| dbo:abstract
|
- El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc. S'ha utilitzat principalment per fer-ne monedes i medalles en èpoques d'escassetat de metalls nobles i de devaluació monetària. El mot billó probablement ve del francès billon, «tronc», que en un principi significava «lingot de metall», augmentatiu de bille, «tronc polit», potser d'origen cèltic. Un altre possible origen és el llatí vulgar billo, en el sentit de «moneda de coure» o, simplement, «moneda». Eren monedes fetes de billó: el patac, el rossell, l'agramuntesa, la bossonalla, el barcelonès, el morlà o la vigatana. L'ús més extens del billó es va donar entre l'antiga Grècia i l'edat mitjana. Per exemple, durant els segles VI i V aC algunes ciutats de l'illa de Lesbos utilitzaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. A l'època medieval el contingut de plata va anar baixant, fins a només un 25% o un 20%. En períodes d'inflació, com ara al segle iii a Roma o pels volts del 1620 a l'Imperi Habsburg, les monedes de plata, a causa de la reducció constant i gradual del contingut d'argent, van acabar sent monedes de billó. Els Reis Catòlics van fixar un límit màxim a la quantitat de billó circulant, de manera que van establir un sistema estable que va funcionar pràcticament durant tot el segle xvi. El 1548 Carles I autoritzà una major quantitat de billó i el 1552 reduí el seu contingut de plata de 7 a 5 1/2 grams de llei. També algunes es van encunyar amb billó des d'un bon començament. Aquest és el cas, per exemple, de les peces de 5, 10 i 20 (els cèntims del franc suís) emeses entre 1850 i 1877, que eren de billó. Als Països Catalans són coneguts els rals de billó i els de València i els quaterns, fabricats amb billó. (ca)
- Billon (/ˈbɪlən/) is an alloy of a precious metal (most commonly silver, but also gold) with a majority base metal content (such as copper). It is used chiefly for making coins, medals, and token coins. The word comes from the French bille, which means "log". (en)
- El vellón es una aleación de un metal noble (generalmente plata, más raramente oro) con otro metal no precioso (generalmente cobre o zinc). Si el metal que predomina es el de más valor, hablamos de vellón rico; caso de predominar el metal no precioso, hablamos de vellón pobre. Se ha utilizado principalmente para hacer monedas y medallas en épocas de devaluación monetaria y con escasez de metales nobles. (es)
- Billon (von mittellateinisch billio „Zahlgut“) ist eine Legierung aus Kupfer und Silber, deren Silbergehalt weniger als 500/1000 (50 Prozent) beträgt. Eine Billonlegierung kann auch weitere unedle Metalle wie zum Beispiel Zinn oder Zink enthalten. Billon wurde für Kleingeld und Scheidemünzen verwendet. Man erkennt es am gegenüber Silber etwas dunkleren, rötlicheren Aussehen. (de)
- Le billon est un alliage de cuivre, de zinc et d'argent contenant souvent moins de 30 % d'argent, facilement décelable par son aspect : billon gris s'il y a plus de 30 % d'argent, billon roux s'il y a moins de 20 % d'argent. Cet alliage servit à la frappe de pièces dévaluées ayant le même cours que les vraies monnaies en argent, notamment dans le système monétaire romain principalement avec les émissions massives d'antoniniens au IIIe siècle et également en France sous l’Ancien régime jusqu'au XIXe siècle. Contrairement à la monnaie d’or et d’argent, il s’agissait de petite monnaie circulant entre les mains du plus grand nombre et dont la valeur numéraire n’atteignait pas la valeur faciale. On distinguait le bon billon ou billon blanc contenant environ 40 à 50 % d’argent et conservant une couleur blanche malgré une proportion minoritaire d'argent, du bas billon ou billon roux qui lui ne contenait pas plus de 20 % d’argent. La petite monnaie typique faite de ce bas billon, le liard, ne valait qu'un quart de sou : elle était composée principalement de cuivre, zinc, argent et, en moindre proportion, de plomb, étain, nickel, chrome et magnésium. (fr)
- Il biglione o billone è una lega di argento (a volte oro) con un contenuto elevato di metallo non prezioso (come rame). La parola probabilmente viene dal francese billon, la forma maggiorativa di bille (sfera). Il termine mistura è stato utilizzato più recentemente come sinonimo. Il biglione può contenere anche metalli differenti, come per esempio stagno e zinco. È usato principalmente per fare monete, medaglie e gettoni. (it)
- Biljoengoud (soms genaamd djokjazilver of medaillezilver) is een legering van een edelmetaal (meestal zilver, maar ook goud) met een hoog gehalte aan basismetaal (zoals koper). Het wordt voornamelijk gebruikt voor de productie van munten, medailles en penningen. Het woord is een verbastering vanuit het midden Latijnse billo, wat "een munt met voornamelijk koper", of gewoon "betalingseenheid" betekent. Het gebruik van biljoengoud gaat terug door de middeleeuwen naar de Griekse oudheid. Tijdens de 6e en 5e eeuw v.Chr. maakten sommige steden op Lesbos munten van 60% koper en 40% zilver. In de middeleeuwen werden magerdere verhoudingen aangenomen, soms met slechts 25% or zelfs 20% zilver. De uitdrukking voor biljoen verklaren betekent dan ook: iets ongeldig verklaren. (nl)
- ビロン（billon）は、合金の一種で、貴金属（主に銀だが、金の場合もある）と主成分となる金属（銅など）を混ぜたものである。硬貨、メダル、代用貨幣などの製造に用いられる。 語源はフランス語の bille。 ビロン硬貨は古代ギリシア時代から中世期まで使われていた。紀元前6世紀から紀元前5世紀にかけて、レスボス島では銅60%、銀40%の硬貨が使われていた。古代でも中世でも、もっと貴金属の少ないビロンが主に使われ、特に銀の含有量は2%未満ということが多かった。フランスのリアールやドゥニエはブルボン朝の時代であっても、ビロンで作られたものがあった。 特にローマ帝国時代のビロン硬貨がよく知られている。紀元2世紀以降のローマ帝国では、デナリウス貨や地方で発行していたテトラドラクマ貨を何度も改鋳したため、銀の含有量が減っていき、青銅の成分が増えていった。2世紀後半に入ると、それらの硬貨は実質的に青銅貨となり、銀を表面に薄く載せる程度になった。 (ja)
- Dá-se o nome de bilhão a uma liga metálica de baixo teor de prata, empregada na Idade Antiga e na Idade Média para cunhar moedas. Geralmente composta de cobre e prata. A palavra advém do latim medieval billia, "tronco de madeira", através do francês bille, "lingote", "peça de moeda". (pt)
- Bilon – stop miedzi i srebra, o zawartości srebra poniżej 50%, z którego bito monety w starożytnej Grecji i starożytnym Rzymie; także od średniowiecza do XIX w. Przeważała w nim miedź, choć dodawano też cynę, cynk czy rtęć. Do bicia monet o większej wartości używano elektrum – naturalnego stopu złota i srebra. Z bilonu wytwarzane są monety, medale i żetony. (pl)
- Біло́н (фр. billon від bille — «дерев'яна паличка, цурка») — сплав дорогоцінного металу (найчастіше срібла) з великим вмістом недорогоцінних металів (найчастіше міді). Сплав використовується переважно для виготовлення монет, медалей та токенів. (uk)
- Billon är en blandning av en ädelmetall, vanligen silver, mer sällan guld, och en basmetall, som koppar med en lägre ädelmetallhalt än 50 %. Blandningen användes från antiken in i medeltiden för att göra mynt, medaljer, etc. Termen användes också för en blandning av lika delar guld och silver. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Billon (/ˈbɪlən/) is an alloy of a precious metal (most commonly silver, but also gold) with a majority base metal content (such as copper). It is used chiefly for making coins, medals, and token coins. The word comes from the French bille, which means "log". (en)
- El vellón es una aleación de un metal noble (generalmente plata, más raramente oro) con otro metal no precioso (generalmente cobre o zinc). Si el metal que predomina es el de más valor, hablamos de vellón rico; caso de predominar el metal no precioso, hablamos de vellón pobre. Se ha utilizado principalmente para hacer monedas y medallas en épocas de devaluación monetaria y con escasez de metales nobles. (es)
- Billon (von mittellateinisch billio „Zahlgut“) ist eine Legierung aus Kupfer und Silber, deren Silbergehalt weniger als 500/1000 (50 Prozent) beträgt. Eine Billonlegierung kann auch weitere unedle Metalle wie zum Beispiel Zinn oder Zink enthalten. Billon wurde für Kleingeld und Scheidemünzen verwendet. Man erkennt es am gegenüber Silber etwas dunkleren, rötlicheren Aussehen. (de)
- Il biglione o billone è una lega di argento (a volte oro) con un contenuto elevato di metallo non prezioso (come rame). La parola probabilmente viene dal francese billon, la forma maggiorativa di bille (sfera). Il termine mistura è stato utilizzato più recentemente come sinonimo. Il biglione può contenere anche metalli differenti, come per esempio stagno e zinco. È usato principalmente per fare monete, medaglie e gettoni. (it)
- ビロン（billon）は、合金の一種で、貴金属（主に銀だが、金の場合もある）と主成分となる金属（銅など）を混ぜたものである。硬貨、メダル、代用貨幣などの製造に用いられる。 語源はフランス語の bille。 ビロン硬貨は古代ギリシア時代から中世期まで使われていた。紀元前6世紀から紀元前5世紀にかけて、レスボス島では銅60%、銀40%の硬貨が使われていた。古代でも中世でも、もっと貴金属の少ないビロンが主に使われ、特に銀の含有量は2%未満ということが多かった。フランスのリアールやドゥニエはブルボン朝の時代であっても、ビロンで作られたものがあった。 特にローマ帝国時代のビロン硬貨がよく知られている。紀元2世紀以降のローマ帝国では、デナリウス貨や地方で発行していたテトラドラクマ貨を何度も改鋳したため、銀の含有量が減っていき、青銅の成分が増えていった。2世紀後半に入ると、それらの硬貨は実質的に青銅貨となり、銀を表面に薄く載せる程度になった。 (ja)
- Dá-se o nome de bilhão a uma liga metálica de baixo teor de prata, empregada na Idade Antiga e na Idade Média para cunhar moedas. Geralmente composta de cobre e prata. A palavra advém do latim medieval billia, "tronco de madeira", através do francês bille, "lingote", "peça de moeda". (pt)
- Bilon – stop miedzi i srebra, o zawartości srebra poniżej 50%, z którego bito monety w starożytnej Grecji i starożytnym Rzymie; także od średniowiecza do XIX w. Przeważała w nim miedź, choć dodawano też cynę, cynk czy rtęć. Do bicia monet o większej wartości używano elektrum – naturalnego stopu złota i srebra. Z bilonu wytwarzane są monety, medale i żetony. (pl)
- Біло́н (фр. billon від bille — «дерев'яна паличка, цурка») — сплав дорогоцінного металу (найчастіше срібла) з великим вмістом недорогоцінних металів (найчастіше міді). Сплав використовується переважно для виготовлення монет, медалей та токенів. (uk)
- Billon är en blandning av en ädelmetall, vanligen silver, mer sällan guld, och en basmetall, som koppar med en lägre ädelmetallhalt än 50 %. Blandningen användes från antiken in i medeltiden för att göra mynt, medaljer, etc. Termen användes också för en blandning av lika delar guld och silver. (sv)
- El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc. S'ha utilitzat principalment per fer-ne monedes i medalles en èpoques d'escassetat de metalls nobles i de devaluació monetària. El mot billó probablement ve del francès billon, «tronc», que en un principi significava «lingot de metall», augmentatiu de bille, «tronc polit», potser d'origen cèltic. Un altre possible origen és el llatí vulgar billo, en el sentit de «moneda de coure» o, simplement, «moneda». Eren monedes fetes de billó: el patac, el rossell, l'agramuntesa, la bossonalla, el barcelonès, el morlà o la vigatana. (ca)
- Le billon est un alliage de cuivre, de zinc et d'argent contenant souvent moins de 30 % d'argent, facilement décelable par son aspect : billon gris s'il y a plus de 30 % d'argent, billon roux s'il y a moins de 20 % d'argent. Cet alliage servit à la frappe de pièces dévaluées ayant le même cours que les vraies monnaies en argent, notamment dans le système monétaire romain principalement avec les émissions massives d'antoniniens au IIIe siècle et également en France sous l’Ancien régime jusqu'au XIXe siècle. (fr)
- Biljoengoud (soms genaamd djokjazilver of medaillezilver) is een legering van een edelmetaal (meestal zilver, maar ook goud) met een hoog gehalte aan basismetaal (zoals koper). Het wordt voornamelijk gebruikt voor de productie van munten, medailles en penningen. Het woord is een verbastering vanuit het midden Latijnse billo, wat "een munt met voornamelijk koper", of gewoon "betalingseenheid" betekent. De uitdrukking voor biljoen verklaren betekent dan ook: iets ongeldig verklaren. (nl)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
