This HTML5 document contains 211 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
dbpedia-elhttp://el.dbpedia.org/resource/
n21http://smarthistory.khanacademy.org/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-bghttp://bg.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
n39http://www.metmuseum.org/toah/hd/engr/
geohttp://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#
georsshttp://www.georss.org/georss/
schemahttp://schema.org/
n10http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n24http://dbpedia.org/resource/File:
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-huhttp://hu.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
n35http://antikythera.whoi.edu/artifacts/marble-statues/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
n44https://global.dbpedia.org/id/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
dbpedia-slhttp://sl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n25http://lt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-behttp://be.dbpedia.org/resource/
n42https://archive.org/details/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-kahttp://ka.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Farnese_Hercules
rdf:type
yago:WikicatAncientGreekSculptures yago:Shape100027807 yago:SolidFigure113863473 yago:Figure113862780 dbo:Work yago:Art102743547 yago:Object100002684 yago:Abstraction100002137 owl:Thing yago:PlasticArt103958097 wikidata:Q386724 yago:WikicatMarbleSculptures yago:Sculpture104157320 yago:Whole100003553 yago:Artifact100021939 yago:WikicatSculpturesOfHeracles yago:Wikicat4th-centuryBCSculptures yago:Creation103129123 schema:CreativeWork geo:SpatialThing dbo:Artwork yago:PhysicalEntity100001930 yago:Attribute100024264
rdfs:label
Hercule Farnèse Ercole Farnese Ηρακλής του Λύσιππου Hèrcules Farnese Farnese Hercules Herakles Farnezyjski Геркулес Фарнезский Hércules Farnesio Herkules Farnese Hércules Farnésio Геркулес Фарнезе
rdfs:comment
Der Herkules Farnese (auch Hercules Farnese, Herakles Farnese oder der Farnesische Herkules) ist eine antike Skulptur. Benannt wurde sie nach dem Thema ihrer Darstellung, dem antiken Halbgott und Heros Herkules, und dem Ort, an dem die Statue als Sammlungsstück in der Neuzeit Aufstellung fand, der Farnesischen Sammlung. Sie ist heute im Archäologischen Nationalmuseum Neapel ausgestellt. Mehr als 200 groß- und kleinformatige Nachbildungen und Variationen des „Herkules Farnese“ aus römischer Zeit belegen die Berühmtheit, welche die Statue in der Antike hatte. L'Hèrcules Farnese (o Hèracles Farnese) és una còpia romana de marbre de començament del segle iii, obra d'un tal Glicó, de l'escultura original de bronze creada per Lisip al segle iv aC. Es va trobar el 1546 a les Termes de Caracal·la, a Roma i de seguida va passar a formar part de la col·lecció d'escultura clàssica del cardenal Alexandre Farnese, fill del papa Pau III família Farnese. Va decorar durant generacions el Palau Farnese, fins que el 1787 fou traslladada a Nàpols, junt amb tota la Col·lecció Farnese, que es pot contemplar al Museu Arqueològic Nacional. L'Hercule Farnèse (en italien : Ercole Farnese) est une sculpture en marbre de la Haute Époque hellénistique de 317 cm de haut représentant Hercule, réalisée par Glycon (ou Glykon) d'Athènes, datable du début du IIIe siècle, conservée au Musée archéologique national de Naples. Hércules Farnesio (en italiano: Ercole Farnese) es una escultura en mármol presumiblemente del siglo III d. C., obra del escultor ateniense . Se trata de la más famosa copia de un perdido original en bronce atribuido a Lisipo, escultor del siglo IV a. C. Se encontró en 1546 en las Termas de Caracalla, en Roma y enseguida pasó a formar parte de la colección de escultura clásica del cardenal Alejandro Farnesio, nieto del papa Pablo III. Durante generaciones decoró el Palacio Farnesio, hasta que en 1787 fue trasladada a Nápoles, junto con toda la colección Farnesio, que se puede contemplar en el Museo Arqueológico Nacional. Herakles Farnezyjski (Herakles Farnese) – datowana na II lub III wiek marmurowa rzeźba przedstawiająca Heraklesa, będąca kopią niezachowanego brązowego oryginału dłuta Lizypa z IV wieku p.n.e. Obecnie znajduje się w zbiorach Narodowego Muzeum Archeologicznego w Neapolu. Hércules Farnésio ou Hércules Farnese (em italiano: Ercole Farnese) é uma antiga estátua de Hércules, provavelmente uma cópia ampliada realizada no início do século III e assinada por Glicão, do qual nenhuma outra obra é conhecida; apesar do nome do artista ser grego, é possível que ele tenha trabalhado em Roma. Como muitas outras esculturas da Roma Antiga, trata-se de uma cópia de um original grego muito mais antigo muito famoso, neste caso uma obra de Lísipo (ou alguém de seu círculo), possivelmente do século IV a.C. A cópia foi criada para decorar as Termas de Caracala, em Roma, inaugurado em 216, onde foi redescoberta em 1546; ela está hoje no Museu Arqueológico Nacional de Nápoles juntamente com outras obras da famosa Coleção Farnese. É uma das mais famosas esculturas da Antiguidade The Farnese Hercules (Italian: Ercole Farnese) is an ancient statue of Hercules, probably an enlarged copy made in the early third century AD and signed by Glykon, who is otherwise unknown; the name is Greek but he may have worked in Rome. Like many other Ancient Roman sculptures it is a copy or version of a much older Greek original that was well known, in this case a bronze by Lysippos (or one of his circle) that would have been made in the fourth century BC. This original survived for over 1500 years until it was melted down by Crusaders in 1205 during the Sack of Constantinople. The enlarged copy was made for the Baths of Caracalla in Rome (dedicated in 216 AD), where the statue was recovered in 1546, and is now in the Museo Archeologico Nazionale in Naples. The heroically-scaled Hercu Геркуле́с Фарне́зский (итал. L'Ercole Farnese) — одна из наиболее знаменитых скульптур античности. Экспонируется в Национальном археологическом музее в Неаполе. Скульптура изображает древнегреческого героя Геракла (у римлян: Геркулес), опирающегося на палицу, поверх которой накинута шкура Немейского льва. В правой руке, отведённой за спину, Геракл держит три яблока, это позволяет предположить, что скульптор запечатлел героя после совершения одного из его двенадцати подвигов — похищения яблок Гесперид. Тема отдыхающего героя «в расслабленной, меланхоличной позе» нетипична для классического периода, когда героев и богов изображали «экспрессивными и триумфальными, демонстрирующими силу и величие». Данное обстоятельство подтверждается сигнатурой на «скале» статуи: «Гликон из Афин сделал». L'Ercole Farnese è una scultura ellenistica in marmo alta 317 cm di Glicone di Atene databile al III secolo d.C. custodita nel Museo Archeologico Nazionale di Napoli. Essa risulta essere una copia dell'originale bronzeo creato da Lisippo nel IV secolo a.C. Sulla roccia, sotto la clava, è presente la firma del copista Glicone, scultore ateniese del II secolo d.C. Геркулес Фарнезе (італ. Ercole Farnese) — славнозвісна антична скульптура міфічного героя Геркулеса, відома за декількома копіями. Вплинула на західноєвропейську культуру декількох країн, особливо у добу бароко та класицизму. Ο Ηρακλής του Λύσιππου είναι αρχαίο άγαλμα από τις πιο φημισμένες απεικονίσεις του ημίθεου Ηρακλή.
foaf:name
Farnese Hercules
geo:lat
40.85340118408203
geo:long
14.2504997253418
foaf:depiction
n10:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n01.jpg n10:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n09.jpg n10:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n06.jpg n10:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n08.jpg n10:Hercules_Farnese_type_Louvre_Br652.jpg n10:GoltziusFarneseHerc.jpg n10:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n02.jpg
dcterms:subject
dbc:Archaeological_discoveries_in_Italy dbc:Roman_copies_of_4th-century_BC_Greek_sculptures dbc:Farnese_Collection dbc:Sculptures_of_Heracles dbc:Collections_of_the_National_Archaeological_Museum,_Naples
dbo:wikiPageID
492363
dbo:wikiPageRevisionID
1121629227
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Trastevere dbr:Cornell_University dbr:Museum_of_Fine_Arts,_Boston dbr:Jeff_Koons dbr:Classical_antiquity dbr:Pope_Paul_III dbr:Alameda_de_Hercules dbr:Musée_du_Louvre dbc:Roman_copies_of_4th-century_BC_Greek_sculptures dbr:André_Le_Nôtre dbr:Lost_wax_casting dbr:Blair_Castle dbc:Archaeological_discoveries_in_Italy dbr:Scottish_Highlands dbr:Sack_of_Constantinople dbr:Metropolitan_Museum_of_Art dbr:Ithaca,_NY dbr:Wilhelmshöhe dbr:Lysippos dbc:Farnese_Collection dbr:Athens dbr:Florence dbr:Naples dbr:Hesperides dbr:Hendrik_Goltzius dbr:Guglielmo_della_Porta dbr:Casting_(metalworking) dbr:Nemean_lion dbr:Versailles dbr:Journey_to_Italy dbr:Matthew_Darbyshire dbr:Scotland dbr:Smarthistory dbr:Palazzo_Pitti dbr:Alessandro_Farnese_(cardinal) dbr:Peter_Paul_Rubens dbr:Palazzo_Farnese,_Rome dbr:Uffizi_Gallery n24:GoltziusFarneseHerc.jpg dbr:Farnese_Collection dbr:Farnese_Bull dbr:Ancient_Roman_sculpture dbr:Antalya_Museum dbr:Rome dbr:Jean_Cornu dbr:Goethe dbr:Borghese dbr:Hercules dbr:Napoleon n24:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n06.jpg dbr:Antikythera_wreck dbr:Michelangelo dbr:Naples_National_Archaeological_Museum dbr:Jason_Seley dbc:Sculptures_of_Heracles dbr:Lead dbr:Hermitage,_Saint_Petersburg dbr:Julius_Caesar dbr:Getty_Villa dbr:Antonio_Canova dbr:The_Twelve_Labours dbr:Bronze dbr:Foligno dbr:Baths_of_Caracalla dbc:Collections_of_the_National_Archaeological_Museum,_Naples dbr:Diego_de_Pesquera dbr:Annibale_Carracci dbr:Vaux-le-Vicomte dbr:Kassel dbr:Perge dbr:National_Archaeological_Museum,_Athens n24:Hercules_Farnese_type_Louvre_Br652.jpg dbr:Seville dbr:Museo_Archeologico_Nazionale_Napoli
dbo:wikiPageExternalLink
n21:lysippos-farnese-hercules.html n35: n39:hod_17.37.59.htm n42:historyofgreekar0001robe%7Curl-access=registration%7Clocation=Cambridge%7Cdate=1975
owl:sameAs
dbpedia-fr:Hercule_Farnèse dbpedia-el:Ηρακλής_του_Λύσιππου dbpedia-la:Hercules_Farnesius dbpedia-es:Hércules_Farnesio dbpedia-it:Ercole_Farnese wikidata:Q374591 dbpedia-pt:Hércules_Farnésio n25:Farnezės_Herkulis freebase:m.02gzwt dbpedia-be:Геркулес_Фарнезскі yago-res:Farnese_Hercules dbpedia-bg:Херкулес_Фарнезе dbpedia-ca:Hèrcules_Farnese dbpedia-ka:ფარნეზეს_ჰერკულესი dbpedia-uk:Геркулес_Фарнезе dbpedia-pl:Herakles_Farnezyjski dbpedia-ru:Геркулес_Фарнезский dbpedia-sl:Heraklej_pri_počitku dbpedia-hu:Farnese-Hercules dbpedia-de:Herkules_Farnese n44:3TGYi
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Infobox_Artwork dbt:Commons_category dbt:Reflist dbt:Coord dbt:Hercules_media dbt:Italic_title dbt:External_media dbt:Short_description dbt:Cite_book dbt:Cite_journal
dbo:thumbnail
n10:Herakles_Farnese_MAN_Napoli_Inv6001_n01.jpg?width=300
dbp:heightMetric
3.17
dbp:align
right
dbp:alt
A large marble statue of Hercules resting on his club.
dbp:artist
Glykon, reproduced from the original by Lysippos
dbp:city
dbr:Naples
dbp:heightImperial
10.5
dbp:imageFile
Herakles Farnese MAN Napoli Inv6001 n01.jpg
dbp:imageSize
265
dbp:imperialUnit
ft
dbp:italicTitle
no
dbp:material
Marble
dbp:metricUnit
m
dbp:museum
dbr:Naples_National_Archaeological_Museum
dbp:subject
dbr:Hercules
dbp:title
Farnese Hercules
dbp:type
Statue
dbp:video
Lysippos, Farnese Hercules, Smarthistory
dbp:width
210
dbp:year
c. 216 AD
dbp:headerimage
210
georss:point
40.8534 14.2505
dbo:abstract
Геркулес Фарнезе (італ. Ercole Farnese) — славнозвісна антична скульптура міфічного героя Геркулеса, відома за декількома копіями. Вплинула на західноєвропейську культуру декількох країн, особливо у добу бароко та класицизму. Hércules Farnésio ou Hércules Farnese (em italiano: Ercole Farnese) é uma antiga estátua de Hércules, provavelmente uma cópia ampliada realizada no início do século III e assinada por Glicão, do qual nenhuma outra obra é conhecida; apesar do nome do artista ser grego, é possível que ele tenha trabalhado em Roma. Como muitas outras esculturas da Roma Antiga, trata-se de uma cópia de um original grego muito mais antigo muito famoso, neste caso uma obra de Lísipo (ou alguém de seu círculo), possivelmente do século IV a.C. A cópia foi criada para decorar as Termas de Caracala, em Roma, inaugurado em 216, onde foi redescoberta em 1546; ela está hoje no Museu Arqueológico Nacional de Nápoles juntamente com outras obras da famosa Coleção Farnese. É uma das mais famosas esculturas da Antiguidade Clássica e ajudou a fixar a imagem do mítico herói grego na imaginação europeia. A obra é uma gigantesca estátua de mármore esculpida com base num original perdido de bronze fundido utilizando o método da cera perdida. Ela representa um Hércules musculoso e cansado apoiado em sua maça, que tem estendida sobre ela a pele do leão de Nemeia (cuja caçada foi a primeira de suas tarefas na mitologia grega). Ele teria acabado de encerrar suas Doze Tarefas, o que é sugerido pelas maçãs de Hespérides que ele segura com as mãos nas costas. O tipo era bem conhecido na Antiguidade e entre as muitas outras versões, uma reduzida em bronze helenística ou romana, encontrada em Foligno, está no Louvre em Paris. Uma pequena cópia romana em mármore pode ser apreciada no Museu da Antiga Ágora, em Atenas. Der Herkules Farnese (auch Hercules Farnese, Herakles Farnese oder der Farnesische Herkules) ist eine antike Skulptur. Benannt wurde sie nach dem Thema ihrer Darstellung, dem antiken Halbgott und Heros Herkules, und dem Ort, an dem die Statue als Sammlungsstück in der Neuzeit Aufstellung fand, der Farnesischen Sammlung. Sie ist heute im Archäologischen Nationalmuseum Neapel ausgestellt. Mehr als 200 groß- und kleinformatige Nachbildungen und Variationen des „Herkules Farnese“ aus römischer Zeit belegen die Berühmtheit, welche die Statue in der Antike hatte. Hércules Farnesio (en italiano: Ercole Farnese) es una escultura en mármol presumiblemente del siglo III d. C., obra del escultor ateniense . Se trata de la más famosa copia de un perdido original en bronce atribuido a Lisipo, escultor del siglo IV a. C. Se encontró en 1546 en las Termas de Caracalla, en Roma y enseguida pasó a formar parte de la colección de escultura clásica del cardenal Alejandro Farnesio, nieto del papa Pablo III. Durante generaciones decoró el Palacio Farnesio, hasta que en 1787 fue trasladada a Nápoles, junto con toda la colección Farnesio, que se puede contemplar en el Museo Arqueológico Nacional. La figura de Heracles, el héroe griego, personificaba el triunfo del valor y el coraje del hombre, sobre la serie de pruebas que le habían impuesto los dioses celosos. A él, hijo de Zeus, le habían concedido el don de la inmortalidad. En el periodo clásico, se había acentuado su papel como salvador de la humanidad, pero también poseía defectos mortales como la lujuria y la avidez. La interpretación que hizo Lisipo del héroe quería reflejar estos aspectos de su naturaleza mortal y le otorgó un retrato que constituyó un modelo durante el resto de la antigüedad y fijó la imagen de Hércules en el imaginario europeo. De hecho, además de la copia de mármol colosal exhibida en Nápoles, se conocen dos estatuas más, una de bronce, copia helenística o romana, encontrada en Foligno y que se conserva en París en el Museo del Louvre, y una de mármol, probablemente griega o del periodo romano, que se puede contemplar en el museo de la antigua Ágora de Atenas. La estatua representa al héroe fatigado al término de sus trabajos, que descansa apoyándose en su maza. Sobre la maza está la piel del León de Nemea, muerto por Heracles en uno de sus trabajos. Con la mano derecha, detrás de la espalda, el héroe aguanta las manzanas de oro del jardín de las Hespérides, que le aseguran la vida eterna. Pero en la figura se representa el cansancio del hombre. La masiva musculatura da la impresión de una potencia exhausta. El Hércules Farnesio, de 317 cm de altura, fue muy célebre entre los romanos y se han encontrado copias procedentes de palacios y gimnasios romanos. Otra copia realizada en la Roma Clásica, más basta se encontraba, desde el siglo XVI al XVIII, también en el patio del Palacio Farnese (llamado el Hércules latino). Esta copia, fue hecha para formar pareja con el Hércules Farnesio, y decorar las Termas de Caracalla. En el siglo XVIII, pasó a pertenecer a los Borbones napolitanos y desde entonces forma parte de la decoración de la escalera principal del Palacio Real de Capodimonte cerca de Nápoles. Otra con la inscripción simulada “Lykippos” estuvo en el patio del Palacio Pitti de Florencia hasta el siglo XVI. La estatua del Hércules Farnesio fue reconstruida y restaurada en diversas etapas. Según una carta de Guglielmo della Porta, discípulo de Miguel Ángel, que fue quien hizo las gestiones para el cardenal Farnesio, la cabeza se encontró separada del cuerpo, en un pozo del Trastevere. La mano y el antebrazo izquierdo, que faltaban, fueron sustituidos por una reconstrucción en yeso. Las piernas, se dieron por perdidas y se le encargó al mismo Della Porta que hiciese unas nuevas. Su obra fue tan perfeccionista que, cuando más adelante se encontraron las piernas originales en unas excavaciones en las Termas de Caracalla, las piernas sustitutorias se le dejaron a la estatua por consejo de Buonarroti, para demostrar que los escultores modernos no tenían nada que envidiar a los clásicos. Las piernas originales, que se encontraban en la Colección Borghese, no se restituyeron a la estatua hasta 1787. Goethe, en su viaje a Italia, explica la impresión que le causó ver la escultura con cada uno de los juegos de piernas diferentes, y se maravilló de la clara superioridad de las originales. La fama del Hércules del patio del Palacio Farnese se extendió gracias a una serie de reproducciones, como el grabado de Jacob Bos incluido en el Speculum Romanae Magnificentiae ('Espejo de la Magnificencia Romana', 1562), o el realizado por Hendrick Goltzius (1590-1591) y un boceto de Rubens que lo dieron a conocer al público occidental. Incluso estuvo a punto de terminar en el Louvre durante la época napoleónica, a requerimiento del emperador. Tras el hallazgo de la estatua en Roma, en 1574 Diego de Pesquera realizó en Sevilla la primera gran copia del Hércules Farnesio. Destinada a coronar una de las dos columnas que formaban el primer monumento civil erigido en la ciudad. El monumento era la portada del también singular jardín público de la Alameda de Hércules (1574), el más antiguo jardín público o parque conservado en Europa.​ El Hércules Farnesio fue tan célebre, que en los siglos XVII y XVIII se hicieron copias en toda Europa. Otra versión colosal de 8,5 m está en el parque de Wilhelmshöse en Kassel; otra de plomo está en el castillo de Blair en Escocia, etc. L'Hercule Farnèse (en italien : Ercole Farnese) est une sculpture en marbre de la Haute Époque hellénistique de 317 cm de haut représentant Hercule, réalisée par Glycon (ou Glykon) d'Athènes, datable du début du IIIe siècle, conservée au Musée archéologique national de Naples. C'est probablement une copie agrandie réalisée et signée par Glycon, qui est par ailleurs inconnu ; le nom est grec mais il a peut-être travaillé à Rome. Comme beaucoup d'autres sculptures romaines antiques, il s'agit d'une copie ou d'une version d'un original grec beaucoup plus ancien qui était bien connu, en l'occurrence un bronze de Lysippe (ou de l'un de ses proches) qui aurait été réalisé au IVe siècle av. J.-C.. Sur le rocher, sous la massue, figure la signature du copiste Glykon, sculpteur athénien du IIe siècle. Cet original a survécu pendant plus de 1 500 ans jusqu'à ce qu'il soit fondu par les croisés lors du Siège de Constantinople (1204). La copie agrandie a été réalisée pour les thermes de Caracalla à Rome (dédiée en 216 apr. J.-C.), où la statue a été découverte en 1546. Entrée dans la collection Farnèse, elle se trouve maintenant au musée archéologique national de Naples. L'Hercule à l'échelle héroïque est l'une des sculptures les plus célèbres de l'Antiquité classique et a déterminé l'image du héros mythique dans l'imaginaire européen. Statue de marbre massive, elle représente un Hercule musclé, mais fatigué, appuyé sur sa massue, sur laquelle est drapée en partie la peau du lion de Némée. Dans les mythes sur Héraclès, tuer le lion était le premier de ses Douze Travaux, suggéré par les pommes des Hespérides qu'il tient dans son dos. Le genre était bien connu dans l'Antiquité, et parmi de nombreuses autres versions, une réduction en bronze hellénistique ou romaine, trouvée à Foligno se trouve au musée du Louvre. Une petite copie en marbre romain peut être vue au Musée de l'Agora antique d'Athènes. Ο Ηρακλής του Λύσιππου είναι αρχαίο άγαλμα από τις πιο φημισμένες απεικονίσεις του ημίθεου Ηρακλή. L'Ercole Farnese è una scultura ellenistica in marmo alta 317 cm di Glicone di Atene databile al III secolo d.C. custodita nel Museo Archeologico Nazionale di Napoli. Essa risulta essere una copia dell'originale bronzeo creato da Lisippo nel IV secolo a.C. Sulla roccia, sotto la clava, è presente la firma del copista Glicone, scultore ateniese del II secolo d.C. L'Hèrcules Farnese (o Hèracles Farnese) és una còpia romana de marbre de començament del segle iii, obra d'un tal Glicó, de l'escultura original de bronze creada per Lisip al segle iv aC. Es va trobar el 1546 a les Termes de Caracal·la, a Roma i de seguida va passar a formar part de la col·lecció d'escultura clàssica del cardenal Alexandre Farnese, fill del papa Pau III família Farnese. Va decorar durant generacions el Palau Farnese, fins que el 1787 fou traslladada a Nàpols, junt amb tota la Col·lecció Farnese, que es pot contemplar al Museu Arqueològic Nacional. La figura d'Hèracles, l'heroi grec, personificava el triomf del valor i el coratge de l'home sobre el seguit de proves que li havien estat imposades pels déus gelosos. A ell, fill de Zeus, li havia estat concedit d'obtenir la immortalitat definitiva. En el període clàssic se n'havia accentuat el paper de salvador de la humanitat, però també posseïa defectes mortals com la luxúria i l'avidesa. La interpretació que en va fer Lisip en bronze volia reflectir aquests aspectes de la seva naturalesa mortal i va atorgar a l'heroi un retrat que va constituir un model durant la resta de l'antiguitat i ha fixat la imatge d'Hèracles en l'imaginari europeu. De fet, a part de la còpia de marbre colossal exhibida a Nàpols, se'n coneixen també dues estatuetes, una de bronze, còpia hel·lenística o romana, trobada a Foligno i que es conserva a París, al Museu del Louvre, i una de marbre, probablement grega o del període romà, que es pot contemplar al Museu de l'Antiga Àgora d'Atenes. L'estàtua representa l'heroi fatigat a l'acabament dels seus treballs que descansa recolzant-se a la clava (el seu bastó) a manera de crossa; damunt la clava hi ha pell del lleó de Nemea, mort per Hèracles en un dels seus treballs. Amb la mà dreta, darrere l'esquena, l'heroi aguanta les pomes d'or del jardí de les Hespèrides, que li asseguraran la vida eterna. Però en la figura es representa el cansament de l'home. La massissa musculatura fa la impressió d'una potència exhausta. L'Hèrcules Farnese, de 317 cm d'altura, fou molt cèlebre entre els romans i se n'han trobat còpies en palaus i gimnasos romans; una altra de més basta es trobava també al pati del Palau Farnese (l'anomenat Hèrcules Llatí); una altra amb la inscripció simulada «Lykippos» (tot i que probablement antiga) es va estar al pati del Palau Pitti de Florència fins al segle xvi. L'estàtua fou reconstruïda i restaurada en diverses etapes. Segons una carta de Guglielmo della Porta, deixeble de Miquel Àngel, que fou qui va fer les gestions per al cardenal Farnese, el cap el van trobar per separat en un pou del Trastevere. La mà i l'avantbraç esquerres, que hi faltaven, foren substituïts per una reconstrucció en guix. Les cames, per la seva banda, es van donar per perdudes i li van encarregar al mateix Della Porta que en fes unes altres; es veu que l'obra fou tan reeixida que, quan més endavant es van trobar les cames originals en unes excavacions posteriors a les Termes de Caracal·la, les cames substitutòries s'hi van deixar per consell de Buonarroti, per demostrar que els escultors moderns no tenien res a envejar als clàssics. Les cames originals, que es trobaven a la Col·lecció Borghese, no es van restituir a l'estàtua fins al 1787. Goethe, en el seu Viatge a Itàlia, explica la impressió que li va causar veure l'escultura amb cada joc de cames diferent i es meravella de la clara superioritat de les originals. La fama de l'Hèrcules que hi havia al pati del Palau Farnese es va escampar per mitjà de tota una sèrie de gravats: l'Speculum Romanae Magnificentiae ('Mirall de la Magnificència Romana', 1562), Goltzius (1590-1591), Rubens, etc. el van fer conèixer al públic occidental. Fins i tot va estar a punt d'anar a parar al Louvre durant l'època napoleònica, a requeriment de l'emperador. Després de la troballa de l'estàtua a Roma, el 1574 Diego de Pesquera va realitzar a Sevilla la primera gran còpia de l'Hèrcules Farnese, destinada a coronar una de les dues columnes –l'altra és dedicada a Juli Cèsar– que emmarquen el jardí públic de La Alameda de Hércules, el més antic dels conservats a Europa. El Farnese es va fer tan cèlebre que als segles xvii i xviii se'n van fer còpies arreu d'Europa: una d'escala natural pertanyent als Borbons napolitans que ara és també al Museu de Nàpols; una versió colossal de 8,5 m al parc de Wilhelmshöhe, a Kassel; una també de mida natural al castell de Vaux-le-Vicomte, una al palau de Versalles, una de plom al castell de Blair (Escòcia), etc. * Detall de l'Hèrcules Farnese de Glicó, al Museu de Nàpols * Estatueta de bronze trobada a Foligno (Museu del Louvre) * Gravat de Hendrick Goltzius (1591); les persones de la base permeten apreciar-ne l'escala * Estatueta de marbre del Museu de l'Antiga Àgora (Atenes) Herakles Farnezyjski (Herakles Farnese) – datowana na II lub III wiek marmurowa rzeźba przedstawiająca Heraklesa, będąca kopią niezachowanego brązowego oryginału dłuta Lizypa z IV wieku p.n.e. Obecnie znajduje się w zbiorach Narodowego Muzeum Archeologicznego w Neapolu. Rzeźba została wykonana przez , o czym zaświadcza autograf autora wyryty na postumencie. Pierwotnie zdobiła Termy Karakalli w Rzymie, tam też została odkryta w latach 40. XVI wieku podczas prac wykopaliskowych zleconych przez papieża Pawła III. Renowacji rzeźby podjął się , polecony do tego zadania przez Michała Anioła. Odtworzył on brakujące partie: lewą rękę i nogi postaci oraz uzupełnił pomniejsze ubytki. Oryginalne nogi Heraklesa zostały odnalezione kilka lat później, jednak wróciły one na swoje miejsce dopiero pod koniec XVIII wieku. Odrestaurowana rzeźba stała się własnością rodu Farnese i przez długie lata stanowiła ozdobę dziedzińca Palazzo Farnese. W 1787 przeniesiono ją do Neapolu. Mierząca 3,17 metra wysokości rzeźba przedstawia odpoczywającego herosa, wspartego o swoją maczugę. Potężna muskulatura i realizm postaci były cenione, szczególnie przez artystów doby baroku. Inspirowali się nią między innymi Perino del Vaga, Annibale Carracci i Peter Paul Rubens, a sama rzeźba doczekała się licznych kopii. Jedna z nich znajduje się w Pałacu Na Wyspie w Łazienkach Królewskich, inna w Pałacu Tyszkiewczów-Potockich na Krakowskim Przedmieściu w Warszawie. Геркуле́с Фарне́зский (итал. L'Ercole Farnese) — одна из наиболее знаменитых скульптур античности. Экспонируется в Национальном археологическом музее в Неаполе. Скульптура изображает древнегреческого героя Геракла (у римлян: Геркулес), опирающегося на палицу, поверх которой накинута шкура Немейского льва. В правой руке, отведённой за спину, Геракл держит три яблока, это позволяет предположить, что скульптор запечатлел героя после совершения одного из его двенадцати подвигов — похищения яблок Гесперид. Тема отдыхающего героя «в расслабленной, меланхоличной позе» нетипична для классического периода, когда героев и богов изображали «экспрессивными и триумфальными, демонстрирующими силу и величие». Данное обстоятельство подтверждается сигнатурой на «скале» статуи: «Гликон из Афин сделал». Скульптор Гликон работал в Афинах в начале III в. н. э.. Выезжал для выполнения заказов в другие города. Бывал и в Риме. Гликон не создавал оригинальных произведений, а, по традиции мастеров неоаттической школы, делал копии с классических произведений аттических мастеров. Статуя выполнена из мрамора по бронзовому оригиналу IV века до н. э. работы известного древнегреческого скульптора Лисиппа из Сикиона (ок. 320 г. до н. э.). Необычен её огромный размер: 3,17 м. Оригинал статуи не сохранился. Тип изображения Геракла, созданный Лисиппом, насколько можно судить по позднейшим повторениям, отличается гипертрофированной мускулатурой и странной диспропорцией — маленькой головой, чертами, типичными для позднего периода античной классики и начала эллинизма (непропорциональная левая рука является результатом плохой реставрации). Не случайно в зале Неаполитанского музея, где экспонируются огромные статуи Геркулеса и Флоры Фарнезских, помещена большая многофигурная группа, знаменитое произведение эпохи эллинизма родосской школы — Фарнезский бык. The Farnese Hercules (Italian: Ercole Farnese) is an ancient statue of Hercules, probably an enlarged copy made in the early third century AD and signed by Glykon, who is otherwise unknown; the name is Greek but he may have worked in Rome. Like many other Ancient Roman sculptures it is a copy or version of a much older Greek original that was well known, in this case a bronze by Lysippos (or one of his circle) that would have been made in the fourth century BC. This original survived for over 1500 years until it was melted down by Crusaders in 1205 during the Sack of Constantinople. The enlarged copy was made for the Baths of Caracalla in Rome (dedicated in 216 AD), where the statue was recovered in 1546, and is now in the Museo Archeologico Nazionale in Naples. The heroically-scaled Hercules is one of the most famous sculptures of antiquity, and has fixed the image of the mythic hero in the European imagination. The Farnese Hercules is a massive marble statue, following a lost original that was cast in bronze through a method called lost wax casting. It depicts a muscular, yet weary, Hercules leaning on his club, which has the skin of the Nemean lion draped over it. In myths about Heracles, killing the lion was his first task. He has just performed one of the last of The Twelve Labours, which is suggested by the apples of the Hesperides he holds behind his back. The type was well known in antiquity, and among many other versions a Hellenistic or Roman bronze reduction, found at Foligno is in the Musée du Louvre. A small Roman marble copy can be seen over the Museum of the Ancient Agora, Athens (see illustration).
gold:hypernym
dbr:Statue
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Farnese_Hercules?oldid=1121629227&ns=0
dbo:wikiPageLength
14157
dbo:author
dbr:Lysippos
dbo:museum
dbr:Naples_National_Archaeological_Museum
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Farnese_Hercules
geo:geometry
POINT(14.250499725342 40.853401184082)