| dbo:abstract
|
- Gai Duili (en llatí: Gaius Duilius) va ser un magistrat romà. Era probablement net del tribú de la plebs Marc Duili. Formava part de la gens Duília, una antiga gens romana d'origen plebeu. Va ser elegit cònsol l'any 260 aC juntament amb Gneu Corneli Asina. En aquell any els cartaginesos assolaven les costes d'Itàlia i contra els atacs els romans no podien fer res, ja que no disposaven de naus. Va construir llavors una flota d'un centenar de Quinquerrems i uns vint trirrems, prenent per model un vaixell cartaginès que havia quedat varat a la costa. La quantitat de naus construïdes varien segons els autors: Orosi diu que van ser 130 vaixells i Florus parla de 160. S'haurien construït en un curt espai de temps (Joan Zonaràs i Aureli Víctor diuen en seixanta dies). El comandament es va atorgar a Gai Duïli, o segons Polibi al seu col·lega Gneu Corneli Escipió. Polibi diu que Corneli va anar cap a Messana amb 17 naus i després es va desviar cap a Lipara on va ser fet presoner pels cartaginesos. La resta de la flota va anar a Sicília on li va sortir al pas Anníbal, l'almirall cartaginès, amb 50 vaixells, però fou derrotat i es va haver d'escapar després de perdre molts vaixells. Va ser en aquell moment, segons Polibi que el comandament de la flota es va donar a Duïli que fins llavors tenia el comandament a terra. Duïli es va assabentar que els cartaginesos estaven atacant la zona de Miles a Sicília i es va dirigir allí on es va trobar amb la flota cartaginesa de 50 vaixells (Diodor de Sicília diu 200) i la batalla de Miles va acabar amb una gran victòria romana. En el primer atac els cartaginesos van perdre 30 naus i en el segon 50, i Anníbal es va escapar amb dificultat en una barca. Eutropi i Orosi la pèrdua de naus cartagineses no va ser tan gran com diu Polibi. Duïli va desembarcar a Sicília, va fer aixecar el setge d'Egesta, que els cartaginesos portaven a terme, i va ocupar Macella per assalt, així com una altra ciutat el nom de la qual no es menciona. Va visitar als aliats de Roma a Sicília entre ells Hieró II de Siracusa. Quan anava a sortir del port de Siracusa els cartaginesos el van voler bloquejar però no ho van aconseguir. Al seu retorn a Roma va celebrar un esplèndid triomf, ja que era la primera victòria naval dels romans, i la seva memòria es va perpetuar en una columna erigida al Fòrum, que es va ornar amb els rostra de les naus conquerides. Duïli va erigir en agraïment un temple a Janus al . A més, va rebre l'honor de ser acompanyat per un herald i una torxa (portada per un portador de torxes) quan assistís a un banquet nocturn. En el seu consolat el senat va prohibir enterrar als morts romans dins de la ciutat. Duïli també va ser l'any 258 aC segons els Fasti Capitolini i el 231 aC va ser breument dictador amb la missió única de celebrar els comicis. (ca)
- Gaius Duilius (3. století př. n. l.) byl římským politikem a admirálem zapojeným do první punské války . O jeho rodinném zázemí nebo rané kariéře toho není moc známo, protože byl novus homo, což znamená, že nepatřil k tradiční rodině římských aristokratů. Podařilo se mu však být roku 260 př. n. l. při vypuknutí první punské války zvolen konzulem. Jako mladší podvelitel patricije Gnaea Cornelia Scipiona Asiny dostal Duilius velení záložní flotily, od které se neočekávalo zapojení do bojových akcí. Nicméně, Scipio Asina byl díky své naivitě zajat v , takže se Duilius stal vrchním velitelem. Brzy nato se střetl se zbytkem punské flotily pod velením . Následující bitva u Mylae byla pro Řím ohromujícím vítězstvím hlavně díky použití palubního háku zvaného corvus. Duilius zajal několik nepřátelských lodí, včetně vlajkové lodi Hannibala Giskona, což bylo prvním římským úspěchem v námořním střetnutí. Duilius byl posléze vyznamenán a byl mu uspořádán triumfální průvod, ve kterém se objevily „zobce“ zajatých kartaginských válečných lodí. Těmi byl později ozdoben tzv. zobcový sloup (columna rostrata C. Duilii), který byl na Duiliovu počest vztyčen na římském fóru. V roce 258 př. n. l. byl spolu s zvolen cenzorem, což byla pro muže jeho původu velmi vzácná pocta. V roce 231 př. n. l. zastával úřad diktátora. (cs)
- Gaius Duilius (fl. 260–231 BC) was a Roman general and statesman. As consul in 260 BC, during the First Punic War, he won Rome's first ever victory at sea by defeating the Carthaginians at the Battle of Mylae. He later served as censor in 258, and was appointed dictator to hold elections in 231, but never held another command. (en)
- Gaius Duilius war ein römischer Politiker und Konsul im Ersten Punischen Krieg. Er stammte aus der plebejischen gens Duilia. Über seinen familiären Hintergrund oder Karriereanfang ist nicht viel bekannt, zumal er nicht zu einer der traditionsreichen Familien der römischen Aristokratie gehörte. Dennoch gelang es ihm für das Jahr 260 v. Chr., während des Ersten Punischen Krieges gegen Karthago, zusammen mit Gnaeus Cornelius Scipio Asina zum Konsul gewählt zu werden. Ob Duilius dabei das Kommando über die neu erbaute Flotte der Römer erhielt oder über die Landstreitkräfte auf Sizilien, ist wegen widersprüchlicher Quellenangaben nicht geklärt. Die Fehler des Scipio Asina im Zusammenhang mit der Schlacht bei den Liparischen Inseln und dessen Gefangennahme machten Duilius jedoch bald zum einzigen Befehlshaber. Er traf wenig später mit dem Rest der römischen Flotte auf die karthagischen Schiffe unter Hannibal Gisko. Die folgende Schlacht von Mylae wurde zu einem überwältigenden Sieg für die Römer, im Wesentlichen wohl aufgrund des Einsatzes der „Corvus“ genannten Enterbrücken. Duilius nahm eine Reihe gegnerischer Schiffe in Besitz, Giskos Flaggschiff inbegriffen. Er war der erste Römer, der für einen Sieg zur See mit einem Triumphzug geehrt wurde. Die mitgeführten Rammsporne vom Bug der eroberten Schiffe wurden später in eine zu Ehren des Duilius auf dem Forum Romanum errichtete Ehrensäule (Columna rostrata) integriert. Diese Säule befand sich für die nächsten Jahrhunderte gegenüber der Curia Iulia am nördlichen Rand der Via Sacra, nur wenige Meter von der Stelle entfernt, an der später der Septimius-Severus-Bogen errichtet wurde; sie wurde im Jahr 1565 wiederentdeckt. Duilius war 258 v. Chr. Zensor, scheint sich danach aber aus dem politischen Leben Roms zurückgezogen zu haben. Erst 231 v. Chr. übernahm er noch einmal das Amt eines Diktators zur Durchführung von Wahlen. In der Neuzeit wurden mehrere Kriegsschiffe der italienischen Marine nach ihm benannt. (de)
- Cayo o Gayo Duilio fue un político y militar de la República romana que vivió en el siglo III a. C. y luchó en la primera guerra púnica. No se tienen casi datos sobre su familia o sus inicios en la política puesto que era un homo novus, lo que significa que no pertenecía a una de las familias tradicionales de la aristocracia romana. Logró sin embargo ser elegido cónsul en el año 260 a. C., en el comienzo de la primera guerra púnica. En ese año, la costa de Italia fue repetidamente asolada por los cartagineses, contra los que los romanos estaban indefensos al carecer de armada. Los romanos construyeron su primera flota, de cien quinquerremes y veinte trirremes, utilizando para su modelo un buque cartaginés que había sido arrojado en la costa de Italia. Las cifras de barcos romanos construidos es disputada, ya que, según Orosio, ascendió a ciento treinta y de acuerdo con Floro a ciento sesenta. Esta flota se dice que fue construida en el corto espacio de tiempo de sesenta días. Según algunos autores, Duilio obtuvo el mando de esta flota, mientras que, según Polibio, se le dio a su colega Cneo Cornelio Escipión Asina. El mismo autor señala que, en un principio, Escipión Asina navegó con diecisiete barcos a Mesina, pero fue capturado por los cartagineses en la batalla de las Islas Lípari. Entonces, los romanos, al enterarse de la desgracia de Cneo Cornelio Escipión Asina, enviaron a Duilio, que mandaba el ejército de tierra, y le encargaron el mando de su flota. Según Zonaras, Duilio, que mandaba la flota desde el principio, cuando se dio cuenta de las desventajas que tenían los torpes buques de los romanos, ideó el conocido garfio (corvus) por medio del cual los barcos del enemigo eran atraídos hacia estos, así que la batalla naval era, por decirlo así, convertida en un combate terrestre. Duilio, cuando fue informado de que los cartagineses, al mando del almirante Aníbal Giscón, devastaban la costa de Milas en Sicilia, se embarcó hacia allí con todo su armamento. Se encontró con los cartagineses, cuya flota se componía de ciento treinta, o, según Diodoro, de doscientas velas. La batalla que se produjo, conocida como la batalla de Milas, terminó con una victoria de los romanos, debida principalmente al uso de sus garfios. En el primer ataque de los cartagineses, estos perdieron treinta naves y en el segundo, otros cincuenta barco. Aníbal escapó con dificultad en un pequeño bote. Según Eutropio y Orosio, las pérdidas de los cartagineses no fueron tan grandes como señala Polibio. Después de sellarse la victoria, Duilio desembarcó en Sicilia, cerca de la ciudad de Egesta, que estaba estrechamente sitiada por el enemigo, y tomó por asalto Macella. Otro pueblo de la costa parece asimismo haber sido tomado por él. Realizado esto, visitó varios de los aliados de Roma en Sicilia y entre ellos también al rey Hierón II de Siracusa, pero, cuando quiso regresar a casa, los cartagineses se esforzaron para evitar que saliera del puerto de Siracusa, aunque sin éxito. A su regreso a Roma, Duilio celebró un espléndido triunfo porque fue la primera victoria naval que los romanos habían ganado y el recuerdo fue perpetuado por una columna que se erigió en el foro, adornada con os rostras de los buques conquistados. Duilio mostró su agradecimiento a los dioses mediante la construcción de un templo dedicado a Jano en el foro Olitorium. Duilio fue el más recompensado por esta victoria, por lo que se permitió, cuando regresaba a casa de un banquete en la noche, ir acompañado de una linterna y un flautista. Durante su consulado el Senado prohibió enterrar los cadáveres dentro de la ciudad. Según los Fastos capitolinos, Duilio fue censor en 258 a. C. junto con Lucio Cornelio Escipión y en 231 a. C. dictador con el propósito de la celebración de los comicios. (es)
- Caius Duilius, ou parfois Caius Duilius Nepos est un homme politique et un général de la République romaine, durant la première guerre punique. C'est un homo novus, plébéien n'ayant aucun aïeul ayant occupé une magistrature. (fr)
- Gaius Duilius (hidup pada abad ke-3 SM) adalah seorang politikus dan laksamana Kekaisaran Romawi yang terlibat dalam Perang Punik I. Tidak banyak yang diketahui tentang latar belakang keluarga atau awal kariernya, karena ia adalah seorang , yang berarti tidak termasuk dalam keluarga tradisional bangsawan Kekaisaran Romawi. Namun, ia berhasil terpilih sebagai konsul untuk tahun 260 SM, saat pecahnya perang Punisia Pertama. Sebagai mitra junior dari bangsawan Gnaeus Cornelius Scipio Asina, Duilius diberi komando armada belakang, tidak diharapkan untuk melihat banyak tindakan. Namun, kenaifan Scipio Asina membuatnya ditangkap dalam Pertempuran Kepulauan Lipara, meninggalkan Duilius sebagai komandan senior. Dia bertemu Hannibal Gisco dan sisa armada Punisia segera setelah itu. (in)
- Gaius Duilius was een Romeins staatsman en militair. Hij was achtereenvolgens consul in 260, censor in 258 en dictator in 231 v.Chr.. Als bevelhebber van de pas opgerichte Romeinse oorlogsvloot wist hij in 260 Segesta te bevrijden, en de Carthagers een zware nederlaag toe te brengen in de zeeslag bij Mylae. Deze overwinning betekende het eerste maritieme succes voor Rome. Duilius werd in Rome dan ook als held onthaald. Hij vierde een triomftocht waarin de rostra (snebben: afgezaagde bronzen voorstevens) van de veroverde Carthaagse schepen tentoongesteld werden. Nadien werden deze gebruikt om het spreekgestoelte in het Forum te decoreren, dat sindsdien bekendstond als de rostra ("voorstevens"). Duilius trok zich spoedig terug uit de politiek, op het toppunt van zijn carrière. Een hele tijd later werd hij nog eenmaal als dictator te hulp geroepen. Men zegt dat hij, als herinnering aan zijn glorieuze overwinning bij Mylae, tot het einde van zijn leven door een fluitspeler en een fakkeldrager werd geëscorteerd wanneer hij zich door de straten van Rome begaf. (nl)
- Gaio Duilio (in latino: Gaius Duilius; ... – ...; fl. 260-258 a.C.) è stato un politico e militare romano che ricoprì un ruolo di grande rilievo nella Repubblica romana del III secolo a.C.Il suo intervento fu decisivo nel corso della prima guerra punica. (it)
- ガイウス・ドゥイリウス（ラテン語: Gaius Duilius, 紀元前3世紀、生没年不詳）は、第一次ポエニ戦争の時期に登場した共和政ローマの政治家。 (ja)
- Gajusz Duiliusz (łac. Gaius Duilius, żył w III wieku p.n.e.) – rzymski polityk i wojskowy, konsul w 260 roku p.n.e., zwycięzca w bitwie morskiej pod Mylae w czasie pierwszej wojny punickiej. (pl)
- Caio Duílio (em latim: Gaius Duilius) foi um político da gente da República Romana, eleito cônsul em 260 com Cneu Cornélio Cipião Asina. É um dos grandes heróis romanos da Primeira Guerra Púnica. Foi nomeado ditador em 231 a.C.. (pt)
- Гай Дуи́лий (лат. Gaius Duilius; III век до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Дуилиев, консул 260 года до н. э. Участник Первой Пунической войны, одержавший первую в истории Рима победу на море. (ru)
- Gaius Duilius var en romersk politiker och militär. Duilius var konsul 260 f.Kr. Han förde den ännu vid sjöstrider mindre vana mot kartagerna och vann över dem, till följd därav att han genom klokt begagnande av äntringsbryggor förvandlade sjöstriden till ett slags landstrid, en avgörande seger vid Mylae. Fördenskull erhöll han triumfens utmärkelse och den särskilda hedersbevisningen att, när han återvände från något gästabud, beledsagas av en fackelbärare och en flöjtblåsare. En minnesvård, den så kallade Columna rostrata (pelare med avbildning av skeppssnablar), restes på Forum i Rom till förhärligande av hans seger. Den förvaras ännu på Capitolium. Inskriften anses dock härröra från en senare tid. (sv)
- Гай Марк Дуілій (III ст. до н. е.) — римський полководець та видатний флотоводець, який здобув для Риму першу в його історії велику морську перемогу при Мілах. Відомий завдяки запровадженню морських традицій римського флоту, його зміцненню та ряду блискавичних морських перемог над Карфагеном під час Першої Пунічної війни. Консул 260 року до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Gaius Duilius (fl. 260–231 BC) was a Roman general and statesman. As consul in 260 BC, during the First Punic War, he won Rome's first ever victory at sea by defeating the Carthaginians at the Battle of Mylae. He later served as censor in 258, and was appointed dictator to hold elections in 231, but never held another command. (en)
- Caius Duilius, ou parfois Caius Duilius Nepos est un homme politique et un général de la République romaine, durant la première guerre punique. C'est un homo novus, plébéien n'ayant aucun aïeul ayant occupé une magistrature. (fr)
- Gaius Duilius (hidup pada abad ke-3 SM) adalah seorang politikus dan laksamana Kekaisaran Romawi yang terlibat dalam Perang Punik I. Tidak banyak yang diketahui tentang latar belakang keluarga atau awal kariernya, karena ia adalah seorang , yang berarti tidak termasuk dalam keluarga tradisional bangsawan Kekaisaran Romawi. Namun, ia berhasil terpilih sebagai konsul untuk tahun 260 SM, saat pecahnya perang Punisia Pertama. Sebagai mitra junior dari bangsawan Gnaeus Cornelius Scipio Asina, Duilius diberi komando armada belakang, tidak diharapkan untuk melihat banyak tindakan. Namun, kenaifan Scipio Asina membuatnya ditangkap dalam Pertempuran Kepulauan Lipara, meninggalkan Duilius sebagai komandan senior. Dia bertemu Hannibal Gisco dan sisa armada Punisia segera setelah itu. (in)
- Gaio Duilio (in latino: Gaius Duilius; ... – ...; fl. 260-258 a.C.) è stato un politico e militare romano che ricoprì un ruolo di grande rilievo nella Repubblica romana del III secolo a.C.Il suo intervento fu decisivo nel corso della prima guerra punica. (it)
- ガイウス・ドゥイリウス（ラテン語: Gaius Duilius, 紀元前3世紀、生没年不詳）は、第一次ポエニ戦争の時期に登場した共和政ローマの政治家。 (ja)
- Gajusz Duiliusz (łac. Gaius Duilius, żył w III wieku p.n.e.) – rzymski polityk i wojskowy, konsul w 260 roku p.n.e., zwycięzca w bitwie morskiej pod Mylae w czasie pierwszej wojny punickiej. (pl)
- Caio Duílio (em latim: Gaius Duilius) foi um político da gente da República Romana, eleito cônsul em 260 com Cneu Cornélio Cipião Asina. É um dos grandes heróis romanos da Primeira Guerra Púnica. Foi nomeado ditador em 231 a.C.. (pt)
- Гай Дуи́лий (лат. Gaius Duilius; III век до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Дуилиев, консул 260 года до н. э. Участник Первой Пунической войны, одержавший первую в истории Рима победу на море. (ru)
- Gaius Duilius var en romersk politiker och militär. Duilius var konsul 260 f.Kr. Han förde den ännu vid sjöstrider mindre vana mot kartagerna och vann över dem, till följd därav att han genom klokt begagnande av äntringsbryggor förvandlade sjöstriden till ett slags landstrid, en avgörande seger vid Mylae. Fördenskull erhöll han triumfens utmärkelse och den särskilda hedersbevisningen att, när han återvände från något gästabud, beledsagas av en fackelbärare och en flöjtblåsare. En minnesvård, den så kallade Columna rostrata (pelare med avbildning av skeppssnablar), restes på Forum i Rom till förhärligande av hans seger. Den förvaras ännu på Capitolium. Inskriften anses dock härröra från en senare tid. (sv)
- Гай Марк Дуілій (III ст. до н. е.) — римський полководець та видатний флотоводець, який здобув для Риму першу в його історії велику морську перемогу при Мілах. Відомий завдяки запровадженню морських традицій римського флоту, його зміцненню та ряду блискавичних морських перемог над Карфагеном під час Першої Пунічної війни. Консул 260 року до н. е. (uk)
- Gai Duili (en llatí: Gaius Duilius) va ser un magistrat romà. Era probablement net del tribú de la plebs Marc Duili. Formava part de la gens Duília, una antiga gens romana d'origen plebeu. Va ser elegit cònsol l'any 260 aC juntament amb Gneu Corneli Asina. En aquell any els cartaginesos assolaven les costes d'Itàlia i contra els atacs els romans no podien fer res, ja que no disposaven de naus. Va construir llavors una flota d'un centenar de Quinquerrems i uns vint trirrems, prenent per model un vaixell cartaginès que havia quedat varat a la costa. La quantitat de naus construïdes varien segons els autors: Orosi diu que van ser 130 vaixells i Florus parla de 160. S'haurien construït en un curt espai de temps (Joan Zonaràs i Aureli Víctor diuen en seixanta dies). El comandament es va atorgar (ca)
- Gaius Duilius (3. století př. n. l.) byl římským politikem a admirálem zapojeným do první punské války . O jeho rodinném zázemí nebo rané kariéře toho není moc známo, protože byl novus homo, což znamená, že nepatřil k tradiční rodině římských aristokratů. Podařilo se mu však být roku 260 př. n. l. při vypuknutí první punské války zvolen konzulem. Jako mladší podvelitel patricije Gnaea Cornelia Scipiona Asiny dostal Duilius velení záložní flotily, od které se neočekávalo zapojení do bojových akcí. Nicméně, Scipio Asina byl díky své naivitě zajat v , takže se Duilius stal vrchním velitelem. Brzy nato se střetl se zbytkem punské flotily pod velením . (cs)
- Gaius Duilius war ein römischer Politiker und Konsul im Ersten Punischen Krieg. Er stammte aus der plebejischen gens Duilia. Über seinen familiären Hintergrund oder Karriereanfang ist nicht viel bekannt, zumal er nicht zu einer der traditionsreichen Familien der römischen Aristokratie gehörte. Dennoch gelang es ihm für das Jahr 260 v. Chr., während des Ersten Punischen Krieges gegen Karthago, zusammen mit Gnaeus Cornelius Scipio Asina zum Konsul gewählt zu werden. Ob Duilius dabei das Kommando über die neu erbaute Flotte der Römer erhielt oder über die Landstreitkräfte auf Sizilien, ist wegen widersprüchlicher Quellenangaben nicht geklärt. (de)
- Cayo o Gayo Duilio fue un político y militar de la República romana que vivió en el siglo III a. C. y luchó en la primera guerra púnica. No se tienen casi datos sobre su familia o sus inicios en la política puesto que era un homo novus, lo que significa que no pertenecía a una de las familias tradicionales de la aristocracia romana. Logró sin embargo ser elegido cónsul en el año 260 a. C., en el comienzo de la primera guerra púnica. Durante su consulado el Senado prohibió enterrar los cadáveres dentro de la ciudad. (es)
- Gaius Duilius was een Romeins staatsman en militair. Hij was achtereenvolgens consul in 260, censor in 258 en dictator in 231 v.Chr.. Als bevelhebber van de pas opgerichte Romeinse oorlogsvloot wist hij in 260 Segesta te bevrijden, en de Carthagers een zware nederlaag toe te brengen in de zeeslag bij Mylae. Deze overwinning betekende het eerste maritieme succes voor Rome. Duilius werd in Rome dan ook als held onthaald. Hij vierde een triomftocht waarin de rostra (snebben: afgezaagde bronzen voorstevens) van de veroverde Carthaagse schepen tentoongesteld werden. Nadien werden deze gebruikt om het spreekgestoelte in het Forum te decoreren, dat sindsdien bekendstond als de rostra ("voorstevens"). (nl)
|
