| dbo:abstract
|
- Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa). Balduí II va continuar la política del seu predecessor. Va establir una aliança amb , senyor de Malatya, que tenia necessitat de la seva protecció enfront dels danishmèndides, i es casà amb la seva filla Mòrfia de Malatya. Els romans d'Orient, que tenien Marash sota el seu control des de 1097, hi havien nomenat un governador armeni, Thatoul, però els croats volien aquest lloc. En primer lloc, Bohemond de Tàrent tractà de prendre el lloc el 1100, abans de ser cridat en socors de Malatya i capturat pels turcs. Aleshores, Joscelí de Courtenay, que va arribar a les croades el 1101, s'apoderà de la vila, que esdevingué comtat tributari. El 1102 Josceli va rebre del seu cosí la senyoria de Turbessel. El mateix any, els croats d'Antioquia i d'Edessa organitzaren una operació concertada contra Haran, amb l'objectiu d'obrir la ruta que permetria de prendre Mossul, i després Bagdad. Però les querelles entre els comandants croats retardaren l'operació i permeteren als caps musulmans d'organitzar la defensa de la vila, després de l'arribada d'un exèrcit de socors que havia derrotat els croats el 7 de maig del 1104. Balduí II i Joscelí de Courtneay foren capturats, Tancred assegurà la defensa d'Edessa assetjada, mentre que Bohemond de Tàrent se'n va anar a correcuita per cercar un exèrcit de socors. Durant la captivitat de Balduí II, el comtat fou administrat per Tancred el qual, havent igualment d'assegurar la regència del Principat d'Antioquia, el confià a , el qual ho aprofità per rescatar els habitants d'Edessa. Balduí II i Joscelí de Courneay foren alliberats en 1108, retornaren a Edessa i en reprengueren el control, però les exaccions (impostos) de Trancred i de Ricard de Salern, mentre durà llur captivitat, així com la poca pressa per negociar el seu alliberament, que finalment es va produir sense llur ajut, suscitaren llur còlera, i es trobaren contra el Principat d'Antioquia. Alliat amb , atabeg de Mossul, envaí el Principat d'Antioquia, però fou repel·lit per Tancred, aliat amb Fakhr al-Mulk Ridwan ben Tutush, soldà d'Alep. Tancred no s'atreví a perseguir-lo, tement l'arribada d'un exèrcit de socors conduït per Jawali. Els armenis, temerosos de caure altre cop sota el domini dels normands per causa de la victòria de Tancred, consideraren un instant d'emancipar-se de la dominació llatina, abans de veure retornar Balduí II. Però els musulmans començaren a organitzar-se en contra de la croada, i la vila d'Edessa era llur primer objectiu. , el nou atabeg de Mossul, assetjà Edessa un primer cop el 1110, i va assolar tot el territori que envoltava la ciutat. El rei Balduí I envià un exèrcit de socors, que força l'aixacament del setge, però els territoris a l'est de l'Èufrates van ser evacuats, atès que es pensava que estaven massa exposats a les ràtzies turques. Mawdud intentà una nova incursió en abril del 1112 i, després d'haver intentat prendre Edessa, assetjà Saruj. Josseli de Courtneay, que defensava la vila, feu una sortida que prengué els turcs per sorpresa i saquejà el seu camp. Els turcs retornaren aleshores a llur projecte de setge d'Edessa, però Joscelí havia arribat de nou a la vila per ajudar Balduí. Aconseguí de frustrar el complot d'alguns armenis que es disposaven a lliurar la vila als turcs. La part del comtat d'Edessa sobre la riba oriental de l'Eufrates era constituïda per algunes viles inexpugnables, envoltades de camps despoblats i assolats pels turcs, en el mateix moment que la riba occidental, al voltant de Turbessel estava en plena prosperitat. En 1113 Balduí, arruïnat per les invasions turques, s'apodera de Turbessel, en detriment del seu senyor Joscelí I d'Edessa, que havia fet alguns passos per trair-lo; Joscelí es va retirar al Regne de Jerusalem, on el rei Balduí li confià el Principat de Galilea. Aprofitant-se de la presència de Balduí a Turbessel, els armenis d'Edessa intentaren de nou lliurar la vila a Mawdud, però el complot fou descobert i Balduí ordenà, l'11 de maig del 1113, que tots els armenis fossin expulsats de la vila. Al febrer de 1114 se'ls perdonà i els permeté de retornar a la vila. Un senyor armeni de Kaisun, entre el comtat i la Cilícia, Vasil Dgha, acceptà d'esser vassall dels turcs, i Balduí decidí de sotmetre'l, per evitar d'ésser pres en tenalla. Vasil Dgha intentà demanar socors davant de Toros I, però aquest darrer va lliurar Vassil a Balduí, el qual s'apoderà de Kaisun i de Raban. Després Balduí eliminà els darrers senyors armenis de Bira i de Gargar, que foren reemplaçats per senyors francs.Grousset explica que a partir d'aquesta data, l'existència d'una senyoria purament franca, veïna d'un principat purament armeni (Armènia Menor), havia de disminuir els riscos d'interferència en la seva política interior i havia de reforçar les relacions entre els croats i els armenis,. El rei Balduí I de Jerusalem morí el 2 d'abril de 1118, en el moment que Balduí de Bourg se n'havia anat d'Edessa per fer les seves ofrenes a Jerusalem. Hi arribà el dia de les exèquies del rei i, amb l'ajut d'Arnoul de Roeux, patriarca de Jerusalem, i de Joscelí de Courtenay, amb qui s'havia reconciliat, incità els barons de l'Alta Cort del Regne a veure la seva candidatura amb ulls favorables, en detriment dels drets d'Eustaqui III de Boulogne, el germà del difunt rei. Balduí fou elegit i consagrat rei de Jerusalem el 14 d'abril de 1118. En retornar, Balduí, que havia confiat temporalment el comtat d'Edessa a un dels seus cosins, Galéran du Puiset, donà definitivament el tron a Joscelí de Courtenay, a les darreries del mes d'agost de 1119. El 1119 els seljúcides van envair el principat d'Antioquia. Balduí va marxar al nord amb l'exèrcit del regne, però Roger de Salern, príncep d'Antioquia, no va esperar els reforços i va lliurar la batalla coneguda com a Tell Aqibrin, o batalla del Camp de la Sang, on Roger fou mort i el seu exèrcit aniquilat. Balduí va agafar la regència del principat i va protegir la ciutat. El gener de 1120 va convocar un concili a Nablus; sota l'impuls d'Hugues de Payns i de Godefroy de Saint-Omer es va crear la milícia dels Pobres Cavallers del Crist i del Temple de Salomó (en llatí : pauperes commilitones Christi Templique Solomonici). Aquesta milícia tenia per finalitat assegurar el viatge del pelegrins occidentals i defendre els estats llatins d'Orient. L'orde es va instal·lar sobre el Mont del Temple, en una ala del palau de Balduí, l'antiga mesquita d'al-Aqsa, construïda sobre les ruïnes d'un antinc temple en les quals els croats pensaven haver trobat les ruïnes del temple de Salomó Aquesta milícia fou coneguda posteriorment com a Cavallers del Temple o Templaris. Balduí i Joscelí van anar en ajut de la fortalesa de Zrdana al principat d'Antioquia, assetjada per Ilghazi (27 de febrer de 1122) que es va haver de retirar. El 13 de setembre de 1122 Joscelí i Galeran del Puiset, senyor de Bira, van intentar capturar a Balak ibn Bahram ibn Ortok, un cabdill turc musulmà, però aquest darrer els va sorprendre i els va fer presoners tancant-los a Kharpert. Balduí els va intentar alliberar i amb el suport d'uns 50 armenis de la ciutat es van apoderar sobtadament de la ciutadella, però sense poder retornar a Edessa. Joscelí va ser enviat a aquesta ciutat per reunir ajut, mentre Balduí i Galeran es van quedar a la ciutadella disposats a resistir, però es van haver de rendir abans de rebre ajut. En revenja Joscelí va assolar la regió d. L'abril de 1123, estant el rei presoner, el consell va nomenar regent a Eustaqui de Grenier, conestable i batlle del regne, fins a l'alliberament de Balduí II. El 29 de maig de 1123 el regent, al front de l'exèrcit i aixecant la Verdadera Creu, va rebutjar un atac fatimita egipci a Ibelin; no es va aprofitar de la victòria, ja que va morir el 15 de juny de 1123. Balduí II fou finalment alliberat el 1124 a canvi de dos ostatges: la seva filla Yvette, de 5 anys, i Joscelí, d'uns 12 anys, fill de Joscelí I d'Edessa. Reunint a tots els cavallers croats, Balduí va enfrontar als seljúcides a la batalla d'Azaz l'11 de juny de 1125. Amb una hàbil maniobra, l'exèrcit croat, inferior en nombre, va aconseguir la victòria; quinze amirs turcs i milers de soldats van morir i els croats van fer un botí considerable. Balduí va aprofitar per pagar el seu rescat i alliberar als ostatges de Kharpert. El 1126 va intentar conquerir Damasc amb ajut dels templaris, però fou rebutjat per Tughtekin. A Alep, el mameluc Khutlugh havia assolit el poder pel seu propi compte però els seus súbdits no van tardar a revoltar-se contra la seva tirania i es van disputar la ciutat l'ortúquida Sulayman, i el seljúcida Ibrahim ibn Ridwan. Balduí va intentar aprofitar aquest conflicte per apoderar-se de la ciutat però se li va avançar l'atabeg de Mossul Imad al-Din Zengi que va entrar a Alep amb el suport de la població. Balduí es va posar malalt el 1131 i va morir el 21 d'agost sent enterrat a l'església del Sant Sepulcre. Va nomenar la seva filla Melisenda filio regis et regni Jerosolimitani haeres (filla del rei i hereu del regne de Jerusalem) destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digne successor amb el suport de la , una mena de consell reial comprenia la noblesa i el clergat del regne. (ca)
- Balduin Le Bourg (latinsky: Balduinus, francouzsky: Baudouin, anglicky: Baldwin, německy: Balduin,; datum narození neznámé, zemřel 21. srpna 1131 v Jeruzalémě) byl v letech 1100–1118 druhým křižáckým hrabětem z Edessy a od roku 1118 do své smrti roku 1131 třetím vládcem křižáckého Jeruzalémského království (jako Balduin II.). V roce 1096 se ve vojsku svého příbuzného, dolnolotrinského vévody Godefroie z Bouillonu, vydal na první křížovou výpravu. Na kruciátu se vypravil, aby vystoupil ze stínu své rodiny, dobyl svá vlastní území a získal moc i slávu. Po obsazení Jeruzaléma křižáky (15. července 1099) se přesunul na sever, kde diplomaticky vypomáhal svému stejnojmennému příbuznému, edesskému hraběti Balduinovi (I.). Po smrti jeruzalémského vládce Godefroie z Bouillonu a následné korunovaci dosavadního edesského hraběte a bratra zesnulého, Balduina z Boulogne, na prvního jeruzalémského krále, se Balduin Le Bourg stal jeho nástupcem v Edesse (roku 1100). Po smrti Balduina I. († 1118), jenž zemřel bez legitimních potomků, usednul Balduin Le Bourg na trůn v Jeruzalémě, přičemž Edessu předal svému bratranci, Joscelinovi z Courtenay. Politika Balduina II. se nijak nelišila od úspěšné politiky prvního krále Balduina I. Balduin měl se svou chotí Morfií pouze čtyři dcery, z nichž nejstarší, Melisenda, byla otcem určena za nástupkyni. Po Balduinově smrti roku 1131 také skutečně nastoupila se svým chotěm Fulkem z Anjou na jeruzalémský trůn. (cs)
- بالدوين الثاني ثالث ملوك مملكة بيت المقدس خلال الفترة ما بين عام 1118 و1131 أصبح ملكا على مملكة بيت المقدس بعد وفاة ابن عمه بلدوين الأول. كان قبلها أمير الرها في الجزيرة الفراتية، ويتبع بلدوين الأول. ثم عين ابن عمته جوسلين أميراً عليها. والذي بدوره سقط أسيرا بيد الأرتقيون تحت قيادة بلك بن بهرام ابن أخ إيلغازي الأرتقي عام 516 هـ / 1122م عند سروج، مما أضطر بلدوين الثاني على تولي إمارة الرها بنفسه بالإضافة إلى وصايته لإمارة أنطاكية. وصار على بلدوين أن يخلص جوسلين من الأسر وأن يسير حملة إلى التابع لإمارة الرها لتخليصها من الحصار الذي فرضه عليها بلك بن بهرام، وكان ذلك سنة 517 هـ / 1123م، فوصل بجيشه إلى الضفة الشرقية لنهر سنجه أحد روافد الفرات تجاه معسكر بلك بن بهرام الذي رفع الحصار عن كركر وعاد لمواجهة بلدوين الثاني، فدار القتال بين الطرفين في التاسع عشر من صفر سنة 517 هـ / 18 أبريل سنة 1123م، وانهزم جيش الصليبيون بالرغم من قلة قوات المسلمين، ووقع بلدوين أسيراً بيد المسلمين بعد إبادة جيشه. احترم الأرتقيون اسيرهم وأحسنوا معاملته. وتم نقله مع جوسلين إلى حران ومن ثم إلى حلب. ظل بلدوين أسيراً إلى أن أفرج عنه في نهاية عام 1124م مقابل فدية مقدارها مائة الف بيزانت، وعاد إلى بيت المقدس في أوائل نيسان عام 1125م. عندما احس بدنو اجله، استدعى ابنته وزوجها فولك، وأمر النبلاء بقبولهما ملكين. وتم تتويجهما في 14 ايلول من عام 1131م. توفي في صيف عام 1131 م بعد أن حكم ثلاثة عشر عاماً (ar)
- Ο Βαλδουίνος Β΄ των Ιεροσολύμων ή Βαλδουίνος του Μπούρκ (Baudouin II de Jerusalem, 1060 - 21 Αυγούστου 1131) από τον Οίκο του Ρετέλ δεύτερος Κόμης της Έδεσσας (1100 - 1118) και τρίτος Βασιλιάς των Ιεροσολύμων (1118 - 1131), ήταν μικρότερος γιος του Ούγου Α΄ του Ρετέλ και της Μελισσάνθης του Μονλερύ. Συνόδευσε τα ξαδέλφια του Γοδεφρείδο του Μπουιγιόν και Βαλδουίνο Α΄ της Ιερουσαλήμ στους Άγιους Τόπους όταν έγινε η Α΄ Σταυροφορία. Διαδέχτηκε τον ξάδελφο του Βαλδουίνο της Βουλώνης στην Κομητεία της Έδεσσας όταν έφυγε από την Έδεσσα Μεσοποταμίας για την Ιερουσαλήμ. Αιχμαλωτίστηκε στην μάχη του Χαρράν (1104) και κρατήθηκε από τον Σόμκεν του Μαρντίν, τον Ζίκιρμις της Μοσούλης και το Ζαουαλί Σακάουα . Στην αιχμαλωσία του κυβέρνησε την Έδεσσα ο Ταγκρέδος κυβερνήτης στο Πριγκιπάτο της Αντιόχειας και ο ξάδελφος του Ταγκρέδου Ριχάρδος του Σαλέρνο. Ο Βαλδουίνος ελευθερώθηκε από τον ξάδελφο του Ζοσλέν Α΄ της Έδεσσας, λόρδο του Τυρμπεσέλ το καλοκαίρι του 1108. Ο Ταγκρέδος προσπάθησε να κρατήσει την Έδεσσα αλλά ο Βερνάρδος του Βαλένς, ο Λατίνος πατριάρχης της Κωνσταντινούπολης τον πίεσε να παραδώσει την κομητεία στον Βαλδουίνο που έκανε συμμαχία με τον Ζαουαλί, ο Ταγκρέδος και ο σύμμαχος του Φαχρ αλ-Μουλκ Ραντβάν τον νίκησαν στην Τυρμπεσέλ. Ο Βαλδουίνος και ο Ταγκρέδος συμφιλιώθηκαν σε μια συνέλευση κοντά στην Τρίπολη τον Απρίλιο του 1109. Ο κυβερνήτης της Μοσούλης Μαουντάντ και ο διάδοχος του έκαναν στις αρχές της δεκαετίας 1110 μια σειρά από επιδρομές στην Έδεσσα και κατέστρεψαν τις ανατολικές περιοχές της κομητείας. Ο Βαλδουίνος κατηγόρησε τον Ζοσλέν ότι κατέλαβε με προδοσία την εύφορη περιοχή του Τυρμπεσέλ (1113) και συνέλαβε τους γείτονες Αρμένιους λόρδους (1116, 1117), Ο Βαλδουίνος Α΄ της Ιερουσαλήμ πρώτος βασιλιάς της Ιερουσαλήμ πέθανε (2 Απριλίου 1118) και κληροδότησε το βασίλειο στον μεγαλύτερο αδελφό του Ευστάθιο Γ΄ της Βουλώνης με την υπόδειξη ότι κληρονόμος θα είναι ο Βαλδουίνος του Μπούρκ αν ο αδελφός του αρνηθεί. Ο Λατίνος Πατριάρχης της Ιερουσαλήμ και ο Ζοσλέν του Κουρτεναί που ήταν οι ισχυρότεροι άντρες στο βασίλειο πίεσαν να ανακηρυχτεί ο Βαλδουίνος νέος βασιλιάς, πήρε τις περισσότερες πόλεις του βασιλείου και έδωσε την Έδεσσα στον Ζοσλέν. Όταν ο στρατός της Αντιόχειας εξοντώθηκε (28 Ιουνίου 1119) ο Βαλδουίνος εξελέγη αντιβασιλιάς όταν έλλειπε ο Βοημούνδος Β΄ της Αντιόχειας. Οι επιθέσεις των Σελτζούκων της Αντιόχειας τον ανάγκασαν να μένει στο πριγκιπάτο κάτι που έφερε έντονη δυσαρέσκεια στα Ιεροσόλυμα. Ο Βαλδουίνος αιχμαλωτίστηκε τον Απρίλιο του 1123 από τον Νουρ αλ Ντολάκ Μπαλάκ, ο Κάρολος Α΄ της Φλάνδρας δέχτηκε τον θρόνο από μια ομάδα ευγενών αλλά εκείνος αρνήθηκε. Την περίοδο της απουσίας του ο στρατός των Ιεροσολύμων κυρίευσε την Τύρο με την βοήθεια Βενετικού στόλου. (el)
- Baldwin II, also known as Baldwin of Bourcq or Bourg (French: Baudouin; c. 1075 – 21 August 1131), was Count of Edessa from 1100 to 1118, and King of Jerusalem from 1118 until his death. He accompanied his cousins Godfrey of Bouillon and Baldwin of Boulogne to the Holy Land during the First Crusade. He succeeded Baldwin of Boulogne as the second count of Edessa when he left the county for Jerusalem following his brother's death. He was captured at the Battle of Harran in 1104. He was held first by Sökmen of Mardin, then by Jikirmish of Mosul, and finally by Jawali Saqawa. During his captivity, Tancred, the Crusader ruler of the Principality of Antioch, and Tancred's cousin, Richard of Salerno, governed Edessa as Baldwin's regents. Baldwin was ransomed by his cousin, Joscelin of Courtenay, lord of Turbessel, in the summer of 1108. Tancred attempted to retain Edessa, but Bernard of Valence, the Latin patriarch of Antioch, persuaded him to restore the county to Baldwin. Baldwin allied with Jawali, but Tancred and his ally, Radwan of Aleppo, defeated them at Turbessel. Baldwin and Tancred were reconciled at an assembly of the crusader leaders near Tripoli in April 1109. Mawdud, the Atabeg of Mosul, and his successor, Aqsunqur al-Bursuqi, launched a series of campaigns against Edessa in the early 1110s, devastating the eastern regions of the country. Baldwin accused Joscelin of treason for seizing the prosperous town of Turbessel from him in 1113 and captured the neighboring Armenian lordships in 1116 and 1117. Baldwin of Boulogne, the first king of Jerusalem, died on 2 April 1118. He bequeathed Jerusalem to his brother Count Eustace III of Boulogne, stipulating that the throne was to be offered to Baldwin if Eustace failed to come to the Holy Land. Arnulf of Chocques, the Latin patriarch of Jerusalem, and Joscelin of Courtenay, who held the largest fief in the Kingdom of Jerusalem, convinced their peers to elect Baldwin king. Baldwin took possession of most towns in the kingdom and gave Edessa to Joscelin. After the army of the Principality of Antioch was almost annihilated on 28 June 1119, Baldwin was elected regent for the absent Prince Bohemond II of Antioch. The frequent Seljuq invasions of Antioch forced him to spend most of his time in the principality, which caused discontent in Jerusalem. After Nur al-Daulak Balak captured him in April 1123, a group of noblemen offered the throne to Count Charles I of Flanders, but Charles refused. During his absence, the Jerusalemite troops captured Tyre with the assistance of a Venetian fleet. After he was released in August 1124, he tried to capture Aleppo, but al-Bursuqi forced him to abandon the siege in early 1125. Bohemond II came to Syria in October 1126. Baldwin gave his second daughter, Alice, in marriage to him and also renounced the regency. Baldwin planned to conquer Damascus, but he needed external support to achieve his goal. He married off his eldest daughter, Melisende, to the wealthy Count Fulk V of Anjou in 1129. The new troops who accompanied Fulk to Jerusalem enabled Baldwin to invade Damascene territory, but he could seize only Banias with the support of the Nizari (or Assassins) in late 1129. After Bohemond II was killed in a battle in early 1130, Baldwin forced Alice to leave Antioch and assumed the regency for her daughter, Constance. He fell seriously ill in Antioch and took monastic vows before he died in the Holy Sepulchre. Baldwin had been respected for his military talent, but he was notorious for his "love for money". (en)
- Balduin Le Bourg (mortis la 21-an de aŭgusto 1131) estis en la jaroj 1100 ĝis la jaro 1118 la dua krucista grafo de Edessa kaj ekde la jaro 1118 ĝis sia morto en 1131 la tria reganto de la krucista Jerusalema reĝlando (eo)
- Balduin von Bourcq (* vor 1080; † 21. August 1131) war Herr von Bourcq, von 1100 bis 1118 Graf von Edessa und als Balduin II. von 1118 bis zu seinem Tod König von Jerusalem. (de)
- Balduin II.a Jerusalemgoa edo Balduin II.a Edesakoa, jaiotzez Balduino Rethelgoa (frantsesez: Baudouin de Rethel; Frantzia, c. 1060 – Jerusalem, 1131ko abuztuaren 21a), Jerusalemgo erregea izan zen. Godofredo Bouillongoaren eta Balduin I.aren lehengusua, musulmanen aurka borrokatu zen eta Tenpluko ordenako gudarien egoitza egiteko baimena eman zuen. Lehen Gurutzadan parte hartu zuen. Edesako kondea ere izan zen. (eu)
- Baudouin de Rethel, appelé de Bourcq ou du Bourg dit « l'Aiguillon », mort le 21 août 1131, est comte d'Édesse de 1100 à 1118 sous le nom de Baudouin II d'Édesse, puis roi de Jérusalem de 1118 à 1131 sous le nom de Baudouin II de Jérusalem. (fr)
- Balduino II de Rethel, llamado Balduino II de Bourg, Balduino II de Edesa luego Balduino II de Jerusalén (m. 21 de agosto de 1131) fue el segundo conde de Edesa de 1100 a 1118, y el segundo rey de Jerusalén de 1118 hasta su muerte. (es)
- Baudouin II, juga disebut Baudouin dari Bourcq atau Bourg; meninggal 21 Agustus 1131) merupakan kedua dari tahun 1100 sampai 1118, dan raja Yerusalem ketiga dari tahun 1118 sampai kematiannya. (in)
- 보두앵 2세( 프랑스어: Baudouin II, 생년 미상 ~ 1131년 8월 21일)는 십자군 국가 에데사 백국의 백작(1100년-1118년) 이었고 1118년부터는 세 번째 예루살렘 왕국의 왕이 된 인물이다. 보두앵은 프랑스 레텔 백작 위그의 맏아들로 2명의 남동생과 2명의 여동생이 있었다. 아버지로부터 부르 성을 봉건영지로 받아 처음에는 부르의 보두앵으로 불렸다. 1096년 제1차 십자군이 발흥하자 사촌인 부용의 고드프루아와 볼로뉴의 보두앵과 함께 팔레스타인으로 갔다. 이들의 십자군 원정은 성공적이어서 예루살렘 점령에 성공하고 예루살렘 왕국을 세웠다. 1100년 볼로뉴의 보두앵이 보두앵 1세로 고드푸루아의 뒤를 이어 예루살렘 국왕이되자 보두앵 2세는 에데사 백국의 백작위를 받았다. 이듬해 그는 마라티아의 영주 가브리엘의 딸 모르피아와 결혼했다. 1104년 셀주크 투르크가 에데사 백국을 공격했는데 보두앵은 안티오키아 공국의 도움을 받았지만 하란 전투에서 패하여 셀주크의 포로가 되었다. 그 사이 보에몽의 조카인 탕크레드가 에데사 백국의 섭정이 되었다. 보두앵은 1108년 몸값을 치르고 풀려났지만 탕크레드는 에데사를 넘겨주길 거부했고 보두앵은 몇몇 이슬람 제후들과 연합하여 탕크레드와 싸워 결국 탕크레드를 축출했다. 그러나 1110년까지 유프라테스 강 동쪽의 영토 대부분은 모술의 이슬람 세력에게 빼앗겼다. 1118년 예루살렘의 보두앵 1세가 죽자 보두앵은 그의 뒤를 이어 예루살렘 왕국의 왕으로 가게 되었고 에데사는 조슬랭에게 넘어갔다. 그 무렵 팔레스타인에는 기독교인 순례자를 돕고 보호하기 위해 종교기사단이 생겨났는데 1113년 병원기사단, 1118년에는 성전 기사단이 창립되었다. 보두앵은 성전 기사단의 본부를 예루살렘의 솔로몬 성전 근처로 마련해 주었기 때문에 이 기사단의 이름이 성전 기사단이 되었다. 보두앵은 1124년에는 투르크족에게 붙잡혀 인질이 되기도 했으나 곧 풀려나서 성전 기사단과 병원 기사단의 도움으로 왕국의 영토를 넓히고 1129년에는 성전 기사단의 도움으로 다마스쿠스를 공격했으나 실패했다. 보두앵은 아내 모르피아와의 사이에 아들이 없었고 4명의 딸이 있었다. 맏 딸 멜리장드는 앙주 백작 풀크 5세와 결혼시키고 이 두사람을 후계자로 삼았다. 다른 두 명의 딸들은 각각 안티오키아의 보에몽 2세와 와 결혼시켰다. 보두앵은 1131년 8월 21일 병으로 쓰러져 죽었고 제위는 맏딸과 맏사위에게 넘어갔다. (ko)
- ボードゥアン2世・デュ・ブール（Baudouin II du Bourg, 1060年 - 1131年8月21日）は、第1回十字軍に参加したフランスの貴族。2代エデッサ伯（在位：1100年 - 1118年）、後に2代エルサレム王（在位：1118年 - 1131年）となった。 (ja)
- Boudewijn II van Jeruzalem, naar zijn bezit ook Boudewijn van Bourcq of du Bourg (foutieve spelling) of naar zijn afkomst Boudewijn van Rethel genoemd, (overleden Jeruzalem, 21 augustus 1131) was als Boudewijn II van 1100 tot 1118 graaf van Edessa, en daarna van 1118 tot 1131 onder dezelfde naam koning van Jeruzalem. (nl)
- Baldovino di Rethel, soprannominato Baldovino di Bourcq o di Bourg (in francese: Baudouin; ... – Gerusalemme, 21 agosto 1131), figlio del conte Ugo I di Rethel e di Melisenda di Monthléry, fu conte di Edessa (1100–1118, come Baldovino II di Edessa) e re di Gerusalemme (1118–1131, come Baldovino II di Gerusalemme). Feudatario del feudo di Bourcq (o Bourg), dal quale prese il soprannome, lo abbandonò per seguire i cugini Goffredo e Baldovino nella Prima Crociata (1096-1099). Nel 1098 seguì Baldovino nell'occupazione di Edessa, poi, con l'esercito principale, partecipò alla conquista di Betlemme e di Gerusalemme. Nel 1100 era ad Antiochia presso il principe Boemondo I, quando fu chiamato ad Edessa e investito di quella Contea dal cugino Baldovino, chiamato a Gerusalemme per succedere al fratello Goffredo. Nel 1118 morì il cugino Baldovino ed egli fu uno dei candidati alla successione. Con l'aiuto di Joscelin di Courtenay, che gli succedette nella Contea di Edessa, fu eletto re ed incoronato il 14 aprile 1118. Baldovino morì di malattia il 21 agosto 1131 a Gerusalemme, lasciando alla figlia Melisenda e al genero Folco la successione. Baldovino segna l'apice della potenza, per quanto relativa, del Regno di Gerusalemme. (it)
- Baldwin z Le Bourg, przez większą część życia nazywany Baldwinem II z Edessy (zm. 21 sierpnia 1131 w Jerozolimie) – lotaryński rycerz, uczestnik I wyprawy krzyżowej, hrabia Edessy (1100–1118) i król Jerozolimy (1118–1131). Kuzyn Baldwina z Boulogne, po którym odziedziczył oba te stanowiska. Z racji bycia suzerenem wszystkich państw łacińskich na Bliskim Wschodzie dwukrotnie sprawował funkcję regenta Księstwa Antiochii (1119–1126, 1130–1131) i jednokrotnie – regenta Hrabstwa Edessy (1122–1123). Jedna z czołowych postaci w historii krucjat. Okres panowania Baldwina II to przede wszystkim czas częstych wojen z sąsiednimi państwami muzułmańskimi, jednak dzięki dużym umiejętnościom militarnym i spektakularnym zwycięstwom (m.in. w bitwie pod Azazem) zdołał on zapewnić integralność terytorialną wpierw Hrabstwa Edessy (którego posiadłości znacznie rozszerzył), a następnie Królestwa Jerozolimy oraz Księstwa Antiochii, gdzie przez pewien czas sprawował rządy regencyjne. Jego głównym celem w polityce zagranicznej było pokonanie tureckiej dynastii Artukidów, władającej północno-wschodnią Syrią i południową Kapadocją, co po pięciu wojnach (1119, 1120-1121, 1121, 1122, 1125) w znacznym stopniu mu się udało, lecz paradoksalnie przyczyniło się też do wzrostu potęgi Sułtanatu Seldżuckiego. Innym ważnym przeciwnikiem Baldwina był niezależny Emirat Damasceński, rządzony przez dynastię Burydów, którego wpływy zdołał on skutecznie ograniczyć. Choć przez większą część swojego panowania Baldwin przebywał poza granicami państwa, tocząc boje z Turkami na północy, dokonał kilku istotnych rzeczy w zakresie polityki wewnętrznej królestwa, regulując stosunki z Kościołem, zwołując Radę w Nabulusie i sprowadzając do Outremeru zakony rycerskie Templariuszy i Joannitów, którym nadał liczne przywileje, wykorzystując ich potencjał militarny do zabezpieczenia granic królestwa. Za jego panowania łacinnicy zdołali również zdobyć Tyr (1124). Najważniejsze bitwy, w których brał udział Baldwin za czasów swego panowania w Edessie i Jerozolimie to: (1101), bitwa pod Harranem (1104), (1108), oblężenie Trypolisu (1109), bitwa pod Sarmin (1115), bitwa pod Hab (1119), bitwa pod Azazem (1125) i (1126). (pl)
- Balduin II av Jerusalem, även Balduin II av Edessa, Balduin av Bourcq, född Balduin av Rethel greve av Burg, död 21 augusti 1131, var regent av kungadömet Jerusalem och greve av grevskapet Edessa. Balduin var son till greve Hugo I av Rethel, deltog i första korståget och efterträdde 1110 kusinen Balduin I av Jerusalem som greve av Edessa. Han regerade korsfararstaten Jerusalem 1118-31. Balduin var 1123-24 i fångenskap hos muslimerna, men lyckades annars kämpa med framgång mot dem och lyckades ansenligt utvidga sitt rike. Han avled 1131 och efterträddes av sin dotter Melisende av Jerusalem och sin måg, greve Fulko av Anjou. (sv)
- Balduíno II de Jerusalém ou Balduíno de Bourcq, por vezes chamado erroneamente de Balduíno de Burgo (m. 21 de agosto de 1131) foi conde de Edessa (1100-1118) e rei de Jerusalém (1118-1131). Era filho do conde Hugo de Rethel e de Melisende de Montlhéry, tendo dois irmãos, Gervásio e Manasses, e duas irmãs, Matilda e Hodierna. Balduíno é considerado primo dos irmãos Eustácio III de Bolonha, Godofredo de Bulhão e Balduíno I de Jerusalém, mas não há a certeza do exacto grau de parentesco, talvez por parte de uma eventual avó materna, Ida de Bolonha. Era também primo direito do seu sucessor em Edessa, Joscelino de Courtenay, por parte das suas mães, Melisende e Isabel de Montlhéry. O cronista das cruzadas Guilherme de Tiro descreveu Balduíno como "um homem devoto e temente a Deus, notável pela sua lealdade e grande experiência em assuntos militares", e conta que fôra cognominado de o Espinhoso (cognominatus est Aculeus). ibne Alcalanici, cronista do século XII em Damasco que o chamava de Balduíno o Pequeno (Baghdawin al-ru'aiuis) para o distinguir de Balduíno I, notou que "depois dele não havia ninguém entre eles que possuísse bom julgamento e capacidade de governar". (pt)
- Бодуэн II де Бур (фр. Baudouin du Bourg; ок. 1075 — 21 августа 1131, Иерусалим) — граф Эдессы в 1100—1118 годах, король Иерусалима с 1118 года. Сын Гуго, графа Ретельского, и Мелисенды де Монлери. Хроники называют Балдуина родственником Эсташа Булонского, Готфрида Бульонского и Балдуина Булонского, однако документальное подтверждение их родства не было обнаружено. В 1096 году присоединился к Первому крестовому походу и отправился на Восток. (ru)
- 鲍德温二世（英語：Baldwin II of Jerusalem，法語：Baudouin II de Jérusalem，?－1131年8月21日）是休一世和梅利桑德的第三个儿子，第二任埃德萨伯爵，后继承鲍德温一世的王位成为第三任耶路撒冷国王。他早年参与了第一次十字军东征，跟随他的表亲戈弗雷四世及鲍德温一世一同前往圣地。当鲍德温一世在戈弗雷部下的请求下，为继承戈弗雷的王位而离开埃德萨时，将其埃德萨伯爵爵位传给了鲍德温。后鲍德温在1104年的哈兰之战中被阿尔图格王朝所俘虏，安条克公国的摄政坦克里德及其表弟在此期间代替鲍德温统辖埃德萨城。 1108年，鲍德温的表亲乔治林一世将鲍德温赎回，尽管坦克里德不愿意放弃埃德萨城的统治权，安条克的拉丁牧首最终劝服他将埃德萨还给了鲍德温。很快鲍德温就与贾瓦里结盟。却于托贝索被坦克里德和拉德温所击败。1109年4月，在的黎波里举行的一次十字军会议中，坦克里德和鲍德温和好。然而在接下来的数年中，摩苏尔总督马杜德针对埃德萨伯国发起了一系列的攻击，摧毁了伯国的东部地区。而后鲍德温指责乔治林一世侵占了富饶的托贝索及附近的亚美尼亚领土。 1118年7月2日，鲍德温一世去世，他死前将耶路撒冷转予尤斯塔斯三世，规定如果尤斯塔斯没有前来圣地继承王国，那么王位就会被赐予鲍德温。拥有耶路撒冷王国最多采邑的拉丁牧首阿尔努夫及乔治林一世说服了其他人推举鲍德温二世为王，于是鲍德温前往耶路撒冷并将埃德萨传给了乔治林一世。在1119年安条克公国的军队几乎被歼灭的情况下，鲍德温被选为摄政，替代博希蒙得二世暂时治理安条克。由于塞尔柱军队持续袭击安条克地区，鲍德温不得不将大部分时间花在安条克的政务上，这也使得耶路撒冷对他越加不满。于是当1123年4月在巴拉克俘获了鲍德温后，耶路撒冷中的一部分贵族联合将王位提供给弗兰德斯伯爵查尔斯一世，却被查尔斯所拒。后耶路撒冷军队在威尼斯舰队的协助下占据了泰尔。 鲍德温在1131年去世时，王国将几乎整个巴勒斯坦地区都纳入了其版图，一直到达今天黎巴嫩的中部。他的女儿梅利桑德和女婿安茹的福尔克继承了他的王位。 (zh)
- Балдуїн II Єрусалимський (фр. Baudouin II de Jérusalem; ? — 21 серпня 1131), відомий також як Балдуїн Буркський (фр. Baudouin de Bourcq) — учасник Першого хрестового походу, граф Едеси (1110-1118) і король Єрусалиму у 1118–1131 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Balduin Le Bourg (mortis la 21-an de aŭgusto 1131) estis en la jaroj 1100 ĝis la jaro 1118 la dua krucista grafo de Edessa kaj ekde la jaro 1118 ĝis sia morto en 1131 la tria reganto de la krucista Jerusalema reĝlando (eo)
- Balduin von Bourcq (* vor 1080; † 21. August 1131) war Herr von Bourcq, von 1100 bis 1118 Graf von Edessa und als Balduin II. von 1118 bis zu seinem Tod König von Jerusalem. (de)
- Balduin II.a Jerusalemgoa edo Balduin II.a Edesakoa, jaiotzez Balduino Rethelgoa (frantsesez: Baudouin de Rethel; Frantzia, c. 1060 – Jerusalem, 1131ko abuztuaren 21a), Jerusalemgo erregea izan zen. Godofredo Bouillongoaren eta Balduin I.aren lehengusua, musulmanen aurka borrokatu zen eta Tenpluko ordenako gudarien egoitza egiteko baimena eman zuen. Lehen Gurutzadan parte hartu zuen. Edesako kondea ere izan zen. (eu)
- Baudouin de Rethel, appelé de Bourcq ou du Bourg dit « l'Aiguillon », mort le 21 août 1131, est comte d'Édesse de 1100 à 1118 sous le nom de Baudouin II d'Édesse, puis roi de Jérusalem de 1118 à 1131 sous le nom de Baudouin II de Jérusalem. (fr)
- Balduino II de Rethel, llamado Balduino II de Bourg, Balduino II de Edesa luego Balduino II de Jerusalén (m. 21 de agosto de 1131) fue el segundo conde de Edesa de 1100 a 1118, y el segundo rey de Jerusalén de 1118 hasta su muerte. (es)
- Baudouin II, juga disebut Baudouin dari Bourcq atau Bourg; meninggal 21 Agustus 1131) merupakan kedua dari tahun 1100 sampai 1118, dan raja Yerusalem ketiga dari tahun 1118 sampai kematiannya. (in)
- ボードゥアン2世・デュ・ブール（Baudouin II du Bourg, 1060年 - 1131年8月21日）は、第1回十字軍に参加したフランスの貴族。2代エデッサ伯（在位：1100年 - 1118年）、後に2代エルサレム王（在位：1118年 - 1131年）となった。 (ja)
- Boudewijn II van Jeruzalem, naar zijn bezit ook Boudewijn van Bourcq of du Bourg (foutieve spelling) of naar zijn afkomst Boudewijn van Rethel genoemd, (overleden Jeruzalem, 21 augustus 1131) was als Boudewijn II van 1100 tot 1118 graaf van Edessa, en daarna van 1118 tot 1131 onder dezelfde naam koning van Jeruzalem. (nl)
- Balduin II av Jerusalem, även Balduin II av Edessa, Balduin av Bourcq, född Balduin av Rethel greve av Burg, död 21 augusti 1131, var regent av kungadömet Jerusalem och greve av grevskapet Edessa. Balduin var son till greve Hugo I av Rethel, deltog i första korståget och efterträdde 1110 kusinen Balduin I av Jerusalem som greve av Edessa. Han regerade korsfararstaten Jerusalem 1118-31. Balduin var 1123-24 i fångenskap hos muslimerna, men lyckades annars kämpa med framgång mot dem och lyckades ansenligt utvidga sitt rike. Han avled 1131 och efterträddes av sin dotter Melisende av Jerusalem och sin måg, greve Fulko av Anjou. (sv)
- Бодуэн II де Бур (фр. Baudouin du Bourg; ок. 1075 — 21 августа 1131, Иерусалим) — граф Эдессы в 1100—1118 годах, король Иерусалима с 1118 года. Сын Гуго, графа Ретельского, и Мелисенды де Монлери. Хроники называют Балдуина родственником Эсташа Булонского, Готфрида Бульонского и Балдуина Булонского, однако документальное подтверждение их родства не было обнаружено. В 1096 году присоединился к Первому крестовому походу и отправился на Восток. (ru)
- Балдуїн II Єрусалимський (фр. Baudouin II de Jérusalem; ? — 21 серпня 1131), відомий також як Балдуїн Буркський (фр. Baudouin de Bourcq) — учасник Першого хрестового походу, граф Едеси (1110-1118) і король Єрусалиму у 1118–1131 роках. (uk)
- بالدوين الثاني ثالث ملوك مملكة بيت المقدس خلال الفترة ما بين عام 1118 و1131 أصبح ملكا على مملكة بيت المقدس بعد وفاة ابن عمه بلدوين الأول. كان قبلها أمير الرها في الجزيرة الفراتية، ويتبع بلدوين الأول. ثم عين ابن عمته جوسلين أميراً عليها. والذي بدوره سقط أسيرا بيد الأرتقيون تحت قيادة بلك بن بهرام ابن أخ إيلغازي الأرتقي عام 516 هـ / 1122م عند سروج، مما أضطر بلدوين الثاني على تولي إمارة الرها بنفسه بالإضافة إلى وصايته لإمارة أنطاكية. ظل بلدوين أسيراً إلى أن أفرج عنه في نهاية عام 1124م مقابل فدية مقدارها مائة الف بيزانت، وعاد إلى بيت المقدس في أوائل نيسان عام 1125م. (ar)
- Balduí II de Jerusalem (Balduí del Bourg) fou rei de Jerusalem (1118 – 1131) El 1100 el seu cosí Balduí I d'Edessa (Balduí de Boulogne) va ser nomenat rei de Jerusalem (Balduí I de Jerusalem) i va cedir el comtat d'Edessa a Balduí del Bourg (Balduí II d'Edessa). Balduí II va continuar la política del seu predecessor. Va establir una aliança amb , senyor de Malatya, que tenia necessitat de la seva protecció enfront dels danishmèndides, i es casà amb la seva filla Mòrfia de Malatya. Els romans d'Orient, que tenien Marash sota el seu control des de 1097, hi havien nomenat un governador armeni, Thatoul, però els croats volien aquest lloc. En primer lloc, Bohemond de Tàrent tractà de prendre el lloc el 1100, abans de ser cridat en socors de Malatya i capturat pels turcs. Aleshores, Joscelí de C (ca)
- Balduin Le Bourg (latinsky: Balduinus, francouzsky: Baudouin, anglicky: Baldwin, německy: Balduin,; datum narození neznámé, zemřel 21. srpna 1131 v Jeruzalémě) byl v letech 1100–1118 druhým křižáckým hrabětem z Edessy a od roku 1118 do své smrti roku 1131 třetím vládcem křižáckého Jeruzalémského království (jako Balduin II.). Balduin měl se svou chotí Morfií pouze čtyři dcery, z nichž nejstarší, Melisenda, byla otcem určena za nástupkyni. Po Balduinově smrti roku 1131 také skutečně nastoupila se svým chotěm Fulkem z Anjou na jeruzalémský trůn. (cs)
- Ο Βαλδουίνος Β΄ των Ιεροσολύμων ή Βαλδουίνος του Μπούρκ (Baudouin II de Jerusalem, 1060 - 21 Αυγούστου 1131) από τον Οίκο του Ρετέλ δεύτερος Κόμης της Έδεσσας (1100 - 1118) και τρίτος Βασιλιάς των Ιεροσολύμων (1118 - 1131), ήταν μικρότερος γιος του Ούγου Α΄ του Ρετέλ και της Μελισσάνθης του Μονλερύ. Συνόδευσε τα ξαδέλφια του Γοδεφρείδο του Μπουιγιόν και Βαλδουίνο Α΄ της Ιερουσαλήμ στους Άγιους Τόπους όταν έγινε η Α΄ Σταυροφορία. Διαδέχτηκε τον ξάδελφο του Βαλδουίνο της Βουλώνης στην Κομητεία της Έδεσσας όταν έφυγε από την Έδεσσα Μεσοποταμίας για την Ιερουσαλήμ. Αιχμαλωτίστηκε στην μάχη του Χαρράν (1104) και κρατήθηκε από τον Σόμκεν του Μαρντίν, τον Ζίκιρμις της Μοσούλης και το Ζαουαλί Σακάουα . Στην αιχμαλωσία του κυβέρνησε την Έδεσσα ο Ταγκρέδος κυβερνήτης στο Πριγκιπάτο της Αντιόχειας κα (el)
- Baldwin II, also known as Baldwin of Bourcq or Bourg (French: Baudouin; c. 1075 – 21 August 1131), was Count of Edessa from 1100 to 1118, and King of Jerusalem from 1118 until his death. He accompanied his cousins Godfrey of Bouillon and Baldwin of Boulogne to the Holy Land during the First Crusade. He succeeded Baldwin of Boulogne as the second count of Edessa when he left the county for Jerusalem following his brother's death. He was captured at the Battle of Harran in 1104. He was held first by Sökmen of Mardin, then by Jikirmish of Mosul, and finally by Jawali Saqawa. During his captivity, Tancred, the Crusader ruler of the Principality of Antioch, and Tancred's cousin, Richard of Salerno, governed Edessa as Baldwin's regents. (en)
- Baldovino di Rethel, soprannominato Baldovino di Bourcq o di Bourg (in francese: Baudouin; ... – Gerusalemme, 21 agosto 1131), figlio del conte Ugo I di Rethel e di Melisenda di Monthléry, fu conte di Edessa (1100–1118, come Baldovino II di Edessa) e re di Gerusalemme (1118–1131, come Baldovino II di Gerusalemme). Nel 1118 morì il cugino Baldovino ed egli fu uno dei candidati alla successione. Con l'aiuto di Joscelin di Courtenay, che gli succedette nella Contea di Edessa, fu eletto re ed incoronato il 14 aprile 1118. (it)
- 보두앵 2세( 프랑스어: Baudouin II, 생년 미상 ~ 1131년 8월 21일)는 십자군 국가 에데사 백국의 백작(1100년-1118년) 이었고 1118년부터는 세 번째 예루살렘 왕국의 왕이 된 인물이다. 보두앵은 프랑스 레텔 백작 위그의 맏아들로 2명의 남동생과 2명의 여동생이 있었다. 아버지로부터 부르 성을 봉건영지로 받아 처음에는 부르의 보두앵으로 불렸다. 1096년 제1차 십자군이 발흥하자 사촌인 부용의 고드프루아와 볼로뉴의 보두앵과 함께 팔레스타인으로 갔다. 이들의 십자군 원정은 성공적이어서 예루살렘 점령에 성공하고 예루살렘 왕국을 세웠다. 1100년 볼로뉴의 보두앵이 보두앵 1세로 고드푸루아의 뒤를 이어 예루살렘 국왕이되자 보두앵 2세는 에데사 백국의 백작위를 받았다. 이듬해 그는 마라티아의 영주 가브리엘의 딸 모르피아와 결혼했다. 보두앵은 1124년에는 투르크족에게 붙잡혀 인질이 되기도 했으나 곧 풀려나서 성전 기사단과 병원 기사단의 도움으로 왕국의 영토를 넓히고 1129년에는 성전 기사단의 도움으로 다마스쿠스를 공격했으나 실패했다. (ko)
- Baldwin z Le Bourg, przez większą część życia nazywany Baldwinem II z Edessy (zm. 21 sierpnia 1131 w Jerozolimie) – lotaryński rycerz, uczestnik I wyprawy krzyżowej, hrabia Edessy (1100–1118) i król Jerozolimy (1118–1131). Kuzyn Baldwina z Boulogne, po którym odziedziczył oba te stanowiska. Z racji bycia suzerenem wszystkich państw łacińskich na Bliskim Wschodzie dwukrotnie sprawował funkcję regenta Księstwa Antiochii (1119–1126, 1130–1131) i jednokrotnie – regenta Hrabstwa Edessy (1122–1123). Jedna z czołowych postaci w historii krucjat. (pl)
- Balduíno II de Jerusalém ou Balduíno de Bourcq, por vezes chamado erroneamente de Balduíno de Burgo (m. 21 de agosto de 1131) foi conde de Edessa (1100-1118) e rei de Jerusalém (1118-1131). Era filho do conde Hugo de Rethel e de Melisende de Montlhéry, tendo dois irmãos, Gervásio e Manasses, e duas irmãs, Matilda e Hodierna. Balduíno é considerado primo dos irmãos Eustácio III de Bolonha, Godofredo de Bulhão e Balduíno I de Jerusalém, mas não há a certeza do exacto grau de parentesco, talvez por parte de uma eventual avó materna, Ida de Bolonha. Era também primo direito do seu sucessor em Edessa, Joscelino de Courtenay, por parte das suas mães, Melisende e Isabel de Montlhéry. (pt)
- 鲍德温二世（英語：Baldwin II of Jerusalem，法語：Baudouin II de Jérusalem，?－1131年8月21日）是休一世和梅利桑德的第三个儿子，第二任埃德萨伯爵，后继承鲍德温一世的王位成为第三任耶路撒冷国王。他早年参与了第一次十字军东征，跟随他的表亲戈弗雷四世及鲍德温一世一同前往圣地。当鲍德温一世在戈弗雷部下的请求下，为继承戈弗雷的王位而离开埃德萨时，将其埃德萨伯爵爵位传给了鲍德温。后鲍德温在1104年的哈兰之战中被阿尔图格王朝所俘虏，安条克公国的摄政坦克里德及其表弟在此期间代替鲍德温统辖埃德萨城。 1108年，鲍德温的表亲乔治林一世将鲍德温赎回，尽管坦克里德不愿意放弃埃德萨城的统治权，安条克的拉丁牧首最终劝服他将埃德萨还给了鲍德温。很快鲍德温就与贾瓦里结盟。却于托贝索被坦克里德和拉德温所击败。1109年4月，在的黎波里举行的一次十字军会议中，坦克里德和鲍德温和好。然而在接下来的数年中，摩苏尔总督马杜德针对埃德萨伯国发起了一系列的攻击，摧毁了伯国的东部地区。而后鲍德温指责乔治林一世侵占了富饶的托贝索及附近的亚美尼亚领土。 鲍德温在1131年去世时，王国将几乎整个巴勒斯坦地区都纳入了其版图，一直到达今天黎巴嫩的中部。他的女儿梅利桑德和女婿安茹的福尔克继承了他的王位。 (zh)
|
