| dbo:abstract
|
- L'aiatol·là Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (àzeri Məhəmməd Kazım Şəriətmədari, farsi محمد کاظم شریعتمداری), de vegades també el cognom apareix com Shariat-Madari (1905, Tabriz – 3 d'abril de 1986, Teheran), fou un gran aiatol·là iranià d'ètnia àzeri d'una família de Tabriz, que fou un dels 12 líders principals del clergat xiïta a l'Iran i l'Iraq, reconegut com a progressista i liberal. Va estudiar a Tabriz, Qom (1924) i a Nadjaf (1935) retornant després a Tabriz on es va dedicar a l'ensenyament; més tard va tornar a Qom (vers 1949) convidat per l'aiatol·là Borujerdi. Després de la mort de l'aiatol·là suprem Borujerdi (Marja Mutlaq) el 1961 va esdevenir un dels principals marjas, amb seguidors a l'Iran, Pakistan, Índia, Líban, Kuwait i estats de la costa sud del golf Pèrsic. El 1963 va impedir al xa Mohammad Reza Pahlavi l'execució de l'aiatol·là Khomeini quan el va reconèixer com a gran aiatol·là, rang amb el qual, segons la constitució, no podia ser executat (Khomeini fou enviat a l'exili). Com a principal mujtahid fou el cap del seminari de Qom fins a la tornada de Khomeini. Era favorable a la política tradicional xiïta de mantenir els clergues fora dels càrrecs del govern i un vehement crític de Khomeini. Va dirigir el Centre per l'Estudi i les Publicacions Islàmiques (Dar al-Tabligh) i fou administrador de la madrassa de Fatima a Qom. Al tenps de la revolució islàmica de 1979, Shariatmadari era el principal gran aiatol·là de Qom. Shariatmadari estava en oposició a la interpretació de Khomeini sobre el lideratge dels juristes (Wilayat al-faqih) que defensava que els clergues podien intervenir per reformar el govern quan anava contra els drets de la persones segons els ensenyaments dels líders religiosos xiïtes. Defensava en canvi que el paper del clergat estava per sobre del paper del govern i per tant en aquest no hi havia d'haver clergues. A més, segons Shariatmadari, no es podia forçar a la gent a acceptar un sistema fins i tot moralment correcte i el poble l'havia d'acceptar lliurement i decidir el que li convenia; creia en un govern democràtic en que el poble administrava els seus propis afers cosa compatible amb la correcta interpretació del lideratge dels juristes. Abans de la revolució Shariatmadari volia un retorn al sistema de monarquia constitucional previst a la constitució de 1906. Era partidaria de les manifestacions pacífiques i volia evitar la sang., Segons el seu punt de vista el paper del xa era limitat i el govern del país estava en mans del poble a través del Parlament. Mohammad Reza Pahlavi no obstant va interpretar aquest punt de vista (defensat per altres clergues i personatges) com un signe de debilitat i el xa va promulgar un manifest sobre les celebracions de Muharram, esperant aturar les protestes. Després d'una sèrie de massacres de la població i de clergues i l'assassinat o arrest d'altres, Shariatmadari va criticar al govern del xa i el va declarar no islàmic donant un tàcit suport a la revolució, esperant que s'implantaria un sistema democràtic a l'Iran. Shariatmadari, a diferència dels grups balutxis i kurds, que eren sunnites, no tenia cap intenció d'aconseguir autonomia per l'Azerbaidjan Iranià, a la població del qual considerava iranians i xiïtes abans de tot. Va criticar el sistema de govern de Khomeini com incompatible amb l'Islam i no representatiu de la voluntat del poble i va fundar un partit anomenat Partit Republicà del Poble Islàmic (març de 1979), oposat al Partit Republicà Islàmic que era favorable a Khomeini. Va criticar severament el referèndum que va establir el sistema de govern per no haver estat sotmès a una assemblea constituent elegida. Per això Khomeini el va posar sota arrest domiciliari, va empresonar a la seva família i va torturar a la seva jove; a més va patir un atemptat el 5 de desembre de 1979 del que va sortir il·lés; tot això va portar a protestes massives a Tabriz, la base principal del partit Republicà del Poble Islàmic, que foren sufocades a finals de gener de 1980 per l'exèrcit i els tancs enviats per Khomeini a la ciutat. Shariatmadari, contaria lluites civils i a les morts innecessàries va ordenar aturar les protestes. El seu partit (del qual no era formalment membre) va aturar activitats i durant el 1980 fou suprimit. L'abril de 1982, que havia estat ministre d'afers exteriors, fou arrestat acusat de conspiració amb oficials militars monàrquics i alguns clergues, per matar a Khomeini i enderrocar l'estat; Ghotbzadeh va confessar sota tortura però va negar cap intenció de matar a Khomeini i d'enderrocar la república islàmica, assegurant que només volia canviar el govern; en la confessió va implicar a Shariatmadari, que va dir que estava al corrent del plan i havia promès fons i la seva benedicció si el projecte tenia èxit; aquesta implicació obtinguda sota tortura no s'avenia amb el caràcter pacifista de Shariatmadari, però el seu gendre va ser acusat de servir d'intermediari entre Ghotbzadeh i l'aiatol·là, i fou condemnat a presó i es va iniciar una campanya de descrèdit contra Shariatmadari; nombrosos membres de la seva família foren arrestats i torturats. En les memòries de Mohammad Mohammadi Raishahri, un alt càrrec del govern i cap de la Universitat Hadith, ell mateix va colpejar a l'aiatol·là. Tot això va forçar al vell religiós a anar a la televisió nacional i llegir una confessió demanant perdó a l'home que havia salvat de la mort dues dècades abans. A cauda de la seva posició com a mujtahid, el govern no el podia executar però el seu Centre per l'Estudi i les Publicacions Islàmiques fou tancat i va restar sota arrest domiciliari fins a la seva mort el 1986. Al seu enterrament els clergues no hi van poder assistir el que va causar les crítiques del gran aiatol·là , altre dirigent de la revolució. (ca)
- السيد محمد كاظم الحسيني الشريعتمداري (1905 - 3 أبريل 1986). مرجع شيعي إيراني كانت له أدوار دينية وسياسية معروفة في إيران والعراق، إذ كان السبب الرئيسي لإنقاذ الخميني من الإعدام بزمن الشاه رضا بهلوي حيث كان الشاه يمنع سجن رجال الدين المجتهدين وعليه فحينما تحرك لاصدار شهادات اجتهاد للخميني تم الإفراج عنه رغم عدم وجود دلالة على ذلك. تولى المرجعية سنة 1961 بعد وفاة المرجع حسين البروجردي فرجع إليه - في التقليد - عدد كبير من الشيعة في إيران وباكستان والهند ولبنان ودول الخليج. (ar)
- Sajid Mohammad Kazem Ŝariatmadari (en la persa : محمد کاظم شريعتمداري) (naskiĝis en 1905 en Tabriz, mortis la 3-an de aprilo 1986 en Teherano) estis ajatolo, unu el la plej altrangaj religiuloj en Irano kaj Irako. Eblas ankaŭ skribi lian nomon Ŝariat-Madari. Sajid Mohammad Kazem Ŝariatmadari naskiĝis en azerbajĝana familio. Post la morto de la Granda Ajatolo Borujerdi en 1962, li fariĝis marja-e taqlid, kun disĉiploj en Irano, Pakistano, Hindio, Libano, Kuvajto kaj en la sudaj ŝtatoj de la Persa Golfo. Li agnsokis la ajatolon Ĥomejni en 1963. Per tio li savis lin je ekzekuto fare de la ŝaho, ĉar, laŭ la irana Konstitucio, mortpuno ne estas aplikebla al "marja", t.e. referenca kaj imitinda religiulo. Li estis unu el la ŝlosilaj personoj de la irana revolucio. Dum la periodo de provizora registaro, li kondukis unu el la ribelaj grupoj, kiu estis kontraŭ Ĥomejni, kaj fondis la respublikan partion de la islama popolo en 1979. Li ankaŭ direktis la Centron de Islamaj Studoj kaj Publikaĵoj de Ĥomo kaj li estis administranto de la islamlernejo ("Madraseh") Fatemeh en Ĥomo. En aprilo 1982, Sadegh Ghotbzadeh, ministro pri eksterlandaj aferoj de la islama respubliko, estis arestita pro akuzo pri komploto kun militistaj oficiroj kaj religiuloj por fari atencon en la domo de Ĥomejni kaj renversi la ŝtaton. Ghotbzadeh neis la intencojn atenci. Li deklaris, ke li volis ŝanĝi la registaron, kaj ne renversi la islaman respublikon. Li ankaŭ implikis la Ajatolon Ŝariatmadari, pri kiu li diris, ke li estis informita pri la plano, kaj ke li promesis fonduson en kazo de sukceso de la plano. La bofilo de Ŝariatmadari, kiu servis kiel peranto inter Ŝariatmadari kaj Ghotbzadeh, estis malliberigita. Kampanjo de misfamigo estis lanĉita por senkreditigi la ajatolon Ŝariatmadari. Danke al sia kondiĉo de mujtahid, li ne estis mortigita, sed lia partio estis malfortigita, ĝia centro de studoj kaj islamaj publikaĵoj fermita, kaj li estis devigata resti hejme ĝis sia morto en 1985. (eo)
- Großajatollah Mohammad Kazem Schariatmadari (persisch محمدکاظم شریعتمداری, DMG Moḥammad Kāẓem Šarīʿatmadārī; * 1905 in Täbris; † 1986) war vor der islamischen Revolution der einflussreichste iranische Großajatollah. Schariatmadari vertrat – wie der Chomeini-Lehrer Hossein Borudscherdi – die Meinung, dass Geistliche keine politischen Ämter übernehmen und sich auch nicht unmittelbar politisch betätigen sollten (Quietismus). Dadurch stand er in eindeutiger Opposition zu Ruhollah Chomeini. (de)
- Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (Persian: محمد کاظم شریعتمداری), also spelled Shariat-Madari (5 January 1906 – 3 April 1986), was an Iranian Grand Ayatollah. He favoured the traditional Shiite practice of keeping clerics away from governmental positions and was a critic of Supreme Leader Ruhollah Khomeini, denouncing the taking hostage of diplomats at the US embassy in Tehran. In 1982 he was accused of being part of a plot to bomb Khomeini's home and to overthrow the Islamic republic, and he remained under house arrest until his death in 1986. His followers also opposed Ruhollah Khomeini. (en)
- L'ayatollah Mohammad Kazem Shariatmadari (1905–1986) (en persan : محمد کاظم شريعتمداري) était un des religieux de plus haut rang en Iran et en Irak. Après la mort du Grand Ayatollah Borujerdi en 1962, il est devenu marja-e taqlid, avec des disciples en Iran, au Pakistan, en Inde, au Liban, au Koweït et dans les états du sud du golfe Persique. En 1963, à la suite de l'arrestation de Khomeyni consécutive à son opposition violente à la Révolution Blanche, il permet à ce dernier d'échapper à la peine de mort en lui reconnaissant la qualité de Grand Ayatollah, les "sources d'imitation" ("marâjis") ne pouvant être condamnées à la peine capitale en vertu de la Constitution iranienne de 1906. Il a été un des personnages clés de la Révolution iranienne. Pendant la période du gouvernement provisoire, il s'oppose progressivement à Khomeyni et fonde le Parti républicain du peuple islamique en 1979. Il a aussi dirigé le Centre d'études et de publications islamiques de Qom et a été l'administrateur de la madreseh Fatemeh à Qom. (fr)
- Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (bahasa Persia: محمد کاظم شریعتمداری), juga disebut Shariat-Madari (5 Januari 1906 – 3 April 1986), adalah seorang Iran. Ia menyukai praktek Syiah tradisional yang menjauhkan para rohaniwan dari jabatan-jabatan pemerintahan dan merupakan kritikus Pemimpin Tertinggi Ruhollah Khomeini, mengcam penyanderaan para diplomat di kedubes AS di Tehran. Pada 1982, ia dituduh terlibat dalam rencana pengeboman rumah Khomeini dan penggulingan republik Islam, dan ia masih berada di bawah penahanan rumah sampai kematiannya pada 1986. Para pengikutnya juga menentang Ruhollah Khomeini. (in)
- Mohammad Kazem Shariatmadari, Grande Ayatollah (in persiano محمد کاظم شريعتمداري, "Moḥammed Kāẓem Sharīʿatmadārī", anche chiamato Shariat-Madari; Tabriz, 1905 – Teheran, 3 aprile 1986), è stato un importante esponente religioso sciita, partecipe della Rivoluzione Iraniana. (it)
- 세예드 모하마드카젬 샤리아트마다리(페르시아어: سید محمّدکاظم شریعتمداری, 1906년 1월 5일 ~ 1986년 4월 3일)는 이란의 종교지도자로 대아야톨라(آیتالله العظمی Âyatollâh-ol-'ozmâ) 지위까지 오른 당대 최고위 성직자였다. 샤리아트마다리는 성직자가 정치에 관여해서는 안 된다고 주장했고, 이란 혁명 이후 라흐바르가 된 아야톨라 루홀라 호메이니를 비판했다. 1982년 호메이니 자택에 폭탄테러를 음모했다는 혐의로 체포되어 죽을 때까지 가택연금에 처해졌다. (ko)
- Mohammad Kazem Szari’atmadari (ur. 1905 w Tebrizie, zm. 3 kwietnia 1986) – irański duchowny szyicki, ajatollah. Jeden z trzech najważniejszych ideologów okresu rewolucji islamskiej w Iranie, obok Ruhollaha Chomejniego i Mahmuda Taleghaniego. Przeciwnik koncepcji rządów uczonego prawnika, zwolennik oparcia systemu politycznego Iranu na konstytucji z 1906. Z powodu sprzeciwu wobec poglądów głoszonych przez Chomejniego w 1982 oskarżony o organizowanie zamachu stanu i osadzony w areszcie domowym, gdzie przebywał do końca życia. (pl)
- Mohammad Kazem Shariatmadari (persiska: محمد کاظم شریعتمداری), född 5 januari 1906 i Tabriz, död 3 april 1986 i Teheran, var en iransk storayatolla. Han var företrädare för den traditionella shiitiska praxisen att prästerskapet skulle hålla sig borta från statliga ämbeten och var en kritiker av högsta ledaren Ruhollah Khomeini. Han fördömde exempelvis att man tagit amerikanska diplomater som gisslan vid den amerikanska ambassaden i Teheran, och att Khomeini gett sitt stöd till gisslantagarna. År 1982 anklagades Shariatmadari för att vara delaktig i en plan för att bomba Khomeinis hem och att störta den islamiska staten och han fick sitta i husarrest till sin död 1986. Hans anhängare var också motståndare till Ruhollah Khomeini. (sv)
- 大阿亞圖拉穆罕默德·卡齊姆·沙里亞特馬達里（波斯語：محمد کاظم شریعتمداری；1906年1月5日－1986年4月3日），伊朗什葉派宗教領袖，持有大阿亞圖拉的頭銜。 沙里亞特馬達里在伊朗伊斯蘭革命前夕是伊朗資歷最深且最具影響力的什葉派宗教領袖，他認為什葉派教士應該遠離政壇，是鲁霍拉·霍梅尼的批評者。在伊朗人質危機中，他譴責劫持美國人作為人質的行為。1982年，他被指控通過陰謀炸毀霍梅尼家來推翻伊斯蘭政權的罪名，被長期軟禁家中直至逝世。他的追隨者繼續反對霍梅尼。 (zh)
- Мохаммад Казем Шариатмадари (азерб. محمدکاظم شریعتمداری / Məhəmməd Kazım Şəriətmədari, перс. محمدکاظم شریعتمداری; 1905, Тебриз — 3 апреля 1986, Тегеран) — шиитский богослов и иранский общественный деятель, как один из пяти шиитских великих аятолл, был ведущим представителем духовенства в последние годы правления Мохаммада Реза-шах Пехлеви. Лидер движения за автономию азербайджанцев в Иране. После смерти в 1962 году великого аятоллы Боруджерди Шариатмадари стал одним из наиболее влиятельных марджа, с большим количеством последователей в Иране, Пакистане, Индии, Ливане, Кувейте, а также в некоторых странах Персидского залива. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- السيد محمد كاظم الحسيني الشريعتمداري (1905 - 3 أبريل 1986). مرجع شيعي إيراني كانت له أدوار دينية وسياسية معروفة في إيران والعراق، إذ كان السبب الرئيسي لإنقاذ الخميني من الإعدام بزمن الشاه رضا بهلوي حيث كان الشاه يمنع سجن رجال الدين المجتهدين وعليه فحينما تحرك لاصدار شهادات اجتهاد للخميني تم الإفراج عنه رغم عدم وجود دلالة على ذلك. تولى المرجعية سنة 1961 بعد وفاة المرجع حسين البروجردي فرجع إليه - في التقليد - عدد كبير من الشيعة في إيران وباكستان والهند ولبنان ودول الخليج. (ar)
- Großajatollah Mohammad Kazem Schariatmadari (persisch محمدکاظم شریعتمداری, DMG Moḥammad Kāẓem Šarīʿatmadārī; * 1905 in Täbris; † 1986) war vor der islamischen Revolution der einflussreichste iranische Großajatollah. Schariatmadari vertrat – wie der Chomeini-Lehrer Hossein Borudscherdi – die Meinung, dass Geistliche keine politischen Ämter übernehmen und sich auch nicht unmittelbar politisch betätigen sollten (Quietismus). Dadurch stand er in eindeutiger Opposition zu Ruhollah Chomeini. (de)
- Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (Persian: محمد کاظم شریعتمداری), also spelled Shariat-Madari (5 January 1906 – 3 April 1986), was an Iranian Grand Ayatollah. He favoured the traditional Shiite practice of keeping clerics away from governmental positions and was a critic of Supreme Leader Ruhollah Khomeini, denouncing the taking hostage of diplomats at the US embassy in Tehran. In 1982 he was accused of being part of a plot to bomb Khomeini's home and to overthrow the Islamic republic, and he remained under house arrest until his death in 1986. His followers also opposed Ruhollah Khomeini. (en)
- Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (bahasa Persia: محمد کاظم شریعتمداری), juga disebut Shariat-Madari (5 Januari 1906 – 3 April 1986), adalah seorang Iran. Ia menyukai praktek Syiah tradisional yang menjauhkan para rohaniwan dari jabatan-jabatan pemerintahan dan merupakan kritikus Pemimpin Tertinggi Ruhollah Khomeini, mengcam penyanderaan para diplomat di kedubes AS di Tehran. Pada 1982, ia dituduh terlibat dalam rencana pengeboman rumah Khomeini dan penggulingan republik Islam, dan ia masih berada di bawah penahanan rumah sampai kematiannya pada 1986. Para pengikutnya juga menentang Ruhollah Khomeini. (in)
- Mohammad Kazem Shariatmadari, Grande Ayatollah (in persiano محمد کاظم شريعتمداري, "Moḥammed Kāẓem Sharīʿatmadārī", anche chiamato Shariat-Madari; Tabriz, 1905 – Teheran, 3 aprile 1986), è stato un importante esponente religioso sciita, partecipe della Rivoluzione Iraniana. (it)
- 세예드 모하마드카젬 샤리아트마다리(페르시아어: سید محمّدکاظم شریعتمداری, 1906년 1월 5일 ~ 1986년 4월 3일)는 이란의 종교지도자로 대아야톨라(آیتالله العظمی Âyatollâh-ol-'ozmâ) 지위까지 오른 당대 최고위 성직자였다. 샤리아트마다리는 성직자가 정치에 관여해서는 안 된다고 주장했고, 이란 혁명 이후 라흐바르가 된 아야톨라 루홀라 호메이니를 비판했다. 1982년 호메이니 자택에 폭탄테러를 음모했다는 혐의로 체포되어 죽을 때까지 가택연금에 처해졌다. (ko)
- Mohammad Kazem Szari’atmadari (ur. 1905 w Tebrizie, zm. 3 kwietnia 1986) – irański duchowny szyicki, ajatollah. Jeden z trzech najważniejszych ideologów okresu rewolucji islamskiej w Iranie, obok Ruhollaha Chomejniego i Mahmuda Taleghaniego. Przeciwnik koncepcji rządów uczonego prawnika, zwolennik oparcia systemu politycznego Iranu na konstytucji z 1906. Z powodu sprzeciwu wobec poglądów głoszonych przez Chomejniego w 1982 oskarżony o organizowanie zamachu stanu i osadzony w areszcie domowym, gdzie przebywał do końca życia. (pl)
- Mohammad Kazem Shariatmadari (persiska: محمد کاظم شریعتمداری), född 5 januari 1906 i Tabriz, död 3 april 1986 i Teheran, var en iransk storayatolla. Han var företrädare för den traditionella shiitiska praxisen att prästerskapet skulle hålla sig borta från statliga ämbeten och var en kritiker av högsta ledaren Ruhollah Khomeini. Han fördömde exempelvis att man tagit amerikanska diplomater som gisslan vid den amerikanska ambassaden i Teheran, och att Khomeini gett sitt stöd till gisslantagarna. År 1982 anklagades Shariatmadari för att vara delaktig i en plan för att bomba Khomeinis hem och att störta den islamiska staten och han fick sitta i husarrest till sin död 1986. Hans anhängare var också motståndare till Ruhollah Khomeini. (sv)
- 大阿亞圖拉穆罕默德·卡齊姆·沙里亞特馬達里（波斯語：محمد کاظم شریعتمداری；1906年1月5日－1986年4月3日），伊朗什葉派宗教領袖，持有大阿亞圖拉的頭銜。 沙里亞特馬達里在伊朗伊斯蘭革命前夕是伊朗資歷最深且最具影響力的什葉派宗教領袖，他認為什葉派教士應該遠離政壇，是鲁霍拉·霍梅尼的批評者。在伊朗人質危機中，他譴責劫持美國人作為人質的行為。1982年，他被指控通過陰謀炸毀霍梅尼家來推翻伊斯蘭政權的罪名，被長期軟禁家中直至逝世。他的追隨者繼續反對霍梅尼。 (zh)
- Мохаммад Казем Шариатмадари (азерб. محمدکاظم شریعتمداری / Məhəmməd Kazım Şəriətmədari, перс. محمدکاظم شریعتمداری; 1905, Тебриз — 3 апреля 1986, Тегеран) — шиитский богослов и иранский общественный деятель, как один из пяти шиитских великих аятолл, был ведущим представителем духовенства в последние годы правления Мохаммада Реза-шах Пехлеви. Лидер движения за автономию азербайджанцев в Иране. После смерти в 1962 году великого аятоллы Боруджерди Шариатмадари стал одним из наиболее влиятельных марджа, с большим количеством последователей в Иране, Пакистане, Индии, Ливане, Кувейте, а также в некоторых странах Персидского залива. (ru)
- L'aiatol·là Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (àzeri Məhəmməd Kazım Şəriətmədari, farsi محمد کاظم شریعتمداری), de vegades també el cognom apareix com Shariat-Madari (1905, Tabriz – 3 d'abril de 1986, Teheran), fou un gran aiatol·là iranià d'ètnia àzeri d'una família de Tabriz, que fou un dels 12 líders principals del clergat xiïta a l'Iran i l'Iraq, reconegut com a progressista i liberal. (ca)
- Sajid Mohammad Kazem Ŝariatmadari (en la persa : محمد کاظم شريعتمداري) (naskiĝis en 1905 en Tabriz, mortis la 3-an de aprilo 1986 en Teherano) estis ajatolo, unu el la plej altrangaj religiuloj en Irano kaj Irako. Eblas ankaŭ skribi lian nomon Ŝariat-Madari. (eo)
- L'ayatollah Mohammad Kazem Shariatmadari (1905–1986) (en persan : محمد کاظم شريعتمداري) était un des religieux de plus haut rang en Iran et en Irak. Après la mort du Grand Ayatollah Borujerdi en 1962, il est devenu marja-e taqlid, avec des disciples en Iran, au Pakistan, en Inde, au Liban, au Koweït et dans les états du sud du golfe Persique. En 1963, à la suite de l'arrestation de Khomeyni consécutive à son opposition violente à la Révolution Blanche, il permet à ce dernier d'échapper à la peine de mort en lui reconnaissant la qualité de Grand Ayatollah, les "sources d'imitation" ("marâjis") ne pouvant être condamnées à la peine capitale en vertu de la Constitution iranienne de 1906. Il a été un des personnages clés de la Révolution iranienne. Pendant la période du gouvernement provisoire (fr)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}