| dbo:abstract
|
- Ahmed Urabi o Orabi o Ourabi, també conegut com a Urabi Paixà, i encara com Ahmed Arabi o Arabí Paixà (àrab: أحمد عرابى, Aḥmad ʿUrābī) fou un militar i líder nacional egipci. En la població on va néixer, la seva família ocupava una elevada posició i eren rics, tot i que considerats dins els , i el jove Arabí va entrar a l'Acadèmia Militar del Caire i es va diplomar obtenint aviat el grau de coronel, el primer egipci que va arribar a aquest grau (1861); el virrei Ismaïl (1863, khediv des de 1867) va modernitzar l'exèrcit i va suprimir el monopoli que tenien els balcànics, circassians i turcs i va formar un autèntic exèrcit nacional reclutant a egipcis i turcs el que va accelerar la carrera d'Arabí Pasha. Va servir a diversos cossos, i era un orador apassionat; pels seus orígens camperols fou vist per la gent com l'autèntica veu del poble d'Egipte i els seus seguidors el van anomenar 'al-Wahid' (l'Únic). El 1875 feu la campanya d'Abissínia. El febrer del 1879 els oficials egipcis van emetre una protesta al ministeri de finances exigint el restabliment del seu sou que havia estat reduït a la meitat a causa de la crisi econòmica i financera. Tawfiq Pasha (Tewfik Paixà) va pujar al tron el 26 de juny de 1879 quan el seu pare Ismaïl Paixà fou deposat pel sultà a petició de les potències, a causa de l'impagament del deute; el país fou declarat insolvent i va augmentar el poder britànic i francès que de fet ja tenien el control del govern, mentre l'assemblea intentava augmentar els seus poders; el sultà otomà va tractar de restaurar la seva sobirania per mitjà del nou khediv però es va trobar en què aquest no podia fer res sense les garanties franco-britàniques, i que només podia governar cooperant amb els controladors fiscals europeus. Creixia el descontentament a l'exèrcit especialment quan Tawfiq va promulgar una llei que prohibia als camperols esdevenir oficials de l'Exèrcit i Arabí va liderar la protesta que afavoria als oficials aristocràtics (la majoria egipcis però d'ascendència estrangera); Arabí va obtenir el suport de molts militars com ell i la llei fou finalment derogada. Quan Tewfik Paixà va refusar signar una carta constitucional, el primer ministre Muhammad Sharif Pasha va renunciar el 18 d'agost de 1879 i el mateix Tewfik va exercir breument les funcions. Tewfik havia de governar segons li dictaven les potències i això feia créixer el descontentament entre el poble i entre l'exèrcit. El coronel Arabí es va erigir en cap del corrent militar oposat a la intervenció estrangera i l'exèrcit va adquirir un gran predomini i liderat per Arabí exercí una considerable influència; es parlava fins i tot de deposar al khediv, i Arabí es va negar a anar a Constantinoble, on el cridava el sultà, sobirà nominal d'Egipte. El khediv va intentar reforçar la seva posició i el 21 de setembre de 1879 va nomenar un primer ministre enèrgic, . El novembre de 1879 una part dels membres de l'Assemblea es van trobar en secret amb Arabí i altres opositors al khediv i van formar el partit nacional publicant un manifest que protestava contra la intervenció de les potències estrangeres en els afers d'Egipte i exigia un control més fort del khediv. Aquest va contestar emetent un decret que limitava la permanència a l'exèrcit a quatre anys (1880); els seguidors d'Arabí van exigir llavors el cessament del Ministre de la Guerra Uthman Rifki, circassià, al que consideraven un enemic, demanant el nomenament de Mahmud Sami al-Barudi, oficial egipci ambiciós que estava disposat a donar suport a Arabí. Tawfiq va refusar aquestes exigències i la tensió va créixer fins que el febrer de 1881 el khediv va ordenar l'arrest dels caps de la protesta. Arabí i dos altres coronels foren portats davant una cort marcial; l'exèrcit es va revoltar, va assaltar el ministeri de la Guerra i va alliberar als arrestats. El khediv i el seu primer ministre foren forçats a cessar al ministre Rifki i nomenar al-Barudi. Al-Barudi va intentar satisfer les exigències dels militars rebels (augment de sou i millors perspectives de promoció). Arabí fou promogut a bey. Però la disciplina a l'exèrcit s'havia relaxat i el juliol de 1881 les tropes es van amotinar a Alexandria i al-Barudi fou destituït. El setembre es va organitzar una gran manifestació que va presentar noves exigències a Tawfiq. Arabí va agafar la direcció del moviment pretenent actuar com a líder nacional; es va parlar de crear una assemblea de parlamentaris. El khediv va cedir i el 14 de setembre de 1881 va nomenar altre cop primer ministre a Muhammad Sharif Pasha (que ja ho havia estat de l'abril a l'agost de 1879 i havia estat un dels impulsors del partit nacional) nomenant altre cop ministre de la Guerra a Mahmud Sami al-Barudi amb Arabí com a subsecretari del ministeri i adjunt del ministre. Arabí no obstant va continuar l'agitació contra el govern de Sharif i va esdevenir el portaveu de la revolució nacional, amenaçant d'utilitzar la força per complir els objectius nacionals. Els britànics estaven alarmats, ja que Arabí podia agafar el control del Canal de Suez. Anglaterra i França llavors enviaren al Caire (gener de 1882) una nota reclamant l'allunyament d'Arabí i refermant el seu suport al khediv, però aquest fet fou considerat ofensiu pels nacionalistes egipcis dins i fora de l'exèrcit i van donar suport a Arabí, que es va sentir prou fort per desafiar al khediv. El 4 de febrer de 1882 Tewfik fou forçat pels militars a reorganitzar el govern amb Mahmud Sami al-Barudi com a primer ministre i Arabí Paixà com a ministre de la Guerra. Urabí era ja el cap nacional de la protesta contra la política seguida pel khediv de submissió als dictats europeus. Al-Barudi i Arabí van fer promocions a l'exèrcit i van començar a eliminar la influència estrangera. Tot i que Tewfik s'oposava al moviment es va trobar dominat per aquest. França i Gran Bretanya van anunciar que li donarien suport i el maig un esquadró naval va aparèixer davant d'Alexandria; les potències oficialment anaven a protegir el khediv i van exigir la destitució d'Arabí Paixà (la flota francesa es va retirar poc després). El primer ministre Mahmud Sami al-Barudi va dimitir el 26 de maig en protesta per l'amenaça britànica i la simpatia que hi mostrava Tawfiq; el govern va seguir en funcions. Mentre la presència britànica va causar disturbis antibritànics a Alexandria a partir del 12 de juny de 1882; els britànics van exigir la protecció dels seus nacionals a Alexandria, i del khediv, i van demanar el cessament d'Arabí; després de dies de crisi les tropes d'Arabí van encerclar el palau Abdin on era el khediv exigint que Arabí fos nomenat Ministre de la Guerra el que van aconseguir (18 de juny de 1882) en un govern presidit per . El khediv i el govern van haver de refusar les exigències britàniques, i aquestos el van acusar de no adoptar cap mesura per la protecció dels seus nacionals a Alexandria. De fet fou Arabí qui no va fer res per a contenir les protestes i al contrari va construir fortificacions per resistir els britànics; la flota manada per Sir Beauchamp Seymour (després Lord Alcester) va bombardejar Alexandria (juliol) provocant el trencament obert entre Arabí Paixà i Tewfik. Aquest no va voler sortir d'Egipte per posar-se sota protecció de les potències (com aquestes per seguretat li demanaven) i va restar al seu palau de Kasr al-Raml, prop d'Alexandria (5 km) però durant el bombardeig no va córrer cap perill; llavors els soldats d'Arabí van atacar el palau amb la intenció de deposar al khediv però aquest va poder fugir a un altre palau passant pels carrers d'Alexandria (en alguns llocs en flames) i finalment es va veure obligat a demanar la protecció d'un contingent britànic; llavors va demanar a Arabí la dimissió. Arabí mentre es va retirar amb les seves tropes a Kafr al-Dawwar, als afores d'Alexandria, després d'obrir les portes de la seva presó als confinats a presidi, els quals entraren a sang i fetge i incendiaren els barris que havien respectat els projectils anglesos. El khediv, sostingut per la Gran Bretanya, va declarar rebel al seu antic ministre de la Guerra i Seymour va exigir la retirada de l'artilleria egípcia de les seves posicions prop d'Alexandria, però els egipcis van ignorar l'ultimàtum. Arabí va respondre proclamant-se cap del moviment de resistència nacional i va formar un ministeri i, com a nou profeta, es va col·locar al cap el turbant verd. Els britànics van envair Egipte en suposat interès de l'autoritat legítima (Tewfik i el primer ministre Raghib Pasha); les forces dels britànics que van desembarcar a Alexandria foren derrotades per Arabí a la batalla de Kafr al-Dawwar; però la cavalleria anglesa va avançar cap al Caire on va entrar sense disparar un tret i el 21 d'agost Tewfik, que ja havia retornat al Caire, nomenava un nou govern dirigit altre cop per Muhammad Sharif Pasha, més dòcil als britànics tot i ser cap del partit nacional, que acceptava les reformes exigides per les potències i els consells de, comissionat especial britànic. Mentre Sir Garnet Wolseley desembarcava amb un altre exèrcit a la zona del Canal, i derrotava a Arabí a Ramses, i a la Batalla de Tel el-Kebir el 13 de setembre de 1882. Abandonat pels agipcis i fet presoner, Arabí fou condemnat a mort per un tribunal militar el 3 de desembre de 1882, acusat de rebel·lió, però el representant britànic Lord Dufferin va demanar la commutació que el khediv, ja que pensava que la seva execució (que Tewfik volia) hauria estat contraproduent i negativa pel que es pretenia, en elevar-lo a màrtir; el khediv va haver d'acceptar i li va commutar la pena per l'exili a perpetuïtat, sent deportat a Ceilan avui Sri Lanka. Va sortir d'Egipte el 28 de desembre de 1882 i va viure a Kandy on hi ha el museu d'Arabí Pasha a la casa que va ocupar. El maig de 1901 el nou khediv Abbas Hilmi II, més nacionalista i oposat als britànics, li va permetre el retorn que es va produir l'1 d'octubre de 1901. Va morir al Caire el 21 de setembre de 1911. Sota Gamal Abdel Nasser fou considerat heroi nacional; també a Sri Lanka és considerat un heroi antiimperialista. (ca)
- أحمد عرابي (31 مارس 1841 - 21 سبتمبر 1911)، قائد عسكري وزعيم مصري. قائد الثورة العرابية ضد الخديوي توفيق ووصل إلى منصب ناظر الجهادية (وزارة الدفاع حاليًا)، وكان أميرالاي (عميد حاليًا). حفظ القرآن في صغره. (ar)
- Ο συνταγματάρχης Αχμεντ Ουράμπι (31 Μαρτίου 1841 - 21 Σεπτεμβρίου 1911), (αραβικά: أحمد عرابي) γνωστός και ως Ουράμπι Πάσα ή Αράμπι Πάσα ή Οράμπι Πάσα, ήταν μέλος του αιγυπτιακού στρατού, που εξεγέρθηκε ενάντια στον Χεδίβη και την ευρωπαϊκή επικυριαρχία στην Αίγυπτο το 1879, στα γεγονότα που έμειναν στην ιστορία . (el)
- Ahmed Urabi (arabisch أحمد عرابي; * 1. April 1841 in der Provinz Scharkiyeh; † 21. September 1911 in Kairo), auch Arabi Pascha, Aarabi Pascha Achmed oder Ahmed Orabi genannt, war ein ägyptischer Offizier und Politiker und 1882 Führer der Urabi-Bewegung. (de)
- Ahmed ʻUrabi ([ˈæħmæd ʕoˈɾɑːbi]; Arabic: أحمد عرابي ; 31 March 1841 – 21 September 1911), also known as Ahmed Ourabi or Orabi Pasha, was an officer of the Egyptian army. The first political and military leader in Egypt to rise from the fellahin, ʻUrabi participated in an 1879 mutiny that developed into the ʻUrabi revolt against the administration of Khedive Tewfik, which was under the influence of an Anglo-French consortium. He was promoted to Tewfik's cabinet and began reforms of Egypt's military and civil administrations, but the demonstrations in Alexandria of 1882 prompted a British bombardment and invasion which led to the capture of ʻUrabi and his allies and the imposition of British control in Egypt. ʻUrabi and his allies were sentenced by Tewfik into exile far away in Ceylon, as a form of punishment. (en)
- La kolonelo Ahmed Urabi (en egipta araba: أحمد عرابى, prononco [ˈæħmæd ʕouˈɾɑːbi] en egipta araba; 31a de marto 1841 – 21a de septembro 1911), amplekse konara ankaŭ kiel Ahmad Urabi, estis egipta naciisto, revoluciulo kaj oficiro de la Egipta armeo. La unua politika kaj militista estro en Egipto kiu ribelis inter felahoj, Urabi partoprenis en 1879 en ribelo kiu resultis en ĝenerala ribelo kontraŭ la Brit-Franca dominita administracio de la Ĥediva Mohamed Teŭfik Paŝao. Li estis promociita al la kabineto de Teŭfik kaj komencis reformojn de la egiptaj militista kaj civila administracioj, sed manifestacioj en Aleksandrio de 1882 pelis al Brita bombardado kaj invado kiu rezultis en la elpostenigo de Urabi kaj de liaj aliancanoj favore al Brita okupacio. (eo)
- Ahmed Orabi edo Ahmed Urabi koronela (arabieraz: أحمد عرابى, ˈæħmæd ʕoˈɾˤɑːbi ahoskatua; , Behe Egipto, 1841eko martxoaren 31 - Kairo, 1911ko irailaren 21a), baita Orabi , Ahmed Oraebi edo Ahmed Pasha Orabi el-Masri ere, egiptoar militarra izan zen. 1879. urtean koronel-maila zuen. Alderdi nazionala sortu zuen europarren aurka eta parlamentu bat osatzeko eskatu zuen. 1881. urtean Gerrako ministro izendatu zuten. Alexandrian bizi ziren europarren aurkako matxinada bat bultzatu zuen, baina ingeles-frantses gudarosteek hiria hartu zuten. 1882. urteko irailean ingelesek Urabi garaitu zuten . Preso harturik, Zeilanera deportatu zuten. 1901. urtean Egiptora itzuli zen. (eu)
- Ahmed Orabi Pasha (en árabe: احمد عربي باشا) fue un oficial militar nacionalista del ejército egipcio. Participó en el motín de 1879 contra el jedive Tawfiq Pasha, una revuelta general contra la administración egipcia manejada por los franceses y los británicos. Accedió al gobierno de Tawfiq y realizó reformas de las administraciones militares y civiles de Egipto. Su fin se vio dado por las manifestaciones en Alejandría de 1882, donde el resultado fue el bombardeo y la invasión británica. Fue depuesto al igual que sus aliados a favor de una ocupación británica. (es)
- Ahmed Urabi (en arabe :أحمد عرابي), également appelé Urabi Pacha ou Orabi Pacha, né probablement le 31 mars 1841 près de Zagazig et mort le 21 septembre 1911 au Caire est un général et homme politique égyptien. Il conduit la première révolte nationaliste égyptienne contre le pouvoir des Khédives puis contre la domination européenne lors de la guerre anglo-égyptienne de 1882. Article détaillé : Guerre anglo-égyptienne (1882). (fr)
- Kolonel Ahmad Urabi (1 April 1841 – 21 September 1911), (Arab: أحمد عرابي) juga dikenal sebagai Urabi Pasya atau Arabi Pasya, ialah seorang tokoh nasionalis pertama yang dikenal dalam sejarah modern dunia Islam. Dikeluarkan dari ketentaraan beberapa kali sampai kedatangan Khudaiwi (gubernur Mesir) Taufiq yang mengembalikannya ke militer, tetapi ia melakukan pemberontakan militer melawan Khudaiwi Taufiq pada 1882. Ia memimpin tentara Mesir melawan Inggris ketika menginvasi Mesir, tetapi kalah. Ia diadili dan divonis mati, lalu diganti dengan hukuman buang ke Sailan. Setelah menghabiskan 19 tahun di pembuangan, ia kembali ke Mesir dan meninggal di Kairo. Ia menulis buku berjudul Kasyfu as-Sitar 'an Sirri al-Asrar.
* l
* b
* s (in)
- アフマド・オラービー（アラビア語: أحمد عرابى, アラビア語発音: [ˈæħmæd ʕoˈɾˤɑːbi]、1841年4月1日 - 1911年9月21日）は、エジプトの政治家、軍人、革命家。 アラブ系エジプト人将校への差別待遇の改善を求めてオラービー革命を起こし、後にはエジプトの近代化をも目指した。さらに英仏に半植民地化される自国の運命を救おうとしたが、イギリスの武力侵攻を招き、敗戦してセイロン島へ流刑に処された。 (ja)
- 아라비 파샤(Arabi Pasha, 1841년 4월 1일 ~ 1911년 9월 21일)는 이집트의 독립 운동가다. 농민의 아들로 출생하였으며, 군인으로서 오스만 투르크 지배하에 있을 당시 반터키 운동에 참가하였다. 또한 경제적으로 오스만 투르크를 원조하던 영국과 프랑스의 간섭도 받고 있었는데, 그는 이러한 외국의 지배에 반대하는 반란군의 중심 인물이었다. 1882년 군사 대신이 되어 영국의 군사 간섭을 반대하는 데 앞장 섰다. 이 해 몇몇의 급진파가 알렉산드리아에서 그곳에 머물고 있던 외국인에게 손해를 입히자 영국이 군대를 보내어 싸우게 되었는데, 이 싸움에서 패하고 아라비 파샤는 포로가 되었다. 사형 선고를 받았으나 후에 죄가 풀려 이집트로 돌아왔다. '이집트 독립의 아버지'라고 불린다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- Ahmed Urabi of (Ahmad) Arabi Pasja (Arabisch: (أحمد عرابي) , bijgenaamd al-Misri ("de Egyptenaar"), was een Egyptisch nationalist en officier in het Egyptische leger. Als de eerste politiek en militair leider afkomstig uit de , de boerenklasse, leidde hij in 1879 de opstand tegen de kedive en de Europese overheersing van Egypte. Deze opstand wordt de genoemd. (nl)
- Aḥmad Orabi, in arabo: أحمد عرابي, Aḥmad ʿOrābī , è stato un ufficiale e politico egiziano. Aḥmad ʿOrābī - il cui nome completo era Aḥmad Muḥammad ʿOrābī Muḥammad Wafī Muḥammad Ghānim ʿAbd Allāh - è noto in Egitto e nell'intero mondo arabo per aver guidato con sfortunato coraggio nel 1879 un'insurrezione patriottica contro i britannici che avevano occupato l'Egitto e contro il chedivè in quella che è poi stata conosciuta come la (Thawra al-ʿUrābiyya ) o (al-Thawra al-ʿArabiyya ).È noto anche come Aḥmad ʿOrābī, Aḥmed ʿOrabī, ʿUrabi Pascià, ʿOrabi Pasha o Aḥmad ʿArabī. (it)
- Ahmad Urabi Pasza (Ahmad Arabi Pasza) (ur. 1842, zm. 21 września 1911) – egipski polityk i oficer, autor hasła Egipt dla Egipcjan. Urodził się w 1842 r. w rodzinie fellahów. Po studiach został wcielony do wojska, gdzie został znanym oficerem. W latach 1881–1882 stał na czele powstania antybrytyjskiego i antyfrancuskiego w Egipcie, które towarzyszyło ustanowieniu rządu międzynarodowego przez Ismaila Paszę. W rządzie tym sprawował urząd Ministra Wojny. Po upadku powstania został skazany na dożywotnie zesłanie na Cejlon. Na zesłaniu przebywał 19 lat, aktywnie działając na rzecz rozbudzenia patriotyzmu Cejlończyków oraz podniesienia poziomu oświaty. W 1901 r. uzyskał amnestię i powrócił z rodziną do Egiptu, gdzie zmarł 21 września 1911 roku. (pl)
- Ahmed Orabi ou Ahmed Urabi (em árabe: أحمد عرابى, Pronúncia árabe egípcio: ; 1 de abril de 1841 – 21 de setembro de 1911), também conhecido como Orabi Paxá, Paxá Urabi e Amade Paxá Urabi el-Masri; seu nome foi transliterado também Ahmad Arabi em fontes mais antigas) foi um oficial do exército egípcio e mais tarde general de um exército que se revoltou em 1879 contra o Quediva e a crescente dominação europeia do Egito, no que se tornou conhecido como a Revolta de Urabi. A revolta foi finalmente esmagada em 1882, quando o Reino Unido invadiu o país a pedido de Teufique, iniciando assim uma ocupação britânica de 40 anos do Egito. Ele foi o primeiro líder nacional político e militar egípcio a ascender de felá. (pt)
- Ahmed Orabi, även känd som Arabi Pascha, född 1 april 1841, död 21 september 1911, var en egyptisk general och politiker. (sv)
- Ахмад Ораби-паша (араб. أحمد عرابي; 31 марта 1841, Markaz az Zaqāzīq[d], Шаркия — 21 сентября 1911 или 1911, Каир, Египетский хедиват) — государственный и военный деятель Египта. (ru)
- 艾哈迈德·奥拉比（阿拉伯语：أحمد عرابي；1841年4月1日－1911年9月21日），又称艾哈迈德·阿拉比、奥拉比帕夏，是埃及军官。早年深受哲马鲁丁·阿富汗尼思想的影响。1875年加入青年埃及协会。1879年创立祖国党，主张埃及独立。曾两次领导起义，要求实施宪政。企图摆脱英、法对埃及的控制。1882年领导埃及军民抵抗英军，失败后被捕，流放斯里兰卡。1901年获释。 他曾自稱“埃及的喬治·華盛頓”。 (zh)
- Орабі-паша (араб. أحمد عرابي; 1 квітня 1842 — 21 вересня 1911) — єгипетський націоналіст, військовий і державний діяч. Перший лідер в Єгипті, який піднявся з прошарку феллахів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- أحمد عرابي (31 مارس 1841 - 21 سبتمبر 1911)، قائد عسكري وزعيم مصري. قائد الثورة العرابية ضد الخديوي توفيق ووصل إلى منصب ناظر الجهادية (وزارة الدفاع حاليًا)، وكان أميرالاي (عميد حاليًا). حفظ القرآن في صغره. (ar)
- Ο συνταγματάρχης Αχμεντ Ουράμπι (31 Μαρτίου 1841 - 21 Σεπτεμβρίου 1911), (αραβικά: أحمد عرابي) γνωστός και ως Ουράμπι Πάσα ή Αράμπι Πάσα ή Οράμπι Πάσα, ήταν μέλος του αιγυπτιακού στρατού, που εξεγέρθηκε ενάντια στον Χεδίβη και την ευρωπαϊκή επικυριαρχία στην Αίγυπτο το 1879, στα γεγονότα που έμειναν στην ιστορία . (el)
- Ahmed Urabi (arabisch أحمد عرابي; * 1. April 1841 in der Provinz Scharkiyeh; † 21. September 1911 in Kairo), auch Arabi Pascha, Aarabi Pascha Achmed oder Ahmed Orabi genannt, war ein ägyptischer Offizier und Politiker und 1882 Führer der Urabi-Bewegung. (de)
- La kolonelo Ahmed Urabi (en egipta araba: أحمد عرابى, prononco [ˈæħmæd ʕouˈɾɑːbi] en egipta araba; 31a de marto 1841 – 21a de septembro 1911), amplekse konara ankaŭ kiel Ahmad Urabi, estis egipta naciisto, revoluciulo kaj oficiro de la Egipta armeo. La unua politika kaj militista estro en Egipto kiu ribelis inter felahoj, Urabi partoprenis en 1879 en ribelo kiu resultis en ĝenerala ribelo kontraŭ la Brit-Franca dominita administracio de la Ĥediva Mohamed Teŭfik Paŝao. Li estis promociita al la kabineto de Teŭfik kaj komencis reformojn de la egiptaj militista kaj civila administracioj, sed manifestacioj en Aleksandrio de 1882 pelis al Brita bombardado kaj invado kiu rezultis en la elpostenigo de Urabi kaj de liaj aliancanoj favore al Brita okupacio. (eo)
- Ahmed Orabi edo Ahmed Urabi koronela (arabieraz: أحمد عرابى, ˈæħmæd ʕoˈɾˤɑːbi ahoskatua; , Behe Egipto, 1841eko martxoaren 31 - Kairo, 1911ko irailaren 21a), baita Orabi , Ahmed Oraebi edo Ahmed Pasha Orabi el-Masri ere, egiptoar militarra izan zen. 1879. urtean koronel-maila zuen. Alderdi nazionala sortu zuen europarren aurka eta parlamentu bat osatzeko eskatu zuen. 1881. urtean Gerrako ministro izendatu zuten. Alexandrian bizi ziren europarren aurkako matxinada bat bultzatu zuen, baina ingeles-frantses gudarosteek hiria hartu zuten. 1882. urteko irailean ingelesek Urabi garaitu zuten . Preso harturik, Zeilanera deportatu zuten. 1901. urtean Egiptora itzuli zen. (eu)
- Ahmed Orabi Pasha (en árabe: احمد عربي باشا) fue un oficial militar nacionalista del ejército egipcio. Participó en el motín de 1879 contra el jedive Tawfiq Pasha, una revuelta general contra la administración egipcia manejada por los franceses y los británicos. Accedió al gobierno de Tawfiq y realizó reformas de las administraciones militares y civiles de Egipto. Su fin se vio dado por las manifestaciones en Alejandría de 1882, donde el resultado fue el bombardeo y la invasión británica. Fue depuesto al igual que sus aliados a favor de una ocupación británica. (es)
- Ahmed Urabi (en arabe :أحمد عرابي), également appelé Urabi Pacha ou Orabi Pacha, né probablement le 31 mars 1841 près de Zagazig et mort le 21 septembre 1911 au Caire est un général et homme politique égyptien. Il conduit la première révolte nationaliste égyptienne contre le pouvoir des Khédives puis contre la domination européenne lors de la guerre anglo-égyptienne de 1882. Article détaillé : Guerre anglo-égyptienne (1882). (fr)
- アフマド・オラービー（アラビア語: أحمد عرابى, アラビア語発音: [ˈæħmæd ʕoˈɾˤɑːbi]、1841年4月1日 - 1911年9月21日）は、エジプトの政治家、軍人、革命家。 アラブ系エジプト人将校への差別待遇の改善を求めてオラービー革命を起こし、後にはエジプトの近代化をも目指した。さらに英仏に半植民地化される自国の運命を救おうとしたが、イギリスの武力侵攻を招き、敗戦してセイロン島へ流刑に処された。 (ja)
- 아라비 파샤(Arabi Pasha, 1841년 4월 1일 ~ 1911년 9월 21일)는 이집트의 독립 운동가다. 농민의 아들로 출생하였으며, 군인으로서 오스만 투르크 지배하에 있을 당시 반터키 운동에 참가하였다. 또한 경제적으로 오스만 투르크를 원조하던 영국과 프랑스의 간섭도 받고 있었는데, 그는 이러한 외국의 지배에 반대하는 반란군의 중심 인물이었다. 1882년 군사 대신이 되어 영국의 군사 간섭을 반대하는 데 앞장 섰다. 이 해 몇몇의 급진파가 알렉산드리아에서 그곳에 머물고 있던 외국인에게 손해를 입히자 영국이 군대를 보내어 싸우게 되었는데, 이 싸움에서 패하고 아라비 파샤는 포로가 되었다. 사형 선고를 받았으나 후에 죄가 풀려 이집트로 돌아왔다. '이집트 독립의 아버지'라고 불린다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- Ahmed Urabi of (Ahmad) Arabi Pasja (Arabisch: (أحمد عرابي) , bijgenaamd al-Misri ("de Egyptenaar"), was een Egyptisch nationalist en officier in het Egyptische leger. Als de eerste politiek en militair leider afkomstig uit de , de boerenklasse, leidde hij in 1879 de opstand tegen de kedive en de Europese overheersing van Egypte. Deze opstand wordt de genoemd. (nl)
- Aḥmad Orabi, in arabo: أحمد عرابي, Aḥmad ʿOrābī , è stato un ufficiale e politico egiziano. Aḥmad ʿOrābī - il cui nome completo era Aḥmad Muḥammad ʿOrābī Muḥammad Wafī Muḥammad Ghānim ʿAbd Allāh - è noto in Egitto e nell'intero mondo arabo per aver guidato con sfortunato coraggio nel 1879 un'insurrezione patriottica contro i britannici che avevano occupato l'Egitto e contro il chedivè in quella che è poi stata conosciuta come la (Thawra al-ʿUrābiyya ) o (al-Thawra al-ʿArabiyya ).È noto anche come Aḥmad ʿOrābī, Aḥmed ʿOrabī, ʿUrabi Pascià, ʿOrabi Pasha o Aḥmad ʿArabī. (it)
- Ahmed Orabi ou Ahmed Urabi (em árabe: أحمد عرابى, Pronúncia árabe egípcio: ; 1 de abril de 1841 – 21 de setembro de 1911), também conhecido como Orabi Paxá, Paxá Urabi e Amade Paxá Urabi el-Masri; seu nome foi transliterado também Ahmad Arabi em fontes mais antigas) foi um oficial do exército egípcio e mais tarde general de um exército que se revoltou em 1879 contra o Quediva e a crescente dominação europeia do Egito, no que se tornou conhecido como a Revolta de Urabi. A revolta foi finalmente esmagada em 1882, quando o Reino Unido invadiu o país a pedido de Teufique, iniciando assim uma ocupação britânica de 40 anos do Egito. Ele foi o primeiro líder nacional político e militar egípcio a ascender de felá. (pt)
- Ahmed Orabi, även känd som Arabi Pascha, född 1 april 1841, död 21 september 1911, var en egyptisk general och politiker. (sv)
- Ахмад Ораби-паша (араб. أحمد عرابي; 31 марта 1841, Markaz az Zaqāzīq[d], Шаркия — 21 сентября 1911 или 1911, Каир, Египетский хедиват) — государственный и военный деятель Египта. (ru)
- 艾哈迈德·奥拉比（阿拉伯语：أحمد عرابي；1841年4月1日－1911年9月21日），又称艾哈迈德·阿拉比、奥拉比帕夏，是埃及军官。早年深受哲马鲁丁·阿富汗尼思想的影响。1875年加入青年埃及协会。1879年创立祖国党，主张埃及独立。曾两次领导起义，要求实施宪政。企图摆脱英、法对埃及的控制。1882年领导埃及军民抵抗英军，失败后被捕，流放斯里兰卡。1901年获释。 他曾自稱“埃及的喬治·華盛頓”。 (zh)
- Орабі-паша (араб. أحمد عرابي; 1 квітня 1842 — 21 вересня 1911) — єгипетський націоналіст, військовий і державний діяч. Перший лідер в Єгипті, який піднявся з прошарку феллахів. (uk)
- Ahmed Urabi o Orabi o Ourabi, també conegut com a Urabi Paixà, i encara com Ahmed Arabi o Arabí Paixà (àrab: أحمد عرابى, Aḥmad ʿUrābī) fou un militar i líder nacional egipci. Va morir al Caire el 21 de setembre de 1911. Sota Gamal Abdel Nasser fou considerat heroi nacional; també a Sri Lanka és considerat un heroi antiimperialista. (ca)
- Ahmed ʻUrabi ([ˈæħmæd ʕoˈɾɑːbi]; Arabic: أحمد عرابي ; 31 March 1841 – 21 September 1911), also known as Ahmed Ourabi or Orabi Pasha, was an officer of the Egyptian army. The first political and military leader in Egypt to rise from the fellahin, ʻUrabi participated in an 1879 mutiny that developed into the ʻUrabi revolt against the administration of Khedive Tewfik, which was under the influence of an Anglo-French consortium. He was promoted to Tewfik's cabinet and began reforms of Egypt's military and civil administrations, but the demonstrations in Alexandria of 1882 prompted a British bombardment and invasion which led to the capture of ʻUrabi and his allies and the imposition of British control in Egypt. ʻUrabi and his allies were sentenced by Tewfik into exile far away in Ceylon, as a (en)
- Kolonel Ahmad Urabi (1 April 1841 – 21 September 1911), (Arab: أحمد عرابي) juga dikenal sebagai Urabi Pasya atau Arabi Pasya, ialah seorang tokoh nasionalis pertama yang dikenal dalam sejarah modern dunia Islam. Dikeluarkan dari ketentaraan beberapa kali sampai kedatangan Khudaiwi (gubernur Mesir) Taufiq yang mengembalikannya ke militer, tetapi ia melakukan pemberontakan militer melawan Khudaiwi Taufiq pada 1882. Ia memimpin tentara Mesir melawan Inggris ketika menginvasi Mesir, tetapi kalah. Ia diadili dan divonis mati, lalu diganti dengan hukuman buang ke Sailan. Setelah menghabiskan 19 tahun di pembuangan, ia kembali ke Mesir dan meninggal di Kairo. Ia menulis buku berjudul Kasyfu as-Sitar 'an Sirri al-Asrar. (in)
- Ahmad Urabi Pasza (Ahmad Arabi Pasza) (ur. 1842, zm. 21 września 1911) – egipski polityk i oficer, autor hasła Egipt dla Egipcjan. Urodził się w 1842 r. w rodzinie fellahów. Po studiach został wcielony do wojska, gdzie został znanym oficerem. W latach 1881–1882 stał na czele powstania antybrytyjskiego i antyfrancuskiego w Egipcie, które towarzyszyło ustanowieniu rządu międzynarodowego przez Ismaila Paszę. W rządzie tym sprawował urząd Ministra Wojny. W 1901 r. uzyskał amnestię i powrócił z rodziną do Egiptu, gdzie zmarł 21 września 1911 roku. (pl)
|
_-_TIMEA.jpg?width=300)
_-_TIMEA.jpg){kind=link}
