| dbo:abstract
|
- مختبر علوم المريخ (بالإنجليزية: Mars Science Laboratory اختصاراً MLS) مسبار كيوريوستي أو كوريوسيتي (بالإنجليزية: Curiosity) وتعني الفضول هو مسبار صممته ناسا بهدف استكشاف سطح كوكب المريخ. أُطلقَ في 26 نوفمبر 2011 في الساعة 10:02 بتوقيت شرق الولايات المتحدة، هبط على سطح المريخ في فوهة غيل في 6 أغسطس 2012 على الساعة 05:14 (توقيت غرينيتش). المسبار هو مختبر علمي متجول متكامل بحجم سيارة، يحتوي على غرفة من الآلات والأدوات المعقدة، إضافة إلى عربة جوالة يُتحكم بها من بعد. (ar)
- El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart. Va ser llançat el 26 de novembre de 2011 i es va posar a la superfície marciana amb total precisió el 6 d'agost de 2012 a les 05.31 h UTC. El lloc d'aterratge es troba en el cràter Gale. Mostra en una àrea limitada (per tant compatible amb l'autonomia del rover), els principals períodes areològics del planeta, entre ells un -el - que podria haver permès l'aparició d'organismes vius. El Curiosity es tracta d'un vehicle que avaluarà si Mart va ser alguna vegada, o és encara avui, un ambient capaç de suportar la vida microbiana. En altres paraules, la seva missió és determinar l'habitabilitat del planeta. També analitzarà mostres recollides del sòl i la pols de les roques perforades. L'astromòbil Curiosity és més de cinc vegades més pesat i porta més de deu cops el pes dels instruments científics transportats per l'Spirit o l'Opportunity, que li permet portar 75 kg d'equipament científic, incloent-hi dos mini-laboratoris per analitzar els compostos orgànics i minerals, i un sistema d'identificació a distància de la composició de la roca basat en l'acció d'un làser. Els laboratoris integrats estan alimentats per un sofisticat sistema d'envàs i presa de mostres, incloent un trepant. Per complir amb l'augment d'energia i superar les limitacions de l'hivern marcià i períodes nocturns, l'astromòbil utilitzarà un generador termoelèctric per radioisòtops, que substitueix als panells solars utilitzats en les missions anteriors d'aquest tipus. Finalment, es beneficia de programes avançats per navegar pel terreny marcià i realitzar tasques complexes que es presenten. El vehicle va ser dissenyat per travessar fins a 20 quilòmetres i pot pujar pendents de 45°. Els Estats Units, Canadà, Alemanya, França, Rússia i Espanya proporcionaran els instruments a bord. L'astromóvil Curiosity va ser llançat per un coet Atlas V 541 i s'espera que operi durant almenys 1 any marcià (669 dies marcians/687 dies terrestres), ja que explorarà un rang més gran que qualsevol altre vehicle explorador anterior de Mart. La sonda espacial en sortir de la Terra tenia una massa de 3,9 tones i va incloure una etapa de creuer per dur la sonda al veïnatge de Mart, una etapa de reentrada responsable per creuar l'atmosfera marciana a una alta velocitat i un mòdul de descens per a l'última fase de l'aterratge. Per posar l'astromòbil de 899 kg a la superfície marciana amb la precisió necessària per a fins científics, les tècniques d'aterratge utilitzades pels seus predecessors s'han canviat dramàticament: la fase de reentrada atmosfèrica es controla parcialment per restringir la zona d'aterratge a una el·lipse de 20 km de llarg i 7 km d'ample. El vehicle es col·loca suaument a terra per un operatiu de descens conegut com a «grua aerotransportada», únic mètode compatible amb la seva massa. El MSL és la més ambiciosa missió interplanetària de la NASA en aquesta dècada, part del Programa d'Exploració de Mart («Mars Exploration Program») de la NASA, un esforç a llarg termini d'exploració robòtica de Mart, i és un projecte administrat pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA. La complexitat de la sonda i del rover i la necessitat de desenvolupar noves tecnologies espacials han portat a canvis significatius en el concepte original durant el desenvolupament: els costos excessius gairebé van causar la cancel·lació de la totalitat del projecte. El llançament, que estava programat originalment per a l'any 2009 va haver de ser ajornat a la propera finestra de llançament, 26 mesos després, el 2011. El cost total del projecte MSL és al voltant de 2,5 mil milions de dòlars. (ca)
- Mars Science Laboratory (MSL, Marsovská vědecká laboratoř), známější pod pojmenováním vlastního vozítka Curiosity, je kosmická sonda americké NASA určená pro průzkum povrchu Marsu. MSL je pětkrát těžší a nese desetkrát více vědeckých přístrojů než předchozí vozítka Spirit nebo Opportunity. Veze více moderních přístrojů než kterákoliv dřívější mise na Mars, a to včetně nástrojů a vybavení, které na místě umožní analýzu prášků vyvrtaných z hornin. Hlavním cílem vozítka je zjistit, zda v minulosti nebo přítomnosti existovaly na Marsu podmínky pro mikrobiální život. Nebude přímo hledat pozůstatky případných mikroorganismů. Přístroje pro vozítko připravily vědecké organizace Spojených států, Kanady, Německa, Francie, Ruska a Španělska. Očekávaná životnost vozítka MSL byla alespoň jeden marsovský rok (685 pozemských dní), což umožňovalo prozkoumat území o větší rozloze, než byla schopna předchozí vozítka. Celkové náklady projektu byly vyčísleny na 2,3 miliardy USD. Sonda odstartovala pomocí nosné rakety Atlas V541 dne 26. listopadu 2011. Přistání v Galeově kráteru bylo úspěšně provedeno 6. srpna 2012 okolo 7:30 SELČ. Délka primární mise byla plánována na 23 měsíců, ale vědci doufali, že vozítko bude fungovat déle. V roce 2014 NASA odsouhlasila prodloužení mise. Životnost radioizotopového generátoru dodávajícího energii je až 14 let. Projekt MSL je řízen Jet Propulsion Laboratory sídlící v kalifornské Pasadeně. Stejně jako u předchozích misí roverů byl vyroben další rover, který zůstal na Zemi a nese označení MAGGIE – Mars Automated Giant Gizmo for Integrated Engineering. Slouží jako pozemní zkušebna pro rover Curiosity. (cs)
- Mars Science Laboratory (kurz MSL) ist eine NASA-Mission im Rahmen des Flagship-Programms, die den Mars hinsichtlich seiner aktuellen und vergangenen Eignung als Biosphäre erforscht. Hierzu wurde auf der Oberfläche ein weitgehend autonomer Rover mit dem Namen Curiosity (englisch für ‚Neugier‘) abgesetzt, der mit zehn Instrumenten zur Untersuchung von Gestein, Atmosphäre und Strahlung ausgerüstet ist. Zu deren Analyse kommen neben einer großen Zahl unterschiedlicher Spektrografen auch Kameras und meteorologische Instrumente zum Einsatz, welche die Messdaten für die Auswertung zur Erde schicken. Mit einer Masse von 900 kg und der Größe eines kompakten Kleinwagens war Curiosity bis zur Landung von Perseverance im Februar 2021 das schwerste von Menschen geschaffene Objekt auf der Marsoberfläche und löste die Viking-Tochtersonden mit je knapp 600 kg ab. Die Technik wurde auf Basis der Erfahrungen mit den beiden Mars Exploration Rovern entwickelt und verfügt in allen Bereichen über deutlich mehr Leistung. Zusätzlich sind noch einige Innovationen eingeflossen, besonders im Bereich (sanftes, gezieltes Aufsetzen statt ungenauer Airbag-Aufschlaglandung). Des Weiteren erhielt Curiosity für Radionuklidbatterien anstatt wetterabhängiger Solarzellen. Am 26. November 2011 startete die Sonde an Bord einer Atlas-V-Trägerrakete von der Cape Canaveral Air Force Station aus; die Landung auf dem Mars wurde am 6. August 2012 bestätigt.Kurz nach der Landung begann Curiosity, zur Erde zu senden und arbeitet seit 3680 Sols. (de)
- Marsa Scienca Laboratorio estas robota kosma misio sendita al la planedo Marso, kiun lanĉis la organizaĵo NASA la 26-an de novembro 2011 el la kosmodromo Kennedy Space Center, Cape Canaveral, Florido, Usono. La misio havas moviĝantan roboton nome de Curiosity. La 6-an de aŭgusto 2012 ĝi surmarsiĝis. Kompleta misio daŭros laŭplane 668 Marsajn diurnojn. (eo)
- Mars Science Laboratory (laburbilduz MSL) edo Curiosity (jakin-mina) 2009ko urriaren 8an NASAk Marte esploratzeko bidali beharreko misio espaziala zen Martera 2010eko iraila aldera iristeko. Nahiz eta programatuta izan Martera bidalita izateko 2009an, azkenean 2011ko azaroaren 26an abiatu zen Lurretik, 2012ko abuztuaren 6an lurreratuz arrakasta handiz planeta gorrian. Misioa Marteko gainazalean garraio esploratzaile berri bat (Roverren antzekoa) jartzean zetzan. Garraio hau hiru aldiz pisutsuagoa eta bi aldiz handiagoa izango da Mars Exploration Rover delakoarekin konparatuta, 2004an Martera iritsi zena. Martera bidalitako misioetatik tresna garatuenak eramango dituena izango da. Komunitate internazionalak hauetako tresna batzuk eskuratuko ditu. Atlas V 541 suziri bitartez bidaltzeko asmoa dute. Martera iristerakoan lurreko eta Marteko hauts harritsuaren lagin ugari aterako ditu bere analisiak burutzeko. Misioaren iraupena Marteko urte bat izango da (Lurreko bi urte gutxi gorabehera). (eu)
- Mars Science Laboratory (MSL, en français « Laboratoire de science martienne ») est une mission d'exploration de la planète Mars à l'aide d'un astromobile (rover) développé par le centre JPL associé à la NASA, l'agence spatiale américaine. La sonde spatiale est lancée le 26 novembre 2011 par un lanceur Atlas V. Le site d'atterrissage, sur lequel la sonde spatiale s'est posée le 6 août 2012, se situe dans le cratère Gale. Celui-ci présente dans un périmètre restreint donc compatible avec l'autonomie du rover, des formations reflétant les principales périodes géologiques de la planète dont celle — le Noachien — qui aurait pu permettre l'apparition d'organismes vivants. Au cours de sa mission, l'astromobile, nommé , va rechercher si un environnement favorable à l'apparition de la vie a existé, analyser la composition minéralogique, étudier la géologie de la zone explorée et collecter des données sur la météorologie et les radiations qui atteignent le sol de la planète. La durée de la mission est fixée initialement à une année martienne soit environ 669 sols (jours solaires martiens) ou 687 jours (solaires) terrestres. Le rover Curiosity est cinq fois plus lourd que ses prédécesseurs, les Mars Exploration Rovers (MER), ce qui lui permet d'emporter 75 kg de matériel scientifique, dont deux mini-laboratoires permettant d'analyser les composants organiques et minéraux ainsi qu'un système d'identification à distance de la composition des roches reposant sur l'action d'un laser. Les laboratoires embarqués sont alimentés par un système sophistiqué de prélèvement et de conditionnement d'échantillons comprenant une foreuse. Pour répondre aux besoins accrus d'énergie et s'affranchir des contraintes de l'hiver martien et des périodes nocturnes, le rover utilise un générateur thermoélectrique à radioisotope qui remplace les panneaux solaires mis en œuvre par les précédentes missions. Enfin, il bénéficie de logiciels évolués pour naviguer sur le sol martien et exécuter les tâches complexes qui l'attendent. Le rover est conçu pour parcourir 20 km et peut gravir des pentes de 45°. La sonde spatiale au départ de la Terre a une masse de 3,9 tonnes et comprend un étage de croisière chargé d'amener la sonde jusqu'à proximité de la planète Mars, un véhicule de rentrée qui assure la traversée de l'atmosphère martienne à grande vitesse et un étage de descente chargé de la dernière phase aboutissant à l'atterrissage. Pour parvenir à poser le rover de 899 kg sur le sol martien avec la précision demandée par les objectifs scientifiques, la technique d'atterrissage utilisée par ses prédécesseurs a été profondément modifiée : la phase de rentrée atmosphérique est en partie pilotée pour restreindre la zone d'atterrissage à une ellipse longue de 20 km et large de 7 km. Le rover est déposé en douceur sur le sol par un étage de descente fonctionnant à la manière d'un hélicoptère-grue, seule méthode compatible avec sa masse. MSL constitue la mission interplanétaire de la NASA la plus ambitieuse de la décennie. La complexité de la sonde et du rover ainsi que la nécessité de mettre au point de nouvelles technologies spatiales ont entraîné des modifications importantes du concept de départ durant le développement : les dépassements de coût qui en ont résulté ont failli entraîner l'annulation de tout le projet. Le lancement prévu initialement en 2009 a dû être repoussé à la fenêtre de lancement suivante, 26 mois plus tard, en 2011. Le coût total du projet est évalué en 2011 à 2,5 milliards de dollars. (fr)
- Mars Science Laboratory (MSL) is a robotic space probe mission to Mars launched by NASA on November 26, 2011, which successfully landed Curiosity, a Mars rover, in Gale Crater on August 6, 2012. The overall objectives include investigating Mars' habitability, studying its climate and geology, and collecting data for a human mission to Mars. The rover carries a variety of scientific instruments designed by an international team. (en)
- Mars Science Laboratory, atau disingkat MSL adalah rover NASA yang dijadwalkan akan diluncurkan pada September 2009 dan melakukan pendaratan di Mars pada Juli-September 2010. Mars Science Laboratory Mars akan membawa lebih banyak peralatan ilmu pengetahuan yang lebih maju daripada misi lainnya menuju Mars. Komunitas internasional akan menyediakan beberapa peralatan tersebut. Mars Science Laboratory akan diluncurkan oleh . Ketika mendarat, MSL akan menganalisis lusinan contoh yang diambil dari tanah dan batuan. (in)
- Mars Science Laboratory (MSL) è una missione di esplorazione del pianeta Marte della NASA. La missione è principalmente costituita dalle attività del rover nominato Curiosity, che è stato lanciato il 26 novembre 2011 e atterrato su Marte il 6 agosto 2012. Subito dopo l'atterraggio, effettuato con successo usando il metodo EDL (entry, descent, landing), più preciso delle missioni precedentemente inviate sul pianeta, il rover ha cominciato ad inviare delle immagini dalla superficie. La durata della missione era prevista in almeno un anno marziano (circa 2 anni terrestri) ma è tuttora in corso (3692 sol, 10 anni terrestri) con lo scopo di investigare sulla passata e presente capacità di Marte di sostenere la vita. Per consentire analisi più approfondite, Curiosity trasporta strumenti scientifici, forniti dalla comunità internazionale, più avanzati rispetto a quelli di qualunque altra missione precedente sul pianeta rosso; è inoltre circa cinque volte più pesante e due volte più lungo dei rover Spirit e Opportunity arrivati sul pianeta nel 2004. Il 22 luglio 2011 la NASA ha annunciato la zona verso cui la sonda sarebbe stata inviata: il cratere Gale. Il lancio è quindi avvenuto a novembre dello stesso anno per mezzo di un vettore Atlas V, e Curiosity è infine atterrato con successo su Marte il 6 agosto 2012 alle ore 5:14:39 UTC, 7:14:39 ora italiana, 8 mesi dopo. Durante la sua attività su Marte, il robot analizzerà dozzine di campioni del terreno e di roccia. (it)
- マーズ・サイエンス・ラボラトリー（Mars Science Laboratory、略称: MSL） は、アメリカ航空宇宙局 (NASA) が火星探査ミッションで用いる宇宙船の名称である。探査機ローバー、愛称キュリオシティ (Curiosity) を装備している。 (ja)
- Het Mars Science Laboratory (MSL) is een onbemand voertuig (Engels: rover) dat onderzoek doet op Mars. Meestal wordt de naam Curiosity gebruikt. De Curiosity kan bodemmonsters analyseren op sporen van leven. De landingsplaats werd onder meer uitgekozen op basis van satellietfoto's die in de directe omgeving sporen van water tonen. Het voertuig is ongeveer drie keer zo groot als de twee Mars Exploration Rovers die in 2004 een succesvolle missie uitvoerden. (nl)
- «Марсианская научная лаборатория» (МНЛ) (англ. Mars Science Laboratory, сокр. MSL) — программа НАСА, в ходе выполнения которой на Марс успешно доставлен и эксплуатируется марсоход третьего поколения «Кьюрио́сити». Марсоход представляет собой автономную химическую лабораторию в несколько раз больше и тяжелее предыдущих марсоходов «Спирит» и «Оппортьюнити». Аппарат должен будет за несколько месяцев пройти от 5 до 20 километров и провести полноценный анализ марсианских почв и компонентов атмосферы. Для выполнения контролируемой и более точной посадки использовались вспомогательные ракетные двигатели. Запуск «Кьюриосити» к Марсу состоялся 26 ноября 2011 года, мягкая посадка на поверхность Марса — 6 августа 2012 года. Предполагаемый срок службы на Марсе — один марсианский год (686 земных суток). С августа 2012 года по январь 2017 года он прошёл 15,26 км. MSL — часть долговременной программы НАСА по исследованию Марса роботизированными зондами . В проекте, помимо НАСА, участвуют также Калифорнийский технологический институт и Лаборатория реактивного движения. Руководитель проекта — Дуг Маккистион (Doug McCuistion), сотрудник НАСА из отдела изучения других планет. Полная стоимость проекта MSL составляет примерно 2,5 миллиарда долларов. Специалисты американского космического агентства НАСА решили отправить марсоход в кратер Гейла. В огромной воронке хорошо просматриваются глубинные слои марсианского грунта, раскрывающие геологическую историю красной планеты. Название «Кьюриосити» выбрано в 2009 году из вариантов, предложенных школьниками, путём голосования в сети Интернет. Среди других вариантов Adventure («Приключение»), Amelia («Амелия»), Journey («Путешествие»), Perception («Восприятие»), Pursuit («Стремление»), Sunrise («Восход»), Vision («Ви́дение»), Wonder («Чудо»). Девятнадцатый марсианский аппарат НАСА, начиная с потерянной при запуске в 1964 году межпланетной станции Mariner 3. (ru)
- Mars Science Laboratory, MSL (oficjalna nazwa łazika: Curiosity) – bezzałogowa misja kosmiczna, której celem jest zbadanie przeszłego i obecnego środowiska Marsa poprzez szereg badań, wykonanych za pomocą łazika Curiosity, wewnątrz krateru Gale. Misja rozpoczęła się 26 listopada 2011 roku wystrzeleniem sondy kosmicznej przy użyciu rakiety Atlas V (konfiguracja 541) z Cape Canaveral Air Force Station. Lądowanie na Marsie nastąpiło 6 sierpnia 2012. Główna misja łazika zaplanowana jest na 1 rok marsjański (tj. 687 ziemskich dni), z możliwością jej przedłużenia. (pl)
- Mars Science Laboratory (MSL) é a designação de uma sonda espacial da NASA, lançada em 26 de novembro de 2011, levando em seu interior um rover batizado como Curiosity (em português, Curiosidade), um jipe robô semelhante aos veículos Spirit e Opportunity, utilizados na missão espacial Mars Exploration Rover para a exploração do planeta. O pouso na superfície de Marte, mais precisamente na cratera Gale, ocorreu em 6 de agosto de 2012. Os principais objetivos do Curiosity incluem investigar a possibilidade da existência de vida em Marte (isto é, sua habitabilidade planetária), estudar o clima, a areologia e coletar dados para o envio de uma futura missão tripulada a Marte. O Curiosity transporta os mais avançados instrumentos científicos já utilizados em Marte, possibilitando a esta missão realizar análises do solo marciano nunca antes registradas. A comunidade internacional foi a responsável pelo fornecimento da maioria dos seus instrumentos, não tendo sido portanto um projeto exclusivo dos Estados Unidos. (pt)
- Mars Science Laboratory (скорочено MSL, Марсіанська наукова лабораторія) — успішна місія НАСА з доставки на Марс й експлуатації марсохода нового покоління «К'юріосіті» (англ. Curiosity — цікавість, допитливість), який оснащено хімічною лабораторією в кілька разів більшою й важчою, ніж у попередніх марсоходів «Спірит» і «Опортьюніті». (uk)
- 火星科学实验室（MSL）是2011年11月26日由美国宇航局发射的无人火星探测任务，该任务于2012年8月6日在盖尔撞击坑成功降落了“好奇号”火星车。总体目标包括调查火星宜居性、研究其气候和地质，以及为载人火星任务收集相关数据。该火星车搭载了由国际团队设计的各种科学探测仪器。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- مختبر علوم المريخ (بالإنجليزية: Mars Science Laboratory اختصاراً MLS) مسبار كيوريوستي أو كوريوسيتي (بالإنجليزية: Curiosity) وتعني الفضول هو مسبار صممته ناسا بهدف استكشاف سطح كوكب المريخ. أُطلقَ في 26 نوفمبر 2011 في الساعة 10:02 بتوقيت شرق الولايات المتحدة، هبط على سطح المريخ في فوهة غيل في 6 أغسطس 2012 على الساعة 05:14 (توقيت غرينيتش). المسبار هو مختبر علمي متجول متكامل بحجم سيارة، يحتوي على غرفة من الآلات والأدوات المعقدة، إضافة إلى عربة جوالة يُتحكم بها من بعد. (ar)
- Marsa Scienca Laboratorio estas robota kosma misio sendita al la planedo Marso, kiun lanĉis la organizaĵo NASA la 26-an de novembro 2011 el la kosmodromo Kennedy Space Center, Cape Canaveral, Florido, Usono. La misio havas moviĝantan roboton nome de Curiosity. La 6-an de aŭgusto 2012 ĝi surmarsiĝis. Kompleta misio daŭros laŭplane 668 Marsajn diurnojn. (eo)
- Mars Science Laboratory (MSL) is a robotic space probe mission to Mars launched by NASA on November 26, 2011, which successfully landed Curiosity, a Mars rover, in Gale Crater on August 6, 2012. The overall objectives include investigating Mars' habitability, studying its climate and geology, and collecting data for a human mission to Mars. The rover carries a variety of scientific instruments designed by an international team. (en)
- Mars Science Laboratory, atau disingkat MSL adalah rover NASA yang dijadwalkan akan diluncurkan pada September 2009 dan melakukan pendaratan di Mars pada Juli-September 2010. Mars Science Laboratory Mars akan membawa lebih banyak peralatan ilmu pengetahuan yang lebih maju daripada misi lainnya menuju Mars. Komunitas internasional akan menyediakan beberapa peralatan tersebut. Mars Science Laboratory akan diluncurkan oleh . Ketika mendarat, MSL akan menganalisis lusinan contoh yang diambil dari tanah dan batuan. (in)
- マーズ・サイエンス・ラボラトリー（Mars Science Laboratory、略称: MSL） は、アメリカ航空宇宙局 (NASA) が火星探査ミッションで用いる宇宙船の名称である。探査機ローバー、愛称キュリオシティ (Curiosity) を装備している。 (ja)
- Het Mars Science Laboratory (MSL) is een onbemand voertuig (Engels: rover) dat onderzoek doet op Mars. Meestal wordt de naam Curiosity gebruikt. De Curiosity kan bodemmonsters analyseren op sporen van leven. De landingsplaats werd onder meer uitgekozen op basis van satellietfoto's die in de directe omgeving sporen van water tonen. Het voertuig is ongeveer drie keer zo groot als de twee Mars Exploration Rovers die in 2004 een succesvolle missie uitvoerden. (nl)
- Mars Science Laboratory, MSL (oficjalna nazwa łazika: Curiosity) – bezzałogowa misja kosmiczna, której celem jest zbadanie przeszłego i obecnego środowiska Marsa poprzez szereg badań, wykonanych za pomocą łazika Curiosity, wewnątrz krateru Gale. Misja rozpoczęła się 26 listopada 2011 roku wystrzeleniem sondy kosmicznej przy użyciu rakiety Atlas V (konfiguracja 541) z Cape Canaveral Air Force Station. Lądowanie na Marsie nastąpiło 6 sierpnia 2012. Główna misja łazika zaplanowana jest na 1 rok marsjański (tj. 687 ziemskich dni), z możliwością jej przedłużenia. (pl)
- Mars Science Laboratory (скорочено MSL, Марсіанська наукова лабораторія) — успішна місія НАСА з доставки на Марс й експлуатації марсохода нового покоління «К'юріосіті» (англ. Curiosity — цікавість, допитливість), який оснащено хімічною лабораторією в кілька разів більшою й важчою, ніж у попередніх марсоходів «Спірит» і «Опортьюніті». (uk)
- 火星科学实验室（MSL）是2011年11月26日由美国宇航局发射的无人火星探测任务，该任务于2012年8月6日在盖尔撞击坑成功降落了“好奇号”火星车。总体目标包括调查火星宜居性、研究其气候和地质，以及为载人火星任务收集相关数据。该火星车搭载了由国际团队设计的各种科学探测仪器。 (zh)
- El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart. Va ser llançat el 26 de novembre de 2011 i es va posar a la superfície marciana amb total precisió el 6 d'agost de 2012 a les 05.31 h UTC. El lloc d'aterratge es troba en el cràter Gale. Mostra en una àrea limitada (per tant compatible amb l'autonomia del rover), els principals períodes areològics del planeta, entre ells un -el - que podria haver permès l'aparició d'organismes vius. El Curiosity es tracta d'un vehicle que avaluarà si Mart va ser alguna vegada, o és encara avui, un ambient capaç de suportar la vida microbiana. En altres paraules, la seva missió és determinar l'habitabili (ca)
- Mars Science Laboratory (MSL, Marsovská vědecká laboratoř), známější pod pojmenováním vlastního vozítka Curiosity, je kosmická sonda americké NASA určená pro průzkum povrchu Marsu. MSL je pětkrát těžší a nese desetkrát více vědeckých přístrojů než předchozí vozítka Spirit nebo Opportunity. Veze více moderních přístrojů než kterákoliv dřívější mise na Mars, a to včetně nástrojů a vybavení, které na místě umožní analýzu prášků vyvrtaných z hornin. Projekt MSL je řízen Jet Propulsion Laboratory sídlící v kalifornské Pasadeně. (cs)
- Mars Science Laboratory (kurz MSL) ist eine NASA-Mission im Rahmen des Flagship-Programms, die den Mars hinsichtlich seiner aktuellen und vergangenen Eignung als Biosphäre erforscht. Hierzu wurde auf der Oberfläche ein weitgehend autonomer Rover mit dem Namen Curiosity (englisch für ‚Neugier‘) abgesetzt, der mit zehn Instrumenten zur Untersuchung von Gestein, Atmosphäre und Strahlung ausgerüstet ist. Zu deren Analyse kommen neben einer großen Zahl unterschiedlicher Spektrografen auch Kameras und meteorologische Instrumente zum Einsatz, welche die Messdaten für die Auswertung zur Erde schicken. Mit einer Masse von 900 kg und der Größe eines kompakten Kleinwagens war Curiosity bis zur Landung von Perseverance im Februar 2021 das schwerste von Menschen geschaffene Objekt auf der Marsoberfläch (de)
- Mars Science Laboratory (laburbilduz MSL) edo Curiosity (jakin-mina) 2009ko urriaren 8an NASAk Marte esploratzeko bidali beharreko misio espaziala zen Martera 2010eko iraila aldera iristeko. Nahiz eta programatuta izan Martera bidalita izateko 2009an, azkenean 2011ko azaroaren 26an abiatu zen Lurretik, 2012ko abuztuaren 6an lurreratuz arrakasta handiz planeta gorrian. Misioa Marteko gainazalean garraio esploratzaile berri bat (Roverren antzekoa) jartzean zetzan. Garraio hau hiru aldiz pisutsuagoa eta bi aldiz handiagoa izango da Mars Exploration Rover delakoarekin konparatuta, 2004an Martera iritsi zena. Martera bidalitako misioetatik tresna garatuenak eramango dituena izango da. Komunitate internazionalak hauetako tresna batzuk eskuratuko ditu. Atlas V 541 suziri bitartez bidaltzeko asmoa (eu)
- Mars Science Laboratory (MSL, en français « Laboratoire de science martienne ») est une mission d'exploration de la planète Mars à l'aide d'un astromobile (rover) développé par le centre JPL associé à la NASA, l'agence spatiale américaine. La sonde spatiale est lancée le 26 novembre 2011 par un lanceur Atlas V. Le site d'atterrissage, sur lequel la sonde spatiale s'est posée le 6 août 2012, se situe dans le cratère Gale. Celui-ci présente dans un périmètre restreint donc compatible avec l'autonomie du rover, des formations reflétant les principales périodes géologiques de la planète dont celle — le Noachien — qui aurait pu permettre l'apparition d'organismes vivants. Au cours de sa mission, l'astromobile, nommé , va rechercher si un environnement favorable à l'apparition de la vie a existé (fr)
- Mars Science Laboratory (MSL) è una missione di esplorazione del pianeta Marte della NASA. La missione è principalmente costituita dalle attività del rover nominato Curiosity, che è stato lanciato il 26 novembre 2011 e atterrato su Marte il 6 agosto 2012. Subito dopo l'atterraggio, effettuato con successo usando il metodo EDL (entry, descent, landing), più preciso delle missioni precedentemente inviate sul pianeta, il rover ha cominciato ad inviare delle immagini dalla superficie. La durata della missione era prevista in almeno un anno marziano (circa 2 anni terrestri) ma è tuttora in corso (3692 sol, 10 anni terrestri) con lo scopo di investigare sulla passata e presente capacità di Marte di sostenere la vita. (it)
- «Марсианская научная лаборатория» (МНЛ) (англ. Mars Science Laboratory, сокр. MSL) — программа НАСА, в ходе выполнения которой на Марс успешно доставлен и эксплуатируется марсоход третьего поколения «Кьюрио́сити». Марсоход представляет собой автономную химическую лабораторию в несколько раз больше и тяжелее предыдущих марсоходов «Спирит» и «Оппортьюнити». Аппарат должен будет за несколько месяцев пройти от 5 до 20 километров и провести полноценный анализ марсианских почв и компонентов атмосферы. Для выполнения контролируемой и более точной посадки использовались вспомогательные ракетные двигатели. (ru)
- Mars Science Laboratory (MSL) é a designação de uma sonda espacial da NASA, lançada em 26 de novembro de 2011, levando em seu interior um rover batizado como Curiosity (em português, Curiosidade), um jipe robô semelhante aos veículos Spirit e Opportunity, utilizados na missão espacial Mars Exploration Rover para a exploração do planeta. O pouso na superfície de Marte, mais precisamente na cratera Gale, ocorreu em 6 de agosto de 2012. Os principais objetivos do Curiosity incluem investigar a possibilidade da existência de vida em Marte (isto é, sua habitabilidade planetária), estudar o clima, a areologia e coletar dados para o envio de uma futura missão tripulada a Marte. (pt)
|
.png?width=300)
.png){kind=link}
_-_HiRISE_-_20120814.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
