An Entity of Type: WikicatCustomsDuties, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The ferme générale (French pronunciation: ​[fɛʁm ʒeneʁal], "general farm") was, in ancien régime France, essentially an outsourced customs, excise and indirect tax operation. It collected duties on behalf of the King (plus hefty bonus fees for themselves), under renewable six-year contracts. The major tax collectors in that highly unpopular tax farming system were known as the fermiers généraux (singular fermier général), which would be tax farmers-general in English.

Property Value
dbo:abstract
  • La Ferme générale, sota l'Antic Règim a França, és una companyia de financers, privada i privilegiada, encarregada de la col·lecta dels impostos indirectes entre 1726 i 1790. La monarquia francesa considerava que l'arrendament del cobrament de taxes i imposts li aportava considerables avantatges, com ara ingressos més ràpids i a vegades anticipats o la reducció de les despeses en personal administratiu. Per aquest motiu des de ben prest arrendà el cobrament de diferents imposts. El (1559-1641), un dels principals consellers d'Enric IV (1553-1610), per reforçar el control reial, agrupà el conjunt dels arrendaments en quatre asientos generals o fermes. Durant les minories de Lluís XIII i Lluís XIV reaparegueren els abusos, la qual cosa obligà al ministre de finances de Lluís XIV Jean-Baptiste Colbert (1619-1683) a seguir amb la reforma del duc de Sully. A les taxes que ja es cobraven Colbert hi afegeix el 1680 la recaptació dels imposts sobre la sal (gabelles), sobre les begudes (aides), sobre les mercaderies que entraven i sortien del regne o de certes províncies (entrées i traites), i els ingressos dels dominis reials, confià les set províncies del centre de França a una única societat de fermiers. Per l'ordenança de juliol de 1681 unificà els asientos del rei en un únic asiento general. Per aquesta raó, es constituí el 1691 la Compagnie des fermiers généraux o Ferme générale. Un arrendament únic era signat pel controlador general de finances per a sis anys, amb una sola persona que actuava com a mandatari dels fermiers généraux. Als sis anys s'havia de realitzar un nou arrendament, si bé la mateixa societat era el que l'aconseguia, i es perpetuava en el temps. Amb l'objectiu de reunir les quantitats necessàries, els fermiers s'associaren i demanaren préstecs a persones a les quals els cedien una part de l'interès, al mateix temps que crearen una disciplinada organització per obtenir de les percepcions el màxim rendiment. Hom ha calculat que una quinta part del total dels imposts recaptats quedava en mans dels fermiers. El 1726 la reforma de Colbert,que havia estat temporal, es convertí en estable. Hi havia 40 fermiers généraux, excepte entre 1756 i 1780 que foren seixanta, els quals aconseguien immenses fortunes a costa del regne i de les persecucions dels seus agents sobre la població, amb el suport de la justícia i la policia reals. El nombre d'agents oscil·lava entre els 20 000 i 25 000, els quals eren majoritàriament soldats ja llicenciats. Anne Robert Jacques Turgot (1727-1781), ministre de finances de Lluís XVI, intentà abolir la Ferme générale, però no ho aconseguí. Fou l'Assemblea Constituent qui, el 1789, l'abolí definitivament. Molts dels fermiers généraux foren jutjats després de la Revolució del 1789 durant el Regnat del Terror, declarats culpables i executats. En destaca el químic Antoine Laurent Lavoisier, guillotinat el 8 de maig de 1794 als 50 anys. (ca)
  • Granja General (en francés: Ferme générale) es la denominación de la compañía privilegiada encargada de la recaudación de los impuestos en el reino de Francia desde el siglo XVII, que adquirió su forma definitiva durante el periodo final del Antiguo Régimen y el comienzo de la Revolución, entre 1726 y 1790. Desde la Baja Edad Media, las monarquías autoritarias y absolutas tuvieron en la Hacienda un instrumento de centralización del poder; pero frente a la dificultad de gestionarla mediante una burocracia pública vieron en el ​ un sistema que les aportaba considerables ventajas sobre el cobro directo, como la rapidez en el ingreso (o en su caso el ingreso anticipado) y la reducción de los costes en personal administrativo. En la monarquía francesa, que contaba con fermes (del verbo affermer -"dar" o "recibir una concesión"-)​ de arrendamiento de impuestos desde el reinado de Felipe IV "el Hermoso" (comienzos del siglo XIV);​ fue el duque de Sully, uno de los principales consejeros de Enrique IV desde 1596, quien agrupó el conjunto de los arrendamientos de rentas reales en cuatro asientos generales o fermes para reforzar el control real.​ Durante las minorías de Luis XIII y Luis XIV aumentaron de tal forma los abusos que el ministro Jean-Baptiste Colbert se vio obligado a profundizar las reformas del duque de Sully.​ A los impuestos que ya se cobraban Colbert añadió en 1680 la recaudación de los impuestos sobre la sal (gabelles), sobre las bebidas,​ sobre las mercaderías que entraban y salían del reino o de ciertas provincias (entrées y ),​ y los ingresos de los dominios reales, confiando la recaudación de las siete provincias del centro de Francia a una única sociedad de fermiers.​ Mediante la ordenanza de julio de 1681 unificó los asientos del rey en un único asiento general. En 1691 se constituyó la Compagnie des fermiers généraux o Ferme générale. Se firmaba un arrendamento único por un periodo de seis años, firmado por el controlador general de finanzas, con una sola persona que actuaba como mandatario de los fermiers généraux.​ A los seis años se había de realizar un nuevo arrendamiento, si bien la misma sociedad era la que se lo conseguía, y se perpetuaba en el tiempo.​ Con el objetivo de reunir las cantidades necesarias, los fermiers se asociaban y solicitaban préstamos a socios capitalistas, a los cuales se cedía una parte del interés. Al mismo tiempo, creaban una disciplinada organización para obtener el mayor rendimiento de las percepciones. Se ha calculado que una quinta parte del total de los impuestos recaudados se quedaba en manos de los fermiers. En 1726 la reforma de Colbert, que se había planteado como un recurso temporal, se convirtió en estable.​ Había cuarenta fermiers généraux, excepto entre 1756 y 1780 que fueron sesenta. Al tiempo que consiguieron inmensas fortunas, se ganaron una pésima reputación de estarlo haciendo a costa del reino. Sus agentes, apoyados por la justicia y la policía real, eran vistos como exactores tiránicos por la población.​ Su número osciló entre 20 000 y 25 000, en su mayoría soldados ya licenciados.​ Por el contrario, un contrabandista como ,​ que se les enfrentaba, era visto como un héroe popular. Anne Robert Jacques Turgot, ministro de finanzas de Luis XVI, intentó abolir la Ferme générale, pero no lo consiguió; siendo su abolición definitiva obra de la Asamblea Nacional Constituyente.​ * Brigadier des Fermes du Roi. * La ,​ de J. Palaiseau (1819). * Projet pour le siège de la Ferme générale de la rue de Bouloi, de Claude-Nicolas Ledoux (1785). * Et la garde qui veille aux Barrières du Louvre n'en défend pas les rois... * ,​ actualmente rotonda del Parc Monceau. * ,​ de Ledoux. * Columnas de la ,​ de Ledoux. * Uno de los dos pabellones de la ,​ de Ledoux. * Sobre el plano de París de 1859 se dibuja el trazado del mur des Fermiers généraux (en azul) y las fortificaciones de Thiers (en rojo). (es)
  • The ferme générale (French pronunciation: ​[fɛʁm ʒeneʁal], "general farm") was, in ancien régime France, essentially an outsourced customs, excise and indirect tax operation. It collected duties on behalf of the King (plus hefty bonus fees for themselves), under renewable six-year contracts. The major tax collectors in that highly unpopular tax farming system were known as the fermiers généraux (singular fermier général), which would be tax farmers-general in English. In the 17th and 18th centuries the fermiers généraux became immensely rich and figure prominently in the history of cultural patronage, as supporters of French music, major collectors of paintings and sculpture, patrons of the marchands-merciers and consumers of the luxury arts in the vanguard of Parisian fashions. In his 1833 novel Ferragus, writer Honoré de Balzac attributes the sad air that hangs about the Île Saint-Louis in central Paris to the many houses there owned by fermiers généraux. Their sons or grandsons purchased patents of nobility and their daughters often married into the aristocracy. Especially members of impoverished aristocratic families were eager to marry daughters of the fermiers généraux in order to restore the wealth they had prior to their ruin. This was called in popular French redorer son blason (literally "to re-gild one's coat of arms"). (en)
  • Die Ferme générale (sinngemäß übersetzt Generalfinanzpachtamt des Königreiches) war eine im absolutistisch regierten Frankreich im Jahre 1681 durch Jean-Baptiste Colbert gegründete Institution, deren Zweck in der Erhebung von Steuerpachten bestand. Colbert war 1668 von König Louis XIV zum Staatssekretär des Königlichen Haushalts (Secrétaire d’État à la Maison) ernannt worden. Bis zu diesem Zeitpunkt bestanden verschiedene Pachten nebeneinander. Unter der Regentschaft von Ludwig XV. wurden im Jahre 1728 die bisher einzelnen Pachtungen nach deren Vereinigung zur ferme générale auf sechs Jahre an 40 Mitglieder verteilt. Ab dem Jahre 1755 waren es 60 Mitglieder. Die ferme générale erwirtschaftete immerhin fast die Hälfte der Staatseinnahmen des Ancien Régime. (de)
  • La Ferme générale est la jouissance d'une partie des revenus du roi de France, consentie par ce dernier, sous certaines conditions, à un adjudicataire dont les cautions forment la Compagnie des fermiers généraux, en l'occurence une « union de plusieurs personnes qui s'associent pour entrer dans les affaires du Roi » Créée par Louis XIV, à l'initiative de Colbert en 1680, l'institution avait pour vocation de prendre en charge la recette des impôts indirects, droits de douane, droits d'enregistrement et produits domaniaux. Par extension, la Ferme générale est le corps de financiers qui prend à ferme les revenus du roi ; ils ne sont donc pas de simples banquiers, mais également des gestionnaires de l'impôt. La Ferme n'assura pleinement l'ensemble de ces fonctions qu'entre 1726 et 1780. Les dirigeants et actionnaires de cette compagnie financière chargée du recouvrement de l'impôt sont appelés les « fermiers généraux ». On connaît la Ferme générale comme institution, mais beaucoup d'aspects de son histoire politique sont méconnus. Article détaillé : Fiscalité d'Ancien Régime (principes généraux). (fr)
  • Ferme générale (pengucapan bahasa Prancis: [fɛʁm ʒeneʁal], "pertanian umum") merupakan operasi bea cukai, dan pajak tidak langsung yang dialih dayakan pada masa Rezim Ancien di Prancis. Petugas yang bertanggung jawab mengumpulkan bea atas nama Raja (ditambah biaya bonus yang lumayan untuk diri mereka sendiri), di bawah kontrak enam tahun yang dapat diperbarui. Para pemungut pajak utama dalam sistem pembudidayaan yang sangat tidak populer itu dikenal sebagai fermiers généraux (singular fermier général), yang merupakan jenderal pajak pertanian dalam bahasa Inggris. (in)
  • La Ferme era una modalità di riscossione delle tasse in vigore in Francia prima della rivoluzione del 1789 (ma, sia pure con termini e/o tipologie di imposte un po' diversi, vigente in tutt'Europa, Italia inclusa ove ne rimarranno ancora alcuni casi fino agli anni '70), trasformatasi nel 1726 in una Società finanziaria (Ferme générale). La Ferme ebbe origine ai tempi di Filippo il Bello e fu abolita dalla Rivoluzione francese. (it)
  • Ferme générale – początkowo nieformalna, a od 1726 roku formalna organizacja zrzeszająca dzierżawców generalnych zbierających podatki dla państwa. Dzierżawcy płacili państwu na bieżące potrzeby finansowe, po czym odzyskiwali pieniądze przeprowadzając zbiórkę podatków. Każdy dzierżawca miał określony obszar, z którego mógł zbierać podatki. Samo francuskie przedrewolucyjne państwo nie miało dość urzędników, by zebrać podatki bezpośrednio z wszystkich ziem. Najbardziej znani z francuskich dzierżawców generalnych to: (1684–1751) i Alexandre-Jean-Joseph Le Riche de La Popeliniere (1692–1762), patron filozofów i kompozytora Jeana Philippe’a Rameau (1683–1764). Pod koniec swych rządów król Prus Fryderyk Wielki wprowadził francuski system i francuskich dzierżawców do swego kraju. Zarówno we Francji jak i w Prusach dzierżawcy generalni byli przez lud znienawidzeni. (pl)
  • «Генера́льный (главный, всеобщий) о́ткуп» (фр. Ferme générale) — во Франции старого режима компания финансистов, которая в 1726 году получила по договору право сбора королевских податей и других косвенных налогов на откуп (в аренду). Договор возобновлялся каждые 6 лет. В 1789 году все генеральные откупщики вместе внесли в казну всего 46 млн ливров; между тем известно, что доходы их доходили в 1728 году до 80 млн, в 1762 году — 126 млн, в 1789 году — 138 млн ливров. Понятно, что общество относилось к их хозяйничанью крайне враждебно, и революция тотчас же их отменила, а революционный трибунал 19 флореаля II года (8 мая 1794 года) приговорил всех откупщиков (31 человека) к смерти, кроме одного, вычеркнутого Робеспьером из списка, и приговор был приведен в исполнение. Среди казнённых был откупщик Лавуазье, ныне считающийся основателем современной химии. (ru)
  • Generalförpaktare (Fermiers généraux, fr. sing. fermier general), kallades i Frankrike före revolutionen de, som arrenderade skatteuppbörden av de statens inkomster, som inte direkt uppbars av staten själv. De bildade ett privilegierat skrå på 40, senare 60 medlemmar, som hastigt förvärvade stora rikedomar. På egen risk åtog de sig uppbörden av dessa statsinkomster samt erlade därför en på förhand fixerad summa. Deras tillsättning berodde på finansministern, som oftast av den utnämnde fick personligen motta en ansenlig penningsumma. Institutionen gick tillbaka på Filip den skönes regering (1285-1314), gav anledning till många missbruk och upphävdes av konstituerande nationalförsamlingen 1790. (sv)
  • A Ferme Générale (tradução literal, "fazenda geral") foi, no antigo regime francês, essencialmente uma terceirização customizada e uma operação fiscal indireta. Os agentes desse sistema coletavam impostos em nome do rei (somados as taxas bônus para si mesmos), em contratos renováveis de seis anos. Os maiores coletores de impostos desse sistema altamente impopular eram conhecidos como fermiers généraux (no singular fermier général), os quais seriam aproximadamente "agentes de impostos sobre fazendeiros" em português. Nos séculos XVII e XVIII, os fermiers généraux enriqueceram imensamente e figuraram com destaque na história do mecenato cultural, como apoiadores da música francesa, grandes colecionadores de pinturas e esculturas, mecenas dos marchands-merciers e consumidores das artes de luxo na vanguarda da moda parisiense. Em seu romance Ferragus de 1833, o escritor Honoré de Balzac atribui o ar triste que paira sobre a Île Saint-Louis, no centro de Paris, às muitas casas ali pertencentes a fermiers généraux. Seus filhos ou netos compraram patentes de nobreza e suas filhas frequentemente se casavam com membros da aristocracia. Especialmente os membros de famílias aristocráticas empobrecidas estavam ansiosos para se casar com as filhas dosfermiers généraux para restaurar a riqueza que possuíam antes de sua ruína. A isto chamava-se no popular redorer son blason (literalmente "re-dourar o brasão de armas"). (pt)
dbo:wikiPageID
  • 917046 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 18705 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118347414 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Ferme générale (pengucapan bahasa Prancis: [fɛʁm ʒeneʁal], "pertanian umum") merupakan operasi bea cukai, dan pajak tidak langsung yang dialih dayakan pada masa Rezim Ancien di Prancis. Petugas yang bertanggung jawab mengumpulkan bea atas nama Raja (ditambah biaya bonus yang lumayan untuk diri mereka sendiri), di bawah kontrak enam tahun yang dapat diperbarui. Para pemungut pajak utama dalam sistem pembudidayaan yang sangat tidak populer itu dikenal sebagai fermiers généraux (singular fermier général), yang merupakan jenderal pajak pertanian dalam bahasa Inggris. (in)
  • La Ferme era una modalità di riscossione delle tasse in vigore in Francia prima della rivoluzione del 1789 (ma, sia pure con termini e/o tipologie di imposte un po' diversi, vigente in tutt'Europa, Italia inclusa ove ne rimarranno ancora alcuni casi fino agli anni '70), trasformatasi nel 1726 in una Società finanziaria (Ferme générale). La Ferme ebbe origine ai tempi di Filippo il Bello e fu abolita dalla Rivoluzione francese. (it)
  • La Ferme générale, sota l'Antic Règim a França, és una companyia de financers, privada i privilegiada, encarregada de la col·lecta dels impostos indirectes entre 1726 i 1790. La monarquia francesa considerava que l'arrendament del cobrament de taxes i imposts li aportava considerables avantatges, com ara ingressos més ràpids i a vegades anticipats o la reducció de les despeses en personal administratiu. Per aquest motiu des de ben prest arrendà el cobrament de diferents imposts. El (1559-1641), un dels principals consellers d'Enric IV (1553-1610), per reforçar el control reial, agrupà el conjunt dels arrendaments en quatre asientos generals o fermes. (ca)
  • Die Ferme générale (sinngemäß übersetzt Generalfinanzpachtamt des Königreiches) war eine im absolutistisch regierten Frankreich im Jahre 1681 durch Jean-Baptiste Colbert gegründete Institution, deren Zweck in der Erhebung von Steuerpachten bestand. Colbert war 1668 von König Louis XIV zum Staatssekretär des Königlichen Haushalts (Secrétaire d’État à la Maison) ernannt worden. Bis zu diesem Zeitpunkt bestanden verschiedene Pachten nebeneinander. (de)
  • The ferme générale (French pronunciation: ​[fɛʁm ʒeneʁal], "general farm") was, in ancien régime France, essentially an outsourced customs, excise and indirect tax operation. It collected duties on behalf of the King (plus hefty bonus fees for themselves), under renewable six-year contracts. The major tax collectors in that highly unpopular tax farming system were known as the fermiers généraux (singular fermier général), which would be tax farmers-general in English. (en)
  • Granja General (en francés: Ferme générale) es la denominación de la compañía privilegiada encargada de la recaudación de los impuestos en el reino de Francia desde el siglo XVII, que adquirió su forma definitiva durante el periodo final del Antiguo Régimen y el comienzo de la Revolución, entre 1726 y 1790. Anne Robert Jacques Turgot, ministro de finanzas de Luis XVI, intentó abolir la Ferme générale, pero no lo consiguió; siendo su abolición definitiva obra de la Asamblea Nacional Constituyente.​ * Brigadier des Fermes du Roi. * La ,​ de J. Palaiseau (1819). * * * * ,​ de Ledoux. * * * (es)
  • La Ferme générale est la jouissance d'une partie des revenus du roi de France, consentie par ce dernier, sous certaines conditions, à un adjudicataire dont les cautions forment la Compagnie des fermiers généraux, en l'occurence une « union de plusieurs personnes qui s'associent pour entrer dans les affaires du Roi » Créée par Louis XIV, à l'initiative de Colbert en 1680, l'institution avait pour vocation de prendre en charge la recette des impôts indirects, droits de douane, droits d'enregistrement et produits domaniaux. Article détaillé : Fiscalité d'Ancien Régime (principes généraux). (fr)
  • Ferme générale – początkowo nieformalna, a od 1726 roku formalna organizacja zrzeszająca dzierżawców generalnych zbierających podatki dla państwa. Dzierżawcy płacili państwu na bieżące potrzeby finansowe, po czym odzyskiwali pieniądze przeprowadzając zbiórkę podatków. Każdy dzierżawca miał określony obszar, z którego mógł zbierać podatki. Samo francuskie przedrewolucyjne państwo nie miało dość urzędników, by zebrać podatki bezpośrednio z wszystkich ziem. (pl)
  • «Генера́льный (главный, всеобщий) о́ткуп» (фр. Ferme générale) — во Франции старого режима компания финансистов, которая в 1726 году получила по договору право сбора королевских податей и других косвенных налогов на откуп (в аренду). Договор возобновлялся каждые 6 лет. (ru)
  • A Ferme Générale (tradução literal, "fazenda geral") foi, no antigo regime francês, essencialmente uma terceirização customizada e uma operação fiscal indireta. Os agentes desse sistema coletavam impostos em nome do rei (somados as taxas bônus para si mesmos), em contratos renováveis de seis anos. Os maiores coletores de impostos desse sistema altamente impopular eram conhecidos como fermiers généraux (no singular fermier général), os quais seriam aproximadamente "agentes de impostos sobre fazendeiros" em português. (pt)
  • Generalförpaktare (Fermiers généraux, fr. sing. fermier general), kallades i Frankrike före revolutionen de, som arrenderade skatteuppbörden av de statens inkomster, som inte direkt uppbars av staten själv. (sv)
rdfs:label
  • Ferme générale (en)
  • Ferme générale (ca)
  • Ferme générale (de)
  • Ferme générale (es)
  • Fermier général (in)
  • Ferme générale (fr)
  • Ferme (it)
  • Ferme générale (pl)
  • Ferme Générale (pt)
  • Генеральный откуп (ru)
  • Generalförpaktare (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:shipNamesake of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License