| dbo:abstract
|
- Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del segle xix. Abans ja en època foral, al segle xv el Regne de València es dividia en quarters, l'antecedent històric de la comarca, però amb l'annexió del país a la Corona de Castella pels Decrets de Nova Planta en 1707 el territori passà a formar una unitat administrativa provincial. Posteriorment, amb l'Espanya constitucional es dividí entre les demarcacions provincials de València, Alacant i Castelló. En els anys 30 i a les primeries dels anys 60 del segle xx, però, comencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals. De les dels anys 30 destaquen les de Felip Mateu i Emili Beüt. De les dels anys 60 en destaquen especialment dues: la proposta de Vicent Maria Rosselló i la de Joan Soler i Riber, ambdues de 1964 i publicades a partir de la dècada de 1970. En 1987, la Generalitat Valenciana publicà una proposta oficial de Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de tres graus, on el primer grau coincideix en gran manera amb el concepte territorial de comarca. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, fins ara, s'ha limitat com a referència per la descentralització administrativa dels diferents serveis oferts per la Generalitat, com l'ensenyament, la sanitat, o l'agricultura. De fet, no hi ha una disposició legal necessària perquè aquestes DTH finalment tinguen la «incidència territorial» prevista, és a dir, òrgans polítics o administratius de nivell comarcal. No obstant això, si bé les competències compartides entre diversos municipis s'articulen mitjançant la mancomunitat, la Llei de Règimen Local valenciana estableix que el país «s'organitza en municipis, comarques i províncies». Per la seua banda, l'Estatut d'Autonomia també contempla l'aprovació d'una llei per les Corts per a establir una divisió comarcal, la qual té la consideració d'una «circumscripció administrativa de la Generalitat i Entitats Locals». (ca)
- Die spanische Valencianische Gemeinschaft umfasst drei Provinzen, die sich ihrerseits in insgesamt 34 Comarcas (valencian. comarques) gliedern. (de)
- The comarques of the Valencian Community, form an intermediate level of administrative subdivision between municipalities and provinces. They are used as a basis for the provision of local services by the Generalitat Valenciana, but do not have any representative or executive bodies of their own. In 1987, the Generalitat Valenciana published an official proposal for Homologated Territorial Demarcations, Demarcacions Territorials Homologades (DTH), of three degrees, where the first degree largely coincides with the territorial concept of comarca. Until now, the practice of these demarcations has been limited as a reference to the administrative decentralisation of the different services offered by the Generalitat, such as education, health, or agriculture. In fact, there is no legal provision for these DTHs to ultimately have the intended “territorial impact”, that is, comarca-level political or administrative bodies. Instead, the powers shared between several municipalities are being articulated through mancomunitats, or commonwealths. Article 65 of the 2006 Statute of Autonomy provides the first legislative foundation for the comarques. As of 2019, there are thirty-four comarques (including the city of Valencia), with a median population of 147,227.55 and a median area of 685.43 km². (en)
- Valentziar Herrialdeko eskualdeak XIX mendetik aurrera Valentziar Herrialdea banatzeko egin izan diren proposamenen ondorioak dira. Historia, hizkuntza, giza harreman eta merkatu irizpideen arabera osatu izan dira, Katalan Herri guztietan ematen denaren antzean. Valentziar Herrialdea, gaur egun, Valentziako Erkidegoa izena duen autonomia erkidego bezala eratzen da. (eu)
- Les comarques de la Communauté valencienne sont, depuis la fin du XIXe siècle, les zones géographiques structurant cette communauté autonome. À partir des années 1960, les propositions concrètes de divisions comarcales commencèrent à proliférer, dont une majorité reposait sur les frontières provinciales établies en 1851 et ne tenait pas compte du critère linguistique (zones de catalanophones et castillanophones). Parmi celles-ci, deux propositions sont particulièrement remarquables : celle de et celle de Joan Soler, formulées en 1964 et 1974 respectivement. Cette dernière a la particularité de tenir compte des critères linguistiques tout en ignorant les limites provinciales, par l'établissement de quatre régions valenciennes « naturelles » : septentrionale, intérieure, centrale et méridionale. (fr)
- De comarca's van Valencia vormen een bestuurlijke laag tussen de gemeenten en de provincie. Hun indeling dient voor de toedeling van lokale voorzieningen, zoals onderwijs en gezondheidszorg, door het provinciaal bestuur (de Generalitat Valenciana), maar de comarca's zelf hebben geen afzonderlijke organisatie of vertegenwoordiger. Sinds 2007 kent de provincie Valencia 34 comarca's, waaronder de hoofdstad Valencia. De onderverdeling van de provincie in comarca's bestaat in formele zin sinds 1987 met de goedkeuring door de Generalitat van het Decreto del Gobierno Valenciano, nummer 170 van 28 oktober 1985, inhoudende de Demarcaciones Territoriales Homologadas (DTH). (nl)
- A estruturação comarcal da Comunidade Valenciana (Espanha) está contemplada em seu Estatuto de Autonomia mas, apesar de que se fizeram numerosas propostas a petição da Generalidade Valenciana, não se aprovou uma lei de comarcalização por parte dos governos autonômicos que se sucederam a partir de Joan Lerma, Presidente em 1987; pelo que oficialmente se seguem usando as denominações que fizeram as bacias hidrográficas, em 1938. Em 1987, como consequência do Decreto do Governo Valenciano núm. 170 de 28 de outubro de 1985, se publicou uma proposta oficial de Demarcações Territoriais Homologadas (DTH) de três graus, na que não se utiliza em nenhum momento a denominação de "comarca". Em dita proposta, as delimitações das DTH de primeiro grau coincidem em grande parte com o que se conhecem como comarcas, enquanto as DTH de segundo grau são agrupamentos das mesmas, e as de terceiro grau são as províncias. A consequência prática dessas demarcações, por enquanto, se limitou como referência para a descentralização administrativa dos diferentes serviços prestados pela Generalidade, como a educação, a previdência, ou a agricultura. Não obstante, ainda que o mesmo decreto contempla uma eventual "incidência territorial" destas DTH, isto é, que tenham órgãos políticos ou administrativos de nível comarcal desde onde os municípios compartilham suas concorrências, como por exemplo em Catalunha com os Consells Comarcals (Conselhos Comarcaies), ainda não se aprovou uma disposição legal para isso. Pelo contrário, as concorrências compartilhadas entre diversos municípios atualmente estão a articular-se mediante outra figura administrativa, a mancomunidade, podendo-se superar as delimitações comarcaies atuais ainda que não as provinciais. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Die spanische Valencianische Gemeinschaft umfasst drei Provinzen, die sich ihrerseits in insgesamt 34 Comarcas (valencian. comarques) gliedern. (de)
- Valentziar Herrialdeko eskualdeak XIX mendetik aurrera Valentziar Herrialdea banatzeko egin izan diren proposamenen ondorioak dira. Historia, hizkuntza, giza harreman eta merkatu irizpideen arabera osatu izan dira, Katalan Herri guztietan ematen denaren antzean. Valentziar Herrialdea, gaur egun, Valentziako Erkidegoa izena duen autonomia erkidego bezala eratzen da. (eu)
- Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del segle xix. Abans ja en època foral, al segle xv el Regne de València es dividia en quarters, l'antecedent històric de la comarca, però amb l'annexió del país a la Corona de Castella pels Decrets de Nova Planta en 1707 el territori passà a formar una unitat administrativa provincial. Posteriorment, amb l'Espanya constitucional es dividí entre les demarcacions provincials de València, Alacant i Castelló. (ca)
- The comarques of the Valencian Community, form an intermediate level of administrative subdivision between municipalities and provinces. They are used as a basis for the provision of local services by the Generalitat Valenciana, but do not have any representative or executive bodies of their own. Article 65 of the 2006 Statute of Autonomy provides the first legislative foundation for the comarques. As of 2019, there are thirty-four comarques (including the city of Valencia), with a median population of 147,227.55 and a median area of 685.43 km². (en)
- Les comarques de la Communauté valencienne sont, depuis la fin du XIXe siècle, les zones géographiques structurant cette communauté autonome. À partir des années 1960, les propositions concrètes de divisions comarcales commencèrent à proliférer, dont une majorité reposait sur les frontières provinciales établies en 1851 et ne tenait pas compte du critère linguistique (zones de catalanophones et castillanophones). Parmi celles-ci, deux propositions sont particulièrement remarquables : celle de et celle de Joan Soler, formulées en 1964 et 1974 respectivement. Cette dernière a la particularité de tenir compte des critères linguistiques tout en ignorant les limites provinciales, par l'établissement de quatre régions valenciennes « naturelles » : septentrionale, intérieure, centrale et méridio (fr)
- De comarca's van Valencia vormen een bestuurlijke laag tussen de gemeenten en de provincie. Hun indeling dient voor de toedeling van lokale voorzieningen, zoals onderwijs en gezondheidszorg, door het provinciaal bestuur (de Generalitat Valenciana), maar de comarca's zelf hebben geen afzonderlijke organisatie of vertegenwoordiger. Sinds 2007 kent de provincie Valencia 34 comarca's, waaronder de hoofdstad Valencia. (nl)
- A estruturação comarcal da Comunidade Valenciana (Espanha) está contemplada em seu Estatuto de Autonomia mas, apesar de que se fizeram numerosas propostas a petição da Generalidade Valenciana, não se aprovou uma lei de comarcalização por parte dos governos autonômicos que se sucederam a partir de Joan Lerma, Presidente em 1987; pelo que oficialmente se seguem usando as denominações que fizeram as bacias hidrográficas, em 1938. (pt)
|
