| dbo:abstract
|
- Alochton je živá i neživá věc pocházející z jiného místa. Nejčastěji se jedná o horninové těleso přemístěné z místa původního výskytu (vzniku) na jiné místo jeho dnešního výskytu. Termín alochton se používá hlavně v tektonické geologii pro tělesa příkrovů sunutá na velké vzdálenosti. Opakem je autochton. (cs)
- En geologia, al·lòcton és com s'anomena la unitat geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en un lloc diferent d'aquell on s'ha format. en allochthon, allochthonous; es alóctono; fr allochtone). En sedimentologia i petrologia sedimentària s'anomenen els elements d'una roca sedimentària: minerals, fragments rocosos o paleontològics procedents d'indrets externs de l'àrea de dipòsit. En tectònica i geologia estructural s'anomena la formació o unitat geològica transportada per un procés tectònic i que es troba en un lloc diferent d'aquell on s'ha format. En contraposició a les roques que es van formar al lloc mateix (autòcton), s'anomenen al·loctones les que es van formar en altres sectors, i per forces tectòniques es van desplaçar. Al·lòcton fa referència al mantell tectònic (només tectònic). Els encavalcaments afecten unitats al·lòctones modestes que no denoten diferències significatives estratigràfiques ni litològiques respecte de les autòctones que les suporten. Quan es trenca sovint la continuïtat de les capes, hom parla d'escames, separades alguns quilòmetres, o mantells de corriment de major extensió, arribant a desenes de quilòmetres. Les restes aïllades del mantell despreses en forma de tascó avançat, s'anomenen Klippe. Els sectors on hi manca el mantell s'anomenen finestra tectònica o fenster. Segons la teoria de la tectònica de plaques, els orògens (muntanyes i antics orògens desapareguts) es formen per la col·lisió dels continents, és a dir, pel "xoc" de dos trossos d'escorça continental de diferents plaques tectòniques. Els trossos de l'escorça de les dues plaques són empesos l'un sobre l'altre i es dobleguen. Com a resultat, sovint coexisteixen materials autòctons i al·lòctons. En la ciència del sòl fa referència al sòl format en un emplaçament diferent del que s'ocupa actualment. S'aplica a un material originari procedent de llocs externs a l'àrea de dipòsit, p. e., materials al·luvials, col·luvials o materials de la part superior del sòl que no s'han format a partir del material subjacent (discontinuïtat litològica). Es poden identificar per la naturalesa diversa dels elements grossos, la mineralogia d'argiles o els minerals pesants. (Sin. compl.: al·logen/al·lògena). (ca)
- Als Allochthon (Wortschöpfung aus den griechischen Wörtern άλλος állos ‚anders‘, ‚fremd‘ und χθών chthón ‚Erde‘) bezeichnet man in der Geologie vom Bildungsort entfernte bzw. durch Transportvorgänge in fremde Umgebung verbrachte geologische Objekte verschiedener Größenordnungen. Im Gegensatz dazu stehen autochthone Bildungen („vor Ort“). Im lokalen und noch kleineren Maßstab bezieht sich der Begriff auf Mineralkörner und Gesteinsbruchstücke von Partikelgröße bis hin zu hausgroßen Blöcken sowie organisches Material als Bestandteile von Sedimentgesteinen. Besteht ein Sedimentgestein überwiegend aus allochthonen Komponenten, wird auch das Gestein selbst als allochthon klassifiziert. Typische allochthone Sedimentgesteine sind Sandsteine und Siltsteine. Sie werden auch als detritisch bezeichnet. Im Gegensatz dazu sind Kalksteine und Kohle überwiegend autochthon gebildet. Im regionalen Maßstab bezieht sich das Attribut allochthon meist auf tektonische Decken (als Synonym zu Decke auch als Substantiv das Allochthon benutzt). Noch größere ortsfremde Einheiten sind die durch plattentektonischen Transport bewegten Terrane, deren Geologie von der auf einem Kontinent oder einem größeren Teil eines Kontinentes vorherrschenden Grundgebirgsgeologie abweicht. (de)
- جليب النشأة أو كتلة جليبة النشأة في الجيولوجيا الهيكلية هي كتلة كبيرة من الصخر التي تم نقلها من موقعها الأصلي للتكوين، وعادةً عن طريق التصدع في الزوايا المنخفضة. يسمى جليب النشأة المعزول من الصخر الذي دفعه إلى موضعه كليبي. إذا كان لدى جليب النشأة «ثقب» فيه حتى يتمكن الفرد من عرض أصلي النشأة أسفل جليب النشأة، فإن الحفرة تسمى «نافذة» (أو Fenster). أصل الكلمة: اليونانية. «ألو» = أخرى، و «شثون» = الأرض. في علم المسطحات المائية الداخلية، تأتي مصادر المصادر الجليبة للكربون أو المغذيات المتجانسة من خارج النظام المائي (مثل المواد النباتية والتربة). إن مصادر الكربون من داخل النظام، مثل الطحالب والانهيار الميكروبي للكربون العضوي ذي الجسيمات المائية، هي مواد أصلية النشأة. في شبكات الأغذية المائية، يُطلق على جزء الكتلة الحيوية المشتق من مادة غير متجانسة اسم «جليب النشأة».، تهيمن المصادر الجليبة الكربونية غير المتجانسة في الجداول والبحيرات الصغيرة، بينما تهيمن المصادر الأصلية في البحيرات الكبيرة والمحيطات. (ar)
- An allochthon, or an allochthonous block, is a large block of rock which has been moved from its original site of formation, usually by low angle thrust faulting. An allochthon which is isolated from the rock that pushed it into position is called a klippe. If an allochthon has a "hole" in it so that one can view the autochthon beneath the allochthon, the hole is called a "window" (or Fenster). Etymology: Greek; 'allo' = other, and 'chthon' = earth. In generalized terms, the term is applied to any geologic units that originated at a distance from their present location For comparison, see also Autochthon. In the United States there are three notable allochthons; all of which were displaced nearly 50 km (31 miles) along thrust faults. The Golconda and Robert Mountains allochthons are both found in Nevada, a product of the Antler Orogeny in the Late-Devonian period. The third is the Taconic allochthons found in New York, Massachusetts and Vermont formed from the collision of the Taconic magmatic arc with the super-continent Laurentia in the Late-Cambrian period. (en)
- En geología estructural un alóctono o bloque alóctono es una gran masa de roca que ha sido movida generalmente por fallas de cabalgamiento desde una gran distancia de su sitio original de formación. El término alóctono está compuesto por dos palabras de raíces griegas, donde el prefijo alo significa otro y el sufijo ctono significa tierra. Cuando se encuentran restos solos de un manto de corrimiento o manto de cabalgamiento que han sido aislados o separados tras episodios de plegamiento y erosión de su zona de raíz alóctono se tiene un relieve en el que las rocas más antiguas se encuentran sobre rocas más modernas, a esa estructura se le conoce como isla tectónica o klippe. Si un alóctono tiene sectores donde se haya formado un agujero por erosión y pueda verse aflorar el autóctono debajo de él, el agujero se llama ventana tectónica o fenster. (es)
- Met allochtoon werd in de structurele geologie voor de ontwikkeling van de platentektoniek bedoeld dat gesteenten of terreinen bovenop liggen bij een grote overschuiving. Tegenwoordig wordt er al het materiaal dat zich op een andere tektonische plaat bevindt dan waar het voor vorming van de overschuiving lag mee bedoeld. Beide betekenissen zijn nog steeds naast elkaar in gebruik, maar komen meestal op hetzelfde neer. Orogenen (gebergten en verdwenen oude gebergten) worden volgens de theorie van platentektoniek gevormd door continentale collisie, het op elkaar "botsen" van twee stukken continentale korst van verschillende tektonische platen. Daarbij worden stukken aardkorst van de twee platen over elkaar geschoven en geplooid. Daardoor komt autochtoon en allochtoon materiaal soms naast elkaar voor. (nl)
- Allokton (fr grekiska allo=annan och chthon=jord) är en geologisk benämning på berggrund som genom olika tektoniska processer transporterats från den plats den bildades på. Man talar om ”långtransporterad berggrund”. Termen allokton används också för att beteckna att enskilda bergarter eller största delen av deras beståndsdelar är bildade av material som inte fanns på platsen utan har transporterats dit. Om t.ex. växtmaterial transporterats av en flod ut i en havsvik, begravts och inkolats där, talar man om allokterat kol. Motsatsen till allokton är autokton. (sv)
- Аллохто́н (от др.-греч. ἄλλος «другой» + xθών «земля») — термин в геологии и некоторых областях наук. В структурной геологии, аллохто́н, или аллохтонический блок — комплекс горных пород, залегающий над поверхностью надвига и перемещенный с места своего образования по этой поверхности. Образует висячее крыло тектонического покрова. Аллохтон, изолированный от скалы, от которой он оторвался, называют . Если в аллохтоне есть дыра, то его можно рассматривать как автохтон под аллохтоном, а отверстие называется окном (или фенстером). В лимнологии аллохтонные источники углерода и питательные вещества поступают из-за пределов водной системы (например, из растительного материала, почвы). Углеродные источники внутри же системы, такие как водоросли и подверженные микробному распаду частички органического углерода, называют автохтонными. В ручьях и малых озёрах аллохтонные источники углерода являются преобладающими, в то время как в крупных озёрах и океанах доминируют автохтонные источники. В социальных науках термин «аллохтонный» является противопоставлением автохтонности. (ru)
- Алохтон (рос. аллохтон, англ. allochthon, allochthone; нім. Allochton) — частини складчастих структур, які утворюють тектонічні покриви. (uk)
- 移置岩体，又名外来岩体，是一個構造地質學的名詞，意思指一塊岩體從原來形成的位置移動到另一個地方。移置的原因通常是因為低角度（少於30°）的逆衝斷層（low angle thrust faulting）引起的。推覆体被侵蝕后留下的孤立岩體被稱作飛來峰。若推覆体被剝蝕作用形成窗口而使推覆体底下的岩體曝露出來，被稱為构造窗。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Alochton je živá i neživá věc pocházející z jiného místa. Nejčastěji se jedná o horninové těleso přemístěné z místa původního výskytu (vzniku) na jiné místo jeho dnešního výskytu. Termín alochton se používá hlavně v tektonické geologii pro tělesa příkrovů sunutá na velké vzdálenosti. Opakem je autochton. (cs)
- Allokton (fr grekiska allo=annan och chthon=jord) är en geologisk benämning på berggrund som genom olika tektoniska processer transporterats från den plats den bildades på. Man talar om ”långtransporterad berggrund”. Termen allokton används också för att beteckna att enskilda bergarter eller största delen av deras beståndsdelar är bildade av material som inte fanns på platsen utan har transporterats dit. Om t.ex. växtmaterial transporterats av en flod ut i en havsvik, begravts och inkolats där, talar man om allokterat kol. Motsatsen till allokton är autokton. (sv)
- Алохтон (рос. аллохтон, англ. allochthon, allochthone; нім. Allochton) — частини складчастих структур, які утворюють тектонічні покриви. (uk)
- 移置岩体，又名外来岩体，是一個構造地質學的名詞，意思指一塊岩體從原來形成的位置移動到另一個地方。移置的原因通常是因為低角度（少於30°）的逆衝斷層（low angle thrust faulting）引起的。推覆体被侵蝕后留下的孤立岩體被稱作飛來峰。若推覆体被剝蝕作用形成窗口而使推覆体底下的岩體曝露出來，被稱為构造窗。 (zh)
- جليب النشأة أو كتلة جليبة النشأة في الجيولوجيا الهيكلية هي كتلة كبيرة من الصخر التي تم نقلها من موقعها الأصلي للتكوين، وعادةً عن طريق التصدع في الزوايا المنخفضة. يسمى جليب النشأة المعزول من الصخر الذي دفعه إلى موضعه كليبي. إذا كان لدى جليب النشأة «ثقب» فيه حتى يتمكن الفرد من عرض أصلي النشأة أسفل جليب النشأة، فإن الحفرة تسمى «نافذة» (أو Fenster). أصل الكلمة: اليونانية. «ألو» = أخرى، و «شثون» = الأرض. (ar)
- En geologia, al·lòcton és com s'anomena la unitat geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en un lloc diferent d'aquell on s'ha format. en allochthon, allochthonous; es alóctono; fr allochtone). En sedimentologia i petrologia sedimentària s'anomenen els elements d'una roca sedimentària: minerals, fragments rocosos o paleontològics procedents d'indrets externs de l'àrea de dipòsit. (ca)
- An allochthon, or an allochthonous block, is a large block of rock which has been moved from its original site of formation, usually by low angle thrust faulting. An allochthon which is isolated from the rock that pushed it into position is called a klippe. If an allochthon has a "hole" in it so that one can view the autochthon beneath the allochthon, the hole is called a "window" (or Fenster). Etymology: Greek; 'allo' = other, and 'chthon' = earth. In generalized terms, the term is applied to any geologic units that originated at a distance from their present location For comparison, see also Autochthon. (en)
- Als Allochthon (Wortschöpfung aus den griechischen Wörtern άλλος állos ‚anders‘, ‚fremd‘ und χθών chthón ‚Erde‘) bezeichnet man in der Geologie vom Bildungsort entfernte bzw. durch Transportvorgänge in fremde Umgebung verbrachte geologische Objekte verschiedener Größenordnungen. Im Gegensatz dazu stehen autochthone Bildungen („vor Ort“). (de)
- En geología estructural un alóctono o bloque alóctono es una gran masa de roca que ha sido movida generalmente por fallas de cabalgamiento desde una gran distancia de su sitio original de formación. El término alóctono está compuesto por dos palabras de raíces griegas, donde el prefijo alo significa otro y el sufijo ctono significa tierra. Cuando se encuentran restos solos de un manto de corrimiento o manto de cabalgamiento que han sido aislados o separados tras episodios de plegamiento y erosión de su zona de raíz alóctono se tiene un relieve en el que las rocas más antiguas se encuentran sobre rocas más modernas, a esa estructura se le conoce como isla tectónica o klippe. Si un alóctono tiene sectores donde se haya formado un agujero por erosión y pueda verse aflorar el autóctono d (es)
- Met allochtoon werd in de structurele geologie voor de ontwikkeling van de platentektoniek bedoeld dat gesteenten of terreinen bovenop liggen bij een grote overschuiving. Tegenwoordig wordt er al het materiaal dat zich op een andere tektonische plaat bevindt dan waar het voor vorming van de overschuiving lag mee bedoeld. Beide betekenissen zijn nog steeds naast elkaar in gebruik, maar komen meestal op hetzelfde neer. (nl)
- Аллохто́н (от др.-греч. ἄλλος «другой» + xθών «земля») — термин в геологии и некоторых областях наук. В структурной геологии, аллохто́н, или аллохтонический блок — комплекс горных пород, залегающий над поверхностью надвига и перемещенный с места своего образования по этой поверхности. Образует висячее крыло тектонического покрова. Аллохтон, изолированный от скалы, от которой он оторвался, называют . Если в аллохтоне есть дыра, то его можно рассматривать как автохтон под аллохтоном, а отверстие называется окном (или фенстером). (ru)
|
