An Entity of Type: television show, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Breton mythology is the mythology or corpus of explanatory and heroic tales originating in Brittany. The Bretons are the descendants of insular Britons who settled in Brittany from at least the third century. While the Britons were already Christianised in this era, the migrant population maintained an ancient Celtic mythos, similar to those of Wales and Cornwall. Breton mythology has many gods and mythical creatures specifically associated with nature cults. In this tradition of gods and creatures rooted in nature, there exist traces of certain Breton Catholic saints.

Property Value
dbo:abstract
  • La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya. Els pobles cèltics d'Armòrica probablement coneixien amb la seva mitologia celta diverses deïtats i criatures específiques associades als cultes de la natura, que trobem alguns vestigis en alguns . Aquest fons mitològic és acceptat pels romans i clarament cristianitzat, provocant la irremeiable pèrdua de grans relats i la destrucció o conversió de llocs pagans de culte. Es promou el mite del rei Brutus per atribuir els orígens troians als armòricans, abans de ser desafiat pel de Conan Mériadec al segle xi, que explica la cristianització de la regió i la seva llengua. La migració dels bretons de la Gran Bretanya a partir del segle iv fan que les mateixes creences cristianes s'alcin a banda i banda del canal de la Mànega, amb un probable retorn de la matèria de Bretanya. Durant l'edat mitjana, la llegenda artúrica es difon àmpliament al ducat de Bretanya, principalment a través dels poemes de Marie de France. Les grans famílies nobles de Laval i Rohan van reclamar la possessió de les terres artúriques a Bretanya a finals del segle xv, època on figura el primer registre escrit de la llegenda de la vila de Ys. Després d'un llarg període de desinterès per a les creences bretones, al segle xix, molts erudits incloent alguns defensen la identitat celta de la Bretanya, probablement per reacció a la pèrdua d'autonomia de la regió després de la Revolució francesa. * Armòrica (en lila) dins el conjunt de la Gàl·lia * La fugida del rei Gradlon, segons , c. 1884, conservat al . Aquesta pintura representa una famosa escena de la llegenda de la vila d'Ys Els topònims llegendaris estan arrelats permanentment al territori. El bosc de Brocelianda de les novel·les artúriques es troba al bosc de Paimpont, amb la tomba de Merlí i la . La vila enfonsada sota les aigües d'Ys s'imagina a la costa de Douarnenez. La publicació del Barzaz Breiz de La Villemarqué el 1839 aporta una llarga onada d'interès pel «llegendari celta» i contribueix a forjar la imatge de la Bretanya com una «terra de llegendes» pintoresca. Es realitzen moltes recopilacions de folklore local fins a principis del segle xx, tant a l'Alta Bretanya com a la Baixa Bretanya, que permet conservar una gran quantitat d'històries amb fades, i altres criatures o personatges com Merlí. Paul Sébillot, François-Marie Luzel o Anatole Le Braz destaquen l'existència de creences camperoles al voltant d'una multitud de fades beneficioses o malvades (la més famosa és ), i els lutins més o menys útils designats posteriorment amb l'únic nom de . Bretanya també té una personificació de la mort, l'Ankú. El rei Marc de Cornualla amb orelles de cavall, que marca la toponímia de Cornualla, és conegut des de les novel·les artúriques de l'Edat mitjana. Algunes històries esmenten gegants i criatures nocturnes com ara el . Actualment, el turisme i la literatura asseguren un clar èxit a aquestes moltes històries conservades per les recopilacions, però són víctimes d'un sincretisme de vegades important. (ca)
  • الأساطير البرتونية أو البرطونية (بالإنجليزية: Breton mythology)‏ هي الأساطير أو مجموعة الحكايات التفسيرية والبطولية التي نشأت في بريتاني. البريتونيون هم من نسل البريطونيين المعزولين الذين استقروا في بريتاني منذ القرن الثالث على الأقل. في حين أن البريطانيين كانوا مسيحيين بالفعل في هذا العصر، حافظ السكان المهاجرون على الأساطير السلتية القديمة، المماثلة لتلك الموجودة في ويلز وكورنوال. تضم أساطير بريتون العديد من الآلهة والمخلوقات الأسطورية المرتبطة على وجه التحديد بعبادات الطبيعة. ضمن هذه البيئة من الآلهة والمخلوقات المتصلة بالطبيعة، توجد آثار لبعض قديسي بريتون الكاثوليك. وقد تم قبول هذه التركة الأسطورية من قبل الرومان الذين سرعان ما تم تنصيرهم، مما أدى إلى خسارة فادحة مست الملاحم الكبرى وتدمير أو تحويل المعالم والأماكن الوثنية. (ar)
  • Breton mythology is the mythology or corpus of explanatory and heroic tales originating in Brittany. The Bretons are the descendants of insular Britons who settled in Brittany from at least the third century. While the Britons were already Christianised in this era, the migrant population maintained an ancient Celtic mythos, similar to those of Wales and Cornwall. Breton mythology has many gods and mythical creatures specifically associated with nature cults. In this tradition of gods and creatures rooted in nature, there exist traces of certain Breton Catholic saints. * Ankou * Bugul Noz * Iannic-ann-ôd * Korrigan * Cannard Noz * Morgens * Morvan, legendary chief of the Viscounty of Léon * Morvarc'h * Ys (en)
  • Bretainiar mitologia, Bretainian jatorri duen mitologia da. Bretoiek antzinako zeltetan dute jatorria, nahiz eta gerora kristautasunera bihurtu ziren. (eu)
  • La mythologie bretonne constitue le fonds des croyances de la Bretagne. Les peuples celtes d'Armorique connaissaient probablement avec leur mythologie celtique plusieurs divinités et créatures spécifiques associées à des cultes de la nature, dont on retrouve quelques traces chez certains saints bretons. Ce fonds mythologique qui était commun aux peuples des deux côtés de la Manche (notamment le culte des Dioscures ou Jumeaux divins) est accepté par les Romains puis nettement christianisé, provoquant la perte irrémédiable des grands récits et la destruction ou la conversion des lieux de culte païens. Le peuplement brittonique de l'Armorique explique la permanence de cultes nationaux comme les stations de la grande Troménie de Lokronan-Koad-Nevet ou le circuit dit Tro-Breizh. Le mythe du roi Brutus est promu pour attribuer des origines troyennes aux Bretons, avant d'être concurrencé par celui de Conan Mériadec au Xe siècle, qui explique la christianisation de la région et sa langue. Ces récits transposent les récits de peuplement de la Bretagne ou Ledaw (Litau, Letavia). Les installations de fédérés brittoniques depuis la Grande-Bretagne à partir du IVe siècle, succédant aux royaumes des deux rives (Gerontius), voient les mêmes croyances chrétiennes s'implanter de part et d'autre de la Manche, avec un probable retour de la matière de Bretagne. La légende arthurienne est fortement diffusée dans le duché de Bretagne au Moyen Âge, à travers notamment les poèmes de Marie de France. Les grandes familles nobles des Laval et des Rohan revendiquent la possession de terres arthuriennes en Bretagne à la fin du XVe siècle, époque où figure la première trace écrite de la légende de la ville d'Ys. Après une longue période de désintérêt pour les croyances bretonnes, au XIXe siècle, de nombreux érudits dont certains celtomanes défendent l'identité celtique de la Bretagne, par probable réaction à la perte d'autonomie de la région après la Révolution Française de 1789. Des toponymes légendaires s'ancrent définitivement dans le territoire. La Brocéliande des romans arthuriens est placée dans la forêt de Paimpont, avec le tombeau de Merlin et le Val sans retour. La ville engloutie d'Ys est imaginée au large des côtes de Douarnenez. La publication du Barzaz Breiz de La Villemarqué en 1839 entraîne une longue vague d'intérêt pour le « légendaire celtique », et contribue à forger l'image de la Bretagne comme « terre de légendes » pittoresque. De nombreux collectages du folklore local sont effectués jusqu'au début du XXe siècle, aussi bien en haute qu'en basse Bretagne, ce qui permet de préserver un grand nombre d'histoires mettant en scène des fées, des lutins et d'autres créatures ou personnages tels que Merlin. Paul Sébillot, François-Marie Luzel ou encore Anatole Le Braz mettent en lumière l'existence de croyances paysannes autour d'une multitude de fées bénéfiques ou maléfiques, dont la plus célèbre est Dahut, et de lutins plus ou moins serviables désignés plus tard sous l'unique nom de korrigan. La Bretagne compte aussi une personnification de la communauté des morts l'Ankou. Le roi Marc'h aux oreilles de cheval, qui marque la toponymie de la Cornouaille, est connu depuis les romans arthuriens du Moyen Âge. Quelques récits mentionnent des géants et des créatures nocturnes de type appeleur, comme le Bugul-noz. Le tourisme et la littérature assurent désormais un net succès à ces nombreuses histoires préservées par les collectes, mais victimes d'un syncrétisme parfois important. (fr)
  • La mitologia bretone è la mitologia o il corpus di storie esplicative ed eroiche nate in Bretagna (nell'odierna Francia). I bretoni erano dei celti che abbracciarono il Cristianesimo. Le tradizioni celtiche predominano nella loro mitologia: * Ankou * Bugul Noz * Camma * Korrigan * * Morgens * Morvan, leggendario capo di Léon * Ys (it)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 9807919 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 1755 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1112776553 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Bretainiar mitologia, Bretainian jatorri duen mitologia da. Bretoiek antzinako zeltetan dute jatorria, nahiz eta gerora kristautasunera bihurtu ziren. (eu)
  • La mitologia bretone è la mitologia o il corpus di storie esplicative ed eroiche nate in Bretagna (nell'odierna Francia). I bretoni erano dei celti che abbracciarono il Cristianesimo. Le tradizioni celtiche predominano nella loro mitologia: * Ankou * Bugul Noz * Camma * Korrigan * * Morgens * Morvan, leggendario capo di Léon * Ys (it)
  • الأساطير البرتونية أو البرطونية (بالإنجليزية: Breton mythology)‏ هي الأساطير أو مجموعة الحكايات التفسيرية والبطولية التي نشأت في بريتاني. البريتونيون هم من نسل البريطونيين المعزولين الذين استقروا في بريتاني منذ القرن الثالث على الأقل. في حين أن البريطانيين كانوا مسيحيين بالفعل في هذا العصر، حافظ السكان المهاجرون على الأساطير السلتية القديمة، المماثلة لتلك الموجودة في ويلز وكورنوال. (ar)
  • La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya. Els pobles cèltics d'Armòrica probablement coneixien amb la seva mitologia celta diverses deïtats i criatures específiques associades als cultes de la natura, que trobem alguns vestigis en alguns . Aquest fons mitològic és acceptat pels romans i clarament cristianitzat, provocant la irremeiable pèrdua de grans relats i la destrucció o conversió de llocs pagans de culte. Es promou el mite del rei Brutus per atribuir els orígens troians als armòricans, abans de ser desafiat pel de Conan Mériadec al segle xi, que explica la cristianització de la regió i la seva llengua. La migració dels bretons de la Gran Bretanya a partir del segle iv fan que les mateixes creences cristianes s'alcin a banda i banda del canal de la Mànega, amb un pr (ca)
  • Breton mythology is the mythology or corpus of explanatory and heroic tales originating in Brittany. The Bretons are the descendants of insular Britons who settled in Brittany from at least the third century. While the Britons were already Christianised in this era, the migrant population maintained an ancient Celtic mythos, similar to those of Wales and Cornwall. Breton mythology has many gods and mythical creatures specifically associated with nature cults. In this tradition of gods and creatures rooted in nature, there exist traces of certain Breton Catholic saints. (en)
  • La mythologie bretonne constitue le fonds des croyances de la Bretagne. Les peuples celtes d'Armorique connaissaient probablement avec leur mythologie celtique plusieurs divinités et créatures spécifiques associées à des cultes de la nature, dont on retrouve quelques traces chez certains saints bretons. Ce fonds mythologique qui était commun aux peuples des deux côtés de la Manche (notamment le culte des Dioscures ou Jumeaux divins) est accepté par les Romains puis nettement christianisé, provoquant la perte irrémédiable des grands récits et la destruction ou la conversion des lieux de culte païens. Le peuplement brittonique de l'Armorique explique la permanence de cultes nationaux comme les stations de la grande Troménie de Lokronan-Koad-Nevet ou le circuit dit Tro-Breizh. Le mythe du roi (fr)
rdfs:label
  • أساطير برتونية (ar)
  • Mitologia bretona (ca)
  • Breton mythology (en)
  • Bretainiar mitologia (eu)
  • Mythologie bretonne (fr)
  • Mitologia bretone (it)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License