dans les années suivantes. Macédonios a développé plus en détail ses vues théologiques, notamment à l'occasion d'une retraite, au courant des dernières années de sa vie. Parmi eux figure Eustathe de Sébastée, qui se brouilla avec Basile de Césarée sur cette question. (fr)
  • The Pneumatomachi (/ˌn(j)uːməˈtɒməkaɪ/; Greek: Πνευματομάχοι Pneumatomákhoi), also known as Macedonians or Semi-Arians in Constantinople and the Tropici in Alexandria, were an anti-Nicene Creed sect which flourished in the regions adjacent to the Hellespont during the latter half of the fourth, and the beginning of the fifth centuries. They denied the godhood of the Holy Ghost, hence the Greek name Pneumatomachi or 'Combators against the Spirit' (from πνεῦμα pneuma, spirit + μάχη machē, battle). (en)
  • La pneumatomachia è una corrente di pensiero teologica del primo Cristianesimo d'Oriente risalente al IV secolo, dichiarata eretica durante il Primo Concilio di Costantinopoli. Trattava del mistero della Trinità, in particolar modo della subordinazione dello Spirito Santo rispetto al Padre ed al Figlio. Il nome deriva dal greco, e vuol dire letteralmente la lotta dello spirito. Il concetto di pneuma, e cioè soffio, respiro, mutò infatti, nel suo profondo significato descrittivo filosofico, da significato di semplice anima-soffio individuale o respiro/soffio divino-pneuma, a vero e proprio pneumata, e cioè ad indicare una precisa entità metafisica indipendente ed ultraterrena (ad esempio come gli angeli e i demoni). La pneumatomachia non è da confondersi con la pneumatologia, scienza filosofica che invece tratta in generale delle cose spirituali, ed in particolar modo ripresa dal Cristianesimo, come una branca teologica che studia lo Spirito Santo. La pneumatomachia riteneva che lo Spirito Santo non fosse la terza persona della Santissima Trinità, quindi non di pari dignità e divinità del Padre e del Figlio. Per gli pneumatomachi, lo Spirito Santo era una creatura di Dio, superiore sì agli angeli, ma non consustanziale a Dio, quindi subordinato al Padre e al Figlio. Venne indicata anche con il nome di Macedonianismo, in quanto Macedonio di Costantinopoli, vescovo morto attorno al 360, ne fu uno dei primi divulgatori, pur provenendo da un pensiero cristologico ariano. La pneumatomachia fu ritenuta eretica sia dai cristiani d'Oriente, sia dai cristiani d'Occidente, a partire dal Primo Concilio di Costantinopoli del 381, che approvarono l'ancora oggi valido credo o simbolo niceno-costantinopolitano. Poco o nulla è rimasto scritto su questa teoria. Quello che si conosce è dedotto dagli scritti di confutazione di tale idea. In particolare gli scritti di Atanasio di Alessandria, con le sue lettere a Serapione di Thmuis e dei documenti del Sinodo di Alessandria del 362. Morto Atanasio, furono in particolare i presbiteri Didimo il Cieco e Basilio il Grande a proseguire il dibattito attorno a questo tema. (it)
  • O macedonianismo foi um movimento herético que surgiu em meados do século IV, que deve seu nome ao Patriarca de Constantinopla Macedônio I e que negava a divindade do Espírito Santo Os seguidores dessa nova abordagem radical também foram chamados pneumatómacos, "adversários do Espírito". (pt)
  • Duchoburcy (pneumatomachowie) – doktryna chrześcijańska z IV wieku nieuznająca Ducha Świętego jako współistotnego Ojcu i Synowi. Według nich Duch Święty jest sługą Syna i został przez niego stworzony. Swoje stanowisko argumentowali tym, iż biblijne teksty nigdzie bezpośrednio nie określają Ducha Świętego terminem Bóg. Duchoburcy spotykani są w dwóch oddzielnych grupach, których wzajemny związek nie jest udowodniony – w Azji Mniejszej, gdzie zwani są macedonianami od biskupa Konstantynopola Macedoniusza I i w Egipcie, gdzie nazywano ich , od figury (tropos). Obydwie grupy w swej argumentacji odwołują się szczególnie do dwóch fragmentów Biblii: Am 4,12–13 oraz 1 Tm 5,21. Poglądy duchoburców na temat Ducha Świętego podzielali także skrajni arianie, na czele z – czołowym ideologiem anomejczyków. Przeciwnikami pneumatomachów byli m.in. Atanazy Wielki, Teodor z Mopsuestii i Bazyli Wielki. Ich nauczanie doprowadziło do potępienia poglądów duchoburców na Soborze Konstantynopolskim I i dodania do Credo artykułów o Duchu Świętym. (pl)
  • Македониа́нство (греч. μακεδονιανοί, пневматома́хия, греч. πνευματομάχοἱ, духоборчество) — богословское учение IV века, отрицавшее божественность Святого Духа. Осуждено как ересь на Втором Вселенском соборе. Одно из названий этого учения «македонианство» — по имени Македония, архиепископа Константинопольского, который учил, что Дух Святой есть творение (κτίσμα) из рода служебных духов, не имеющее участия в Божестве и славе Отца и Сына. Известны также в различных местностях и в различное время как греч. ἡμιαρειανοί — полуариане, греч. τροπικοί — тропики и греч. μαραθωνιανοί — марафониане. (ru)
  • Македонізм — єретичний з точки зору канонічних церков рух, що виник у середині IV століття та був названий на честь архієпископа Константинополя, . Рух заперечував божественність Святого Духу. Виник за часів, коли церква перебувала у стані постійних теологічних суперечок з аріанами, які заперечували односутність Бога Отця й Бога Сина та, як наслідок, божественність Ісуса Христа. Формально рух було засуджено як єретичний 381 року на Першому Константинопольському соборі. Послідовників цього радикального руху також називають духоборцями. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 12395469 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 16278 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1115636836 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Ως μακεδονιανισμός (ή πνευματομάχοι) αναφέρεται η διδασκαλία του Ομοιουσιανού Χριστιανού επισκόπου Κωνσταντινουπόλεως Μακεδονίου Ά (342-360), ο οποίος αμφισβητεί την θεότητα του Άγιου Πνεύματος (πνευματομάχοι). Το χαρακτηρίζει σαν αγγελοειδές κτίσμα και σαν πρώτο και μείζον δημιούργημα του Υιού. Η διδασκαλία του καταδικάζεται ως αιρετική το 379 στη σύνοδο της Αντιοχείας. (el)
  • The Pneumatomachi (/ˌn(j)uːməˈtɒməkaɪ/; Greek: Πνευματομάχοι Pneumatomákhoi), also known as Macedonians or Semi-Arians in Constantinople and the Tropici in Alexandria, were an anti-Nicene Creed sect which flourished in the regions adjacent to the Hellespont during the latter half of the fourth, and the beginning of the fifth centuries. They denied the godhood of the Holy Ghost, hence the Greek name Pneumatomachi or 'Combators against the Spirit' (from πνεῦμα pneuma, spirit + μάχη machē, battle). (en)
  • O macedonianismo foi um movimento herético que surgiu em meados do século IV, que deve seu nome ao Patriarca de Constantinopla Macedônio I e que negava a divindade do Espírito Santo Os seguidores dessa nova abordagem radical também foram chamados pneumatómacos, "adversários do Espírito". (pt)
  • Македониа́нство (греч. μακεδονιανοί, пневматома́хия, греч. πνευματομάχοἱ, духоборчество) — богословское учение IV века, отрицавшее божественность Святого Духа. Осуждено как ересь на Втором Вселенском соборе. Одно из названий этого учения «македонианство» — по имени Македония, архиепископа Константинопольского, который учил, что Дух Святой есть творение (κτίσμα) из рода служебных духов, не имеющее участия в Божестве и славе Отца и Сына. Известны также в различных местностях и в различное время как греч. ἡμιαρειανοί — полуариане, греч. τροπικοί — тропики и греч. μαραθωνιανοί — марафониане. (ru)
  • Македонізм — єретичний з точки зору канонічних церков рух, що виник у середині IV століття та був названий на честь архієпископа Константинополя, . Рух заперечував божественність Святого Духу. Виник за часів, коли церква перебувала у стані постійних теологічних суперечок з аріанами, які заперечували односутність Бога Отця й Бога Сина та, як наслідок, божественність Ісуса Христа. Формально рух було засуджено як єретичний 381 року на Першому Константинопольському соборі. Послідовників цього радикального руху також називають духоборцями. (uk)
  • El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic. Els seus membres eren coneguts també com a macedonians (heretgia macedonista) i pneumatòmacs. El nom que se'ls donava vulgarment, semiarrians, era perquè estaven enmig de la fe de Nicea (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant són consubstancials) i la dels arrians (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant tenen un ordre jeràrquic de divinitat). Per als semiarrians el Pare i el Fill són consubstancials, però superiors en divinitat a l'Esperit Sant. (ca)
  • Makedonismo (el Makedono la 1-a de Konstantinopolo) estas kristana doktrino aperinta en la dua duono de la 4-a jarcento ĝis la unua duono de la 5-a jarcento, kiu malakceptas la ideon pri la dieco de la Sankta spirito, taksata malsupera kompare kun la Patro, nura kreitulo de tiu ĉi, je la servo de lia plano por la kreo. Malsame ol la Filo, Jesuo Kristo, taksata "simila laŭ la ŝajna substanco" (homoiousios), sed ne en la "reala substanco" (homoousios), la Sankta Spirito havas eĉ ne tian prerogativon. Sur tiu plano, la pozicio de makedonistoj estas proksima al kelkaj senprecizaj formuloj de subordiĝismo de la praa kristanismo, kaj profitataj de Arianismo.La tradicia nomo de tiu kristana pensfluo, kondamnita en la unua koncilio de Konstantinopolo (381), estis elpensita de Makedono la 1-a episk (eo)
  • Als Pneumatomachen (griechisch „Bekämpfer des Heiligen Geistes“) bezeichnet man in der Dogmengeschichte die Anhänger einer theologischen Richtung, die sich im 4. Jahrhundert herausbildete. Sie akzeptierten zwar die Wesensgleichheit Jesu Christi als des Sohnes Gottes mit Gott dem Vater, die das erste Ökumenische Konzil (Nizäa 325) in seinem Bekenntnis festgeschrieben hatte, waren jedoch nicht bereit, diese Lehre auch auf den Heiligen Geist auszudehnen. (de)
  • El macedonianismo es un movimiento herético surgido a mediados del siglo IV que debe su nombre al arzobispo de Constantinopla, Macedonio y que negaba la divinidad del Espíritu Santo. Surgido cuando la Iglesia se encontraba inmersa en las disputas teológicas provocadas por el arrianismo, que negaba la consustancialidad del Hijo con el Padre y por tanto la divinidad de Jesucristo; el macedonianismo no negaba dicha consustancialidad, pero sí la del Espíritu Santo al que consideraban como una criatura del Hijo y por tanto inferior a este. * Datos: Q398180 (es)
  • Le macédonianisme — dont les adeptes sont appelés pneumatomaques (« ceux qui combattent l'Esprit ») — est le nom traditionnel d'une doctrine chrétienne défendue dans la seconde moitié du IVe siècle et au début du Ve siècle, qui refuse l'idée de la divinité du Saint-Esprit. Ce dernier est considéré comme une créature du Père et tenu pour inférieur à celui-ci, au service de son plan pour la création, contrairement au Fils, Jésus-Christ, considéré comme « semblable selon la substance » (homoiousios), mais néanmoins pas de la « même substance » (homoousios) que celle de Dieu le Père. (fr)
  • La pneumatomachia è una corrente di pensiero teologica del primo Cristianesimo d'Oriente risalente al IV secolo, dichiarata eretica durante il Primo Concilio di Costantinopoli. Trattava del mistero della Trinità, in particolar modo della subordinazione dello Spirito Santo rispetto al Padre ed al Figlio. Il nome deriva dal greco, e vuol dire letteralmente la lotta dello spirito. (it)
  • Duchoburcy (pneumatomachowie) – doktryna chrześcijańska z IV wieku nieuznająca Ducha Świętego jako współistotnego Ojcu i Synowi. Według nich Duch Święty jest sługą Syna i został przez niego stworzony. Swoje stanowisko argumentowali tym, iż biblijne teksty nigdzie bezpośrednio nie określają Ducha Świętego terminem Bóg. Poglądy duchoburców na temat Ducha Świętego podzielali także skrajni arianie, na czele z – czołowym ideologiem anomejczyków. (pl)
rdfs:label
  • Semiarrianisme (ca)
  • Pneumatomachen (de)
  • Μακεδονιανισμός (el)
  • Makedonismo (eo)
  • Macedonianismo (es)
  • Macédonianisme (fr)
  • Pneumatomachia (it)
  • Pneumatomachi (en)
  • Duchoburcy (pl)
  • Macedonianismo (pt)
  • Македонианство (ru)
  • Македонізм (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License