An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abu Muhammad Ziyadat Allah I ibn Ibrahim ibn al-Aghlab (Arabic: زيادة الله الأول) (died June 10, 838) was the Emir in Ifriqiya from 817 until his death in 838. Abu Muhammad Ziyadat Allah I succeeded his brother Abdallah I (812–817) to the Emirate of Ifriqiya. During his rule the relationship between the ruling dynasty on the one hand and the jurists and Arab troops on the other remained strained. When Ziyadat Allah I attempted to disband the Arab units in 824, it led to a great revolt at Tunis, which was only put down in 836 with the help of the Berbers.

Property Value
dbo:abstract
  • زيادة الله بن إبراهيم (172 هـ- 223 هـ/ 788 -837م): من ملوك الأغالبة بإفريقية. وهو رابعهم، ولي بعد وفاة أخيه أبو العباس عبد الله سنة 201 هـ، وجاءه التقليد من قبل المأمون العباسي. اضطربت البلاد عليه، فكثرت الفتن، وضعف أمره، حتى لم يبق على طاعة سنة 209 هـ من إفريقية إلا قابس والساحل وطرابلس وقبائل نفزاوة. ثم قوي أمره وأنجدته نفزاوة، فجهز أسطولًا عظيمًا سنة 212 هـ وسيره إلى جزيرة صقلّيّة، فاستولى على معظم حصونها. وتوفي في القيروان. قال الزركلي: كان زيادة الله فصيحًا أديبًا، يعرب في كلامه من غير تقعر. وهو الذي بنى سور سوسة، وأول من سمي (زيادة الله) من ولاة بني الأغلب . (ar)
  • Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim —àrab: أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم, Abū Muḥammad Ziyādat Allāh ibn Ibrāhīm— o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838). Va succeir el seu germà Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (I) ibn Ibrahim. Fou un dels més grans de la dinastia. Va fer front a la revolta més greu dels àrabs dirigida per Mansur ibn Nasr at-Tunbudhí, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de Tunis, i al que van secundar molts caps àrabs (824) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys Gabes i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels amazics del Jarid, i el cap rebel es va rendir i fou executat. Va iniciar la conquesta de Sicília el 827, enviant a l'illa el cadi de Kairuan Àssad ibn al-Furat i desviant així els guerrers cap a una empresa exterior. El 829 va concedir una amnistia general a tots els antics rebels del país i des de llavors el territori va viure en pau. Entre el treballs d'obra civil més destacats cal esmentar la restauració de la mesquita de Kairuan. Va morir el 10 de juny del 838 i el va succeir el seu germà Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim. (ca)
  • Abū Muhammad Ziyādat Allāh I. ibn Ibrāhīm (arabisch أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم, DMG Abū Muḥammad Ziyādat Allāh b. Ibrāhīm; † 838) war der dritte Emir der Aghlabiden in Ifriqiya (817–838). Abū Muhammad Ziyādat Allāh I. folgte seinem Bruder ʿAbdallāh I. (812–817) auf den Thron in Ifrīqiya. Unter ihm blieben die Beziehungen zwischen den Aghlabiden auf der einen und den Rechtsgelehrten und den arabischen Truppen auf der anderen Seite angespannt. Als Ziyādat Allāh I. die Auflösung der arabischen Milizen durchsetzen wollte, führte dies zu einem großen Aufstand um Tunis (824–836). Diese Revolte konnte erst 836 mit Hilfe der Berberstämme niedergeschlagen werden. Schon vorher hatte Ziyādat Allāh I. aber begonnen, durch Feldzüge nach Italien die unruhigen arabischen Milizen abzulenken. So begann 827 unter dem Befehl des Rechtsgelehrten Asad ibn al-Furāt die Eroberung des byzantinischen Sizilien, zunächst unter dem Deckmantel der Waffenhilfe für den Rebellen Euphemios. Zwar konnten die Truppen von Byzanz geschlagen werden, doch gelang die Eroberung von Palermo erst 831. Auf Grund der Machtkämpfe in Italien ergaben sich aber bald weitere Möglichkeiten für Eroberungen und Raubzüge. So wurden die Muslime 835 durch den Herzog von Neapel zur Hilfe gerufen, konnten nun Stützpunkte in Süditalien errichten und mit weitreichenden Raubzügen gegen die Christen beginnen. Der wirtschaftliche Wohlstand des Reiches ermöglichte trotz der politischen Unruhen eine umfangreiche Bautätigkeit. So wurden die Moschee des ʿUqba ibn Nāfiʿ in Kairouan umfassend erneuert und erweitert und mehrere Stadtbefestigungen errichtet. Nach dem Tod von Ziyādat Allāh I. wurde dessen Bruder Abū ʿIqāl (838–841) Emir der Aghlabiden. (de)
  • Mohamedo Abu Zijadato Alaho la 1-a (arabe: زيادة الله الأول, mortis la 10-an de junio 838) estis la tria aglabida emiro de Ifrikio de 817 ĝis lia morto. Zijadato Alaho la 1-a sukcedis sian fraton Abdulaho la 1-a (812-817) en la emirejo Ifrikio. Dum lia reĝado, rilatoj inter la reganta dinastio unuflanke, kaj advokatoj kaj aliaj arabaj trupoj restas streĉita. Kiam Zijadato provis disrompi la arabajn unuojn en 824, estis grava ribelo en Tunizio finiĝis en 836 kun la helpo de la berberoj. Zijadato jam komencis kampanjojn en Italio, per kiu, en 827, Asad ibn al-Furat Sicilia komencis la konkeron de la Bizanca Imperio. Kvankam komence estis malakceptitaj de la bizancanoj, ili sukcesis preni Palermon en 831. La alvoko por la interveno de la duko de Napolo en la luktoj por la povo en la duoninsulo proponis al la invadintoj la ŝancon gajni piedtenejon en suda Italio por komenci vastan atakojn kontraŭ kristanoj. La ekonomia sano de la regno, malgraŭ politika malstabileco, permesis grava konstru-programo. La Moskeo de Uqba ibn Nafi estis renovigita kaj plibeligita, kaj defendoj estis starigitaj en la urbo de Kajruano. Zijadato post la morto de lia frato Abu Iqal (838-841) iĝis emiro. (eo)
  • Abú Mohamed Ziyadat Alá I (árabe: زيادة الله الأول; muerto el 10 de junio de 838) fue el tercer emir aglabí de Ifriqiya desde 817 hasta su muerte. Ziyadat Alá I sucedió a su hermano (812-817) en el Emirato de Ifriqiya. Durante su reinado, las relaciones entre la dinastía gobernante por un lado, y los juristas y las tropas árabes por otro, siguen siendo tensas. Cuando Ziyadat intentó disolver las unidades árabes en 824, se produjo una gran revuelta en Túnez sofocada en 836 con la ayuda de los bereberes. Ziyadat había comenzado ya campañas en Italia, en un intento de desviar a las inquietas tropa árabes, con las que en 827 el jurista Asad ibn al-Furat inició la conquista de Sicilia al Imperio bizantino. Aunque inicialmente fueron rechazados por los bizantinos, se las arreglaron para tomar Palermo en 831. La llamada a la intervención del duque de Nápoles en las luchas por el poder en la península itálica ofrecieron a los invasores la oportunidad de hacerse con un punto de apoyo en la Italia meridional para comenzar las incursiones generalizadas contra los cristianos. La salud económica del reino, a pesar de la inestabilidad política, permitió un importante programa de construcción. La mezquita de Uqba ibn Nafi fue renovada y reformada, y se erigieron más defensas en la ciudad de Kairuán. Tras la muerte de Ziyadat, su hermano (838-841) se convirtió en emir. (es)
  • Abu Muhammad Ziyadat Allah I ibn Ibrahim ibn al-Aghlab (Arabic: زيادة الله الأول) (died June 10, 838) was the Emir in Ifriqiya from 817 until his death in 838. Abu Muhammad Ziyadat Allah I succeeded his brother Abdallah I (812–817) to the Emirate of Ifriqiya. During his rule the relationship between the ruling dynasty on the one hand and the jurists and Arab troops on the other remained strained. When Ziyadat Allah I attempted to disband the Arab units in 824, it led to a great revolt at Tunis, which was only put down in 836 with the help of the Berbers. Ziyadat had already begun campaigns in Italy in an attempt to divert the restless Arab troops, and so in 827 there began the gradual conquest of Sicily from the Byzantine Empire, under the jurist Asad ibn al-Furat. Although initially repulsed by the Byzantines, they managed to conquer Palermo in 831. Power struggles on the Italian mainland afforded further opportunity for conquest and plunder - a call for aid from the Duke of Naples enabled them to establish a foothold in southern Italy and begin extensive raids against the Christians. The economic health of the kingdom, in spite of the political unrest, enabled a substantial building programme. The mosque of Uqba ibn Nafi in Kairuan was renovated and refurnished, and more city defenses were erected. Ziyadat Allah I wasn't the first of the Aghlabids to convert to mu'tazilism, but he appointed, with his mu'tazilite qadi of Qairawan Abu Muhriz al Kilabi (appointed by Ibrahim I in 806), Assad ibn al Furat, considered one of the most important sunni leaders of his time in Ifriqya. The majority of the Aghlabid rulers stayed loyal to mu'tazilism until their end in 909 (except during the rule of Muhammad I), even after it was rejected by the Abbasids in 848. After the death of Ziyadat Allah I his brother Abu Iqal (838–841) became Emir. (en)
  • Ziyadat Allah I (Arabisch: زيادة الله الأول; onbekend - 10 juni 838) was van 817 tot zijn dood de derde Aghlabidische emir van Ifriqiya. Ziyadat Allah I volgde zijn broer op als emir van Ifriqiya. Tijdens zijn heerschappij bleven de verhoudingen tussen de Aghlabiden aan de ene kant en de Arabische troepen en de rechtsgeleerden aan de andere kant gespannen. Toen Ziyadat Allah I de Arabische legers wilden ontbinden in 824 leidde dat tot een grote opstand in Tunis. De opstand kon pas in 836 worden neergeslagen met de hulp van Berbers. In 827 begon de emir een campagne tegen het Byzantijnse Sicilië, waarmee hij de Arabische troepen probeerde bezig te houden. Het leger stond onder leiding van de rechtsgeleerde en theoloog Asad ibn al-Furat van wie de emir ook af probeerde te komen omdat Asad de luxueuze levensstijl van de emir bekritiseerde. De verovering van Sicilië zou uiteindelijk meer dan een eeuw duren, maar nog tijdens de heerschappij van Ziyadat Allah I werd Palermo veroverd. De verdeeldheid op het Italiaanse vasteland maakte het mogelijk om ook daar plundertochten te organiseren tegen de christenen. Ondanks de binnenlandse onrust bloeide de economie van het emiraat waardoor het mogelijk werd om nieuwe moskeeën en verdedigingswerken te bouwen, met name in Kairouan. Ziyadat Allah I werd na zijn dood opgevolgd door zijn broer . (nl)
  • Ziyādat Allāh I (in arabo: زيادة الله الأول‎; 788 – 10 giugno 838) è stato il terzo Emiro aghlabide in Ifrīqiya dall'817 fino alla sua morte. Dirham aghlabide battuto nell'817 a Qayrawan da Ziyādat Allāh I Abū Muhammad Ziyādat Allāh I ibn Ibrāhīm succedette a suo fratello, (812–817) alla guida dell'Emirato d'Ifrīqiya. Durante il suo governo restarono assai tese le relazioni tra la dinastia regnante da un lato e dall'altro quella dei fuqahāʾ e delle truppe arabe (inviate a suo tempo per pacificare il Paese dalle continue sommosse kharigite) e chiamate per antonomasia Jund, ossia "esercito". Quando Ziyādat Allāh I tentò di congedare nell'824 le unità arabe (invise per la loro alterigia e avidità, oltre che ritenute un corpo estraneo dalla maggioranza degli Arabi giunti all'epoca della conquista e dal resto della popolazione, sostanzialmente berbera), egli fu costretto a fronteggiare una serie di loro gravi insurrezioni a Tunisi, la seconda città dell'Ifriqiya dopo la capitale Qayrawan, la prima delle quali guidata da Mansūr al-Tunbūdhī, che egli riuscì a domare solo nell'836 con il determinante aiuto dei Berberi. Ziyādat Allāh I aveva già organizzato nell'827 un'importante campagna militare contro la Sicilia (chiamate in modo altisonante jihād marittimo) nel tentativo di offrire un lucroso diversivo ai suoi indisciplinati e irrequieti soldati arabi, cui si affiancarono numerosi contingenti berberi, nella speranza di lucrare un ricco bottino. L'isola era sotto il dominio bizantino e le forze aghlabidi furono affidate al notissimo giurista malikita Asad ibn al-Furat, autore dell'Alfiyya, la cui famiglia (di origine khorasanica) aveva tradizionali capacità militari. Sebbene inizialmente respinte dai Bizantini, opportuni rinforzi consentirono ai conquistatori di impadronirsi di Palermo, eleggendola a propria capitale nell'831. La frammentata situazione dell'Italia e le rivalità tra i vari potentati (che tra l'altro consentiranno a vari gruppi di musulmani d'insediarsi sotto il Traetto, alle foci del Garigliano, e di offrire i loro servigi di mercenari persino al vescovo-principe di Napoli, Atanasio II) consentirono alle truppe berbero-arabe d'impiantarsi in modo abbastanza stabile in Sicilia, anche se ci vorrà più d'un secolo (quando gli Aghlabidi avevano da tempo dovuto cedere il potere ai Fatimidi) per superare le strenue difese bizantine e dei suoi sudditi isolani. La forza economica dell'Emirato ne risentì positivamente e si dette il via a una serie d'interventi architettonici e agricoli che resero l'Ifrīqiya una delle regioni della Dār al-Islām più ricche e produttive. Dopo la morte di Ziyādat Allāh I, suo fratello (838–841) divenne l'Emiro d'Ifrīqiya. (it)
  • Abu Maomé Ziadete Alá I ibne Ibraim (em árabe: أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم; romaniz.: Abū Muḥammad Ziādat Allāh ibn Ibrāhīm; m. 10 de junho de 838), também conhecido apenas como Ziadata Alá I ou Ziadete Alá I (em árabe: زيادة الله الأول‎; romaniz.: Ziyadat Alá I ou Ziadet Allah I) foi o terceiro emir aglábida de Ifríquia (atual Tunísia e Argélia Oriental) de 817 até à sua morte. Sucedeu ao seu irmão (r. 812–817). Durante o seu reinado as relações entre a dinastia reinante por um lado e os juristas e as tropas árabes por outro foram tensas. Quando Ziadete tentou desmantelar as unidades militares árabes em 824 isso provocou uma grande revolta em Tunes, a qual só foi terminada em 836 com a ajuda dos Berberes. Ziadete tinha então já iniciado campanhas militares em Itália, numa tentativa de desviar as agitadas tropas árabes, e em 827 começou a conquista gradual da Sicília ao Império Bizantino, comandada pelo cádi Assade ibne Alfurate e a que chamou de modo pomposo jiade marítima. Apesar de inicialmente rechaçados pelos Bizantinos, os invasores conseguiram conquistar Palermo em 831. Lutas internas pelo poder no continente italiano propiciaram mais oportunidades de conquistas e pilhagens — um pedido de ajuda do duque de Nápoles permitiu-lhes estabelecerem uma base no sul de Itália e darem início a raides em larga escala contra os cristãos. A prosperidade económica do emirado, apesar da agitação política, possibilitou um programa de construções apreciável, que inclui a renovação da Grande Mesquita de Uqueba ibne Nafi em Cairuão e o reforço das defesas de cidades. Após a sua morte, Ziadete Alá foi sucedido pelo seu irmão , que reinou até 841. (pt)
  • Zijadat Allah I ibn Ibrahim (arab. زيادات الله الأول) (ur. 788, zm. 838) był trzecim emirem z dynastii Aghlabidów w Ifrikijji w latach 817–838. Abu Muhammand Zijadat Allah I objął tron po swoim bracie (812–817) jako emir Ifrikijji. Podczas jego rządów stosunki między dynastią panującą z jednej strony a prawnikami z Kairuanu (fukaha) i oddziałami arabskimi (dżund) z drugiej strony pozostawały napięte. Bunty arabskich oddziałów miały miejsce już w czasie rządów Ibrahima I, ojca Zijadata i pierwszego emira Ifrikijji z dynastii Aghlabidów. Nowy bunt wybuchł w 823 w mieście Kasrin. Dowódca buntowników , został pojmany i stracony razem z dwoma synami. Nie zakończyło to buntów, bo w lipcu 824 pod Tunisem doszło do starcie z wojskami , który pokonał oddziały Aghlabidów i 3 września zajął Kairuan, a potem rozpoczął oblężenie Zijadata Allaha I w . W październiku 824 Zijadata Allaha I pokonał część zbuntowanych oddziałów dżundu. Pozostali buntownicy ukryli się w byłych bizantyjskich zamkach i w maju następnego roku pod wodzą pokonali straż przyboczną emira złożoną z murzyńskich wojowników i ponownie oblegli Zijadata Allaha I w Al-Abbasiji. Rebelianci zajęli większą część emiratu, a Aghlabidzi utrzymywali się jedynie na wybrzeżu między Susą a Gabesem oraz na pobrzeżu Trypolitanii. Bunt dżundu udało się stłumić przy pomocy Berberów z plemienia z pogranicza trypolitańskiego. W bitwie pod niedaleko Tuzar oddziały Amira ibn Nafiego zostały rozbite, później wśród powstańców wybuchły walki wewnętrzne, co umożliwiło emirowi spacyfikowanie do 833 pozostałości rebelii. Zijadat Allaha I rozpoczął kampanie we Włoszech by skierować tam niezdyscyplinowane oddziały arabskie. 15 czerwca 827 10-tysięczną armia opuściłą port w Susie i rozpoczęła podbój Sycylii z rąk Cesarstwa Bizantyjskiego, pod wodzą sędziwego kadiego Kairuanu Asada ibn al-Furata. Po trzech dniach żeglugi wojska zeszły na ląd w Mazara na zachodzie Sycylii. Mimo początkowego odparcia przez Bizantyjczyków, udało im się podbić Palermo we wrześniu 831. Walki o władzę na stałym lądzie we Włoszech dostarczyły dalszych możliwości do podbojów i grabieży — prośba o pomoc księcia Neapolu umożliwiła utworzenie punktu oparcia w południowych Włoszech i rozpoczęcie rozległych wypadów przeciw chrześcijanom. Podbój Sycylii został zakończony w 902 roku. Kondycja gospodarcza królestwa, wbrew politycznym rozruchom, umożliwiała znaczący program budowlany. Meczet Ukba ibn Nafiego w Kairuanie został odnowiony i przebudowany, a obronność miasta rozbudowana. Po śmierci Zijadata Allaha I emirem został jego brat (838–841). (pl)
  • Абу Мухаммад Зіядет-Аллах I ібн Ібрагім ібн аль-Аглаб (араб. تحتاج هذه المقالة إلى مصادر أكثرأبو محمد زيادة الله بن إبراهيم‎; д/Н —10 червня 838) — 3-й емір держави Аглабідів в 817—838 роках. (uk)
  • Зиядет-Аллах I (Абу Мухаммад Зиядет-Аллах ибн Ибрахим; араб. زيادة الله الأول‎) — эмир Ифрикии из династии Аглабидов (817—838). (ru)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Emir of Ifriqiya (en)
  • (817–838) (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3907485 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 3817 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123911224 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Silver Dirham of Ziyadat Allah in 824 AD (en)
dbp:deathDate
  • 0838-06-10 (xsd:date)
dbp:father
dbp:first
  • J. (en)
  • G. (en)
dbp:fullName
  • Abu Muhammad Ziyadat Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab (en)
dbp:house
dbp:last
  • Schacht (en)
  • Marçais (en)
dbp:name
  • Ziyadat Allah I (en)
  • زيادة الله (en)
dbp:pages
  • 247 (xsd:integer)
dbp:predecessor
dbp:successor
dbp:title
  • dbr:Ifriqiya
  • (en)
  • Ag̲h̲labids or Banu ’l-Ag̲h̲lab (en)
dbp:url
dbp:volume
  • 1 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 817 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • زيادة الله بن إبراهيم (172 هـ- 223 هـ/ 788 -837م): من ملوك الأغالبة بإفريقية. وهو رابعهم، ولي بعد وفاة أخيه أبو العباس عبد الله سنة 201 هـ، وجاءه التقليد من قبل المأمون العباسي. اضطربت البلاد عليه، فكثرت الفتن، وضعف أمره، حتى لم يبق على طاعة سنة 209 هـ من إفريقية إلا قابس والساحل وطرابلس وقبائل نفزاوة. ثم قوي أمره وأنجدته نفزاوة، فجهز أسطولًا عظيمًا سنة 212 هـ وسيره إلى جزيرة صقلّيّة، فاستولى على معظم حصونها. وتوفي في القيروان. قال الزركلي: كان زيادة الله فصيحًا أديبًا، يعرب في كلامه من غير تقعر. وهو الذي بنى سور سوسة، وأول من سمي (زيادة الله) من ولاة بني الأغلب . (ar)
  • Абу Мухаммад Зіядет-Аллах I ібн Ібрагім ібн аль-Аглаб (араб. تحتاج هذه المقالة إلى مصادر أكثرأبو محمد زيادة الله بن إبراهيم‎; д/Н —10 червня 838) — 3-й емір держави Аглабідів в 817—838 роках. (uk)
  • Зиядет-Аллах I (Абу Мухаммад Зиядет-Аллах ибн Ибрахим; араб. زيادة الله الأول‎) — эмир Ифрикии из династии Аглабидов (817—838). (ru)
  • Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim —àrab: أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم, Abū Muḥammad Ziyādat Allāh ibn Ibrāhīm— o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838). Va succeir el seu germà Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (I) ibn Ibrahim. Va morir el 10 de juny del 838 i el va succeir el seu germà Abu-Iqal al-Àghlab ibn Ibrahim. (ca)
  • Mohamedo Abu Zijadato Alaho la 1-a (arabe: زيادة الله الأول, mortis la 10-an de junio 838) estis la tria aglabida emiro de Ifrikio de 817 ĝis lia morto. Zijadato Alaho la 1-a sukcedis sian fraton Abdulaho la 1-a (812-817) en la emirejo Ifrikio. Dum lia reĝado, rilatoj inter la reganta dinastio unuflanke, kaj advokatoj kaj aliaj arabaj trupoj restas streĉita. Kiam Zijadato provis disrompi la arabajn unuojn en 824, estis grava ribelo en Tunizio finiĝis en 836 kun la helpo de la berberoj. Zijadato post la morto de lia frato Abu Iqal (838-841) iĝis emiro. (eo)
  • Abū Muhammad Ziyādat Allāh I. ibn Ibrāhīm (arabisch أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم, DMG Abū Muḥammad Ziyādat Allāh b. Ibrāhīm; † 838) war der dritte Emir der Aghlabiden in Ifriqiya (817–838). Abū Muhammad Ziyādat Allāh I. folgte seinem Bruder ʿAbdallāh I. (812–817) auf den Thron in Ifrīqiya. Unter ihm blieben die Beziehungen zwischen den Aghlabiden auf der einen und den Rechtsgelehrten und den arabischen Truppen auf der anderen Seite angespannt. Als Ziyādat Allāh I. die Auflösung der arabischen Milizen durchsetzen wollte, führte dies zu einem großen Aufstand um Tunis (824–836). Diese Revolte konnte erst 836 mit Hilfe der Berberstämme niedergeschlagen werden. (de)
  • Abú Mohamed Ziyadat Alá I (árabe: زيادة الله الأول; muerto el 10 de junio de 838) fue el tercer emir aglabí de Ifriqiya desde 817 hasta su muerte. Ziyadat Alá I sucedió a su hermano (812-817) en el Emirato de Ifriqiya. Durante su reinado, las relaciones entre la dinastía gobernante por un lado, y los juristas y las tropas árabes por otro, siguen siendo tensas. Cuando Ziyadat intentó disolver las unidades árabes en 824, se produjo una gran revuelta en Túnez sofocada en 836 con la ayuda de los bereberes. Tras la muerte de Ziyadat, su hermano (838-841) se convirtió en emir. (es)
  • Abu Muhammad Ziyadat Allah I ibn Ibrahim ibn al-Aghlab (Arabic: زيادة الله الأول) (died June 10, 838) was the Emir in Ifriqiya from 817 until his death in 838. Abu Muhammad Ziyadat Allah I succeeded his brother Abdallah I (812–817) to the Emirate of Ifriqiya. During his rule the relationship between the ruling dynasty on the one hand and the jurists and Arab troops on the other remained strained. When Ziyadat Allah I attempted to disband the Arab units in 824, it led to a great revolt at Tunis, which was only put down in 836 with the help of the Berbers. (en)
  • Ziyādat Allāh I (in arabo: زيادة الله الأول‎; 788 – 10 giugno 838) è stato il terzo Emiro aghlabide in Ifrīqiya dall'817 fino alla sua morte. Dirham aghlabide battuto nell'817 a Qayrawan da Ziyādat Allāh I Abū Muhammad Ziyādat Allāh I ibn Ibrāhīm succedette a suo fratello, (812–817) alla guida dell'Emirato d'Ifrīqiya. Durante il suo governo restarono assai tese le relazioni tra la dinastia regnante da un lato e dall'altro quella dei fuqahāʾ e delle truppe arabe (inviate a suo tempo per pacificare il Paese dalle continue sommosse kharigite) e chiamate per antonomasia Jund, ossia "esercito". (it)
  • Zijadat Allah I ibn Ibrahim (arab. زيادات الله الأول) (ur. 788, zm. 838) był trzecim emirem z dynastii Aghlabidów w Ifrikijji w latach 817–838. Abu Muhammand Zijadat Allah I objął tron po swoim bracie (812–817) jako emir Ifrikijji. Podczas jego rządów stosunki między dynastią panującą z jednej strony a prawnikami z Kairuanu (fukaha) i oddziałami arabskimi (dżund) z drugiej strony pozostawały napięte. Po śmierci Zijadata Allaha I emirem został jego brat (838–841). (pl)
  • Ziyadat Allah I (Arabisch: زيادة الله الأول; onbekend - 10 juni 838) was van 817 tot zijn dood de derde Aghlabidische emir van Ifriqiya. Ziyadat Allah I volgde zijn broer op als emir van Ifriqiya. Tijdens zijn heerschappij bleven de verhoudingen tussen de Aghlabiden aan de ene kant en de Arabische troepen en de rechtsgeleerden aan de andere kant gespannen. Toen Ziyadat Allah I de Arabische legers wilden ontbinden in 824 leidde dat tot een grote opstand in Tunis. De opstand kon pas in 836 worden neergeslagen met de hulp van Berbers. (nl)
  • Abu Maomé Ziadete Alá I ibne Ibraim (em árabe: أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم; romaniz.: Abū Muḥammad Ziādat Allāh ibn Ibrāhīm; m. 10 de junho de 838), também conhecido apenas como Ziadata Alá I ou Ziadete Alá I (em árabe: زيادة الله الأول‎; romaniz.: Ziyadat Alá I ou Ziadet Allah I) foi o terceiro emir aglábida de Ifríquia (atual Tunísia e Argélia Oriental) de 817 até à sua morte. (pt)
rdfs:label
  • أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم (ar)
  • Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim (ca)
  • Ziyādat Allāh I. (de)
  • Zijadato la 1-a (eo)
  • Ziyadat Alá I de Ifriqiya (es)
  • Ziyadat Allah I (it)
  • Ziyadat Allah I (nl)
  • Zijadat Allah I (pl)
  • Ziadete Alá I (pt)
  • Зиядет-Аллах I (ru)
  • Ziyadat Allah I of Ifriqiya (en)
  • Зіядет-Аллах I (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ziyadat Allah I (en)
  • زيادة الله (en)
is dbo:child of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:issue of
is dbp:predecessor of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License