About: Chemistry

An Entity of Type: university, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Chemistry is the scientific study of the properties and behavior of matter. It is a natural science that covers the elements that make up matter to the compounds made of atoms, molecules and ions: their composition, structure, properties, behavior and the changes they undergo during a reaction with other substances. Chemistry also addresses the nature of chemical bonds in chemical compounds.

Property Value
dbo:abstract
  • عِلْمُ الكِيِمْيَاءِ هو العلم الذي يدرس المادة والتغيُّرات التي تطرأ عليها، تحديدًا بدراسة خواصها، بنيتها، تركيبها، سلوكها، تفاعلاتها وما تحدثه من خلالها. ويدرس علم الكيمياء الذرات والروابط التي تحدث بينها مكونةً الجزيئات، وكيف تترابط هذه الجزيئات فيما بعدها لتُكوّن المادة. ويدرس أيضًا التفاعلات التي تحدث بينها. وللكيمياء أهمية كبيرة في حياتنا، وتدخل في مجالات كثيرة وتلعب دورًا مهمًا في الصناعات بمختلف أنواعها، كالصِّناعات الغذائية، صناعة المواد التنظيفية، الدهانات، الأصبغة، صناعة الأدوية والعقاقير، النسيج والملابس والأسلحة وغيرها. ولها تطبيقات أخرى في الطب والعلوم الأخرى. ويطلق على الكيمياء تسمية «العِلْمُ المَرْكَزِي»، وذلك لدورهِ الجوهري في ربط العلوم الطبيعية ببعضها. وعلم الكيمياء هو أحد العلوم الطبيعية، والتي تشمل كلًّا من الفيزياء وعلوم الأرض وعلم الفلك وعلم الأحياء. ويُعدُّ تاريخ صناعة الكيمياء ذا أثرًا بالغًا في مجال الكيمياء بشكل عام. تدرس الفيزياء المادة أيضًا، ولكنها تدرس كميَّات الفضاء، والمادة، والقوانين التي تحكمها، والكيمياء فرع من العلوم الفيزيائية ولكنّها لا تتفرع عن الفيزياء. يُعدُّ جابر بن حيان الملقّب بـ «أبي الكيمياء»، المؤسّس الحقيقي لمفهوم علم الكيمياء، المبني على مفهوم التجريبية، إذ يقول: «إن واجب المشتغل في الكيمياء هو العمل وإجراء التجربة، وإن المعرفة لا تحصل إلاَّ بها». حتى أن العرب سمَّوا الكيمياء عامةً بـ «صَنْعَة جَابِر». وكلمة كيمياء ذات أصلٍ عربي، وتشتق الكلمة من المصدر كمي بمعنى أستر وأخفى، ووجهة ذلك تعتمد على الكتمان وتحريم إذاعتها وإفضاء أسرارها لغير أهلها لكون هدفها تحويل المعادن البخسة إلى ذهب وفضة. تنقسم الكيمياء إلى فروع عدة تتفرّع منها أقسام أخرى، أهمها: الكيمياء العامة والتي تدرس المبادئ الأساسية في الكيمياء، والكيمياء العضوية وتهتم بدراسة المواد العضوية، أي التي تحتوي على عنصر الكربون، والكيمياء غير العضوية والكيمياء الفيزيائية والكيمياء الحيوية والكيمياء التحليلية. (ar)
  • La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques. L'etimologia de la paraula química prové del baix llatí chimia (afèresi d’alchimia) de l'àrab كيمياء (kīmiyã´, «pedra filosofal»), i aquest, probablement del grec χημεία (khymeía, «fusió o barreja de líquids»). La ubiqüitat de la química en les ciències naturals fa que sigui considerada com una de les ciències bàsiques. La química és d'importància en molts camps del coneixement, com la ciència de materials, la biologia, la farmàcia, la medicina, la geologia, l'enginyeria i l'astronomia, entre altres. Els processos naturals estudiats per la química involucren partícules fonamentals (electrons, protons i neutrons), partícules compostes (nuclis atòmics, àtoms i molècules) o estructures microscòpiques com cristalls i superfícies. Com a exemples de reaccions químiques hi ha: * La formació de molècules o ions a partir de la col·lisió de dos àtoms. * La fragmentació, ionització o canvi d'estructura d'una molècula després de ser irradiada amb llum. * L'absorció d'un àtom o molècula sobre una superfície. * El fluix d'electrons entre dos sòlids en contacte. * El canvi estructural en una proteïna davant l'estímul apropiat. Des del punt de vista microscòpic, les partícules involucrades en una reacció química poden considerar-se com un sistema tancat que intercanvia energia amb el seu entorn. En processos exotèrmics, el sistema allibera energia al seu entorn, mentre que un procés endotèrmic solament pot ocórrer quan l'entorn aporta energia al sistema que reacciona. En la gran majoria de les reaccions químiques hi ha flux d'energia entre el sistema i el seu camp d'influència, per la qual cosa podem estendre la definició de reacció química i involucrar l'energia cinètica (calor) com un reactiu o producte. La gran importància dels sistemes biològics fa que en els nostres dies gran part del treball de química sigui de naturalesa bioquímica. Entre els problemes més interessants es troben, per exemple, l'estudi del desdoblament de les proteïnes i la relació entre seqüència, estructura i funció de proteïnes. Si hi ha una partícula important i representativa en la química és l'electró. Un dels majors assoliments de la química és haver arribat a l'enteniment de la relació entre reactivitat química i configuració electrònica d'àtoms, molècules o sòlids. Els químics han pres els principis de la mecànica quàntica i les seves solucions fonamentals per a sistemes de pocs electrons i els han estès a sistemes realistes. La idea d'orbital atòmic i d'orbital molecular és una forma sistemàtica en la qual la formació d'enllaços és entenedor i és la sofisticació dels models inicials d'enllaç del diagrama de Lewis. (ca)
  • Chemie (řecky χημεία; archaicky též lučba) je vědecké zkoumání vlastností a chování hmoty. Je to přírodní věda, která zahrnuje prvky, z nichž se hmota skládá, až po sloučeniny složené z atomů, molekul a iontů: jejich složení, strukturu, vlastnosti, chování a změny, kterými procházejí při reakci s jinými látkami. Rozsahem svého předmětu zaujímá chemie mezičlánek mezi fyzikou a biologií, někdy se jí říká ústřední věda, protože poskytuje základ pro pochopení základních i aplikovaných vědních disciplín na základní úrovni. Chemie například vysvětluje aspekty chemie rostlin (botanika), vznik vyvřelých hornin (geologie), vznik atmosférického ozonu a rozklad znečišťujících látek v životním prostředí (ekologie), vlastnosti půdy na Měsíci, fungování léků (farmakologie) a způsob získávání důkazů DNA na místě činu (kriminalistika). Chemie se zabývá tématy, jako je interakce atomů a molekul prostřednictvím chemických vazeb za vzniku nových chemických sloučenin. Existují dva typy chemických vazeb: 1. primární chemické vazby, např. kovalentní vazby, v nichž atomy sdílejí jeden nebo více elektronů; iontové vazby, v nichž atom odevzdává jeden nebo více elektronů jinému atomu za vzniku iontů (kationtů a aniontů); kovové vazby a 2. sekundární chemické vazby, např. ; vazby Van der Waalsových sil, interakce iont-iont, interakce atd. (cs)
  • Η Χημεία [το σύμβολο σχετίζεται με τη διάσπαση του πυρήνα ενός ατόμου ή χημικού στοιχείου] είναι θεμελιώδης, κεντρική επιστήμη, από τις Φυσικές επιστήμες, η οποία ερευνά και μελετά τα χημικά στοιχεία και τις χημικές ενώσεις που αποτελούνται από άτομα, μόρια και ιόντα, καθώς και τη σύνθεση, τη δομή, τις ιδιότητες, και τη συμπεριφορά τους, αλλά και τις αλλαγές που υφίστανται κατά τη διάρκεια χημικών αντιδράσεων με άλλες ουσίες. Στο πεδίο του γνωστικού αντικειμένου της, η χημεία κατέχει μια ενδιάμεση θέση μεταξύ της φυσικής και της βιολογίας. Ονομάζεται, ορισμένες φορές, ως κεντρική επιστήμη, επειδή παρέχει τη βάση για την κατανόηση τόσο των βασικών, όσο και των εφαρμοσμένων επιστημονικών πεδίων, σε θεμελιώδες επίπεδο. Επί παραδείγματι, η χημεία επεξηγεί πτυχές της φυσιολογίας και βιοχημείας των φυτών (βοτανική), το σχηματισμό πυριγενών πετρωμάτων (γεωλογία), τον τρόπο σχηματισμού του ατμοσφαιρικού όζοντος και την παραγωγή περιβαλλοντικών ρύπων (οικολογία), τις ιδιότητες του εδάφους λ.χ. στη Σελήνη (κοσμοχημεία), το πως τα φάρμακα λειτουργούν (φαρμακολογία), και το πως συλλέγονται αποδεικτικά στοιχεία DNA λ.χ. σε μια σκηνή εγκλήματος (εγκληματολογία). Η χημεία μελετά σε βάθος θέματα σχετικά με τα άτομα και τα μόρια και πως αυτά αλληλεπιδρούν μέσω χημικών δεσμών για να σχηματίσουν νέες χημικές ενώσεις. Στη χημεία, υπάρχουν δύο τύποι χημικών δεσμών: * Πρωτογενείς χημικοί δεσμοί, π.χ. ομοιοπολικοί δεσμοί, στους οποίους τα άτομα μοιράζονται ένα ή περισσότερα ηλεκτρόνια, ιοντικοί δεσμοί, στους οποίους ένα άτομο δωρίζει ένα ή περισσότερα ηλεκτρόνια σε ένα άλλο άτομο για την παραγωγή ιόντων (κατιόντα και ανιόντα) και μεταλλικοί δεσμοί. * Δευτερογενείς χημικοί δεσμοί, π.χ. δεσμοί υδρογόνου, δεσμοί φαν ντερ Βάαλς, αλληλεπίδραση ιόντων-ιόντων, αλληλεπίδραση ιόντων-διπόλων, κ.ά. (el)
  • Chemie (bundesdeutsches Hochdeutsch: [çeˈmiː]; süddeutsch, Schweizerdeutsch, österreichisches Hochdeutsch: [keˈmiː]) ist diejenige Naturwissenschaft, die sich mit dem Aufbau, den Eigenschaften und der Umwandlung von chemischen Stoffen beschäftigt. Ein Stoff besteht aus Atomen, Molekülen oder beidem. Er kann außerdem Ionen enthalten. Die chemischen Reaktionen sind Vorgänge in den Elektronenhüllen der Atome, Moleküle und Ionen. Zentrale Begriffe der Chemie sind chemische Reaktionen und chemische Bindungen. Durch chemische Reaktionen werden chemische Bindungen gebildet oder gespalten. Dabei verändert sich die Elektronenaufenthaltswahrscheinlichkeit in den Elektronenhüllen der beteiligten Stoffe und damit deren Eigenschaften. Die Herstellung von Stoffen (Synthese) mit von der Menschheit benötigten Eigenschaften ist heute das zentrale Anliegen der Chemie. Traditionell wird die Chemie in Teilgebiete unterteilt. Die wichtigsten davon sind die organische Chemie, die kohlenstoffhaltige Verbindungen untersucht, die anorganische Chemie, die alle Elemente des Periodensystems und deren Verbindungen behandelt, sowie die physikalische Chemie, die sich mit den grundlegenden Phänomenen, die der Chemie zu Grunde liegen, beschäftigt. Die Chemie in ihrer heutigen Form als exakte Naturwissenschaft entstand im 17. und 18. Jahrhundert allmählich aus der Anwendung rationalen Schlussfolgerns, basierend auf Beobachtungen und Experimenten der Alchemie. Einige der ersten bedeutenden Chemiker waren Robert Boyle, Humphry Davy, Jöns Jakob Berzelius, Joseph Louis Gay-Lussac, Joseph Louis Proust, Marie und Antoine Lavoisier und Justus von Liebig. Die chemische Industrie zählt zu den wichtigsten Industriezweigen. Sie stellt Stoffe her, die zur Herstellung von Alltagsgegenständen (z. B. Grundchemikalien, Kunststoffe, Lacke), Lebensmitteln (auch als Hilfsmittel dazu wie Düngemittel und Pestizide) oder zur Verbesserung der Gesundheit (z. B. Pharmazeutika) benötigt werden. (de)
  • Kemio aŭ ĥemio estas la scienco, kiu studas: 1. * la konsiston kaj la strukturon de la materio, 2. * la ecojn de la materio, 3. * la ŝanĝiĝojn, kiuj okazas al la materio kaj la kondiĉojn necesajn por estigi aŭ eviti tiajn ŝanĝiĝojn. Ĉia materio apartenas al unu el la du ĉefaj kategorioj: aŭ pura substanco aŭ miksaĵo. Gravas rimarki, ke ekzistas signifa diferenco inter la terminoj "substanco" kaj "pura substanco". Substanco estas ĝenerala termino por iu ajn speco de materio. Kemiistoj studas la ĥemiajn elementojn. Ĉiu elemento havas nur unu specon de atomo. En la kemio la elementoj diferencas laŭ la nombro de la elektronoj en siaj atomoj kaj laŭ siaj atompezoj. Ĉiu atomo de iu elemento havas la saman nombron da protonoj, sed la nombro de neŭtronoj povas varii, farante malsamajn izotopojn. Se al atomo mankas elektrono, la atomo estas jonigita. Karbono estas elemento tre grava por la vivo. La kombinaĵoj kun karbono estas organikaj, kaj la kombinaĵoj sen karbono estas neorganikaj. (eo)
  • Chemistry is the scientific study of the properties and behavior of matter. It is a natural science that covers the elements that make up matter to the compounds made of atoms, molecules and ions: their composition, structure, properties, behavior and the changes they undergo during a reaction with other substances. Chemistry also addresses the nature of chemical bonds in chemical compounds. In the scope of its subject, chemistry occupies an intermediate position between physics and biology. It is sometimes called the central science because it provides a foundation for understanding both basic and applied scientific disciplines at a fundamental level. For example, chemistry explains aspects of plant growth (botany), the formation of igneous rocks (geology), how atmospheric ozone is formed and how environmental pollutants are degraded (ecology), the properties of the soil on the moon (cosmochemistry), how medications work (pharmacology), and how to collect DNA evidence at a crime scene (forensics). (en)
  • Kimika (egiptoerako kēme («lurra») hitzetik eratorria) zientzia bat da, eta materiaren konposizio, egitura eta propietateak aztertzen ditu, baita haren prozesu kimikoetan izandako eraldaketak ere. Gaur egungo kimika alkimiaren eboluzioaren ondoriotzat jotzen da. Kimikaren barnean dauden arloak, ikertzen den materia motaren edo egingo zaion ikerketa motaren arabera sailkatzen dira gehienetan. Ikertzen den materia motaren arabera, kimika ez-organikoa konposatu kimiko ez-organikoak aztertzen dituena da, biokimika izaki bizidunetan agertzen diren konposatuak ikertzen dituena eta kimika organikoa konposatu kimiko organikoak aztertzen dituena. Bestalde, egingo zaion ikerketa motaren arabera egindako sailkapenean beste atal batzuk daude, adibidez: kimika analitikoa, kimika fisikoa eta . Horrez gain, orain-berriki agertu diren beste atal batzuk ere badira, eskuarki atal tradizional horien azpimultzotzat hartzen direnak, adibidez: kimika konputazionala, kimika bioezorganikoa, nanokimika, kimika supramolekularra... etengabe luzatuz doan zerrenda da. (eu)
  • La chimie est une science de la nature qui étudie la matière et ses transformations, et plus précisément : 1. * les éléments chimiques à l'état libre, atomes ou ions atomiques. Elle étudie également leurs associations par liaisons chimiques qui engendrent notamment des composés moléculaires stables ou des intermédiaires plus ou moins instables. Ces entités de matière peuvent être caractérisées par une identité reliée à des caractéristiques quantiques et des propriétés précises ; 2. * les processus qui changent ou modifient l'identité de ces particules ou molécules de matière, dénommés réaction chimique, transformation, interaction, etc. ; 3. * les mécanismes réactionnels intervenant dans les processus chimiques ou les équilibres physiques entre deux formes, qui permettent d'interpréter des observations et d'envisager de nouvelles réactions ; 4. * les phénomènes fondamentaux observables en rapport avec les forces de la nature qui jouent un rôle chimique, favorisant les réactions ou synthèses, addition, combinaison ou décomposition, séparation de phases ou extraction. L'analyse permet de découvrir les compositions, le marquage sélectif ouvre la voie à un schéma réactionnel cohérent dans des mélanges complexes. La taille des entités chimiques varie de simples atomes ou molécules nanométriques aux édifices moléculaires de plusieurs dizaines de milliers d'atomes dans les macromolécules, l'ADN ou protéine de la matière vivante (infra)micrométrique, jusqu'à des dimensions parfois macroscopiques des cristaux. En incluant l'électron libre (qui intervient dans les réactions radicalaires), les dimensions de principaux domaines d'application se situent dans son ensemble entre le femtomètre (10−15 m) et le micromètre (10−6 m). L'étude du monde à l'échelle moléculaire soumise paradoxalement à des lois singulières, comme le prouvent les récents développements nanotechnologiques, permet de mieux comprendre les détails de notre monde macroscopique. La chimie est qualifiée de « science centrale » en raison des relations étroites qu'elle possède avec la biologie et la physique. Et elle a évidemment des relations avec les champs d'applications variés, tels que la médecine, la pharmacie, l'informatique et la science des matériaux, sans oublier des domaines appliqués tels que le génie des procédés et toutes les activités de formulation. La physique, et surtout son instrumentation, est devenue hégémonique après 1950 dans le champ de la science de la nature. Les avancées en physique ont surtout refondé en partie la chimie physique et la chimie inorganique. La chimie organique, par l'intermédiaire de la biochimie, a partagé des recherches valorisant la biologie. Mais la chimie n'en garde pas moins une place incontournable et légitime dans le champ des sciences de la nature : elle conduit à de nouveaux produits, de nouveaux composés, découvre ou invente des structures moléculaires simples ou complexes qui bénéficient de façon extraordinaire à la recherche physique ou biologique. Enfin l'héritage cohérent que les chimistes défenseurs marginaux des structures atomiques ont légué aux acteurs de la révolution des conceptions physiciennes au début du XXe siècle ne doit pas être sous-estimé. (fr)
  • La química es la ciencia natural que estudia la composición, estructura y propiedades de la materia ya sea en forma de elementos, especies, compuestos, mezclas u otras sustancias, así como los cambios que estas experimentan durante las reacciones y su relación con la energía química.​ Linus Pauling la definió como la ciencia que estudia las sustancias, su estructura (tipos y formas de acomodo de los átomos), sus propiedades y las reacciones que las transforman en otras sustancias en referencia con el tiempo.​ La química, a través de una de sus ramas conocida como química supramolecular, se ocupa principalmente de las agrupaciones supratómicas, como son los gases, las moléculas, los cristales y los metales, estudiando su composición, propiedades estadísticas, transformaciones y reacciones, si bien la química general también incluye la comprensión de las propiedades e interacciones de la materia a escala atómica. La química es llamada a menudo «ciencia central» por su papel de conexión en las otras ciencias naturales, relacionándose con la física por medio de la fisicoquímica, la biología mediante la bioquímica, la astronomía a través de la astroquímica, la geología por vía de la geoquímica, entre otras. La mayoría de los procesos químicos se pueden estudiar directamente en el laboratorio, usando una serie de técnicas a menudo bien establecidas, tanto de manipulación de materiales como de comprensión de los procesos subyacentes. Una aproximación alternativa es la proporcionada por las técnicas de modelado molecular, que extraen conclusiones de modelos computacionales. La química moderna se desarrolló a partir de la alquimia, una práctica protocientífica de carácter esotérico, pero también experimental, que combinaba elementos de química, física, biología, metalurgia, farmacéutica, entre otras disciplinas. Esta fase termina con la revolución química, con el descubrimiento de los gases por Robert Boyle, la ley de conservación de la materia y la teoría de la combustión por oxígeno postuladas por el científico francés Antoine Lavoisier.​ La sistematización se hizo patente con la creación de la tabla periódica de los elementos y la introducción de la teoría atómica, cuando los investigadores desarrollaron una comprensión fundamental de los estados de la materia, los iones, los enlaces químicos y las reacciones químicas. Desde la primera mitad del siglo XIX, el desarrollo de la química lleva aparejado la aparición y expansión de una industria química de gran relevancia en la economía y la calidad de vida actuales. Las disciplinas de la química se agrupan según la clase de materia bajo estudio o el tipo de estudio realizado. Entre estas se encuentran la química inorgánica, que estudia la materia inorgánica; la química orgánica, que estudia la materia orgánica; la bioquímica, que estudia las sustancias existentes en organismos biológicos; la fisicoquímica que comprende los aspectos estructurales y energéticos de sistemas químicos a escalas macroscópica, molecular y atómica, y la química analítica, que analiza muestras de materia y trata de entender su composición y estructura mediante diversos estudios y reacciones. (es)
  • Is í an cheimic an disciplín eolaíoch a bhaineann le dúile agus comhdhúile comhdhéanta d’adamh, móilíní agus iain: a gcomhdhéanamh, a struchtúr, a n-airíonna, a n-iompar agus na hathruithe a dhéantar orthu le linn imoibrithe le eile. Faoi raon feidhme a ábhair, tá áit idirmheánach ag an gceimic idir an fhisic agus an bhitheolaíocht. Uaireanta tugtar uirthi toisc go leagann sí síos an bhunchloch chun na ndisciplíní eolaíochta agus feidhmiúla a thuiscint ar leibhéal bunúsach. Mar shampla, míníonn an cheimic gnéithe de cheimic na bplandaí (luibheolaíocht), an chaoi a gcruthaítear carraigeacha igneacha (geolaíocht), an chaoi a ndéantar ózón atmaisféarach agus an chaoi a ndíghrádaíter truailleáin chomhshaoil (éiceolaíocht), airíonna na hithreach ar an ngealach (cosmaicheimic), conas a oibríonn cógais (cógaseolaíocht), agus conas fianaise Aigéad dí-ocsairibeanúicléasach (ADN) a bhailiú ag láthair choire (eolaíocht fhóiréinseach). Pléann an cheimic ábhair mar an chaoi a n-idirghníomhaíonn adamh agus móilíní trí nasc ceimiceach chun comhdhúile ceimiceacha nua a ghiniúint. Tá dhá chineál nasc ceimiceach ann: 1. naisc cheimiceacha phríomhúla .i. naisc chomhfhiúsacha, ina roinneann adamh leictreon amháin nó níos mó; , ina ndeonaíonn adamh leictreon amháin nó níos mó d’adamh eile chun ian (caitiain agus ainiain) a tháirgeadh; naisc mhiotalacha agus 2. naisc cheimiceacha tánaisteacha .i. naisc hidrigine; naisc d'fhórsa Van der Waals, idirghníomhaíocht ian-ian, idirghníomhaíocht ian-déphol srl. (ga)
  • Kimia adalah cabang dari ilmu fisik yang mempelajari tentang susunan, struktur, sifat, dan perubahan materi. Ilmu kimia meliputi topik-topik seperti sifat-sifat atom, cara atom membentuk ikatan kimia untuk menghasilkan senyawa kimia, interaksi zat-zat melalui gaya antarmolekul yang menghasilkan sifat-sifat umum dari materi, dan interaksi antar zat melalui reaksi kimia untuk membentuk zat-zat yang berbeda. Kimia kadang-kadang disebut sebagai ilmu pengetahuan pusat karena menjembatani ilmu-ilmu pengetahuan alam, termasuk fisika, geologi, dan biologi. Para ahli berbeda pendapat mengenai . Sejarah kimia dapat ditelusuri kembali sampai pada alkimia, yang sudah dipraktikkan selama beberapa milenia di berbagai belahan dunia. (in)
  • La chimica (da kemà, il libro dei segreti dell'arte egizia, da cui l'arabo "al-kimiaa" "الكيمياء") è la scienza fondamentale che studia le proprietà e il comportamento della materia. È la scienza naturale che copre gli elementi che compongono la materia ai composti costituiti da atomi, molecole e ioni: la loro composizione, struttura, proprietà, comportamento e i cambiamenti che subiscono durante una reazione con altre sostanze. A volte è chiamata "la scienza centrale" (in inglese "central science") perché connette le altre scienze naturali, come l'astronomia, la fisica, la biologia e la geologia, e fornisce una base per comprendere sia le discipline scientifiche di base che quelle applicate a un livello fondamentale. Ad esempio, la chimica spiega gli aspetti della crescita delle piante (botanica), la formazione di rocce ignee (geologia), come si forma l'ozono atmosferico e come si degradano gli inquinanti ambientali (ecologia), le proprietà del suolo sulla luna (cosmochimica), come funzionano i farmaci (farmacologia) e come raccogliere prove del DNA sulla scena del crimine (scienza forense). La chimica affronta argomenti come il modo in cui gli atomi e le molecole interagiscono tramite legami chimici per formare nuovi composti chimici. Esistono due tipi di legami chimici: * Primari: legami covalenti, in cui gli atomi condividono uno o più elettroni; legami ionici, in cui un atomo dona uno o più elettroni a un altro atomo per produrre ioni (cationi e anioni); e legami metallici. * Secondari: legami a idrogeno; legami con le forze di van der Waals; interazioni ione-ione; e interazioni ione-dipolo. (it)
  • 화학(化學, 영어: chemistry)은 물질의 성질, 조성, 구조, 변화 및 그에 수반하는 에너지의 변화를 연구하는 자연과학(自然科學)의 한 분야이다. 물리학(物理學)도 역시 물질을 다루는 학문이지만, 물리학이 원소(元素)와 화합물(化合物)을 모두 포함한 물체의 운동과 에너지, 열적·전기적·광학적·기계적 속성을 다루고 이러한 현상으로부터 통일된 이론을 구축하려는 것과는 달리 화학에서는 물질 자체를 연구 대상으로 한다. 화학은 이미 존재하는 물질을 이용하여 특정한 목적에 맞는 새로운 물질을 합성하는 길을 제공하며, 이는 농작물(農作物)의 증산, 질병의 치료 및 예방, 에너지 효율 증대, 환경오염(環境汚染) 감소 등 여러 가지 이점을 제공한다. (ko)
  • Scheikunde of chemie is de natuurwetenschap die zich richt op de studie van samenstelling en opbouw van stoffen, de chemische veranderingen die plaatsvinden onder bepaalde omstandigheden, en de wetmatigheden die daaruit te destilleren zijn. Scheikunde is sterk verwant met de biologie en de natuurkunde. De tak van wetenschap die beide verbindt zijn respectievelijk de biochemie en de fysische chemie. Ook met andere natuurwetenschappen zijn aan het grensvlak nieuwe disciplines ontstaan zoals de geochemie en de computationele chemie.De term scheikunde is bedacht door de wetenschapper Simon Stevin. (nl)
  • Chemia (arab. كيمياء kīmijāʾ, الخيمياء al-chīmijāʾ prawdopodobnie od stgr. χημ(ε)ία chēm(e)ía, χυμεία chymeía „rozpuszczanie, stapianie”) – nauka przyrodnicza badająca naturę i właściwości substancji, a zwłaszcza przemiany zachodzące pomiędzy nimi. Współcześnie wiadomo, że przemiany substancji wynikają z praw, według których atomy łączą się poprzez wiązania chemiczne w mniej lub bardziej trwałe związki chemiczne, a także praw, według których wiązania tworzą się i ulegają rozrywaniu, prowadząc do przemian jednych substancji chemicznych w inne, co jest nazywane reakcjami chemicznymi. Chemia zajmuje się także rozmaitymi właściwościami substancji wynikającymi bezpośrednio z ich budowy atomowej. Naturę i właściwości substancji bada również fizyka. Chemia i fizyka nawzajem się przenikają i często trudno jest precyzyjnie ustalić, gdzie kończy się jedna dziedzina, a zaczyna druga. Chemia, podobnie jak fizyka, jest centralną nauką przyrodniczą. Obie te nauki stanowią podstawę wszystkich pozostałych nauk przyrodniczych – biologii, geografii, metalurgii i wielu innych. (pl)
  • 化学(かがく、英語: chemistry ケミストリー、羅語:chemia ケーミア)とは、さまざまな物質の構造・性質および物質相互の反応を研究する、自然科学の一部門である。物質が、何から、どのような構造で出来ているか、どんな特徴や性質を持っているか、そして相互作用や反応によってどのように、何に変化するか、を研究するとも言い換えられる。 日本語では同音異義の「科学」(英: science)との混同をさけるため、化学を湯桶読みして「ばけがく」とよぶこともある。 (ja)
  • Хи́мия (от араб. کيمياء‎, произошедшего, предположительно, от египетского слова Кемет (транслит. егип. Kmt) (чёрный), откуда возникло также название Египта, чернозёма и свинца — Та-Кемет — «чёрная земля» (егип. tA-kmt); другие возможные варианты: др.-греч. χυμος — „сок“, „эссенция“, „влага“, „вкус“, др.-греч. χυμα — „сплав (металлов)“, „литьё“, „поток“, др.-греч. χυμευσις — „смешивание“) — одна из важнейших и обширных областей естествознания, наука, изучающая вещества, также их состав и строение, их свойства, зависящие от состава и строения, их превращения, ведущие к изменению состава — химические реакции, а также законы и закономерности, которым эти превращения подчиняются. Поскольку все вещества состоят из атомов, которые благодаря химическим связям способны формировать молекулы, то химия занимается, прежде всего, рассмотрением перечисленных выше задач на атомно-молекулярном уровне, то есть на уровне химических элементов и их соединений. Химия имеет немало связей с физикой и биологией, по сути граница между ними условна, а пограничные области изучаются квантовой химией, химической физикой, физической химией, геохимией, биохимией и другими науками. Является экспериментальной наукой. (ru)
  • Química é a ciência que estuda a composição, estrutura, propriedades da matéria, as mudanças sofridas por ela durante as reações químicas e a sua relação com a energia. É considerada uma ciência exata e é chamada muitas vezes de ciência central porque é a ponte entre outras ciências naturais como a física, matemática e a biologia. A química possui papel fundamental no desenvolvimento tecnológico, pois a utilização dos conceitos e técnicas dessa ciência permite a obtenção de novas substâncias, além de preocupar-se com a prevenção de danos e exploração sustentável do meio ambiente. As áreas da química são agrupadas em quatro grandes divisões, a saber: química inorgânica (estuda a matéria inorgânica), química orgânica (estuda os compostos de carbono), físico-química (compreende os aspectos energéticos e cinéticos dos sistemas químicos e suas transformações em escalas macroscópicas, e atômico-molecular), e química analítica (analisa materiais e ajuda a compreender a sua composição e quantidade de sistemas químicos). Áreas interdisciplinares e complementares incluem bioquímica, ensino de química, e química ambiental. No Brasil são considerados profissionais relacionados a ciências químicas, com registro nos Conselhos Federais e Regionais de Química: engenheiros químicos, bacharéis e licenciados em química, bacharéis em química industrial ou química tecnológica, bacharéis em bioquímica. (pt)
  • Хі́мія або хе́мія — одна з наук про природу, яка вивчає молекулярно-атомні перетворення речовин, тобто, при яких молекули одних речовин руйнуються, а на їхньому місці утворюються молекули інших речовин з новими властивостями. Завданням хімії є дослідження властивостей елементів і хімічних сполук, вивчення залежності властивостей речовин від їхнього складу й будови, вивчення умов перетворення одних речовин в інші, поширення хімічних речовин у природі, технологій їхнього одержання, механізмів взаємодії хімічних сполук, а також практичне використання хімічних реакцій. (uk)
  • Kemi (arabiska: كيمياء latin: chem (kēme), ordets etymologi är dock omtvistad) är en naturvetenskap som studerar materia, och dess sammansättning, uppträdande, struktur och egenskaper, såväl som de ändringar den genomgår vid kemiska reaktioner. Kemin undersöker olika typer av atomer, joner, molekyler, kristaller och andra tillstånd av materia, antingen för sig eller i kombination, vilka involverar begreppen energi och entropi i relation till spontaniteten hos kemiska processer. Traditionellt delas kemins grenar in efter vilken typ av materia de behandlar. Dessa områden inkluderar: * Oorganisk kemi (utforskandet av oorganisk materia). * Organisk kemi (utforskandet av organisk (kolbaserad) materia). * Biokemi (utforskandet av kemiska substanser hos organismer). * Fysikalisk kemi (utforskandet av kemiska processer med användning av fysikaliska modeller och sammanhang). * Analytisk kemi (analys av prover för att få förståelse för deras kemiska sammansättning och kemiska struktur). * Kärnkemi (där atomkärnan är i fokus och man studerar radioaktiv påverkan på kemiska reaktioner, olika isotopers kemiska egenskaper, såväl som omvandling av grundämnen genom fusion, fission eller naturligt sönderfall). * Teoretisk kemi (är ett samlingsnamn för flera teoretiska varianter av kemi som kan tillämpas inom de mer praktiska varianterna av kemi, t.ex. kvantkemi som kan tillämpas inom nästan alla fält av kemi). På senare år har ett flertal specialiserade discipliner vuxit fram. Exempel på sådana är neurokemi (utforskandet av nervsystemets kemi), miljökemi (studiet av kemiska processer i naturen) och materialkemi (studiet av olika material). Kemi utövades till en början som alkemi, en protovetenskap ur vilken kemi sedan växte fram. (sv)
  • 化學是一門研究物質的性質、組成、結構、以及变化规律的物理的子學科。化學研究的對象涉及物質之間的相互關係,或物質和能量之間的關聯。傳統的化學常常都是關於兩種或以上的物質之間的接觸和其後的變化,即化學反應,又或者是一種物質變成另一種物質的過程。這些變化有時會需要使用電磁波,當中電磁波負責激發化學作用。不過有時化學並不一定要關於物質之間的反應。光譜學研究物質與光之間的關係,而這些關係並不涉及化學反應。准确的说,化学的研究范围是包括分子、电子、离子、原子、原子团在内的核-电子体系。 「化學」一詞,若單從字面解釋就是「變化的學問」之意。化学主要研究的是化学物质互相作用的科学。化學如同更廣義的物理皆為自然科學之基礎科學。很多人稱化學為「中心科學」,因為化學為部分科學學門的核心,連接物理概念及其他科學,如材料科學、纳米技术、生物化學等。研究化學的學者稱為化學家。在化學家的概念中一切物質都是由原子或比原子更細小的物質組成,如電子、中子和質子。但化学反应都是以原子或原子团为最小结构进行的。若干原子通过某种方式结合起来可构成更复杂的结构,例如分子、離子或者晶體。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 5180 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 78796 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124216649 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:data
  • 100 (xsd:integer)
  • Examples of pure chemical substances. From left to right: the elements tin and sulfur , diamond , sucrose , and sodium chloride and sodium bicarbonate , which are both ionic compounds. (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:isPartOf
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • 화학(化學, 영어: chemistry)은 물질의 성질, 조성, 구조, 변화 및 그에 수반하는 에너지의 변화를 연구하는 자연과학(自然科學)의 한 분야이다. 물리학(物理學)도 역시 물질을 다루는 학문이지만, 물리학이 원소(元素)와 화합물(化合物)을 모두 포함한 물체의 운동과 에너지, 열적·전기적·광학적·기계적 속성을 다루고 이러한 현상으로부터 통일된 이론을 구축하려는 것과는 달리 화학에서는 물질 자체를 연구 대상으로 한다. 화학은 이미 존재하는 물질을 이용하여 특정한 목적에 맞는 새로운 물질을 합성하는 길을 제공하며, 이는 농작물(農作物)의 증산, 질병의 치료 및 예방, 에너지 효율 증대, 환경오염(環境汚染) 감소 등 여러 가지 이점을 제공한다. (ko)
  • Scheikunde of chemie is de natuurwetenschap die zich richt op de studie van samenstelling en opbouw van stoffen, de chemische veranderingen die plaatsvinden onder bepaalde omstandigheden, en de wetmatigheden die daaruit te destilleren zijn. Scheikunde is sterk verwant met de biologie en de natuurkunde. De tak van wetenschap die beide verbindt zijn respectievelijk de biochemie en de fysische chemie. Ook met andere natuurwetenschappen zijn aan het grensvlak nieuwe disciplines ontstaan zoals de geochemie en de computationele chemie.De term scheikunde is bedacht door de wetenschapper Simon Stevin. (nl)
  • 化学(かがく、英語: chemistry ケミストリー、羅語:chemia ケーミア)とは、さまざまな物質の構造・性質および物質相互の反応を研究する、自然科学の一部門である。物質が、何から、どのような構造で出来ているか、どんな特徴や性質を持っているか、そして相互作用や反応によってどのように、何に変化するか、を研究するとも言い換えられる。 日本語では同音異義の「科学」(英: science)との混同をさけるため、化学を湯桶読みして「ばけがく」とよぶこともある。 (ja)
  • Хі́мія або хе́мія — одна з наук про природу, яка вивчає молекулярно-атомні перетворення речовин, тобто, при яких молекули одних речовин руйнуються, а на їхньому місці утворюються молекули інших речовин з новими властивостями. Завданням хімії є дослідження властивостей елементів і хімічних сполук, вивчення залежності властивостей речовин від їхнього складу й будови, вивчення умов перетворення одних речовин в інші, поширення хімічних речовин у природі, технологій їхнього одержання, механізмів взаємодії хімічних сполук, а також практичне використання хімічних реакцій. (uk)
  • 化學是一門研究物質的性質、組成、結構、以及变化规律的物理的子學科。化學研究的對象涉及物質之間的相互關係,或物質和能量之間的關聯。傳統的化學常常都是關於兩種或以上的物質之間的接觸和其後的變化,即化學反應,又或者是一種物質變成另一種物質的過程。這些變化有時會需要使用電磁波,當中電磁波負責激發化學作用。不過有時化學並不一定要關於物質之間的反應。光譜學研究物質與光之間的關係,而這些關係並不涉及化學反應。准确的说,化学的研究范围是包括分子、电子、离子、原子、原子团在内的核-电子体系。 「化學」一詞,若單從字面解釋就是「變化的學問」之意。化学主要研究的是化学物质互相作用的科学。化學如同更廣義的物理皆為自然科學之基礎科學。很多人稱化學為「中心科學」,因為化學為部分科學學門的核心,連接物理概念及其他科學,如材料科學、纳米技术、生物化學等。研究化學的學者稱為化學家。在化學家的概念中一切物質都是由原子或比原子更細小的物質組成,如電子、中子和質子。但化学反应都是以原子或原子团为最小结构进行的。若干原子通过某种方式结合起来可构成更复杂的结构,例如分子、離子或者晶體。 (zh)
  • عِلْمُ الكِيِمْيَاءِ هو العلم الذي يدرس المادة والتغيُّرات التي تطرأ عليها، تحديدًا بدراسة خواصها، بنيتها، تركيبها، سلوكها، تفاعلاتها وما تحدثه من خلالها. ويدرس علم الكيمياء الذرات والروابط التي تحدث بينها مكونةً الجزيئات، وكيف تترابط هذه الجزيئات فيما بعدها لتُكوّن المادة. ويدرس أيضًا التفاعلات التي تحدث بينها. وللكيمياء أهمية كبيرة في حياتنا، وتدخل في مجالات كثيرة وتلعب دورًا مهمًا في الصناعات بمختلف أنواعها، كالصِّناعات الغذائية، صناعة المواد التنظيفية، الدهانات، الأصبغة، صناعة الأدوية والعقاقير، النسيج والملابس والأسلحة وغيرها. ولها تطبيقات أخرى في الطب والعلوم الأخرى. ويطلق على الكيمياء تسمية «العِلْمُ المَرْكَزِي»، وذلك لدورهِ الجوهري في ربط العلوم الطبيعية ببعضها. (ar)
  • La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques. L'etimologia de la paraula química prové del baix llatí chimia (afèresi d’alchimia) de l'àrab كيمياء (kīmiyã´, «pedra filosofal»), i aquest, probablement del grec χημεία (khymeía, «fusió o barreja de líquids»). La ubiqüitat de la química en les ciències naturals fa que sigui considerada com una de les ciències bàsiques. La química és d'importància en molts camps del coneixement, com la ciència de materials, la biologia, la farmàcia, la medicina, la geologia, l'enginyeria i l'astronomia, entre altres. (ca)
  • Chemie (řecky χημεία; archaicky též lučba) je vědecké zkoumání vlastností a chování hmoty. Je to přírodní věda, která zahrnuje prvky, z nichž se hmota skládá, až po sloučeniny složené z atomů, molekul a iontů: jejich složení, strukturu, vlastnosti, chování a změny, kterými procházejí při reakci s jinými látkami. (cs)
  • Η Χημεία [το σύμβολο σχετίζεται με τη διάσπαση του πυρήνα ενός ατόμου ή χημικού στοιχείου] είναι θεμελιώδης, κεντρική επιστήμη, από τις Φυσικές επιστήμες, η οποία ερευνά και μελετά τα χημικά στοιχεία και τις χημικές ενώσεις που αποτελούνται από άτομα, μόρια και ιόντα, καθώς και τη σύνθεση, τη δομή, τις ιδιότητες, και τη συμπεριφορά τους, αλλά και τις αλλαγές που υφίστανται κατά τη διάρκεια χημικών αντιδράσεων με άλλες ουσίες. (el)
  • Kemio aŭ ĥemio estas la scienco, kiu studas: 1. * la konsiston kaj la strukturon de la materio, 2. * la ecojn de la materio, 3. * la ŝanĝiĝojn, kiuj okazas al la materio kaj la kondiĉojn necesajn por estigi aŭ eviti tiajn ŝanĝiĝojn. Ĉia materio apartenas al unu el la du ĉefaj kategorioj: aŭ pura substanco aŭ miksaĵo. Gravas rimarki, ke ekzistas signifa diferenco inter la terminoj "substanco" kaj "pura substanco". Substanco estas ĝenerala termino por iu ajn speco de materio. (eo)
  • Chemistry is the scientific study of the properties and behavior of matter. It is a natural science that covers the elements that make up matter to the compounds made of atoms, molecules and ions: their composition, structure, properties, behavior and the changes they undergo during a reaction with other substances. Chemistry also addresses the nature of chemical bonds in chemical compounds. (en)
  • Chemie (bundesdeutsches Hochdeutsch: [çeˈmiː]; süddeutsch, Schweizerdeutsch, österreichisches Hochdeutsch: [keˈmiː]) ist diejenige Naturwissenschaft, die sich mit dem Aufbau, den Eigenschaften und der Umwandlung von chemischen Stoffen beschäftigt. Ein Stoff besteht aus Atomen, Molekülen oder beidem. Er kann außerdem Ionen enthalten. Die chemischen Reaktionen sind Vorgänge in den Elektronenhüllen der Atome, Moleküle und Ionen. (de)
  • Kimika (egiptoerako kēme («lurra») hitzetik eratorria) zientzia bat da, eta materiaren konposizio, egitura eta propietateak aztertzen ditu, baita haren prozesu kimikoetan izandako eraldaketak ere. Gaur egungo kimika alkimiaren eboluzioaren ondoriotzat jotzen da. (eu)
  • La química es la ciencia natural que estudia la composición, estructura y propiedades de la materia ya sea en forma de elementos, especies, compuestos, mezclas u otras sustancias, así como los cambios que estas experimentan durante las reacciones y su relación con la energía química.​ Linus Pauling la definió como la ciencia que estudia las sustancias, su estructura (tipos y formas de acomodo de los átomos), sus propiedades y las reacciones que las transforman en otras sustancias en referencia con el tiempo.​ La química, a través de una de sus ramas conocida como química supramolecular, se ocupa principalmente de las agrupaciones supratómicas, como son los gases, las moléculas, los cristales y los metales, estudiando su composición, propiedades estadísticas, transformaciones y reacciones, (es)
  • Is í an cheimic an disciplín eolaíoch a bhaineann le dúile agus comhdhúile comhdhéanta d’adamh, móilíní agus iain: a gcomhdhéanamh, a struchtúr, a n-airíonna, a n-iompar agus na hathruithe a dhéantar orthu le linn imoibrithe le eile. (ga)
  • Kimia adalah cabang dari ilmu fisik yang mempelajari tentang susunan, struktur, sifat, dan perubahan materi. Ilmu kimia meliputi topik-topik seperti sifat-sifat atom, cara atom membentuk ikatan kimia untuk menghasilkan senyawa kimia, interaksi zat-zat melalui gaya antarmolekul yang menghasilkan sifat-sifat umum dari materi, dan interaksi antar zat melalui reaksi kimia untuk membentuk zat-zat yang berbeda. Kimia kadang-kadang disebut sebagai ilmu pengetahuan pusat karena menjembatani ilmu-ilmu pengetahuan alam, termasuk fisika, geologi, dan biologi. (in)
  • La chimie est une science de la nature qui étudie la matière et ses transformations, et plus précisément : 1. * les éléments chimiques à l'état libre, atomes ou ions atomiques. Elle étudie également leurs associations par liaisons chimiques qui engendrent notamment des composés moléculaires stables ou des intermédiaires plus ou moins instables. Ces entités de matière peuvent être caractérisées par une identité reliée à des caractéristiques quantiques et des propriétés précises ; 2. * les processus qui changent ou modifient l'identité de ces particules ou molécules de matière, dénommés réaction chimique, transformation, interaction, etc. ; 3. * les mécanismes réactionnels intervenant dans les processus chimiques ou les équilibres physiques entre deux formes, qui permettent d'interprét (fr)
  • La chimica (da kemà, il libro dei segreti dell'arte egizia, da cui l'arabo "al-kimiaa" "الكيمياء") è la scienza fondamentale che studia le proprietà e il comportamento della materia. È la scienza naturale che copre gli elementi che compongono la materia ai composti costituiti da atomi, molecole e ioni: la loro composizione, struttura, proprietà, comportamento e i cambiamenti che subiscono durante una reazione con altre sostanze. (it)
  • Química é a ciência que estuda a composição, estrutura, propriedades da matéria, as mudanças sofridas por ela durante as reações químicas e a sua relação com a energia. É considerada uma ciência exata e é chamada muitas vezes de ciência central porque é a ponte entre outras ciências naturais como a física, matemática e a biologia. A química possui papel fundamental no desenvolvimento tecnológico, pois a utilização dos conceitos e técnicas dessa ciência permite a obtenção de novas substâncias, além de preocupar-se com a prevenção de danos e exploração sustentável do meio ambiente. (pt)
  • Chemia (arab. كيمياء kīmijāʾ, الخيمياء al-chīmijāʾ prawdopodobnie od stgr. χημ(ε)ία chēm(e)ía, χυμεία chymeía „rozpuszczanie, stapianie”) – nauka przyrodnicza badająca naturę i właściwości substancji, a zwłaszcza przemiany zachodzące pomiędzy nimi. Współcześnie wiadomo, że przemiany substancji wynikają z praw, według których atomy łączą się poprzez wiązania chemiczne w mniej lub bardziej trwałe związki chemiczne, a także praw, według których wiązania tworzą się i ulegają rozrywaniu, prowadząc do przemian jednych substancji chemicznych w inne, co jest nazywane reakcjami chemicznymi. Chemia zajmuje się także rozmaitymi właściwościami substancji wynikającymi bezpośrednio z ich budowy atomowej. (pl)
  • Kemi (arabiska: كيمياء latin: chem (kēme), ordets etymologi är dock omtvistad) är en naturvetenskap som studerar materia, och dess sammansättning, uppträdande, struktur och egenskaper, såväl som de ändringar den genomgår vid kemiska reaktioner. Kemin undersöker olika typer av atomer, joner, molekyler, kristaller och andra tillstånd av materia, antingen för sig eller i kombination, vilka involverar begreppen energi och entropi i relation till spontaniteten hos kemiska processer. Traditionellt delas kemins grenar in efter vilken typ av materia de behandlar. Dessa områden inkluderar: (sv)
  • Хи́мия (от араб. کيمياء‎, произошедшего, предположительно, от египетского слова Кемет (транслит. егип. Kmt) (чёрный), откуда возникло также название Египта, чернозёма и свинца — Та-Кемет — «чёрная земля» (егип. tA-kmt); другие возможные варианты: др.-греч. χυμος — „сок“, „эссенция“, „влага“, „вкус“, др.-греч. χυμα — „сплав (металлов)“, „литьё“, „поток“, др.-греч. χυμευσις — „смешивание“) — одна из важнейших и обширных областей естествознания, наука, изучающая вещества, также их состав и строение, их свойства, зависящие от состава и строения, их превращения, ведущие к изменению состава — химические реакции, а также законы и закономерности, которым эти превращения подчиняются. Поскольку все вещества состоят из атомов, которые благодаря химическим связям способны формировать молекулы, то хими (ru)
rdfs:label
  • Chemistry (en)
  • كيمياء (ar)
  • Química (ca)
  • Chemie (cs)
  • Chemie (de)
  • Χημεία (el)
  • Kemio (eo)
  • Kimika (eu)
  • Química (es)
  • Ceimic (ga)
  • Kimia (in)
  • Chimica (it)
  • Chimie (fr)
  • 화학 (ko)
  • 化学 (ja)
  • Scheikunde (nl)
  • Chemia (pl)
  • Química (pt)
  • Химия (ru)
  • Kemi (sv)
  • Хімія (uk)
  • 化學 (zh)
rdfs:seeAlso
owl:differentFrom
owl:sameAs
skos:closeMatch
skos:exactMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:academicDiscipline of
is dbo:almaMater of
is dbo:award of
is dbo:education of
is dbo:field of
is dbo:genre of
is dbo:industry of
is dbo:knownFor of
is dbo:literaryGenre of
is dbo:mainInterest of
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:notableIdea of
is dbo:occupation of
is dbo:profession of
is dbo:type of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:almaMater of
is dbp:c of
is dbp:category of
is dbp:dept of
is dbp:discipline of
is dbp:disciplines of
is dbp:distinctions of
is dbp:education of
is dbp:field of
is dbp:fields of
is dbp:focus of
is dbp:genre of
is dbp:industry of
is dbp:knownFor of
is dbp:mainInterests of
is dbp:nota of
is dbp:occupation of
is dbp:profession of
is dbp:projectType of
is dbp:researchField of
is dbp:scope of
is dbp:skillsTested of
is dbp:subject of
is dbp:topics of
is gold:hypernym of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License