An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Melissus of Samos (/məˈlɪsəs/; Ancient Greek: Μέλισσος ὁ Σάμιος; fl. 5th century BC) was the third and last member of the ancient school of Eleatic philosophy, whose other members included Zeno and Parmenides. Little is known about his life, except that he was the commander of the Samian fleet in the Samian War. Melissus’ contribution to philosophy was a treatise of systematic arguments supporting Eleatic philosophy. Like Parmenides, he argued that reality is ungenerated, indestructible, indivisible, changeless, and motionless. In addition, he sought to show that reality is wholly unlimited, and infinitely extended in all directions; and since existence is unlimited, it must also be one.

Property Value
dbo:abstract
  • Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al segle v aC. Era fill d'Itàgenes. Del poc que se sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de Samos, i que dirigia una flota de vaixells d'aquest país, la seva pàtria, la qual derrotà les tropes de Pèricles i d'Atenes en una batalla. Sembla evident que Melissos fou conegut i deixeble de Parmènides i Zenó d'Elea, car coneixia les doctrines de l'escola d'Elea (ja fos per testimoni directe o indirecte), i era contemporani d'ambdós. En canvi, que tingués relació personal amb Sòcrates i Plató és improbable, no per motius cronològics, sinó per la situació de guerra entre Samos i Atenes, que fa poc creïble el contacte entre aquests dos últims filòsofs i el nostre protagonista. La seva filosofia es conserva en uns fragments del seu escrit Sobre la natura, o sobre l'ens (transmesos pel filòsof Simplici) i, sobretot, pel tractat anònim Sobre Melissos, Xenòfanes de Colofó i Gòrgies de Leontins. Encara que no hi ha gaire informació sobre Melissos, filòsof de caràcter una mica secundari, sí que podem fer-nos algunes idees del seu pensament. Melissos representa una continuïtat molt fidel al pensament de Parmènides, si bé hi ha, de fet, algunes diferències notables entre aquest últim i el nostre filòsof. Igual que Parmènides, nega la pluralitat d'éssers (afirmant un sol ésser únic) i també nega el moviment (afirmant, com Parmènides i Zenó, que "l'únic ésser" està immòbil en l'espai, i no es pot moure's "cap enlloc"). També afirma que l'ésser únic no admet divisions (és "compacte"). A diferència de Parmènides, en canvi, afirma que l'ésser és material i infinit; és a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'ésser és immaterial i "en forma d'esfera", Melissos afirma que l'ésser és format per matèria (i per tant, hom suposa, l'ésser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, és a dir, no és pas extern a aquest de cap manera (segons Melissos)) i, també, nega el caràcter finit i esfèric d'aquest, afirmant que "l'ésser és infinit" (el no-ésser no pot limitar a l'ésser; per tant, aquest no té límits d'extensió, s'allarga a l'infinit; i no com Parmènides que, tot i negar-li el moviment, el concep "com a finit i amb límits"). En alguns dels seus fragments, en què parla del relativisme dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels àtoms que desenvolupà Demòcrit, i en les teories relativistes de Protàgores. Tanmateix, si bé Melissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que és una pluralitat fictícia, aparent, falsa; només l'ésser únic existeix. Així, els sentits són una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'ésser únic) és (l'únic) coneixement possible, real i indubtable. Aristòtil de seguida manifestà aversió per Melissos (i, també, per Zenó d'Elea). És sabut, per exemple, que la raó per la qual Aristòtil no acceptés mai gens el pensament del darrer filòsof de l'escola eleàtica, era perquè aquest últim creia que l'infinit era material, mentre que Aristòtil creia, més d'acord amb Parmènides, que "l'únic que podia ser infinit" era precisament allò immaterial, o sigui, les formes aristotèliques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que "el filòsof" no podia veure Melissos ni en pintura perquè eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament.) Hom pot fer una llista, exposada en el llibre de l'anònim, sobre les característiques de l'ésser "parmenidià" de Melissos: l'ésser "és etern, infinit, únic, homogeni, immòbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoció". Respecte a l'últim punt mencionat, es pot tenir algun dubte sobre si Melissos veia, del seu ésser material i infinit, algun tipus d'antropomització, (tipus déu monoteista per entendre'ns (monoteisme). En un dels seus fragments, Melissos diu exactament que "ell (l'ésser) no pot morir, ni tampoc envellir, perquè, si en deu mil anys hagués de transformar-se, ni que fos un sol pèl, al llarg del temps acabaria destruint-se del tot". Les evolucions que Melissos feu en Parmènides no tingueren gaire o cap rastre en el futur. Amb poques dècades comptà, com hem dit, amb l'oposició d'Aristòtil, i a més, els pocs detalls que se saben de les seves teories (i el fet, naturalment, que sempre estigué sota l'ombra de Parmènides) feu que l'almirall tingués molt poc de ressò en la filosofia futura. (ca)
  • Melissos ze Samu (řecky Μέλισσος) byl starořecký presokratovský filozof, státník a vojevůdce z 5. století př. n. l. Byl Hérakleitovým a Parmenidovým žákem, patřil k tzv. elejské (eleatské) škole. Zaobíral se především Parmenidovým pojmem bytí, přidal mu atributy prostorové a časové nekonečnosti, nicméně Parmenidovo učení fyzikalizoval, když nebytí ztotožnil s prázdným prostorem. Reformuloval starý homérský pojem hylé a dal mu význam hmoty. V politické sféře byl protivníkem Periklovým. Jako vojevůdce proslul nejvíce roku 442 př. n. l., když dle některých zdrojů velel samskému loďstvu, jež porazilo Athéňany. (cs)
  • ميليسوس من ساموس (القرن الخامس ق.م) كان ثالث وآخر عضو في المدرسة الإيلية الفلسفية القديمة، والتي انتمى إليها زينو وبارمنيدس، ولا نعرف الكثير عن حياته، سوى أنه قاد أسطول مدينة ساموس قبل بقليل، وكانت مساهمته الفلسفية عبارة عن محاورات تدعم فكر المدرسة الإيلية، وبالرغم من أنه اتّبع بارمنيدس في آرائه، إلا أن ميليسوس كانت له اضافات أصيلة في الفلسفة، وقد زعم أن الحقيقة هي شيء أصيل، غير قابل للتدمير، أو التجزئة، لا يتغير ولا يتحرك. وقد أراد أن يثبت أن الحقيقة غير محدودة، وأنها تتمدد في كل الاتجاهات على الدوام، وبما أن الوجود ليس له حدود، اذن لابد وأن يكون واحد. (ar)
  • Melissos von Samos (griechisch Μέλισσος ὁ Σάμιος Mélissos ho Sámios, deutsch ‚Melissos von Samos‘; * um 490 v. Chr.; † 430 v. Chr.) war ein antiker griechischer Philosoph und Flottenbefehlshaber. Er lebte um die Mitte des 5. Jahrhunderts v. Chr. und wird zu den Vorsokratikern gezählt. Ursprünglich stammte er von der Insel Samos. Er verbrachte aber den Großteil seines Lebens in Süditalien als Vertreter der eleatischen Schule. Um 441 v. Chr., als die Samier einen Aufstand gegen Athen unternahmen, soll er Kommandant der samischen Flotte gewesen sein und die Athener in einer Seeschlacht (oder mehreren) zurückgeschlagen haben. Allerdings unterlag er schließlich trotz dieser Erfolge seinem Gegner Perikles. Seine Lehrer waren Parmenides von Elea und möglicherweise auch Zenon von Elea. Wie sie versuchte auch Melissos die Lehre zu begründen, dass es keine Veränderung – also weder Bewegung noch Werden und Vergehen – in der Welt gebe. Melissos ist aber offenbar der erste Vorsokratiker, der dies mit dem Argument begründet, dass Bewegung eine Leere im Raum voraussetzen würde und nicht möglich ist, weil diese Leere (das Nichts) nicht gedacht werden kann. (Vgl. auch den Terminus „Horror vacui“). Aus diesem Grund gilt ihm das sinnliche Wahrnehmen, das Veränderungen vorspiegelt, als trügerischer Schein. Seine Werke Über das Seiende und Über die Natur sind nur fragmentarisch überliefert. Die auf Melissos zurückgehende These, dass „das, was ist, eins sei, und dies sei das Eine und das Ganze“, findet sich auch in den unter anderem auf einer Vier-Elemente-Lehre beruhenden hippokratischen Schriften. (Melissos nahm eine den vier Elementen zugrundeliegende gemeinsamen Substanz an). (de)
  • Ο Μέλισσος ο Σάμιος, γιος του , ήταν αρχαίος Έλληνας φιλόσοφος εκ των Προσωκρατικών, καταγόμενος από τη Σάμο, που έζησε τον 5ο αιώνα π.Χ.. Υπήρξε μαθητής και ομόδοξος του Παρμενίδη και εκπρόσωπος (μάλλον ο τελευταίος) της . Το 440 π.Χ., όταν ο Περικλής έπλευσε με 44 τριήρεις εναντίον της Σάμου, που είχε αποσκιρτήσει από την Αθηναϊκή Συμμαχία, ο Μέλισσος ανέλαβε την αρχιστρατηγία του στρατού των Σαμίων. Αρχικά είχε επιτυχίες, αλλά τελικώς οι Αθηναίοι, μετά από πολιορκία εννέα μηνών, ανάγκασαν τους αποστάτες να παραδοθούν. (el)
  • Meliso (Greke: Μέλισσος) naskiĝis en Samoso ĉirkaŭ la fino de 6a jarcento a.K aŭ en la unuaj jaroj de la 5a. Li estas konsiderata la sistemiganto de la elaja skolo kaj pensmaniero. Krome li servis kiel la maramea komandanto de la mararmeo de Samoso antaŭ la Peleponeza Milito, kiu venkis Periklon kaj la atenan mararmeon en 441 a.K. Laŭ Diogeno Laertio Meliso estis la studento de Parmenido kaj la instruisto de Leŭkipo. Kontraŭe al lia instruisto Parmenido, la fondinto de la elaja skolo, Meliso asertas ke la esto estas senfina. Uzante Pruvo per disputo li asertis ke se la esto havus finon, ĝi estus limigita de la malpleno, de la nenio, de la . Tio ĉi estas nepensinda, neakceptinda. La elaja esto de Meliso, fariĝas senlima laŭ ĉiu aspekto, space kaj tempe, tio estas, ĝi estas eterna, netempa. La esto estas plena je si mem, neŝanĝebla, senfina, senlima, nesuferema, nedividebla, unueca. La fenomenaj objektoj ŝajnas ekzisti, sed ili ne vere ekzistas. (eo)
  • Meliso de Samos (en griego, Μέλισσος ὁ Σάμιος; nacido probablemente en 470 a. C.) fue un estadista y comandante naval (navarco) que contribuyó también a la filosofía y ejerció cierta influencia sobre el atomismo de Leucipo y Demócrito. Meliso comandó una flota de Samos que derrotó a los atenienses en 441 - 440 a. C. aunque Pericles obtuvo finalmente la victoria. Fue discípulo de Parménides, cuyas ideas filosóficas extendió. Sus trabajos, fragmentos que fueron preservados por Simplicio y atribuidos a Meliso por Aristóteles, están dedicados a la defensa de la doctrina de Parménides. Están escritos en jónico y consisten en largas series de argumentos. El Ser, según él, es infinito, no tiene principio ni final y no puede surgir del no-ser. No puede ser destruido porque es imposible para el ser convertirse en no-ser y si pasa a ser otro ser no hay destrucción. Se conservan algunos fragmentos de su poema Sobre el Ser o Sobre la Naturaleza. Aristóteles lo califica de rústico y obtuso por haber confundido el Ser con el mundo material. Mantiene el concepto de la escuela eleática de la Unidad, la eternidad, la homogeneidad, la uniformidad y la inmovilidad del Ser. Pero modifica el concepto de ser limitado y redondo como una esfera, afirmando su infinitud. El Ser (mundo) es infinito, sin principio ni fin; estas ideas influirán más tarde en Spinoza para demostrar el monismo de la sustancia. Meliso mezcla también ideas jónicas (Anaximandro, Anaxímenes) con las de la Escuela eleática. De acuerdo con Simplicio (Physika), Meliso difiere de Parménides en su distinción entre ser y ser absolutamente (τὸ ἁπλῶς ἐόν). Argumenta con el fin de mostrar que el Ser debe ser ilimitado en magnitud, y, por lo tanto, uno e inalterable. Cualquier cambio de una fuente interna a una externa, dice, es impensable; el Uno o la realidad unitaria, de Parménides, es invariable en cantidad y en clase. No puede haber división dentro de la unidad, pues toda división implica espacio o vacío —pero el vacío no es nada, y por lo tanto, no es. Desarrolla que el ser es incorpóreo. La dificultad fundamental que subyace en esta lógica es la paradoja, más claramente expresada por Zenón de Elea, de que la evidencia de los sentidos contradice el intelecto. El argumento abstracto muestra que el cambio de la unidad es imposible, aunque los sentidos nos dicen que lo cálido se vuelve frío, lo duro blando y lo vivo muerto. Ni Meliso ni Zenón observaron que la aplicación de estos métodos destructivos atacan la raíz no sólo de la multiplicidad sin también del Uno cuya existencia mantenían. Las armas que forjaron para defender a Parménides se pueden usar con el mismo efecto contra sus propias tesis. (es)
  • Melisos Samoskoa (antzinako grezieraz: Μέλισσος ὁ Σάμιος; ziurrenik K.a. 470) Samosko estatuburu eta itsas komandantea izan zen, Leuzipo eta Demokritoren atomismoan eragin nabarmena izan zuelarik. Samosko itsas armada zuzendu zuen K.a. 441. urtean, Atenastarrak garaitu zituztenean. Parmenidesen ikasle izan zen, bere filosofia hedatu zuelarik. (eu)
  • Melissus of Samos (/məˈlɪsəs/; Ancient Greek: Μέλισσος ὁ Σάμιος; fl. 5th century BC) was the third and last member of the ancient school of Eleatic philosophy, whose other members included Zeno and Parmenides. Little is known about his life, except that he was the commander of the Samian fleet in the Samian War. Melissus’ contribution to philosophy was a treatise of systematic arguments supporting Eleatic philosophy. Like Parmenides, he argued that reality is ungenerated, indestructible, indivisible, changeless, and motionless. In addition, he sought to show that reality is wholly unlimited, and infinitely extended in all directions; and since existence is unlimited, it must also be one. (en)
  • Melissos adalah filsuf yang termasuk ke dalam . Para filsuf lain dari mazhab ini adalah Parmenides dan Zeno. Pemikiran Melissos mirip dengan Parmenides di dalam hal menyangkal adanya "perubahan" dan "pluralitas" di alam semesta. Ada beberapa fragmen yang tersimpan dari buku yang ditulis Melissos dalam bentuk prosa. (in)
  • Mélissos de Samos (en grec ancien Μέλισσος ὁ Σάμιος / Mélissos ó Sámios) est un philosophe présocratique, un homme politique et un trièrarque ionien de Grèce antique, dernier représentant de l'école éléatique. (fr)
  • メリッソス(古希: Μέλισσος ὁ Σάμιος, Mélissos ó Sámios, 紀元前470年-?)は、紀元前5世紀に活躍した古代ギリシアの哲学者である。しばしばサモスのメリッソスと呼ばれる。 (ja)
  • Melissus van Samos (Oudgrieks: Μέλισσος ο Σάμιος), Grieks filosoof van de school der Eleaten, werd waarschijnlijk geboren rond 440 v.Chr. Volgens Diogenes Laërtius, was hij niet alleen een denker, maar ook een politiek leider in zijn geboortestad, en had gezag over de vloot die de Atheners versloegen in 442 v.Chr. Dezelfde auteur zegt dat hij een leerling van Parmenides en Heraclitus was, maar die bewering is onwaarschijnlijk, ten gevolge van tegenstrijdigheid in data. Zijn werken, fragmenten die door Simplicius van Cilicië werden bewaard en zijn volgens het bewijsmateriaal van Aristoteles toegewijd aan de verdediging van de doctrine van Parmenides. Ze zijn geschreven in Ionisch Grieks en bestaan uit lange series argumenten. Het zijnde is volgens hem eeuwig. Het kan geen begin hebben gehad omdat het niet uit het niets kan zijn ontstaan (ex nihilo nihil). Het kan niet lijden aan vernietiging; het is onmogelijk voor iets om niets te worden, en als het een ander iets zou worden, dan zou er geen vernietiging zijn. Volgens Simplicius week hij hier van Parmenides af toen hij onderscheid maakte tussen het zijnde en het absoluut zijnde. Hij gaat door met aan te tonen dat het eeuwige zijnde ook in omvang onbeperkt moet zijn en, daarom één en onveranderlijk. Iedere verandering door interne of externe bron, is volgens hem ondenkbaar; het ene varieert niet in hoeveelheid en soort. Er kunnen geen verdelingen zijn binnen deze eenheid, zo'n verdeling impliceert ruimte of leegte; maar leegte is niets, en bestaat daarom niet. Daaruit volgt logisch verder dat het zijnde geen lichamelijk gestalte aan kan nemen/zijn, aangezien elk lichaam uit delen bestaat en een formaat heeft. (nl)
  • 멜리소스(그리스어: Μέλισσος)는 엘레아의 제논과 파르메니데스가 포함되어 있는 고대 그리스 엘레아 학파의 세 번째이자 마지막 일원이다. 그가 펠로폰네소스 전쟁 전 짧은 기간 동안 사모스 섬 함대의 장군이었다는 사실 이외에 멜리소스의 생애에 대해서 알려진 것은 거의 없다. 멜리소스가 철학에 대해 기여한 것은 엘레아 학파의 철학을 지지하는 체계화된 주장을 실은 논문을 작성한 것이다. 파르메니데스와 같이 멜리소스도 실제는 생성되지 않으며, 파괴되지도 않고, 나뉘지도 않으며, 변화하지도 않고, 운동하지도 않는다고 주장하였다. 여기에 존재에는 한계가 없으므로 실제에도 한계가 없으며 무한히 확장된다는 것을 보이려 노력하였다. (ko)
  • Melisso di Samo (in greco antico: Μέλισσος ὁ Σάμιος, Mélissos ó Sámios; 470 a.C. circa – ...) è stato un filosofo e militare greco antico.Nacque e visse a Samo nel V secolo a.C., impegnandosi nella vita politica e militare, in particolare guidando alla vittoria la flotta dei Sami nella battaglia del 442 a.C. contro gli ateniesi. Elemento cardine del suo pensiero filosofico è la problematica ontologica cara a Parmenide, alle cui concezioni egli apportò alcune piccole, ma significative modifiche, destinate ad avere un notevole peso nella storia della riflessione sull'essere. (it)
  • Мели́сс Само́сский (др.-греч. Μέλισσος ὁ Σάμιος) — древнегреческий философ элеатской школы V века до н. э. Был одновременно учеником Парменида и Гераклита. В своём учении противопоставил чувственный мир «сущему». К чувственному миру относятся предметы, которые мы можем воспринимать с помощью слуха, зрения, тактильной и других видов чувствительности. Сущее является вечным, бесконечным, неподвижным и единым. Под «сущим» можно понимать Бога, вселенную и природу. Вывод Мелисса о том, что «сущее» неподвижно, так как движение предполагает наличие пустоты, которая есть «ничто», повлиял на появление атомистики. Согласно Мелиссу, так как «ничего» существовать не может, то и, соответственно, движение «сущего» невозможно. Первые атомисты Левкипп и Эпикур использовали выводы элеатов. Однако они, в отличие от предшественников, предположили наличие «относительного небытия» или пустоты между элементами, которые составляют сущее. Именно эти однородные, вечные и неделимые элементы получили название «атомов». (ru)
  • Melisso de Samos (em grego clássico: Μέλισσος ὁ Σάμιος) foi um militar, político, filósofo e poeta grego. Ele nasceu na ilha de Samos, Mar Egeu, em c.470 a.C.. Melisso foi um filósofo da Escola eleática, sendo, provavelmente, discípulo de Parmênides. Provavelmente o filósofo é o mesmo Melisso que Plutarco menciona como comandante da frota de Samos, que derrotou os atenienses em 442 a.C.. Um estadista e comandante naval sâmio que também contribuiu com a filosofia, e produziu influência no atomismo de Leucipo e Demócrito, tornando-se um dos continuadores da escola eleática, os quais tenderam a conciliações. Inicialmente o militar, desempenhou papel de relevância na política grega, como comandante da esquadra naval que derrotou os atenienses de Péricles (441 a.C.). Praticamente este é a única ação que se sabe de sua vida e como filósofo, que tenha atingido o apogeu de sua existência pelos anos posteriores a esta batalha (444-441 a.C.). Pela sua obra depreende-se que foi mais um polemista e defensor das idéias de Parmênides de Eleia, portanto antipitagórico, e sobretudo contra Empédocles, não se sabe todavia como teria tomado contato com as doutrinas da escola ocidental. Tratou de ajustar os extremismos do eleaticismo com a filosofia jônica, tornando-se responsável pela sistematização dessa doutrina, além de mudar alguns pontos de vista, e estabeleceu que o ser é infinito, tal como é infinito no tempo, ou seja eterno. Seu principal poema foi Sobre o ser ou Sobre a Natureza, do qual se conservaram até nossos dias dez fragmentos, e morreu em lugar incerto. Simplício se referiu a um seu livro, denominando-o Tratado sobre a física ou do ente. (pt)
  • Melissos z Samos (V wiek p.n.e.) – samijski dowódca, amatorski filozof eleacki nawiązujący do atomizmu Demokryta i Leucypa. Niewiele wiadomo o jego życiu. Urodzony prawdopodobnie pod koniec VI w. p.n.e. (być może w 515, na pewno nie później niż w 470). Pozostawał w kontaktach z eleatami, niewiele starszy od Zenona, był uczniem Parmenidesa, od którego przejął wiele idei filozoficznych. Usystematyzował jego naukę i przejął od niego tezy, jednak wprowadził drobne zmiany: do cech bytu wymienionych przez Parmenidesa dodał jego przestrzenną nieskończoność i doskonałość. Według Plutarcha był zasłużonym politykiem samijskim. W roku 422 p.n.e. został wybrany na stratega. W latach 441-440 był dowódcą samijskiej floty, która w tym czasie odniosła sławne zwycięstwo nad flotą ateńską. (pl)
  • Melissos från Samos (troligen inte född efter 470 f.Kr.) var en samosisk statsman och befälhavare över örlogsflottor. Han förde befälet över en samosisk flotta som besegrade Aten 441–440 f.Kr. Melissos bidrog också till filosofin och påverkade Leukippos och Demokritos atomism. Han var medlem av den eleatiska skolan och en lärjunge till Parmenides, vars filosofiska idéer han utvecklade. Hans verk, Om naturen, av vilka fragment har bevarats av Simplikios från Kilikien och bekräftats av Aristoteles, försvarar hängivet Parmenides lära. De skrevs på joniska, och består av en hel serie argument. (sv)
  • Мелі́сс Само́сський (Μέλισσος ὁ Σάμιος) — давньогрецький політик з острова Самос та філософ 5 століття до н. е. бл. 485 — бл. 425 до н. е., досократик. Учень Парменіда, останній представник Елейської школи. Йому належить вчення про те, що буття нескінченне в часі (часу не існує). Імовірно першим припустив нескінченність Всесвіту. Мелісс написав трактат «Про природу, або Про суще», фрагменти якого збереглися до сьогодні в коментарях Сімпліція до «Фізики» Аристотеля і в псевдо-арістотелевському трактаті «Про Мелісса, Ксенофана, Горгія». (uk)
  • 麦里梭(Melissus,公元前5世纪),古希腊哲学家,爱利亚学派。他是巴门尼德的学生。 (zh)
dbo:birthPlace
dbo:era
dbo:influencedBy
dbo:mainInterest
dbo:notableIdea
dbo:philosophicalSchool
dbo:region
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 489002 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 17428 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1103899578 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • An illustration of Melissus of Samos from the Nuremberg Chronicle (en)
dbp:era
dbp:influences
dbp:mainInterests
dbp:name
  • Melissus of Samos (en)
dbp:notableIdeas
dbp:region
dbp:schoolTradition
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Melissos ze Samu (řecky Μέλισσος) byl starořecký presokratovský filozof, státník a vojevůdce z 5. století př. n. l. Byl Hérakleitovým a Parmenidovým žákem, patřil k tzv. elejské (eleatské) škole. Zaobíral se především Parmenidovým pojmem bytí, přidal mu atributy prostorové a časové nekonečnosti, nicméně Parmenidovo učení fyzikalizoval, když nebytí ztotožnil s prázdným prostorem. Reformuloval starý homérský pojem hylé a dal mu význam hmoty. V politické sféře byl protivníkem Periklovým. Jako vojevůdce proslul nejvíce roku 442 př. n. l., když dle některých zdrojů velel samskému loďstvu, jež porazilo Athéňany. (cs)
  • ميليسوس من ساموس (القرن الخامس ق.م) كان ثالث وآخر عضو في المدرسة الإيلية الفلسفية القديمة، والتي انتمى إليها زينو وبارمنيدس، ولا نعرف الكثير عن حياته، سوى أنه قاد أسطول مدينة ساموس قبل بقليل، وكانت مساهمته الفلسفية عبارة عن محاورات تدعم فكر المدرسة الإيلية، وبالرغم من أنه اتّبع بارمنيدس في آرائه، إلا أن ميليسوس كانت له اضافات أصيلة في الفلسفة، وقد زعم أن الحقيقة هي شيء أصيل، غير قابل للتدمير، أو التجزئة، لا يتغير ولا يتحرك. وقد أراد أن يثبت أن الحقيقة غير محدودة، وأنها تتمدد في كل الاتجاهات على الدوام، وبما أن الوجود ليس له حدود، اذن لابد وأن يكون واحد. (ar)
  • Ο Μέλισσος ο Σάμιος, γιος του , ήταν αρχαίος Έλληνας φιλόσοφος εκ των Προσωκρατικών, καταγόμενος από τη Σάμο, που έζησε τον 5ο αιώνα π.Χ.. Υπήρξε μαθητής και ομόδοξος του Παρμενίδη και εκπρόσωπος (μάλλον ο τελευταίος) της . Το 440 π.Χ., όταν ο Περικλής έπλευσε με 44 τριήρεις εναντίον της Σάμου, που είχε αποσκιρτήσει από την Αθηναϊκή Συμμαχία, ο Μέλισσος ανέλαβε την αρχιστρατηγία του στρατού των Σαμίων. Αρχικά είχε επιτυχίες, αλλά τελικώς οι Αθηναίοι, μετά από πολιορκία εννέα μηνών, ανάγκασαν τους αποστάτες να παραδοθούν. (el)
  • Melisos Samoskoa (antzinako grezieraz: Μέλισσος ὁ Σάμιος; ziurrenik K.a. 470) Samosko estatuburu eta itsas komandantea izan zen, Leuzipo eta Demokritoren atomismoan eragin nabarmena izan zuelarik. Samosko itsas armada zuzendu zuen K.a. 441. urtean, Atenastarrak garaitu zituztenean. Parmenidesen ikasle izan zen, bere filosofia hedatu zuelarik. (eu)
  • Melissus of Samos (/məˈlɪsəs/; Ancient Greek: Μέλισσος ὁ Σάμιος; fl. 5th century BC) was the third and last member of the ancient school of Eleatic philosophy, whose other members included Zeno and Parmenides. Little is known about his life, except that he was the commander of the Samian fleet in the Samian War. Melissus’ contribution to philosophy was a treatise of systematic arguments supporting Eleatic philosophy. Like Parmenides, he argued that reality is ungenerated, indestructible, indivisible, changeless, and motionless. In addition, he sought to show that reality is wholly unlimited, and infinitely extended in all directions; and since existence is unlimited, it must also be one. (en)
  • Melissos adalah filsuf yang termasuk ke dalam . Para filsuf lain dari mazhab ini adalah Parmenides dan Zeno. Pemikiran Melissos mirip dengan Parmenides di dalam hal menyangkal adanya "perubahan" dan "pluralitas" di alam semesta. Ada beberapa fragmen yang tersimpan dari buku yang ditulis Melissos dalam bentuk prosa. (in)
  • Mélissos de Samos (en grec ancien Μέλισσος ὁ Σάμιος / Mélissos ó Sámios) est un philosophe présocratique, un homme politique et un trièrarque ionien de Grèce antique, dernier représentant de l'école éléatique. (fr)
  • メリッソス(古希: Μέλισσος ὁ Σάμιος, Mélissos ó Sámios, 紀元前470年-?)は、紀元前5世紀に活躍した古代ギリシアの哲学者である。しばしばサモスのメリッソスと呼ばれる。 (ja)
  • 멜리소스(그리스어: Μέλισσος)는 엘레아의 제논과 파르메니데스가 포함되어 있는 고대 그리스 엘레아 학파의 세 번째이자 마지막 일원이다. 그가 펠로폰네소스 전쟁 전 짧은 기간 동안 사모스 섬 함대의 장군이었다는 사실 이외에 멜리소스의 생애에 대해서 알려진 것은 거의 없다. 멜리소스가 철학에 대해 기여한 것은 엘레아 학파의 철학을 지지하는 체계화된 주장을 실은 논문을 작성한 것이다. 파르메니데스와 같이 멜리소스도 실제는 생성되지 않으며, 파괴되지도 않고, 나뉘지도 않으며, 변화하지도 않고, 운동하지도 않는다고 주장하였다. 여기에 존재에는 한계가 없으므로 실제에도 한계가 없으며 무한히 확장된다는 것을 보이려 노력하였다. (ko)
  • Melisso di Samo (in greco antico: Μέλισσος ὁ Σάμιος, Mélissos ó Sámios; 470 a.C. circa – ...) è stato un filosofo e militare greco antico.Nacque e visse a Samo nel V secolo a.C., impegnandosi nella vita politica e militare, in particolare guidando alla vittoria la flotta dei Sami nella battaglia del 442 a.C. contro gli ateniesi. Elemento cardine del suo pensiero filosofico è la problematica ontologica cara a Parmenide, alle cui concezioni egli apportò alcune piccole, ma significative modifiche, destinate ad avere un notevole peso nella storia della riflessione sull'essere. (it)
  • Melissos z Samos (V wiek p.n.e.) – samijski dowódca, amatorski filozof eleacki nawiązujący do atomizmu Demokryta i Leucypa. Niewiele wiadomo o jego życiu. Urodzony prawdopodobnie pod koniec VI w. p.n.e. (być może w 515, na pewno nie później niż w 470). Pozostawał w kontaktach z eleatami, niewiele starszy od Zenona, był uczniem Parmenidesa, od którego przejął wiele idei filozoficznych. Usystematyzował jego naukę i przejął od niego tezy, jednak wprowadził drobne zmiany: do cech bytu wymienionych przez Parmenidesa dodał jego przestrzenną nieskończoność i doskonałość. Według Plutarcha był zasłużonym politykiem samijskim. W roku 422 p.n.e. został wybrany na stratega. W latach 441-440 był dowódcą samijskiej floty, która w tym czasie odniosła sławne zwycięstwo nad flotą ateńską. (pl)
  • Melissos från Samos (troligen inte född efter 470 f.Kr.) var en samosisk statsman och befälhavare över örlogsflottor. Han förde befälet över en samosisk flotta som besegrade Aten 441–440 f.Kr. Melissos bidrog också till filosofin och påverkade Leukippos och Demokritos atomism. Han var medlem av den eleatiska skolan och en lärjunge till Parmenides, vars filosofiska idéer han utvecklade. Hans verk, Om naturen, av vilka fragment har bevarats av Simplikios från Kilikien och bekräftats av Aristoteles, försvarar hängivet Parmenides lära. De skrevs på joniska, och består av en hel serie argument. (sv)
  • Мелі́сс Само́сський (Μέλισσος ὁ Σάμιος) — давньогрецький політик з острова Самос та філософ 5 століття до н. е. бл. 485 — бл. 425 до н. е., досократик. Учень Парменіда, останній представник Елейської школи. Йому належить вчення про те, що буття нескінченне в часі (часу не існує). Імовірно першим припустив нескінченність Всесвіту. Мелісс написав трактат «Про природу, або Про суще», фрагменти якого збереглися до сьогодні в коментарях Сімпліція до «Фізики» Аристотеля і в псевдо-арістотелевському трактаті «Про Мелісса, Ксенофана, Горгія». (uk)
  • 麦里梭(Melissus,公元前5世纪),古希腊哲学家,爱利亚学派。他是巴门尼德的学生。 (zh)
  • Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al segle v aC. Era fill d'Itàgenes. Del poc que se sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de Samos, i que dirigia una flota de vaixells d'aquest país, la seva pàtria, la qual derrotà les tropes de Pèricles i d'Atenes en una batalla. Hom pot fer una llista, exposada en el llibre de l'anònim, sobre les característiques de l'ésser "parmenidià" de Melissos: l'ésser "és etern, infinit, únic, homogeni, immòbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoció". (ca)
  • Meliso (Greke: Μέλισσος) naskiĝis en Samoso ĉirkaŭ la fino de 6a jarcento a.K aŭ en la unuaj jaroj de la 5a. Li estas konsiderata la sistemiganto de la elaja skolo kaj pensmaniero. Krome li servis kiel la maramea komandanto de la mararmeo de Samoso antaŭ la Peleponeza Milito, kiu venkis Periklon kaj la atenan mararmeon en 441 a.K. Laŭ Diogeno Laertio Meliso estis la studento de Parmenido kaj la instruisto de Leŭkipo. La fenomenaj objektoj ŝajnas ekzisti, sed ili ne vere ekzistas. (eo)
  • Melissos von Samos (griechisch Μέλισσος ὁ Σάμιος Mélissos ho Sámios, deutsch ‚Melissos von Samos‘; * um 490 v. Chr.; † 430 v. Chr.) war ein antiker griechischer Philosoph und Flottenbefehlshaber. Er lebte um die Mitte des 5. Jahrhunderts v. Chr. und wird zu den Vorsokratikern gezählt. Die auf Melissos zurückgehende These, dass „das, was ist, eins sei, und dies sei das Eine und das Ganze“, findet sich auch in den unter anderem auf einer Vier-Elemente-Lehre beruhenden hippokratischen Schriften. (Melissos nahm eine den vier Elementen zugrundeliegende gemeinsamen Substanz an). (de)
  • Meliso de Samos (en griego, Μέλισσος ὁ Σάμιος; nacido probablemente en 470 a. C.) fue un estadista y comandante naval (navarco) que contribuyó también a la filosofía y ejerció cierta influencia sobre el atomismo de Leucipo y Demócrito. Meliso comandó una flota de Samos que derrotó a los atenienses en 441 - 440 a. C. aunque Pericles obtuvo finalmente la victoria. Fue discípulo de Parménides, cuyas ideas filosóficas extendió. (es)
  • Melissus van Samos (Oudgrieks: Μέλισσος ο Σάμιος), Grieks filosoof van de school der Eleaten, werd waarschijnlijk geboren rond 440 v.Chr. Volgens Diogenes Laërtius, was hij niet alleen een denker, maar ook een politiek leider in zijn geboortestad, en had gezag over de vloot die de Atheners versloegen in 442 v.Chr. Dezelfde auteur zegt dat hij een leerling van Parmenides en Heraclitus was, maar die bewering is onwaarschijnlijk, ten gevolge van tegenstrijdigheid in data. (nl)
  • Melisso de Samos (em grego clássico: Μέλισσος ὁ Σάμιος) foi um militar, político, filósofo e poeta grego. Ele nasceu na ilha de Samos, Mar Egeu, em c.470 a.C.. Melisso foi um filósofo da Escola eleática, sendo, provavelmente, discípulo de Parmênides. Provavelmente o filósofo é o mesmo Melisso que Plutarco menciona como comandante da frota de Samos, que derrotou os atenienses em 442 a.C.. (pt)
  • Мели́сс Само́сский (др.-греч. Μέλισσος ὁ Σάμιος) — древнегреческий философ элеатской школы V века до н. э. Был одновременно учеником Парменида и Гераклита. В своём учении противопоставил чувственный мир «сущему». К чувственному миру относятся предметы, которые мы можем воспринимать с помощью слуха, зрения, тактильной и других видов чувствительности. Сущее является вечным, бесконечным, неподвижным и единым. Под «сущим» можно понимать Бога, вселенную и природу. (ru)
rdfs:label
  • ميليسوس من ساموس (ar)
  • Melissos de Samos (ca)
  • Melissos ze Samu (cs)
  • Melissos (de)
  • Μέλισσος ο Σάμιος (el)
  • Meliso el Samoso (eo)
  • Melisos Samoskoa (eu)
  • Meliso de Samos (es)
  • Mélissos (fr)
  • Melissos (in)
  • Melisso di Samo (it)
  • メリッソス (ja)
  • 멜리소스 (ko)
  • Melissus of Samos (en)
  • Melissus van Samos (nl)
  • Melisso de Samos (pt)
  • Melissos z Samos (pl)
  • Мелисс (ru)
  • Melissos från Samos (sv)
  • Мелісс (uk)
  • 麦里梭 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Melissus of Samos (en)
is dbo:commander of
is dbo:influenced of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is dbp:influenced of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License