An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, 1st baron Viénot de Vaublanc and of the Empire as known as "count de Vaublanc" ' (2 March 1756 – 21 August 1845) was a French royalist politician, writer and artist. He was a deputy for the Seine-et-Marne département in the French Legislative Assembly, served as President of the same body, and from 26 September 1815 to 7 May 1816, he was the French Minister of the Interior.

Property Value
dbo:abstract
  • Vincent-Marie Viénot, comte de Vaublanc (Fort Dauphin, Haití,2 de març de 1756 – París, 21 d'agost de 1845) fou un polític i escriptor francès, catòlic i de tendència reialista. La seva carrera política el portà a donar suport successivament Lluís XVI, , Napoleó, el comte d'Artois (futur Carles X de França i finalment Lluís XVIII). Proscrit i buscat quatre vegades pels diferents règims polítics francesos, mai arrestat, sempre aconseguí un retorn i un restabliment del seu estatut. Amb una carrera llarga i agitada, fou successivament diputat monàrquic (pel Calvados) durant la Revolució Francesa i el Directori, proscrit en el temps de la Terror, prefecte de Napoleó, ministre de l'interior amb Lluís XVIII de França i, en acabant la seva vida política, diputat ultrareialista. Fou notablement conegut per l'eloqüència fogosa dels seus discursos i la seva controvertida reorganització de l'Acadèmia francesa el 1816, com a ministre de l'interior. Vaublanc formà part d'aquells personatges secundaris que marcaren aquell període de la història de França. Home d'ordre amb caràcter ferm, defensor moderat de les "evolucions" de 1789, va finir la seva vida política sota la Restauració, en una posició extremista i contrarevolucionària. (ca)
  • فنسنت-ماري فيينو من فوبلان كونت الفوبلان (بالفرنسية Vincent-Marie Viénot de Vaublanc)(ولد يوم 2 مارس 1756 في في سانتو دومينغو، تُسمى اليوم فورت في هايتي، توفي يوم 21 أغسطس 1845 في باريس)، كان سياسيا وبراغماتيا من الطراز الأول وكاتبا فرنسيا، وكاثوليكيا من أتباع الملكية آنداك. وظيفته وحنكته السياسية قادته إلى التقرب من لويس السادس عشر، ، نابليون، كونت الارتواز الذي أصبح شارل العاشر ولويس الثامن عشر. صدرت في حقه مذكرات توقيف واعتقال أربع مرات من قبل أربع أنظمة سياسية مختلفة ولم يتم اعتقاله ابدا، في كل مرة يتمكن من الحصول على العفو. في طوال حياته المهنية المتقلبة، كان مستشارا للملكية خلال الثورة وعضوا في المجلس الحاكم بعد الثورة، مستشارا لدى نابليون لدى لويس الثامن عشر وفي نهاية حياته السياسية أصبح من دعاة الملكية. ومن المعروف خصوصا حماسه وتشدده في خطاباته، كما دار الجدل حول اعادته تنظيم الأكاديمية الفرنسية سنة 1816 بصفته وزيرا للداخلية. يُعد فنسنت-ماري واحدا من تلك الشخصيات الثانوية التي ميزت ووشمت هذه الفترة من التاريخ الفرنسي. رجل نظامي بشخصية متميزة، وهو من مؤيدي وصانعي «الحذاثة» سنة 1789، وختم حياته السياسية في اطار متعصب ضد التوريين. (ar)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (2. března 1756 (tehdy Fort-Dauphin), Haiti (tehdejší ) – 21. srpna 1845 Paříž) byl francouzský roajalistický politik, ministr vnitra a spisovatel. Používal rovněž pseudonym L.-P. de Segur. (cs)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, genannt Comte de Vaublanc (* 2. März 1756 in Fort-Dauphin, heute Fort-Liberté, Haiti; † 21. August 1845 in Paris) war ein französischer Staatsmann. (de)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc llamado "el conde de Vaublanc",​ (Fort Liberté, Haití,​ 2 de marzo de 1756 - París, 21 de agosto de 1845) fue un escritor y político francés, responsable de la reorganización de la Academia Francesa en 1816. Destacó a lo largo de su vida por su colaboración con los sucesivos gobiernos de Luis XVI, Paul Barras, Napoleón Bonaparte y del conde de Artois, más tarde Carlos X de Francia, desde posiciones en favor del monarquismo y del catolicismo. Tras la Revolución francesa, fue objeto de persecución por su ideología contra-revolucionaria, hasta que tras la Restauración monárquica y bajo el Gobierno de Luis XVIII de Francia, ocupó el puesto de diputado del partido ultra-realista y de ministro del Interior. (es)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, dit le comte de Vaublanc, baron de l'Empire, né le 2 mars 1756 à Fort-Dauphin à Saint-Domingue, aujourd’hui Fort-Liberté, à Haïti, et mort le 21 août 1845 à Paris, est un homme politique, homme d'État, écrivain français, catholique et de tendance royaliste. Sa carrière politique l’amène à côtoyer successivement Louis XVI, Barras, Napoléon, le comte d’Artois, futur Charles X, et enfin Louis XVIII. Proscrit et recherché par quatre fois par les différents régimes politiques, jamais arrêté, il parvient à chaque fois à rentrer en grâce. Dans une carrière longue et mouvementée, il est successivement député monarchiste sous la Révolution et pendant le Directoire, proscrit sous la Terreur, préfet de Napoléon, ministre de l’Intérieur de Louis XVIII et pour finir sa vie politique, député ultra-royaliste. Il est notamment connu pour l’éloquence fougueuse de ses discours et sa réorganisation controversée de l’Académie française en 1816 en tant que ministre de l’Intérieur. Il fait partie de ces personnages qui traversent et marquent cette période de l’histoire de France. Homme d’ordre au caractère affirmé, partisan modéré des « évolutions » de 1789, il finit sa vie politique sous la Restauration dans une position de radical contre-révolutionnaire. (fr)
  • Vincent-Marie Viénot, Conte di Vaublanc (Fort Dauphin, 2 marzo 1756 – Parigi, 21 agosto 1845) è stato un politico e scrittore francese. Durante la sua lunga carriera politica, il Vaublanc sostenne quasi tutti coloro che, con diversi orientamenti politici, si avvicendarono alla guida della Francia: Luigi XVI, Napoleone, il conte di Provenza, futuro Luigi XVIII, e infine Carlo X. Fu proscritto quattro volte da diversi regimi politici ma, pur ricercato, non fu mai arrestato, in quanto riuscì ogni volta a rientrare nelle grazie dei governanti. Nella sua movimentata vicenda fu, in successione, deputato monarchico sotto la Rivoluzione, proscritto sotto il Terrore, ancora deputato durante il Direttorio, poi prefetto di Napoleone, ministro degli Interni di Luigi XVIII - attuando una controversa riorganizzazione dell'Académie française - e, alla fine, deputato ultra-realista. Noto per la vivace eloquenza dei suoi discorsi, de Vaublanc fu tuttavia un personaggio secondario durante tutto quello straordinario e agitato periodo della storia della Francia. Uomo d'ordine, di carattere risoluto, moderato sostenitore della Rivoluzione del 1789, concluse la sua vita politica sotto la Restaurazione assumendo posizioni reazionarie. Fu fratello maggiore di Jean-Baptiste Bernard Viénot de Vaublanc. (it)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, 1st baron Viénot de Vaublanc and of the Empire as known as "count de Vaublanc" ' (2 March 1756 – 21 August 1845) was a French royalist politician, writer and artist. He was a deputy for the Seine-et-Marne département in the French Legislative Assembly, served as President of the same body, and from 26 September 1815 to 7 May 1816, he was the French Minister of the Interior. His political career had him rubbing shoulders with Louis XVI, Napoleon Bonaparte, the Count of Artois (the future Charles X of France), and finally Louis XVIII. He was banished and recalled four times by different regimes, never arrested, succeeding each time in regaining official favour. In a long and eventful career, he was successively a monarchist deputy during the Revolution and under the Directoire, an exile during the Terror, a deputy under Napoleon, Minister of the Interior to Louis XVIII and eventually, at the end of his political career, a simple ultra-royalist deputy. He is remembered now for the fiery eloquence of his speeches, and for his controversial reorganisation of the Académie française in 1816 while Minister of the Interior. A man of order, he was a moderate supporter of the Revolution of 1789 and ended his political life under the Restoration as a radical counterrevolutionary. (en)
  • Венсан-Мари Вьено, граф де Воблан (фр. Vincent-Marie Viénot, comte de Vaublanc; 2 марта 1756, Фор-Либерте — 21 августа 1845, Париж) — французский политик, который, подобно Фуше и Талейрану, известен в первую очередь своим оппортунизмом. Вьено был депутатом от департамента Сена и Марна во французском Законодательном собрании, был президентом этого департамента, а во время Реставрации (с 26 сентября 1815 по 7 мая 1816 года) занимал должность министра внутренних дел Франции. (ru)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, född 2 mars 1756 i Fort Dauphin på ön Hispaniola (i dag Fort-Liberté i Haiti), död 21 augusti 1845 i Paris. Fransk politiker och författare med katolska och rojalistiska tendenser. Inrikesminister 1815 till 1816 under kung Ludvig XVIII av Frankrike. Under sin politiska karriär kom Viénot de Vaublancs bland annat i kontakt med kung Ludvig XVI, Paul de Barras, Napoleon, greven av Artois, senare känd som Karl X av Frankrike, samt alltså Ludvig XVIII. Viénot de Vaublancs förklarades fredlös och efterlystes fyra gånger av olika politiska regimer, men blev aldrig arresterad, och lyckades varje gång tas till nåder. Genom sitt liv var han först monarkistisk ledamot under den franska revolutionen och sedan igen under direktoriet, efterlyst under skräckväldet, prefekt under Napoleon, inrikesminister under Ludvig XVIII och, mot slutet av sitt politiska liv, ultra-rojalistisk parlamentariker. I Frankrikes historia är han känd för en glödande politisk retorik, sin kontroversiella reform av Franska akademien 1816 och ett omfattande politiskt författarskap. Viénot de Vaublancs var alltså en betydande bakgrundsgestalt utmärkande för denna omvälvande period i Frankrikes historia. Han var länge moderat anhängare av revolutionens förnyelser, men avslutade sitt politiska liv under Restaurationen 1815–1830 som kontrarevolutionär extremist. (sv)
  • Vincent-Marie Viénot, Conde de Vaublanc (Saint-Domingue, 2 de março de 1756 — Paris, 21 de agosto de 1845) foi um político, escritor francês e católico com tendências monarquistas. Sua carreira política colocou-o lado a lado sucessivamente de Luís XVI, Paul Barras, Napoleão, o Conde de Artois, futuramente Carlos X, e enfim Luís XVIII. Exilado e procurado quatro vezes por diferentes regimes políticos, jamais foi preso, reaparecendo a cada vez em estado de graça. Sua carreira foi longa e movimentada, sendo sucessivamente deputado monarquista durante a Revolução Francesa e durante o Diretório, exilado durante o Terror, prefeito de Napoleão, ministro do interior de Luís XVIII e no fim de sua vida política, deputado ultramonarquista. Tornou-se conhecido pela eloquência entusiasmada de seus discursos e a reorganização controversa na Academia Francesa em 1816, quando era ministro do Interior. Ele faz parte dos personagens secundários que atravessaram e marcaram este período da história da França. Homem de caráter firme e íntegro, apoiante moderado das evoluções de 1789, terminou sua vida política na época da Restauração, alcançando a posição de contra-revolucionário extremista. (pt)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, hrabia de Vaublanc (ur. 2 marca 1756 w Fort Dauphin, obecne Fort-Liberté, w Haiti, zm. 21 sierpnia 1845 w Paryżu) – francuski polityk i pisarz, katolik o poglądach monarchistycznych. Jego kariera polityczna rozwijała się u boku, kolejno, Ludwika XVI, Barrasa, Napoleona Bonaparte, księcia d'Artois (przyszłego Karola X Burbona) i w końcu Ludwika XVIII. Skazany i poszukiwany czterokrotnie przez różne rządy unikał aresztowania i za każdym razem zostawał ułaskawiony. Podczas swojej długiej i burzliwej kariery był kolejno deputowanym z ramienia rojalistów w czasach rewolucji francuskiej oraz za rządów Dyrektoriatu, skazanym podczas terroru jakobinów, prefektem za czasów Napoleona, ministrem spraw wewnętrznych Ludwika XVIII, a ostatecznie deputowanym ze stronnictwa ultrarojalistów. Był znany ze swojego talentu oratorskiego. Zasłynął wskutek kontrowersyjnej reformy Akademii Francuskiej, którą przeprowadził w roku 1816 jako minister spraw wewnętrznych. Odznaczony przez hrabiego Prowansji, późniejszego Ludwika XVIII, Orderem Św.Łazarza, przez Napoleona Bonaparte Komandorią Legii Honorowej i dziedzicznym tytułem barona de Vaublanc (19 grudnia 1809), od 17 czerwca 1810 z prawem majoratu w królestwie Hanoweru. W 1813 otrzymał tytuł dożywotni hrabiego cesarstwa. Był postacią drugoplanową, jednak jego obecność silnie zaznaczyła się w tym okresie historii Francji. Człowiek o charakterze uporządkowanym i stanowczym, umiarkowany zwolennik przemian z roku 1789 stał się pod koniec swej kariery politycznej za czasów Restauracji zaciekłym przeciwnikiem rewolucji. (pl)
dbo:birthDate
  • 1756-03-02 (xsd:date)
dbo:birthPlace
dbo:deathDate
  • 1845-08-21 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:nationality
dbo:party
dbo:termPeriod
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 8870598 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 46016 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1056041887 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthDate
  • 1756-03-02 (xsd:date)
dbp:birthPlace
dbp:deathDate
  • 1845-08-21 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:monarch
dbp:name
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (en)
dbp:nationality
dbp:office
  • Minister of the Interior Minister of the Interior (en)
dbp:order
  • 31.0
dbp:party
dbp:predecessor
dbp:spouse
  • Mademoiselle de Fontenelle (en)
dbp:successor
dbp:termEnd
  • 1816-05-07 (xsd:date)
dbp:termStart
  • 1815-09-26 (xsd:date)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (2. března 1756 (tehdy Fort-Dauphin), Haiti (tehdejší ) – 21. srpna 1845 Paříž) byl francouzský roajalistický politik, ministr vnitra a spisovatel. Používal rovněž pseudonym L.-P. de Segur. (cs)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, genannt Comte de Vaublanc (* 2. März 1756 in Fort-Dauphin, heute Fort-Liberté, Haiti; † 21. August 1845 in Paris) war ein französischer Staatsmann. (de)
  • Венсан-Мари Вьено, граф де Воблан (фр. Vincent-Marie Viénot, comte de Vaublanc; 2 марта 1756, Фор-Либерте — 21 августа 1845, Париж) — французский политик, который, подобно Фуше и Талейрану, известен в первую очередь своим оппортунизмом. Вьено был депутатом от департамента Сена и Марна во французском Законодательном собрании, был президентом этого департамента, а во время Реставрации (с 26 сентября 1815 по 7 мая 1816 года) занимал должность министра внутренних дел Франции. (ru)
  • فنسنت-ماري فيينو من فوبلان كونت الفوبلان (بالفرنسية Vincent-Marie Viénot de Vaublanc)(ولد يوم 2 مارس 1756 في في سانتو دومينغو، تُسمى اليوم فورت في هايتي، توفي يوم 21 أغسطس 1845 في باريس)، كان سياسيا وبراغماتيا من الطراز الأول وكاتبا فرنسيا، وكاثوليكيا من أتباع الملكية آنداك. يُعد فنسنت-ماري واحدا من تلك الشخصيات الثانوية التي ميزت ووشمت هذه الفترة من التاريخ الفرنسي. رجل نظامي بشخصية متميزة، وهو من مؤيدي وصانعي «الحذاثة» سنة 1789، وختم حياته السياسية في اطار متعصب ضد التوريين. (ar)
  • Vincent-Marie Viénot, comte de Vaublanc (Fort Dauphin, Haití,2 de març de 1756 – París, 21 d'agost de 1845) fou un polític i escriptor francès, catòlic i de tendència reialista. La seva carrera política el portà a donar suport successivament Lluís XVI, , Napoleó, el comte d'Artois (futur Carles X de França i finalment Lluís XVIII). Proscrit i buscat quatre vegades pels diferents règims polítics francesos, mai arrestat, sempre aconseguí un retorn i un restabliment del seu estatut. Amb una carrera llarga i agitada, fou successivament diputat monàrquic (pel Calvados) durant la Revolució Francesa i el Directori, proscrit en el temps de la Terror, prefecte de Napoleó, ministre de l'interior amb Lluís XVIII de França i, en acabant la seva vida política, diputat ultrareialista. Fou notablement co (ca)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc llamado "el conde de Vaublanc",​ (Fort Liberté, Haití,​ 2 de marzo de 1756 - París, 21 de agosto de 1845) fue un escritor y político francés, responsable de la reorganización de la Academia Francesa en 1816. (es)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, dit le comte de Vaublanc, baron de l'Empire, né le 2 mars 1756 à Fort-Dauphin à Saint-Domingue, aujourd’hui Fort-Liberté, à Haïti, et mort le 21 août 1845 à Paris, est un homme politique, homme d'État, écrivain français, catholique et de tendance royaliste. Il fait partie de ces personnages qui traversent et marquent cette période de l’histoire de France. Homme d’ordre au caractère affirmé, partisan modéré des « évolutions » de 1789, il finit sa vie politique sous la Restauration dans une position de radical contre-révolutionnaire. (fr)
  • Vincent-Marie Viénot, Conte di Vaublanc (Fort Dauphin, 2 marzo 1756 – Parigi, 21 agosto 1845) è stato un politico e scrittore francese. Durante la sua lunga carriera politica, il Vaublanc sostenne quasi tutti coloro che, con diversi orientamenti politici, si avvicendarono alla guida della Francia: Luigi XVI, Napoleone, il conte di Provenza, futuro Luigi XVIII, e infine Carlo X. Fu proscritto quattro volte da diversi regimi politici ma, pur ricercato, non fu mai arrestato, in quanto riuscì ogni volta a rientrare nelle grazie dei governanti. Nella sua movimentata vicenda fu, in successione, deputato monarchico sotto la Rivoluzione, proscritto sotto il Terrore, ancora deputato durante il Direttorio, poi prefetto di Napoleone, ministro degli Interni di Luigi XVIII - attuando una controversa ri (it)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, 1st baron Viénot de Vaublanc and of the Empire as known as "count de Vaublanc" ' (2 March 1756 – 21 August 1845) was a French royalist politician, writer and artist. He was a deputy for the Seine-et-Marne département in the French Legislative Assembly, served as President of the same body, and from 26 September 1815 to 7 May 1816, he was the French Minister of the Interior. (en)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, hrabia de Vaublanc (ur. 2 marca 1756 w Fort Dauphin, obecne Fort-Liberté, w Haiti, zm. 21 sierpnia 1845 w Paryżu) – francuski polityk i pisarz, katolik o poglądach monarchistycznych. Odznaczony przez hrabiego Prowansji, późniejszego Ludwika XVIII, Orderem Św.Łazarza, przez Napoleona Bonaparte Komandorią Legii Honorowej i dziedzicznym tytułem barona de Vaublanc (19 grudnia 1809), od 17 czerwca 1810 z prawem majoratu w królestwie Hanoweru. W 1813 otrzymał tytuł dożywotni hrabiego cesarstwa. (pl)
  • Vincent-Marie Viénot, Conde de Vaublanc (Saint-Domingue, 2 de março de 1756 — Paris, 21 de agosto de 1845) foi um político, escritor francês e católico com tendências monarquistas. Sua carreira política colocou-o lado a lado sucessivamente de Luís XVI, Paul Barras, Napoleão, o Conde de Artois, futuramente Carlos X, e enfim Luís XVIII. Exilado e procurado quatro vezes por diferentes regimes políticos, jamais foi preso, reaparecendo a cada vez em estado de graça. Sua carreira foi longa e movimentada, sendo sucessivamente deputado monarquista durante a Revolução Francesa e durante o Diretório, exilado durante o Terror, prefeito de Napoleão, ministro do interior de Luís XVIII e no fim de sua vida política, deputado ultramonarquista. Tornou-se conhecido pela eloquência entusiasmada de seus disc (pt)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc, född 2 mars 1756 i Fort Dauphin på ön Hispaniola (i dag Fort-Liberté i Haiti), död 21 augusti 1845 i Paris. Fransk politiker och författare med katolska och rojalistiska tendenser. Inrikesminister 1815 till 1816 under kung Ludvig XVIII av Frankrike. I Frankrikes historia är han känd för en glödande politisk retorik, sin kontroversiella reform av Franska akademien 1816 och ett omfattande politiskt författarskap. (sv)
rdfs:label
  • فنسنت-ماري فيينو دو فوبلان (ar)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (ca)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (cs)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (de)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (es)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (fr)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (it)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (pl)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (pt)
  • Vincent-Marie Viénot, Count of Vaublanc (en)
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (sv)
  • Воблан, Венсан Мари Вьено (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Vincent-Marie Viénot de Vaublanc (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:leader of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License