| dbo:abstract
|
- Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí (àrab: أبو محمد عبيد الله بن الحسين المهدي, Abū Muḥammad ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn al-Mahdī), més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934). La seva ascendència és dubtosa i és dubte de si era un alida per filiació amb Ismail, el setè imam amagat o era simplement el besnet del daï Maymun al-Kaddah. El setè imam Ismail va establir les bases del moviment ismaïlita i el seu fill Muhàmmad ibn Ismail va elaborar la doctrina i la predicació (dawa) de manera clandestina (satr) amb l'inestable concurs del daï Maymun al-Kaddah. La fase clandestina va durar de la meitat del segle viii a quasi el final del segle ix fins que es va produir la "manifestació" (zuhur) de l'imam al-Mahdi. En aquest segle i mig de clandestinitat la successió en la línia d'Ismail no és segura i podria haver passat a la de Maymun. Molts factors van ajudar al seu desenvolupament, sobretot els disturbis (la decadència abbàssida) i les diferències ètniques: nabateus, arameus, zandj, coptes, amazics i altres. Va entrar en una fase decisiva al moment que Ubayd-Al·lah va ser proclamat imam el 898. El daï Abu-Abd-Al·lah havia aconseguit importants èxits en la seva predicació a la Petita Cabília entre els amazics Kutama. El trencament entre el moviment càrmata i el centre de la dawa ismaïlita que era a Salamiya a Pèrsia, es va produir justament llavors i el cap càrmata Zakarawayh ibn Mihrawayh va refusar de reconèixer l'autoritat d'Ubayd-Al·lah. Aquest, per evitar la pressió càrmata sobre Salamiya, la va abandonar i es va dirigir al Magreb (estiu del 902). Allí el daï Abd-Al·lah, estava revoltat amb els amazics contra els aghlàbides, i Ubayd-Al·lah es va instal·lar a Sigilmasa a l'espera del final de la lluita. El 909 Abd-Al·lah, triomfant sobre els aghlàbides, li va anar a entregar el regne a Sigilmasa. Ubayd-Al·lah va entrar a Raqqada, la capital, el 6 de gener del 910 quan tenia 36 o 37 anys i fou proclamat califa el dia 7 de gener de 910. Immediatament va exercir plenament el poder deixant al marge al conqueridor Abd-Al·lah, al seu germà Abu-l-Abbàs i a alguns caps kutames, que molestos no van tardar a conspirar. Però Ubayd-Al·lah va rebre el suport dels àrabs que havien servit als aghlàbides i es va desfer del daï Abd-Al·lah al que va fer executar al mateix temps que al seu germà i als caps kutames. Un intent de revolta a al-Kasr al-Kadim, uns disturbis a Kairuan, una rebel·lió a Trípoli, una revolat del clan Mawatnat al país Kutama i un aixecament a Sicília foren sufocats per separat, un a un, amb energia. Les tribus kharigites (sobretot els zenetes) hostils foren contingudes. Va fer edificar una nova capital, Mahdia (al-Mahdiyya), un bastió que li havia de servir de protecció. Tenia tres poders oposats: a l'est els abbàssides que dominaven Egipte, a l'oest els omeies que dominaven l'Àndalus (i a vegades el Maghrib al-Aksa), i al nord els romans d'Orient, sota sobirania dels quals estava l'illa de Sicília i la Calàbria. Com a califa fatimita tenia obligació d'enderrocar als dos primers, considerats usurpadors. El seu primer pla fou envair l'Àndalus on la revolta d' posava en dificultats a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (888–912) i el seu successor Abd-ar-Rahman III (912–961, califa després del 929). Ibn Hafsun el va reconèixer com a sobirà i Ubayd-Al·lah va enviar tropes al Magreb i va sotmetre als idríssides de Tlemcen i de Fes el 911. Però mantenir el control més enllà de Tahart es va revelar difícil davant les turbulentes tribus zenetes amazigues (vegeu Maghrawa i Banu Ifran) El 914/915 va iniciar el seu primer intent de conquerir Egipte enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a Alexandria però després fou rebutjat prop d'al-Fustat i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general abbàssida Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar el Faium però la derrota de la flota fatimita a Rosetta (Egipte) i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Es diu que va preparar una tercera expedició que ja no es va fer fins a l'inici del regnat del seu successor, el seu fill esmentat, i que va tenir el mateix resultat (935), però és possible que fos obra directament del fill, ja califa, per revenjar els seus dos anterior fracassos. En aquests anys va combatre a Sicília i a Calàbria. El primer atac es va fer el 918 ocupant Reggio, retirant-se amb un gran bot i captius. El 922 es va fer la segona expedició que va sortir de Mahdia amb 20 galeres; la fortalesa de fou conquerida pel general fatimita , i els seus habitants convertits en esclaus. El 924 es va fer la tercera expedició manada pel seu camarlenc Jàfar ibn Ubayd conegut per Suluk, que va sortir de Palerm i va ocupar i Oria i es va retirar cap a Mahdia amb un gran botí. L'Imperi Romà d'Orient va demanar una treva i va acceptar pagar un tribut per Calàbria però el pagament es va retardar i el 927 la lluita es va reprendre. Entre 927 i 930 es van fer algunes expedicions manades per un eslau, Sabir, afectant a Tàrent, Salern, Nàpols i Termoli. Finalment els romans d'Orient van pagar el tribut acordat i la treva va durar fins a la mort del califa. Ubayd-Al·lah al-Mahdí va morir el 934 i el va succeir el seu fill Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí. (ca)
- عبيد الله بن الحسين المهدي يُعتَبرُ مؤسسَ سلالةِ الفاطميين، وهي الدولة الشيعيّة الوحيدة التي حكمت عموم المسلمين على غرار الخلافة الأموية والعباسية، وأَسّستْ حُكُمَ الفاطميين في كافة أنحاء مُعظم شمال أفريقيا. يعتبر مؤسس السلالةِ الفاطمية والإمام الحادي عشر للشيعة الإسماعيليةالمشهور أنه عبيد الله بن الحسين الزكي عبد الله والمتفق عليه عند الشيعة الإسماعيلية وأيضا ايده المقريزي وابن خلدون وبناء على هذا يرجع نسبه إلى فاطمة الزهراء، بنت نبي الإسلامِ، محمد، من خلال الحسين بن علي. (ar)
- Al-Mahdi billah (arabisch المهدي بالله, DMG al-Mahdī billāh ‚der von Gott Rechtgeleitete‘; * 31. Juli 874 in ʿAskar Mukram; † 4. März 934 in Mahdia) war der erste Kalif aus der Dynastie der Fatimiden und gemäß deren Historiografie der elfte Imam der schiitischen Ismailiten. Durch das mit seiner Person verbundene Hervortreten dieses Imamats aus der Verborgenheit (ġaiba), wurde eine breite schiitische Aufstandsbewegung innerhalb des Islamischen Reichs gegen die herrschende Kalifendynastie der sunnitischen Abbasiden angestoßen, die 909 zur Etablierung des Gegenkalifats der Fatimiden führte, welches bis 1171 in Konkurrenz zu dem der Abbasiden die Alleinherrschaft beanspruchte. (de)
- Abū Muḥammad ʿAbd Allāh/ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn (Arabic: أبو محمد عبد الله\عبيد الله بن الحسين المهدي بالله), 873 – 4 March 934, better known by his regnal name al-Mahdi Billah, was the founder of the Isma'ili Fatimid Caliphate, the only major Shi'a caliphate in Islamic history, and the eleventh Imam of the Isma'ili faith. (en)
- Abdullah al-Mahdi Billah o Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (873-4 de marzo de 934) (Arabic: عبد الله بن الحسين بن أحمد بن عبد الله بن محمد بن اسماعيل بن جعفر المهدي), frecuentemente denominado Ubayd Allah, fue el fundador del Califato fatimí, el único gran califato chií en el islam, y estableció su régimen en gran parte del norte de África. Partidario de los vástagos de Ali, se decía descendiente de , séptimo descendiente de este. En el 899, se proclamó Mahdi, lo que produjo la división de los chiíes, su huida de Oriente Próximo (904) y su instalación en el Magreb. Allí uno de sus partidarios llevaba predicando en su nombre desde el 893 entre los Kutama del oriente magrebí. El éxito de esta predicación llevó a que Ubayd Allah se proclamase califa en Sijilmasa en el 909. Se fundó así la dinastía fatimí, que compitió con los omeyas y abasíes por lograr la autoridad de la comunidad islámica. Falleció el 4 de marzo del 934 y le sucedió en el trono califal su hijo Muhammad al-Qa'im Bi-Amrillah. (es)
- Abdullāh al-Mahdi Billah (arabieraz: أبو محمد عبد الله المهدي بالله; Khuzestan/, 873 – Kairo/Mahdia, 934ko apirilaren 3a) Fatimitar Kalifa-herri ismailitaren sortzailea izan zen. 909. urtean kalifa izendatu zuten Kairouanen. Mahdia hiria sortu zuen Tunisian eta han jarri zuen dinastiaren hiriburua (926). (eu)
- Abu Muhammad Abdallah al-Mahdi Billah (873 – 4 Maret 934) (bahasa Arab: أبو محمد عبد الله المهدي بالله), adalah pendiri Kekhalifahan Islam Syi'ah Ismailiyah Fatimiyah, dan satu-satunya Kekhalifahan Syi'ah dalam Islam, ia mampu menguasai Afrika Utara, Hejaz, Palestina dan Syam. (in)
- ‘Ubayd Allah al-Mahdî (arabe : عبيد اللّه المهدي بن الحسين `ubayd allah al-mahdī ben al-ḥusayn) est né au Khuzestan en 873. Il a pris la succession de Radi ‘Abd Allah az-Zaki comme imâm des ismaéliens en 881. Il est mort au Maghreb, en Ifrqiya, le 3 mars 934. (fr)
- ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn (ʿAskar Mukram, 873 o 874 – Mahdia, 3 marzo 934) è stato fondatore della dinastia fatimide e il suo primo Imām. ʿUbayd Allāh al-Mahdī bi-llāh (in arabo: عبيد اللّه المهدي ﺑالله بن الحسين, ʿUbayd Allāh al-Mahdī ibn al-Ḥusayn) era discendente dell'Imam ismailita Abū ʿAbd Allāh al-Husayn ibn Ahmad (840-881), soprannominato al-Zakī, morto nell'881. (it)
- ウバイドゥッラー・アル＝マフディー・ビッラー（873年もしくは874年7月31日 - 934年2月22日）は、イスラム教シーア派イスマーイール派の第11代イマーム、北アフリカを拠点としたファーティマ朝の建国者で初代カリフ。アブドゥッラー・アル＝マフディー・ビッラーフ、アブー・ムハンマド・アブドゥッラー・イブン・アル＝フサインとも呼ばれる。 (ja)
- Ubajd Allah al-Mahdi Billah (ur. 873, zm. 22 lutego 934) – kalif Ifrikiji w latach 909–934 z dynastii Fatymidów, uważany za jej założyciela. (pl)
- Abedalá Almadi Bilá, cujo nome completo era Abu Maomé Abedalá/Ubaide Alá ibne Alhuceine (em árabe: عبد الله بن الحسين بن أحمد بن عبد الله بن محمد بن اسماعيل بن جعفر المهدي, lit. 'Abū Muḥammad ʿAbd Allāh/ʿUbaid Allāh ibn al-Ḥusain') foi o fundador da Dinastia fatímida, o único grande califado xiita do islã, e quem estabeleceu o governo fatímida na Ifríquia (Norte da África). (pt)
- Убайдаллах бен аль-Хусайн аль-Махди (араб. عبيدالله بن الحسين المهدي; 873— 3 марта 934) — основатель Фатимидского халифата, имам исмаилитов. Иногда упоминается как Абдаллах аль-Махди и Обейд-Аллах аль-Махди. (ru)
- Абу-Мухамммад Абдаллах аль-Магді Біллах (*873 —4 березня 934) — ісмаїлітський халіф у 909—934 роках. (uk)
- 阿布·穆罕默德·阿卜杜拉·本·侯赛因（阿拉伯语：أبو محمد عبد الله بن الحسين المهدي بالله；873年 – 934年3月4日），通称马赫迪·比拉（阿拉伯语：المهدي بالله），法蒂瑪王朝的建立者，909年至934年任法蒂瑪哈里發。 909年，伊斯瑪儀軍隊在馬赫迪的領導下滅亡阿格拉布王朝，法蒂瑪王朝成為北非主要的伊斯蘭勢力。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- عبيد الله بن الحسين المهدي يُعتَبرُ مؤسسَ سلالةِ الفاطميين، وهي الدولة الشيعيّة الوحيدة التي حكمت عموم المسلمين على غرار الخلافة الأموية والعباسية، وأَسّستْ حُكُمَ الفاطميين في كافة أنحاء مُعظم شمال أفريقيا. يعتبر مؤسس السلالةِ الفاطمية والإمام الحادي عشر للشيعة الإسماعيليةالمشهور أنه عبيد الله بن الحسين الزكي عبد الله والمتفق عليه عند الشيعة الإسماعيلية وأيضا ايده المقريزي وابن خلدون وبناء على هذا يرجع نسبه إلى فاطمة الزهراء، بنت نبي الإسلامِ، محمد، من خلال الحسين بن علي. (ar)
- Al-Mahdi billah (arabisch المهدي بالله, DMG al-Mahdī billāh ‚der von Gott Rechtgeleitete‘; * 31. Juli 874 in ʿAskar Mukram; † 4. März 934 in Mahdia) war der erste Kalif aus der Dynastie der Fatimiden und gemäß deren Historiografie der elfte Imam der schiitischen Ismailiten. Durch das mit seiner Person verbundene Hervortreten dieses Imamats aus der Verborgenheit (ġaiba), wurde eine breite schiitische Aufstandsbewegung innerhalb des Islamischen Reichs gegen die herrschende Kalifendynastie der sunnitischen Abbasiden angestoßen, die 909 zur Etablierung des Gegenkalifats der Fatimiden führte, welches bis 1171 in Konkurrenz zu dem der Abbasiden die Alleinherrschaft beanspruchte. (de)
- Abū Muḥammad ʿAbd Allāh/ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn (Arabic: أبو محمد عبد الله\عبيد الله بن الحسين المهدي بالله), 873 – 4 March 934, better known by his regnal name al-Mahdi Billah, was the founder of the Isma'ili Fatimid Caliphate, the only major Shi'a caliphate in Islamic history, and the eleventh Imam of the Isma'ili faith. (en)
- Abdullāh al-Mahdi Billah (arabieraz: أبو محمد عبد الله المهدي بالله; Khuzestan/, 873 – Kairo/Mahdia, 934ko apirilaren 3a) Fatimitar Kalifa-herri ismailitaren sortzailea izan zen. 909. urtean kalifa izendatu zuten Kairouanen. Mahdia hiria sortu zuen Tunisian eta han jarri zuen dinastiaren hiriburua (926). (eu)
- Abu Muhammad Abdallah al-Mahdi Billah (873 – 4 Maret 934) (bahasa Arab: أبو محمد عبد الله المهدي بالله), adalah pendiri Kekhalifahan Islam Syi'ah Ismailiyah Fatimiyah, dan satu-satunya Kekhalifahan Syi'ah dalam Islam, ia mampu menguasai Afrika Utara, Hejaz, Palestina dan Syam. (in)
- ‘Ubayd Allah al-Mahdî (arabe : عبيد اللّه المهدي بن الحسين `ubayd allah al-mahdī ben al-ḥusayn) est né au Khuzestan en 873. Il a pris la succession de Radi ‘Abd Allah az-Zaki comme imâm des ismaéliens en 881. Il est mort au Maghreb, en Ifrqiya, le 3 mars 934. (fr)
- ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn (ʿAskar Mukram, 873 o 874 – Mahdia, 3 marzo 934) è stato fondatore della dinastia fatimide e il suo primo Imām. ʿUbayd Allāh al-Mahdī bi-llāh (in arabo: عبيد اللّه المهدي ﺑالله بن الحسين, ʿUbayd Allāh al-Mahdī ibn al-Ḥusayn) era discendente dell'Imam ismailita Abū ʿAbd Allāh al-Husayn ibn Ahmad (840-881), soprannominato al-Zakī, morto nell'881. (it)
- ウバイドゥッラー・アル＝マフディー・ビッラー（873年もしくは874年7月31日 - 934年2月22日）は、イスラム教シーア派イスマーイール派の第11代イマーム、北アフリカを拠点としたファーティマ朝の建国者で初代カリフ。アブドゥッラー・アル＝マフディー・ビッラーフ、アブー・ムハンマド・アブドゥッラー・イブン・アル＝フサインとも呼ばれる。 (ja)
- Ubajd Allah al-Mahdi Billah (ur. 873, zm. 22 lutego 934) – kalif Ifrikiji w latach 909–934 z dynastii Fatymidów, uważany za jej założyciela. (pl)
- Abedalá Almadi Bilá, cujo nome completo era Abu Maomé Abedalá/Ubaide Alá ibne Alhuceine (em árabe: عبد الله بن الحسين بن أحمد بن عبد الله بن محمد بن اسماعيل بن جعفر المهدي, lit. 'Abū Muḥammad ʿAbd Allāh/ʿUbaid Allāh ibn al-Ḥusain') foi o fundador da Dinastia fatímida, o único grande califado xiita do islã, e quem estabeleceu o governo fatímida na Ifríquia (Norte da África). (pt)
- Убайдаллах бен аль-Хусайн аль-Махди (араб. عبيدالله بن الحسين المهدي; 873— 3 марта 934) — основатель Фатимидского халифата, имам исмаилитов. Иногда упоминается как Абдаллах аль-Махди и Обейд-Аллах аль-Махди. (ru)
- Абу-Мухамммад Абдаллах аль-Магді Біллах (*873 —4 березня 934) — ісмаїлітський халіф у 909—934 роках. (uk)
- 阿布·穆罕默德·阿卜杜拉·本·侯赛因（阿拉伯语：أبو محمد عبد الله بن الحسين المهدي بالله；873年 – 934年3月4日），通称马赫迪·比拉（阿拉伯语：المهدي بالله），法蒂瑪王朝的建立者，909年至934年任法蒂瑪哈里發。 909年，伊斯瑪儀軍隊在馬赫迪的領導下滅亡阿格拉布王朝，法蒂瑪王朝成為北非主要的伊斯蘭勢力。 (zh)
- Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí (àrab: أبو محمد عبيد الله بن الحسين المهدي, Abū Muḥammad ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn al-Mahdī), més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934). La seva ascendència és dubtosa i és dubte de si era un alida per filiació amb Ismail, el setè imam amagat o era simplement el besnet del daï Maymun al-Kaddah. (ca)
- Abdullah al-Mahdi Billah o Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (873-4 de marzo de 934) (Arabic: عبد الله بن الحسين بن أحمد بن عبد الله بن محمد بن اسماعيل بن جعفر المهدي), frecuentemente denominado Ubayd Allah, fue el fundador del Califato fatimí, el único gran califato chií en el islam, y estableció su régimen en gran parte del norte de África. Falleció el 4 de marzo del 934 y le sucedió en el trono califal su hijo Muhammad al-Qa'im Bi-Amrillah. (es)
|
.png?width=300)
.png){kind=link}