| dbo:abstract
|
- Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei. Era una part del títol de diversos oficials. Cada vicarius era assignat a un oficial superior específic, després del mot el títol era generalment completat per un genitiu (p. ex. vicarius praetoris ). En un nivell baix de la societat, l', possiblement contractat per recollir diners per comprar manumissió, era un servus vicarius . Més tard durant la dècada de 290 DC, l'emperador Dioclecià feia una sèrie de reformes administratives, que van conduir al període del Dominat. Aquestes reformes també veien el nombre de províncies romanes augmentades, i la creació d'un nivell administratiu nou, la diòcesi. Les diòcesis, inicialment dotze, agrupaven unes quantes províncies, cada una amb el seu propi governador. Les diòcesis eren regides per un vicarius, o, més pròpiament, per un agens praefectorum praetorio de vicis («representant del prefecte del Pretori»). Una excepció era la , que era encapçalada per un comes. Segons el Notitia Dignitatum (un document de cancelleria imperial de primeria del segle v), el vicarius tenia el rang de ; el personal d'un vicarius, el seu officium, era bastant similar a un officium governamental. Per exemple, a la diòcesi d'Hispaniae, el seu personal incloïa:
* El princeps (i.e. cap) de la schola de l'agentes in rebus, amb un grau salarial de ducenarii
* Un cornicularius («cap d'estat ajor»)
* Dos numerarii
* Un commentariensis
* Un adiutor
* Un ab actis ("guarda d'actes")
* Un cura epistolarum ("conservador de correspondència")
* Un nombre indeterminat de subadiuvae ("ajudants de representants")
* Diversos exceptores (administratius més baixos)
* officium de reliquum de singulares (divers personal domèstic) (ca)
- الفيقار رتبة عسكرية كانت معتمدة في الإمبراطورية البيزنطية. (ar)
- Als Vicarius (Plural: Vicarii) wurde im Römischen Reich ein Stellvertreter insbesondere eines Offiziers oder Beamten bezeichnet. Der deutsche Begriff Vikar leitet sich davon ab. Das Wort erscheint schon bei Cicero oder Livius. Die Funktion eines Vicarius fand vor allem ab dem 3. Jahrhundert, in der Spätantike, Verbreitung. Verbreitet waren Vicarii aus dem Ritterstand als Stellvertreter für senatorische Statthalter. Die bekanntesten Vicarii waren die Stellvertreter der spätantiken Prätorianerpräfekten, denen jeweils eine Dioecesis unterstand, in der sie insbesondere die Gerichtsbarkeit ausübten. Auch Sklaven konnten einen Vicarius genannten Stellvertreter besitzen, einen Untersklaven, den sie aus ihrem eigenen Vermögen (peculium) erworben hatten. Der Hauptsklave wurde in diesem Fall als ordinarius bezeichnet. (de)
- El vicario fue a partir de Diocleciano el alto cargo de la administración imperial encargado de supervisar el funcionamiento de una diócesis o agrupamiento de provincias del Imperio romano en el siglo IV y el siglo V. Era el lugarteniente que el emperador enviaba a las provincias que no eran regidas por un gobernador. El vicario era nombrado directamente por el emperador de entre los senadores que habían alcanzado el rango de cónsul y, por tanto, recibía el tratamiento de eminentissimus vir. A sus órdenes se encontraban los gobernadores de las nuevas provincias del Bajo Imperio, que podían ser de rango pretorio o consular. Sus poderes eran exclusivamente civiles, ya que el mando de las tropas estacionadas en su diócesis correspondía desde Constantino I a un dux en el caso de las tropas fronterizas o a un comes si la guarnición formaba parte de un ejército de maniobra. El emperador Constantino también decidió agrupar varias diócesis en una prefectura del pretorio, creando cinco. Después de Constantino se dio el nombre de vicario a los gobernadores de la mayoría de las diócesis. Ejercían su autoridad en nombre de los prefectos del pretorio cuyo lugar ocupaban y cesaba aquella en cuanto se hallaban en presencia de sus jefes. En el Imperio de Occidente, la creación de los diferentes reinos germánicos eliminó esta división, mientras que en el Imperio de Oriente esta organización perduró hasta la época de Justiniano I. (es)
- Sous l’Empire romain, le vicaire était, à partir des réformes de Dioclétien, le haut fonctionnaire à la tête d’un diocèse sous les ordres d'un préfet du prétoire. (fr)
- Vicarius (yang menjadi Vikarius dalam bahasa Indonesia) adalah kata bahasa Latin, yang berarti pengganti atau deputi. Ini adalah akar dari kata bahasa Inggris "vicar" atau "pendeta" dalam bahasa Indonesia. Awalnya, di Romawi kuno, posisi ini setara dengan "vice" dalam bahasa Inggris (atau "wakil" dalam bahasa Indonesia) (seperti dalam "deputi"), yang digunakan sebagai bagian dari nama jabatan bagi berbagai pejabat. Masing-masing vikarius ditugaskan ke seorang pejabat atasan spesifik, dan nama jabatannya umumnya dilengkapi dengan (misalnya vicarius praetoris). Pada tingkat yang rendah dalam masyarakat, budak dari seorang budak, yang mungkin disewakan guna mengumpulkan uang untuk membeli manumisi, adalah servus vicarius. Nantinya pada 290-an, Kaisar Diocletian melakukan serangkaian reformasi administrasi yang membawa ke periode Dominatus. Reformasi ini juga melibatkan penambahan jumlah provinsi Romawi dan penciptaan tingkat administrasi baru, keuskupan. Keuskupan, yang pada awalnya ada dua belas, mengelompokkan beberapa provinsi yang masing-masing memiliki gubernurnya sendiri. Keuskupandipimpin oleh seorang vikarius atau lebih tepatnya oleh vices agens praefecti praetorio ("deputi "). Pengecualiannya adalah , yang dipimpin oleh seorang ("count" dalam bahasa Inggris). Pada 370 atau 381, Mesir dan Cyrenaica dipisahkan dari Keuskupan Timur dan dibuat satu keuskupan di bawah seorang pejabat yang disebut Prefek Augustal. Di bagian timur Kekaisaran, yang didominasi oleh bahasa Yunani dan umumnya menggunakan terminologi Yunani, vikarius disebut eksarkat. Menurut (dokumen kekaisaran pada awal abad ke-5), vikarius memiliki pangkat . Staf seorang vicarius, -nya, mirip dengan officium gubernur. Misalnya, di keuskupan Hispania, stafnya termasuk:
* (yaitu kepala staf) dipilih dari kalangan senior (kurir atau penyidik khusus, 'orang-orang yang berurusan', dari kementerian dalam negeri yang dikepalai oleh pemimpin kantor), dari kelas gaji ducenarii (orang-orang yang menerima 200.000 sesterce per tahun - tingkat gaji reguler tertinggi dalam pegawai negeri sipil Romawi; pejabat tertinggi, gubernur dan di atasnya, bukanlah pegawai negeri sipil).
* Seorang ("kepala staf").
* Dua orang (akuntan kepala).
* Seorang ("penjaga komentar", pejabat pembuat catatan harian).
* Seorang (ajudan; secara harfiah berarti "pembantu," asisten).
* Seorang ("penjaga undang-undang", ).
* Seorang ("kurator korespondensi").
* ("asisten deputi") dalam jumlah yang tidak disebutkan.
* Berbagai (juru tulis tingkat rendah).
* (berbagai staf tingkat bawah). (in)
- Vicarius is a Latin word, meaning substitute or deputy. It is the root of the English word "vicar". (en)
- Vicarius heette de slaaf van een andere slaaf van hogere rang, meermaals vermeld bij Horatius en Cicero. Wanneer toch aan een slaaf door zijn meester het genot van enig vermogen was toegestaan, bijvoorbeeld een deel van zijn verdiensten (zie peculium), hetgeen meermaals het geval was met slaven, die een ambacht beoefenden en op zichzelf woonden, dan kon zulk een slaaf op zijn beurt ook soms weer een slaaf kopen en in zijn dienst gebruiken. Sinds Diocletianus betekende vicarius, gouverneur van een dioecese. Het gehele Romeinse Rijk was namelijk verdeeld in 4 prefecturen, ieder prefectuur in dioecesen, ieder dioecese in provinciën, waarvan de stadhouder Rector (praeses) heette. (nl)
- Nell'Impero romano il vicarius era, a partire dalla riforma di Diocleziano (III secolo), l'alto funzionario al quale era affidata l'amministrazione civile (non militare, separata da quella civile con la riforma dioclezianea) di una diocesi (il titolo completo era praetor vicarius). Aveva la funzione anche di sostituto del prefetto del pretorio. Tale carica non ebbe grande successo, perché già nel V e VI secolo esiste solo come titolo nominale, ma privo di potere effettivo. (it)
- Governante da diocese romana, tendo que prestar contas ao duque e sendo superior aos governadores e edis de sua área. (pt)
- Vicarius (latin: ställföreträdare) är ett begrepp med bakgrund i Romerska riket som förekommer i olika titlar. Vicarius var bland annat benämning på ståthållarna i de tolv dieceser som kejsar Konstantin indelade Romerska riket i. Begreppet har senare använts i många andra sammanhang. Påven kallar sig vicarius Christi, Kristi ställföreträdare, och hans egen ställförträdare i icke-katolska länder som t.ex. Sverige kallas vicarius apostolicus. Ordet är även roten och ursprunget till det engelska ordet vicar. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- الفيقار رتبة عسكرية كانت معتمدة في الإمبراطورية البيزنطية. (ar)
- Sous l’Empire romain, le vicaire était, à partir des réformes de Dioclétien, le haut fonctionnaire à la tête d’un diocèse sous les ordres d'un préfet du prétoire. (fr)
- Vicarius is a Latin word, meaning substitute or deputy. It is the root of the English word "vicar". (en)
- Nell'Impero romano il vicarius era, a partire dalla riforma di Diocleziano (III secolo), l'alto funzionario al quale era affidata l'amministrazione civile (non militare, separata da quella civile con la riforma dioclezianea) di una diocesi (il titolo completo era praetor vicarius). Aveva la funzione anche di sostituto del prefetto del pretorio. Tale carica non ebbe grande successo, perché già nel V e VI secolo esiste solo come titolo nominale, ma privo di potere effettivo. (it)
- Governante da diocese romana, tendo que prestar contas ao duque e sendo superior aos governadores e edis de sua área. (pt)
- Vicarius (latin: ställföreträdare) är ett begrepp med bakgrund i Romerska riket som förekommer i olika titlar. Vicarius var bland annat benämning på ståthållarna i de tolv dieceser som kejsar Konstantin indelade Romerska riket i. Begreppet har senare använts i många andra sammanhang. Påven kallar sig vicarius Christi, Kristi ställföreträdare, och hans egen ställförträdare i icke-katolska länder som t.ex. Sverige kallas vicarius apostolicus. Ordet är även roten och ursprunget till det engelska ordet vicar. (sv)
- Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei. Era una part del títol de diversos oficials. Cada vicarius era assignat a un oficial superior específic, després del mot el títol era generalment completat per un genitiu (p. ex. vicarius praetoris ). En un nivell baix de la societat, l', possiblement contractat per recollir diners per comprar manumissió, era un servus vicarius . (ca)
- Als Vicarius (Plural: Vicarii) wurde im Römischen Reich ein Stellvertreter insbesondere eines Offiziers oder Beamten bezeichnet. Der deutsche Begriff Vikar leitet sich davon ab. Das Wort erscheint schon bei Cicero oder Livius. Die Funktion eines Vicarius fand vor allem ab dem 3. Jahrhundert, in der Spätantike, Verbreitung. Verbreitet waren Vicarii aus dem Ritterstand als Stellvertreter für senatorische Statthalter. Die bekanntesten Vicarii waren die Stellvertreter der spätantiken Prätorianerpräfekten, denen jeweils eine Dioecesis unterstand, in der sie insbesondere die Gerichtsbarkeit ausübten. (de)
- El vicario fue a partir de Diocleciano el alto cargo de la administración imperial encargado de supervisar el funcionamiento de una diócesis o agrupamiento de provincias del Imperio romano en el siglo IV y el siglo V. Era el lugarteniente que el emperador enviaba a las provincias que no eran regidas por un gobernador. El vicario era nombrado directamente por el emperador de entre los senadores que habían alcanzado el rango de cónsul y, por tanto, recibía el tratamiento de eminentissimus vir. (es)
- Vicarius (yang menjadi Vikarius dalam bahasa Indonesia) adalah kata bahasa Latin, yang berarti pengganti atau deputi. Ini adalah akar dari kata bahasa Inggris "vicar" atau "pendeta" dalam bahasa Indonesia. Di bagian timur Kekaisaran, yang didominasi oleh bahasa Yunani dan umumnya menggunakan terminologi Yunani, vikarius disebut eksarkat. Menurut (dokumen kekaisaran pada awal abad ke-5), vikarius memiliki pangkat . Staf seorang vicarius, -nya, mirip dengan officium gubernur. Misalnya, di keuskupan Hispania, stafnya termasuk: (in)
- Vicarius heette de slaaf van een andere slaaf van hogere rang, meermaals vermeld bij Horatius en Cicero. Wanneer toch aan een slaaf door zijn meester het genot van enig vermogen was toegestaan, bijvoorbeeld een deel van zijn verdiensten (zie peculium), hetgeen meermaals het geval was met slaven, die een ambacht beoefenden en op zichzelf woonden, dan kon zulk een slaaf op zijn beurt ook soms weer een slaaf kopen en in zijn dienst gebruiken. (nl)
|
