| dbo:abstract
|
- Opéra-ballet (česky: opera-balet) byl druh barokní francouzské opery, který uvedl hudební skladatel André Campra. Opéra-ballet vznikl jako další směr francouzské opery, vedle stávající (a hojně rozšířené) tragédie lyrique (jeho hlavním představitelem byl Jean-Baptiste Lully). Jak již název napovídá, byl v něm zastoupen tanec ještě ve větší míře, než v tragédie lyrique, a na rozdíl od ní obsahovaly opera-balety také více komických prvků. Jedná se o příbuzný žánr k ballet de cour. (cs)
- Una òpera ballet (originalment en francés, opéra-ballet) és un tipus d'espectacle dramàtic que combina el cant i la dansa, anterior al ballet. Va sorgir a l'Òpera de París com a fruit de la passió existent a França, i sobretot a la capital, pel gènere coreogràfic. Hereu del ballet de la Cort, l'òpera ballet és diferent de la tragédie lyrique perquè minimitza l'acció a favor de la dansa. Fou conreada especialment per Jean-Baptiste Lully, encara que el primer que creà una òpera ballet fou el compositor provençal André Campra amb (1697), obra que, pel fet d'ésser estrenada a l'Òpera de París, adquirí caràcter normatiu i establí el model que fou seguit després pel mateix Campra i per molts altres compositors francesos, entre els quals es distingí Jean-Philippe Rameau, amb títols com , , , , , i el més conegut: Les Indes galantes (1735). En aquest tipus d'espectacle, l'argument era poc elaborat, de tipus amorós i sovint desenvolupat a països exòtics o bé amb herois mitològics. Solia ser el pretext per al desenvolupament de l'acció coreogràfica o un fil conductor d'escassa entitat dramàtica de la successió dels diferents números ballats o cantats. Encara que després del segle xviii el gènere gairebé desaparegué, ocasionalment se n'ha escrit alguna obra més, sobretot a França. (ca)
- Das Opéra-ballet war eine Untergattung der französischen Oper des Hochbarock. Sie wurde 1695 in der Pariser Oper ins Leben gerufen mit der Aufführung des Stückes Le Ballet des saisons nach einem Libretto von . Die Musik war zusammengetragen aus Arbeiten von Jean-Baptiste Lully und wurde ergänzt und arrangiert von Pascal Collasse. André Campras L’Europe galante erschien zwei Jahre später und wird als Musterbeispiel für diese Untergattung der französischen Barockoper betrachtet. Ein Bühnenstück, bei dem Gesang die Handlung voranbrachte, galt zu jener Zeit in Frankreich als Oper, und für eines, das nicht bei Pastorale oder tragédie en musique einzuordnen war, bot sich die Bezeichnung ballet an, auch wenn darin nicht ausschließlich getanzt wurde. Zwar wählte man später für Lullys tragédies en musique oft die Bezeichnung opéra-ballet, doch hatte letztere das Merkmal, dass es für jede Einheit eigene Figuren und eine eigene Handlung gab. Entsprechend nannte das livret eher entrées als Akte. Ein umfassender Handlungsrahmen konnte z. B. durch den Titel gegeben werden, oder einzelne Handlungsstränge liefen in einem Epilog zusammen. Weitestgehend verbindungslos waren die entrées der Stücke aus der Unterkategorie fragments – Campras Les fêtes vénitiennes stellt diesen Typ besonders erkennbar dar. Zu Beginn des 18. Jahrhunderts wurde der Ausdruck opéra-ballet selten verwendet. Campra selbst nannte seine Werke dieser Gattung einfach ballet. Campra und de la Motte hatten sich bei L’Europe galante nicht an Vorhandenem aus der Mythologie orientiert, sondern Allerweltspersonen in der Jetztzeit handeln lassen. Mit dem Kniff einer Bühne auf der Bühne konnten sie den Zuschauern auch eine Da-capo-Arie bieten – bis dahin verpönt in der französischen Oper. Die neue Strömung mit italienischem Einschlag begeisterte einen Teil des Publikums, ein anderer hatte Vorbehalte. Französisch sollte es sein, in dem erhabenen, von Lully erarbeiteten Stil der großen Tragédies en musique. Da half 1700 Michel de La Barre auch nicht, die Handlung seines Triomphe des arts in die Antike gelegt zu haben: Houdar de La Motte, der Librettist, habe den Text oft gedankenlos verfasst, schrieb ein „Dom Henriques Guiscardi“ in einem Lettre, die Oper sei bei Geringfügigkeit und Einfältigkeit angekommen und Großes wie Lullys Thésée, Alceste, Phaëton oder Roland müsse wieder her. Ironischerweise scheint sich hinter „Dom Henriques Guiscardi“ Henry Guichard zu verbergen, der Lully wie kein anderer das Leben schwer gemacht hatte. François Raguenet veröffentlichte 1702 mit der Parallèle des Italiens et des Français pour la musique et les opéras eine Schrift, auch mit Argumenten, nützlich für die italisierende Strömung. Lecerf antwortete mit einer Arbeit, die Vorzüge der französischen Tonkunst preisend, und in der Welt war eine Querele, die in der Geschichte der Pariser Opernakademie lange Zeit sich immer wieder auswirkte. (de)
- La ópera-ballet es un género lírico practicado en Francia en el siglo XVIII, basado en el ballet cortesano. Traspasando la tragedia lírica, de la que provienen sus principios, la ópera-ballet, es un puro divertimento. Puede componerse de un prólogo (facultativo) y de varios actos (entre 3 y 5) en los que las intrigas, generalmente simplificadas, y los sentimientos amorosos son independientes los unos de los otros, pero unidos por un tema común. Un lugar preponderante lo ocupan los intermedios danzados cuyo pretexto se ve reforzado por la acción. Basado en el ballet cortesano, la ópera-ballet se distingue de la tragedia lírica porque reduce al máximo la acción cantada a favor de la danza. Una de las primeras óperas-ballet fue compuesta por André Campra: La Europa galante (1689). El éxito de la misma fue copiado por varios autores, el más conocido de ellos Rameau con Las Indias galantes que describían las aventuras amorosas en distintos países exóticos (Turquía, Persia, Imperio inca, América del Norte) y que constituyeron, a la vez, una de sus obras maestras, con la música más completa en este género. La música es suntuosa. Pero Rameau compuso varias obras más de este género: Les Fêtes d’Hébé, Les Fêtes de Polymnie, Le Temple de la Gloire, Les fêtes de l’Hymen et de l’Amour, Les Surprises de l’Amour. Louis de Cahusac, el mejor libretista de Rameau y uno de los principales poetas de las óperas-ballet, puso en escena personajes contemporáneos, soslayando a los héroes mitológicos tan apreciados por la tragedia musical. Mezclando comedia y fantasía, diversos decorados y trajes (que se cambiaban en cada entrée), la ópera-ballet es, también, narrativa, y la acción dramática puede, en ocasiones, tomar la forma de verdaderos ballets pantomima. (es)
- L’opéra-ballet (ou ballet à entrées) est un genre lyrique pratiqué en France au XVIIIe siècle, issu du ballet de cour. (fr)
- Opéra-ballet (French: [ɔ.pe.ʁa.ba.lɛ]; plural: opéras-ballets) is a genre of French Baroque lyric theatre that was most popular during the 18th century, combining elements of opera and ballet, "that grew out of the ballets à entrées of the early seventeenth century". It differed from the more elevated tragédie en musique as practised by Jean-Baptiste Lully in several ways. It contained more dance music than the tragédie, and the plots were not necessarily derived from classical mythology and allowed for the comic elements, which Lully had excluded from the tragédie en musique after Thésée (1675). The opéra-ballet consisted of a prologue followed by a number of self-contained acts (also known as entrées), often loosely grouped around a single theme. The individual acts could also be performed independently, in which case they were known as actes de ballet. The first work in the genre is generally held to be André Campra's L'Europe galante ("Europe in Love") of 1697, but Les Saisons of 1695 is so typical of the genre that it is mentioned as the most distinctive prototype of this sort of composition, although the latter has a mythological plot. Famous later examples are Les élémens (1721) by Destouches, Les Indes galantes (1735), and Les fêtes d'Hébé (1739) by Jean-Philippe Rameau. (en)
- L'opéra-ballet è un genere di spettacolo teatrale che ha avuto origine e diffusione in Francia tra la fine del XVII e l'inizio del XVIII secolo. Generi simili preesistenti da cui questa forma ha avuto emanazione sono stati la tragédie-ballet, la comédie ballet e la tragédie en musique. Era caratterizzato dall'alternarsi di parti cantate e numeri danzati, vista l'imperante moda dell'epoca. L'argomento espresso nel titolo dell'opera forniva un filo conduttore comune, spesso estremamente tenue, ai vari atti, denominati entrées, i cui soggetti erano quindi diversi fra loro, così come i personaggi. I più importanti autori di cui abbiamo testimonianza sono: Pascal Colasse con Les Saisons (1695), André Campra con L'Europe galante (1697) e Les Festes vénitiennes (1710), con Les fêtes galantes (1698), Jean-Philippe Rameau con Les Indes galantes (1735) e Les Surprises de l'Amour (1748). Anche Jean-Jacques Rousseau compose un'opéra-ballet, intitolata Le Muse galanti, di cui oggi ci rimane solo il primo atto. (it)
- オペラ＝バレ（オペラ＝バレエ、opéra-ballet）またはバレ・ア・アントレ（ballet à entrées） は、フランス・バロック・オペラの人気のあったジャンルのこと。 (ja)
- Een balletopera is een operagenre waarin opera en ballet dusdanig met elkaar verknoopt worden, dat de dans, de zang en het orkest een onverbrekelijk geheel vormen. Het genre van de balletopera is ontstaan in Frankrijk, tijdens de regering van Lodewijk XIV, die evenals zijn voorganger Lodewijk XIII, een fervent liefhebber was van dergelijke opvoeringen. Hofcomponist Lully en blijspelschrijver Molière combineerden zang en elementen uit de Franse tragedie, met het ballet de cour (hofballet) en de elementen uit de Italiaanse opera, waarbij men een gebruikt. Voorbeelden van balletopera's zijn Les Indes galantes (1735) van Jean-Philippe Rameau, Preussischen Märchen (1950) van Boris Blacher en Topographicallayers (2004) van . (nl)
- Опера-балет (фр. opera-ballet) — музыкально-театральный жанр, сложившийся во Франции на рубеже XVII-XVIII веков и характерный для придворного театра («Королевской академии музыки») этого периода. Чтобы отделить «оперу-балет» от оперы того периода, также имевшую балетные номера, американский музыковед определил признаки произведений этого жанра: акты оперы-балета имеют каждый свой отдельный сюжет и в каждом акте должен быть хотя бы один дивертисмент. (ru)
- Opéra-ballet var en populär genre inom den franska barockoperan som kombinerade delar av opera och balett. Den särskilde sig från den mer högstämda tragédie en musique, som framför allt Jean-Baptiste Lully praktiserade, genom att innehålla mer dansmusik och handlingen härrörde sig inte nödvändigtvis från den klassiska mytologin. Vidare kunde en opéra-ballet tillåta komik, vilket Lully hade rensat bort från tragédie en musique efter Thésée (1675). Opéra-ballet består av en prolog följd av en serie av självständiga akter (så kallade entrées), ofta löst grupperade kring ett tema. Varje akt kunde uppföras oberoende av de andra och kallades då för actes de ballet. Det första verket i genren anses vara André Campras L'Europe galante från 1697. Senare exempel är Les Indes galantes (1735) och Les fêtes d'Hébé (1739) av Jean-Philippe Rameau. (sv)
- Опера-балет (фр. opera-ballet) — музично-театральний жанр, що склався у Франції на рубежі XVII — XVIII століть і характерний для придворного театру («Королівської академії музики») цього періоду. Елементи опери-балету були підготовлені у так званих придворних балетах (фр. ballet de cour) XVI століття, в комедіях-балетах, створених Жаном Батістом Люллі спільно з Мольєром, а також в балетах і операх самого Люллі. Як самостійний жанр,опера-балет представлений у творчості , і Андре Кампра — (1697), і особливо (1710). Згодом жанр відживає. Проте в XIX і в XX століттях з'являються окремі зразки цього жанру, що представляють єдність хореографії та співу в рамках фантастичного або міфологічного вистави: Даргомижського, Римського-Корсакова (1890), Русселя (1925), та інші. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Opéra-ballet (česky: opera-balet) byl druh barokní francouzské opery, který uvedl hudební skladatel André Campra. Opéra-ballet vznikl jako další směr francouzské opery, vedle stávající (a hojně rozšířené) tragédie lyrique (jeho hlavním představitelem byl Jean-Baptiste Lully). Jak již název napovídá, byl v něm zastoupen tanec ještě ve větší míře, než v tragédie lyrique, a na rozdíl od ní obsahovaly opera-balety také více komických prvků. Jedná se o příbuzný žánr k ballet de cour. (cs)
- L’opéra-ballet (ou ballet à entrées) est un genre lyrique pratiqué en France au XVIIIe siècle, issu du ballet de cour. (fr)
- オペラ＝バレ（オペラ＝バレエ、opéra-ballet）またはバレ・ア・アントレ（ballet à entrées） は、フランス・バロック・オペラの人気のあったジャンルのこと。 (ja)
- Опера-балет (фр. opera-ballet) — музыкально-театральный жанр, сложившийся во Франции на рубеже XVII-XVIII веков и характерный для придворного театра («Королевской академии музыки») этого периода. Чтобы отделить «оперу-балет» от оперы того периода, также имевшую балетные номера, американский музыковед определил признаки произведений этого жанра: акты оперы-балета имеют каждый свой отдельный сюжет и в каждом акте должен быть хотя бы один дивертисмент. (ru)
- Una òpera ballet (originalment en francés, opéra-ballet) és un tipus d'espectacle dramàtic que combina el cant i la dansa, anterior al ballet. Va sorgir a l'Òpera de París com a fruit de la passió existent a França, i sobretot a la capital, pel gènere coreogràfic. Hereu del ballet de la Cort, l'òpera ballet és diferent de la tragédie lyrique perquè minimitza l'acció a favor de la dansa. (ca)
- Das Opéra-ballet war eine Untergattung der französischen Oper des Hochbarock. Sie wurde 1695 in der Pariser Oper ins Leben gerufen mit der Aufführung des Stückes Le Ballet des saisons nach einem Libretto von . Die Musik war zusammengetragen aus Arbeiten von Jean-Baptiste Lully und wurde ergänzt und arrangiert von Pascal Collasse. André Campras L’Europe galante erschien zwei Jahre später und wird als Musterbeispiel für diese Untergattung der französischen Barockoper betrachtet. (de)
- La ópera-ballet es un género lírico practicado en Francia en el siglo XVIII, basado en el ballet cortesano. Traspasando la tragedia lírica, de la que provienen sus principios, la ópera-ballet, es un puro divertimento. Puede componerse de un prólogo (facultativo) y de varios actos (entre 3 y 5) en los que las intrigas, generalmente simplificadas, y los sentimientos amorosos son independientes los unos de los otros, pero unidos por un tema común. Un lugar preponderante lo ocupan los intermedios danzados cuyo pretexto se ve reforzado por la acción. (es)
- Opéra-ballet (French: [ɔ.pe.ʁa.ba.lɛ]; plural: opéras-ballets) is a genre of French Baroque lyric theatre that was most popular during the 18th century, combining elements of opera and ballet, "that grew out of the ballets à entrées of the early seventeenth century". It differed from the more elevated tragédie en musique as practised by Jean-Baptiste Lully in several ways. It contained more dance music than the tragédie, and the plots were not necessarily derived from classical mythology and allowed for the comic elements, which Lully had excluded from the tragédie en musique after Thésée (1675). The opéra-ballet consisted of a prologue followed by a number of self-contained acts (also known as entrées), often loosely grouped around a single theme. The individual acts could also be perform (en)
- L'opéra-ballet è un genere di spettacolo teatrale che ha avuto origine e diffusione in Francia tra la fine del XVII e l'inizio del XVIII secolo. Generi simili preesistenti da cui questa forma ha avuto emanazione sono stati la tragédie-ballet, la comédie ballet e la tragédie en musique. Era caratterizzato dall'alternarsi di parti cantate e numeri danzati, vista l'imperante moda dell'epoca. L'argomento espresso nel titolo dell'opera forniva un filo conduttore comune, spesso estremamente tenue, ai vari atti, denominati entrées, i cui soggetti erano quindi diversi fra loro, così come i personaggi. (it)
- Een balletopera is een operagenre waarin opera en ballet dusdanig met elkaar verknoopt worden, dat de dans, de zang en het orkest een onverbrekelijk geheel vormen. Het genre van de balletopera is ontstaan in Frankrijk, tijdens de regering van Lodewijk XIV, die evenals zijn voorganger Lodewijk XIII, een fervent liefhebber was van dergelijke opvoeringen. Hofcomponist Lully en blijspelschrijver Molière combineerden zang en elementen uit de Franse tragedie, met het ballet de cour (hofballet) en de elementen uit de Italiaanse opera, waarbij men een gebruikt. (nl)
- Опера-балет (фр. opera-ballet) — музично-театральний жанр, що склався у Франції на рубежі XVII — XVIII століть і характерний для придворного театру («Королівської академії музики») цього періоду. Елементи опери-балету були підготовлені у так званих придворних балетах (фр. ballet de cour) XVI століття, в комедіях-балетах, створених Жаном Батістом Люллі спільно з Мольєром, а також в балетах і операх самого Люллі. Як самостійний жанр,опера-балет представлений у творчості , і Андре Кампра — (1697), і особливо (1710). (uk)
- Opéra-ballet var en populär genre inom den franska barockoperan som kombinerade delar av opera och balett. Den särskilde sig från den mer högstämda tragédie en musique, som framför allt Jean-Baptiste Lully praktiserade, genom att innehålla mer dansmusik och handlingen härrörde sig inte nödvändigtvis från den klassiska mytologin. Vidare kunde en opéra-ballet tillåta komik, vilket Lully hade rensat bort från tragédie en musique efter Thésée (1675). Opéra-ballet består av en prolog följd av en serie av självständiga akter (så kallade entrées), ofta löst grupperade kring ett tema. Varje akt kunde uppföras oberoende av de andra och kallades då för actes de ballet. Det första verket i genren anses vara André Campras L'Europe galante från 1697. Senare exempel är Les Indes galantes (1735) och Les (sv)
|
