| dbo:abstract
|
- El Partit Integrista o Partit Catòlic Nacional va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888 per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme. Durant la Segona República, en 1932, va tornar al si del carlisme, unint-se a la Comunió Tradicionalista dirigida per Alfons Carles de Borbó. El seu mitjà de difusió va ser el periòdic El Siglo Futuro, des del qual Ramón Nocedal acusà el pretendent Don Carles de «trair les essències del Carlisme». El partit s'oposava al parlamentarisme i, segons Ramón Nocedal, «no és [era] un partit com els altres, no aspirem a ser ministres». L'integrisme va ser descrit com «una mena de fanatisme polític, que no admetia coalicions ni concessions partidistes». El seu programa es va estructurar entorn de l'anomenat «Manifest de Burgos». Inspirant la seva doctrina en el Syllabus del papa Pius IX, en 1902 van publicar un escrit en el qual van afirmar: «Volem la unitat catòlica amb totes les seves conseqüències... Tenim per aborrecibles la llibertat de consciència, la llibertat dels cultes... Volem lluitar contra el liberalisme, el progrés i la civilització moderna». La formació va tenir un important bastió en la localitat guipuscoana d'Azpeitia. Després de la mort de Nocedal en 1907, el lideratge va recaure en . A les províncies basques, ja al segle xx, també foren membres del partit polítics com José Salazar, José María González de Echavarri, Antonio María Murua Rodríguez, José María Juaristi, , , Manuel Senante y Martínez o . El 1906 es va produir la reconciliació entre carlins i integristes, manifestada en una abraçada entre Ramon Nocedal i Juan Vázquez de Mella a Tafalla. Amb ella van desaparèixer, segons el prevere català integrista Gaietà Soler, els recels que sobre la doctrina carlista podia haver tingut l'integrisme. (ca)
- Alderdi Integrista —jatorrizko izena, gaztelaniaz: Partido Integrista— edo Alderdi Katoliko Nazionala —Partido Católico Nacional— Espainiako estatuan 1888. urtean karlismotik bereizi zen politika mugimendu eskuindarra izan zen. (eu)
- Integrism was a Spanish political philosophy of the late 19th and early 20th century. Rooted in ultraconservative Catholic groupings like Neo-Catholics or Carlists, the Integrists represented the most right-wing formation of the Restoration political spectrum. Their vision discarded religious tolerance and embraced a state constructed along strictly Catholic lines; the Integrists opposed Liberalism and parliamentarian system, advocating an accidentalist organic regime. Led first by Ramón Nocedal Romea and then by Juan Olazábal Ramery they were active as a political structure named Partido Católico Nacional (also known as Partido Integrista), but the group retained influence mostly thanks to an array of periodicals, headed by the Madrid-based El Siglo Futuro. Though Integrism enjoyed some momentum when it formally emerged in the late 1880s, it was soon reduced to a third-rate political force and eventually amalgamated within Carlism in the early 1930s. (en)
- El Partido Integrista, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista-Integrista fue un partido político español de corte reaccionario fundado en 1888 por Ramón Nocedal tras la escisión de los llamados integristas del partido carlista, por considerar que el pretendiente Carlos de Borbón y Austria-Este sostenía una actitud conciliadora con el liberalismo. Su principal medio de difusión fue el diario El Siglo Futuro, desde el cual Ramón Nocedal acusó a Don Carlos de «traicionar las esencias del Carlismo». No obstante, según señalados carlistas como Manuel Polo y Peyrolón y José Roca y Ponsa, entre el credo carlista y el integrista no existía diferencia alguna esencial y eran en el fondo una misma causa. En 1906 los integristas empezaron a colaborar estrechamente con los carlistas y durante la Segunda República, a comienzos de 1932, el partido volvió al seno del carlismo, reintegrándose en la Comunión Tradicionalista. (es)
|
| rdfs:comment
|
- Alderdi Integrista —jatorrizko izena, gaztelaniaz: Partido Integrista— edo Alderdi Katoliko Nazionala —Partido Católico Nacional— Espainiako estatuan 1888. urtean karlismotik bereizi zen politika mugimendu eskuindarra izan zen. (eu)
- El Partit Integrista o Partit Catòlic Nacional va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888 per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme. Durant la Segona República, en 1932, va tornar al si del carlisme, unint-se a la Comunió Tradicionalista dirigida per Alfons Carles de Borbó. (ca)
- El Partido Integrista, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista-Integrista fue un partido político español de corte reaccionario fundado en 1888 por Ramón Nocedal tras la escisión de los llamados integristas del partido carlista, por considerar que el pretendiente Carlos de Borbón y Austria-Este sostenía una actitud conciliadora con el liberalismo. Su principal medio de difusión fue el diario El Siglo Futuro, desde el cual Ramón Nocedal acusó a Don Carlos de «traicionar las esencias del Carlismo». (es)
- Integrism was a Spanish political philosophy of the late 19th and early 20th century. Rooted in ultraconservative Catholic groupings like Neo-Catholics or Carlists, the Integrists represented the most right-wing formation of the Restoration political spectrum. Their vision discarded religious tolerance and embraced a state constructed along strictly Catholic lines; the Integrists opposed Liberalism and parliamentarian system, advocating an accidentalist organic regime. Led first by Ramón Nocedal Romea and then by Juan Olazábal Ramery they were active as a political structure named Partido Católico Nacional (also known as Partido Integrista), but the group retained influence mostly thanks to an array of periodicals, headed by the Madrid-based El Siglo Futuro. Though Integrism enjoyed some m (en)
|
