| dbo:abstract
|
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Worms, 8 de febrer de 1744 – 10 de febrer de 1817) va ser arquebisbe i Elector de Magúncia, Arxicanceller del Sacre Imperi Romanogermànic, Príncep de Regensburg, prevalgut de la Confederació del Rin i Gran Duc de Frankfurt. Era fill de Franz Heinrich von Dalberg, administrador de Worms i un dels principals consellers de l'Elector de Magúncia. Karl va estudiar dret canònic i va entrar a l'Església Catòlica, on es va valer de les relacions del seu pare per créixer. En 1772 va ser nomenat governador d'Erfurt, i gràcies a la seva reeixida administració, el 1787 va ser triat bisbe coadjutor de Magúncia i de Worms, i el 1788, de Constança, la qual cosa garantia la seva posició com a successor de l'arquebisbe de Magúncia. El 1802 va esdevenir el nou Arquebisbe Elector de Magúncia, la diòcesi més rica d'Alemanya, i en l' de l'Imperi. Com a estadista Dalberg es va distingir per la seva actitud patriòtica, tant en assumptes eclesiàstics, en els quals es va inclinar cap al Febronianisme, com en els seus esforços per millorar l'atrofiada burocràcia del Sacre Imperi mitjançant la creació d'un govern centralitzat a Alemanya. Fracassant en això, va creure veure en Napoleó Bonaparte al geni que seria capaç de salvar a Alemanya de la dissolució. En virtut del Tractat de Lunéville de 1801, que cedia tots els territoris del marge esquerre del Rin a França, Dalberg va haver de cedir Worms, Constança i Magúncia. No obstant això, va retenir Aschaffenburg i el 1803 va aconseguir Wetzlar i Regensburg així com el territori del Bisbat de Regensburg. Atès que Magúncia havia estat annexionada a França, l' va ser transferit a Regensburg, i els seus territoris orientals van passar a anomenar-se Principat de Regensburg. El 1806, Dalberg, juntament amb altres prínceps alemanys, es va unir a la Confederació del Rin després de la dissolució definitiva del Sacre Imperi. Va renunciar formalment al càrrec d'arxicanceller de l'Imperi en una carta a l'emperador Francesc II d'Alemanya i Napoleó el va nomenar prevalgut de la Confederació del Rin. La ciutat imperial de Frankfurt va ser afegida a la seva jurisdicció i després del Tractat de Schönbrunn va ser nomenat Gran Duc de Frankfurt; encara que va haver de cedir la ciutat de Regensburg al Regne de Baviera, els seus territoris es van incrementar tot sovint. En 1813 es va veure obligat a renunciar a tots els seus càrrecs excepte el d'arquebisbe de Regensburg a favor del fillastre de Napoleó, Eugène de Beauharnais, qui des de 1810 era l'hereu de . Va morir en 1817 sent arquebisbe de Regensburg. Encara que el servilisme de Dalberg envers Napoleó el va enemistar amb bona part dels alemanys, en l'actualitat és recordat com un home amable i treballador, patró de les lletres, sent amic de Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich von Schiller i Christoph Martin Wieland. (ca)
- Karl Theodor von Dalberg (8. leden 1744 – 10. leden 1817, celým jménem Karl Theodor Anton Maria von Dalberg) byl mohučský arcibiskup a kurfiřt, říšský arcikancléř, , řezenský a aschaffenburský kníže a jediný primas rýnského spolku. Karl Theodor se narodil ve městě u Wormsu. Poté, co Napoleon sekularizací zrušil arcibiskupství v Mohuči v roce 1803 Karl Theodor von Dalberg obdržel jako kompenzaci knížectví v Aschaffenburku, Řezně a hrabství Wetzlar. Aschaffenburské knížectví se stalo součástí Rýnského spolku v roce 1806 po rozpadu Svaté říše římské. V roce 1810 po dobytí Napoleonem bylo Řezenské knížectví připojeno k Bavorskému království. Dalberg opět jako kompenzaci získal Hanau a Fuldu a spojil své zbývající území Aschaffenburk, Frankfurt, Wetzlar s Hanau a Fuldou do nového frankfurtského velkovévodství. Z Aschaffenburského knížectví se stala část nového velkovévodství. 26. října 1813 po bitvě u Lipska abdikoval Dalberg na všechny své funkce a území kromě řezenského arcibiskupství, ve prospěch Evžena de Beauharnais (Napoleonův nevlastní syn), který byl jeho dědicem od roku 1810. Město Aschaffenburk zůstalo Dalbergovým sídlem, kraj byl ale připojen v roce 1814 v Bavorsku. Dalberg zemřel krátce poté v roce 1817 jako řezenský arcibiskup. (cs)
- كارل تيودور أنتمون ماريا فون دالبيرغ (بالألمانية: Karl Theodor von Dalberg) ( 8 فبراير 1744م - 10 فبراير 1817م ) كان رئيس أساقفة ماينز والأمير الناخب للإمبراطورية الرومانية وأمير ريغنسبورغ ,زعيم اتحاد الراين ودوق فرانكفورت الأكبر. (ar)
- Karl Theodor Anton Maria Reichsfreiherr von und zu Dalberg, Kämmerer von Worms, (* 8. Februar 1744 in Mannheim; † 10. Februar 1817 in Regensburg) war ein deutscher Kurfürst, Erzbischof und Bischof einiger Bistümer. Als Staatsmann war Dalberg nach einer kurzen Zeit als Kurfürst von Mainz ab 1803 regierender Fürst im Fürstentum Aschaffenburg und im Fürstentum Regensburg, wo er bis zu seinem Tod einen neuen Lebensmittelpunkt fand, Reformen durchführte und viele Spuren hinterließ. Zur Zeit des Rheinbundes von 1806 bis 1813 war Dalberg als Fürstprimas der vorsitzende Fürst der Rheinbundstaaten. Im Privatleben war Dalberg Schriftsteller, Popularphilosoph, Freund der Weimarer Dichter und Mitglied sowie Förderer zahlreicher wissenschaftlicher Akademien. (de)
- Karl Theodor Anton Maria von DALBERG (naskiĝinta en la 8-a de februaro 1744 en Herrnheim, mortinta en la 10-a de februaro 1817 en Regensburg) estis ĉefepiskopo de Majenco, princo-elektisto de la Sankta Romia Imperio, princo de Regensburg, unua princo de la Rejna Federacio kaj grandduko de Frankfurto kaj membro de la ordeno de la Iluminatoj. (eo)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (8 February 1744 – 10 February 1817) was Prince-Archbishop of Regensburg, Arch-Chancellor of the Holy Roman Empire, Bishop of Constance and Worms, prince-primate of the Confederation of the Rhine and Grand Duke of Frankfurt. (en)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (8 de febrero de 1744 - 10 de febrero de 1817) fue arzobispo y elector de Maguncia, archicanciller del Sacro Imperio Romano Germánico, Príncipe de Ratisbona, primado de la Confederación del Rin y Gran Duque de Fráncfort. (es)
- Charles-Théodore de Dalberg, né à Mannheim (Palatinat du Rhin) le 8 février 1744 et mort à Ratisbonne (Royaume de Bavière) le 10 février 1817, est prince primat de l'Église catholique romaine d'Allemagne. (fr)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (8 Februari 1744 – 10 Februari 1817) adalah Pangeran-, Kekaisaran Romawi Suci, Uskup dan , Konfederasi Rhein serta Adipati agung Frankfurt. Meskipun kepatuhan politiknya kepada Napoleon dibenci oleh generasi berikutnya di Jerman, sebagai seorang pria dan uskup ia dikenang sebagai tokoh yang ramah, teliti dan berhati besar. Dirinya seorang sarjana dan penulis, Dalberg adalah pelindung sastra dan sahabat Goethe, Schiller dan Wieland. (in)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Mannheim, 8 febbraio 1744 – Ratisbona, 10 febbraio 1817) fu principe-arcivescovo di Magonza, arcicancelliere del Sacro Romano Impero, e successivamente principe primate della Confederazione del Reno e granduca di Francoforte durante il dominio napoleonico in Germania. (it)
- カール・テオドール・アントン・マリア・フォン・ダールベルク（Karl Theodor Anton Maria von Dalberg, 1744年2月8日 - 1817年2月10日）は、マインツ大司教選帝侯（在位：1802年 - 1803年）、レーゲンスブルク大司教（在位：1803年 - 1817年）および神聖ローマ帝国宰相（在位：1802年 - 1806年）。後にはライン同盟（Fürstprimas）、フランクフルト大公（在位：1810年 - 1813年）。 (ja)
- Karl Theodor Anton Maria rijksbaron von Dalberg (Mannheim 8 februari 1744 – Regensburg 10 februari 1817) was aartsbisschop en keurvorst van Mainz, aartskanselier van het Heilige Roomse Rijk, primaat van Duitsland, vorst-primaat van de Rijnbond en groothertog van Frankfurt. Na een katholieke opvoeding studeerde hij canoniek recht te Göttingen en Heidelberg. Na zijn studie in 1761 te hebben afgesloten werd hij kanunnik in Würzburg en lid van het domkapittel in Mainz en Worms. In 1772 werd hij voor Mainz stadhouder in Erfurt, in 1780 rector van de en in 1787 titulair aartsbisschop van Tarsus. Hij was een voorstander van Duitse eenheid en steunde de vorstenbond van Frederik de Grote (1785). Hij was zeer geïnteresseerd in de ideeën van de Verlichting, onderhield contacten met de intellectuele bourgeoisie en was bevriend met een aantal van de bekendste schrijvers van zijn tijd. Zijn plannen voor hervorming van het Rijk werden echter tegengewerkt door keizer Jozef II. Opvallend was dat Dalberg, anders dan andere vorst-bisschoppen, zijn taak als priester even plichtsgetrouw uitoefende als zijn taken als regerend vorst. Dalberg werd onder Pruisische invloed in 1787 coadjutor van Mainz en Worms en in 1788 ook van Konstanz. Bij de Vrede van Lunéville in 1801 moest hij Worms en Konstanz afstaan maar ontving hiervoor in ruil Regensburg, Aschaffenburg en Wetzlar. In 1802 werd hij aartsbisschop en keurvorst van Mainz en aartskanselier van het Heilige Roomse Rijk. Dalberg was - door toedoen van Pruisen - de enige kerkelijke heerser die na de Reichsdeputationshauptschluss (1803) zijn macht behield. Hij had kerkelijke jurisdictie over Mainz, Keulen en Trier en was van zins een nationale Duitse kerk te stichten, maar werd door de paus in zijn macht beknot. Dalberg zag in Napoleon Bonaparte de enige man die een verenigd Duitsland zou kunnen bewerkstelligen. Na het einde van het Rijk in 1806 legde hij bij keizer Frans II zijn ambt van aartskanselier neer en werd door Napoleon tot vorst-primaat van de Rijnbond benoemd. Zijn dienstbaarheid aan Napoleon werd hem in Duitsland door velen kwalijk genomen. Hij had niet het excuus dat hij met de Franse keizer meewerkte teneinde zijn dynastieke belangen te verdedigen - die had hij als priester immers niet. Hij moest in 1810 Regensburg afstaan aan Beieren. Ter compensatie ontving hij echter de prinsdommen Fulda en Hanau en werd uit zijn territoria het groothertogdom Frankfurt geschapen.Dalberg regeerde vooruitstrevend en verleende, geheel in de zin van de verlichting, de grote Joodse bevolking van Frankfurt dezelfde burgerrechten als zijn andere onderdanen.In Frankfurt stichtte de nieuwe groothertog een eigen ridderorde; de Orde van Concordia.Na de Volkerenslag bij Leipzig deed hij troonsafstand ten gunste van Napoleons stiefzoon Eugène de Beauharnais (28 oktober 1813). Bij het Congres van Wenen na de val van Napoleon werd het groothertogdom opgeheven. Dalberg behield alleen het aartsbisdom Regensburg. (nl)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (ur. 8 lutego 1744 w Mannheim, zm. 10 lutego 1817 w Ratyzbonie) – arcybiskup Moguncji w latach 1802–1803, a następnie arcybiskup Ratyzbony w latach 1802–1817, tym samym elektor oraz arcykanclerz Świętego Cesarstwa Rzymskiego w latach 1802–1806. Książę Ratyzbony w latach 1803–1810. Książę prymas Związku Reńskiego oraz książę Frankfurtu w latach 1806–1813 (od 1810 wielki książę). (pl)
- Karl Theodor von Dalberg (em português: Carlos Teodoro von Dalberg), foi Príncipe de Ratisbona (estado do Sacro Império Romano-Germânico), Arcebispo-Eleitor de Mogúncia, Arqui-Chanceler do Sacro Império Romano-Germânico, Primaz da Confederação do Reno e, por fim, Grão Duque de Frankfurt (estado criado por Napoleão I e que lhe foi atribuído). Na sua época foi um conhecido escritor, filósofo e membro de diversas Academias Científicas.Como Bispo da Igreja Católica, liderou os bispados de Mogúncia, Constança, Worms e Ratisbona. Karl Dalberg foi Príncipe Eleitor (Kurfürst) de Mogúncia (Mainz) e Ratisbona (Regensburg) e foi também Arqui-Chanceler (Reichserzkanzler) do Sacro-Império. Napoleão I deu-lhe o novo Grão-Ducado de Frankfurt em compensação pela perda do seu antigo Principado de Ratisbona, perdido para o Reino da Baviera. (pt)
- Карл Теодор фон Дальберг (нем. Carl Theodor Anton Maria Reichsfreiherr von Dalberg; 8 февраля 1744, Мангейм — 10 февраля 1817, Регенсбург) — последний князь-епископ и государственный деятель Священной Римской империи. Представитель баронского рода Дальбергов. Первый и последний архиепископ Регенсбурга, единственный великий герцог Франкфурта. (ru)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg, född 8 februari 1744 i Mannheim, död 10 februari 1817 i Regensburg, var friherre, ärkekansler, katolsk ärkebiskop av . Han var bror till Wolfgang von Dalberg. (sv)
- 卡爾·西奧多·安東·瑪麗亞·馮·達爾伯格（德語：Karl Theodor Anton Maria von Dalberg，1744年2月8日－1817年2月10日）是雷根斯堡的采邑主教、神聖羅馬帝國的大主教和選侯、康斯坦茨和沃爾姆斯的主教、萊茵聯邦的采邑教長和法蘭克福大公。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- كارل تيودور أنتمون ماريا فون دالبيرغ (بالألمانية: Karl Theodor von Dalberg) ( 8 فبراير 1744م - 10 فبراير 1817م ) كان رئيس أساقفة ماينز والأمير الناخب للإمبراطورية الرومانية وأمير ريغنسبورغ ,زعيم اتحاد الراين ودوق فرانكفورت الأكبر. (ar)
- Karl Theodor Anton Maria Reichsfreiherr von und zu Dalberg, Kämmerer von Worms, (* 8. Februar 1744 in Mannheim; † 10. Februar 1817 in Regensburg) war ein deutscher Kurfürst, Erzbischof und Bischof einiger Bistümer. Als Staatsmann war Dalberg nach einer kurzen Zeit als Kurfürst von Mainz ab 1803 regierender Fürst im Fürstentum Aschaffenburg und im Fürstentum Regensburg, wo er bis zu seinem Tod einen neuen Lebensmittelpunkt fand, Reformen durchführte und viele Spuren hinterließ. Zur Zeit des Rheinbundes von 1806 bis 1813 war Dalberg als Fürstprimas der vorsitzende Fürst der Rheinbundstaaten. Im Privatleben war Dalberg Schriftsteller, Popularphilosoph, Freund der Weimarer Dichter und Mitglied sowie Förderer zahlreicher wissenschaftlicher Akademien. (de)
- Karl Theodor Anton Maria von DALBERG (naskiĝinta en la 8-a de februaro 1744 en Herrnheim, mortinta en la 10-a de februaro 1817 en Regensburg) estis ĉefepiskopo de Majenco, princo-elektisto de la Sankta Romia Imperio, princo de Regensburg, unua princo de la Rejna Federacio kaj grandduko de Frankfurto kaj membro de la ordeno de la Iluminatoj. (eo)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (8 February 1744 – 10 February 1817) was Prince-Archbishop of Regensburg, Arch-Chancellor of the Holy Roman Empire, Bishop of Constance and Worms, prince-primate of the Confederation of the Rhine and Grand Duke of Frankfurt. (en)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (8 de febrero de 1744 - 10 de febrero de 1817) fue arzobispo y elector de Maguncia, archicanciller del Sacro Imperio Romano Germánico, Príncipe de Ratisbona, primado de la Confederación del Rin y Gran Duque de Fráncfort. (es)
- Charles-Théodore de Dalberg, né à Mannheim (Palatinat du Rhin) le 8 février 1744 et mort à Ratisbonne (Royaume de Bavière) le 10 février 1817, est prince primat de l'Église catholique romaine d'Allemagne. (fr)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (8 Februari 1744 – 10 Februari 1817) adalah Pangeran-, Kekaisaran Romawi Suci, Uskup dan , Konfederasi Rhein serta Adipati agung Frankfurt. Meskipun kepatuhan politiknya kepada Napoleon dibenci oleh generasi berikutnya di Jerman, sebagai seorang pria dan uskup ia dikenang sebagai tokoh yang ramah, teliti dan berhati besar. Dirinya seorang sarjana dan penulis, Dalberg adalah pelindung sastra dan sahabat Goethe, Schiller dan Wieland. (in)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Mannheim, 8 febbraio 1744 – Ratisbona, 10 febbraio 1817) fu principe-arcivescovo di Magonza, arcicancelliere del Sacro Romano Impero, e successivamente principe primate della Confederazione del Reno e granduca di Francoforte durante il dominio napoleonico in Germania. (it)
- カール・テオドール・アントン・マリア・フォン・ダールベルク（Karl Theodor Anton Maria von Dalberg, 1744年2月8日 - 1817年2月10日）は、マインツ大司教選帝侯（在位：1802年 - 1803年）、レーゲンスブルク大司教（在位：1803年 - 1817年）および神聖ローマ帝国宰相（在位：1802年 - 1806年）。後にはライン同盟（Fürstprimas）、フランクフルト大公（在位：1810年 - 1813年）。 (ja)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (ur. 8 lutego 1744 w Mannheim, zm. 10 lutego 1817 w Ratyzbonie) – arcybiskup Moguncji w latach 1802–1803, a następnie arcybiskup Ratyzbony w latach 1802–1817, tym samym elektor oraz arcykanclerz Świętego Cesarstwa Rzymskiego w latach 1802–1806. Książę Ratyzbony w latach 1803–1810. Książę prymas Związku Reńskiego oraz książę Frankfurtu w latach 1806–1813 (od 1810 wielki książę). (pl)
- Карл Теодор фон Дальберг (нем. Carl Theodor Anton Maria Reichsfreiherr von Dalberg; 8 февраля 1744, Мангейм — 10 февраля 1817, Регенсбург) — последний князь-епископ и государственный деятель Священной Римской империи. Представитель баронского рода Дальбергов. Первый и последний архиепископ Регенсбурга, единственный великий герцог Франкфурта. (ru)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg, född 8 februari 1744 i Mannheim, död 10 februari 1817 i Regensburg, var friherre, ärkekansler, katolsk ärkebiskop av . Han var bror till Wolfgang von Dalberg. (sv)
- 卡爾·西奧多·安東·瑪麗亞·馮·達爾伯格（德語：Karl Theodor Anton Maria von Dalberg，1744年2月8日－1817年2月10日）是雷根斯堡的采邑主教、神聖羅馬帝國的大主教和選侯、康斯坦茨和沃爾姆斯的主教、萊茵聯邦的采邑教長和法蘭克福大公。 (zh)
- Karl Theodor Anton Maria von Dalberg (Worms, 8 de febrer de 1744 – 10 de febrer de 1817) va ser arquebisbe i Elector de Magúncia, Arxicanceller del Sacre Imperi Romanogermànic, Príncep de Regensburg, prevalgut de la Confederació del Rin i Gran Duc de Frankfurt. En 1813 es va veure obligat a renunciar a tots els seus càrrecs excepte el d'arquebisbe de Regensburg a favor del fillastre de Napoleó, Eugène de Beauharnais, qui des de 1810 era l'hereu de . (ca)
- Karl Theodor von Dalberg (8. leden 1744 – 10. leden 1817, celým jménem Karl Theodor Anton Maria von Dalberg) byl mohučský arcibiskup a kurfiřt, říšský arcikancléř, , řezenský a aschaffenburský kníže a jediný primas rýnského spolku. Karl Theodor se narodil ve městě u Wormsu. Poté, co Napoleon sekularizací zrušil arcibiskupství v Mohuči v roce 1803 Karl Theodor von Dalberg obdržel jako kompenzaci knížectví v Aschaffenburku, Řezně a hrabství Wetzlar. (cs)
- Karl Theodor Anton Maria rijksbaron von Dalberg (Mannheim 8 februari 1744 – Regensburg 10 februari 1817) was aartsbisschop en keurvorst van Mainz, aartskanselier van het Heilige Roomse Rijk, primaat van Duitsland, vorst-primaat van de Rijnbond en groothertog van Frankfurt. (nl)
- Karl Theodor von Dalberg (em português: Carlos Teodoro von Dalberg), foi Príncipe de Ratisbona (estado do Sacro Império Romano-Germânico), Arcebispo-Eleitor de Mogúncia, Arqui-Chanceler do Sacro Império Romano-Germânico, Primaz da Confederação do Reno e, por fim, Grão Duque de Frankfurt (estado criado por Napoleão I e que lhe foi atribuído). Na sua época foi um conhecido escritor, filósofo e membro de diversas Academias Científicas.Como Bispo da Igreja Católica, liderou os bispados de Mogúncia, Constança, Worms e Ratisbona. (pt)
|
