An Entity of Type: Orientation106208021, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In the field of international relations, the Three Worlds Theory (Chinese: 三个世界的理论; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn) by Mao Zedong proposed to the visiting Algerian President Houari Boumédiène in February 1974 that the international system operated as three contradictory politico-economic worlds. On April 10, 1974, at the 6th Special Session United Nations General Assembly, Vice-Premier Deng Xiaoping applied the Three Worlds Theory during the New International Economic Order presentations about the problems of raw materials and development, to explain the PRC's economic co-operation with non-communist countries.

Property Value
dbo:abstract
  • طورت نظرية العوالم الثلاثة (بالصينية المبسطة: 三个世界的理论، وبالصينية التقليدية: 三個世界的理論، وبلغة بن-ين: Sān gè Shìjiè dì Lǐlùn) من قبل القائد الشيوعي الصيني ماو تسي تونغ حيث افترض وجود ثلاث عوالم سياسية-اقتصادية تحكم العلاقات الدولية، العالم الأول هو القوى العظمى والعالم الثاني هو حلفاء القوى العظمى والعالم الثالث هو دول حركة عدم الانحياز. من الواضع أن ماو تسي تونغ كان يقصد الولايات المتحدة الأمريكية والاتحاد السوفيتي في مجموعة دول العالم الأول. ثم في العام 1974 قام نائب رئيس مجلس الوزراء دينج شياو بينج بشرح نظرية العوالم الثلاث في حديث له في الأمم المتحدة، شارحًا التحالفات السياسية-الاقتصادية لجمهورية الصين الشعبية مع الجناح اليميني والحكومات الرجعية في أواخر السبعينيات ووالثمانينيات من القرن العشرين. نظرية العوالم الثلاث التي طورها ماو تسي تونغ تختلف عن النظرية الغربية للعوالم الثلاث. فالنظرية الغربية تقول أن العالم الأول هو الولايات المتحدة الأمريكية وحلفاؤها والعالم الثاني هو الاتحاد السوفيتي وحلفائه والعالم الثالث هي الدول الحيادية وغير المنضمة لأي من الحلفين. بعض المنظمات والأحزاب السياسية المنتمية لتيار اللاتحريف لم تعجبها نظرية العوالم الثلاث ولاحقًا في ألبانيا قام أنور خوجة قائد حزب العمال الألباني بتقديم وممارسة قاعدة إيديولوجية أساسية ونمط حكم أيديولوجي بديل بعيدًا عن نظرية العوالم الثلاث وعن الحزب الشيوعي السوفيتي. بعد جدل طويل قامت العديد من الأحزاب التي كانت متحالفة مع الحزب الشيوعي الصيني بتغيير ولائها لصالح حزب العمال الألباني. (ar)
  • La teoria dels Tres Mons (xinès simplificat: 三个世界的理论; ; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn), va ser una estratègia enunciada el febrer de 1974 per Mao Zedong que sostenia que la situació internacional estava fonamentada en tres blocs polítics i socioeconòmics: 1. * Un Primer Món, el de les superpotències amb un enorme arsenal atòmic, en el qual estarien els Estats Units i l'URSS. 2. * Un Segon Món integrat per països desenvolupats:Japó, els d'Europa, Canadà i nòrdics. 3. * Un Tercer Món en el qual estarien compresos els països explotats. Els d'Àfrica, els d'Àsia (menys Japó) i Llatinoamèrica. Va ser exposada a les Nacions Unides per Deng Xiaoping el 1974. Mentre que el català del Rosselló Alfred Sauvy, el 1952, va utilitzar per primer cop, el terme Tercer Món (el dels països subdesenvolupats, explotats per un Primer Món, capitalista, i oblidat per un Segon Món, comunista) concepte que va tenir una enorme influència en la literatura política, econòmica i sociològica, la teoria de la divisió internacional de Mao, al començament, va aconseguir un gran impacte en els àmbits polítics d'arreu el món però de seguida es van originar controvèrsies ideològiques tant a Occident com en el camp dels denominats, pels maoistes, “revisionistes soviètics” i, fins i tot, entre els que manifestaven defensar el veritable marxisme-leninisme com Enver Hoxha antic aliat estalinista de la Xina en el conflicte contra els “socialimperialistes“ soviètics. Amb el temps la consideració de la visió de Mao sobre les relacions internacionals i els blocs va perdre força. Actualment, és difícil trobar en els llibres d'història que tracten del període maoista alguna referència a la Teoria dels Tres Mons. (ca)
  • Η θεωρία των τριών κόσμων είναι μια θεωρία αναπτυγμένη από τον Μάο Τσε Τουνγκ Σύμφωνα με αυτή τη θεωρία ο πλανήτης είναι πολιτικά και οικονομικά διαιρεμένος σε τρεις κόσμους. Σύμφωνα με τον Μάο, ο πρώτος κόσμος αποτελείται από τις δύο υπερδυνάμεις, ΕΣΣΔ και ΗΠΑ, ο δεύτερος κόσμος από τις ιμπεριαλιστικές χώρες δεύτερης γραμμής, δηλαδή βασικά τις δυτικοευρωπαϊκές χώρες που έχουν αναπτυγμένο μονοπωλιακό καπιταλισμό, την Ιαπωνία, την Αυστραλία και τον Καναδά, και ο τρίτος κόσμος από όλες τις υπόλοιπες χώρες του κόσμου, δηλαδή τις μη ιμπεριαλιστικές. Κύριος εχθρός των λαών, με βάση τη θεωρία των Τριών Κόσμων, είναι οι δύο υπερδυνάμεις, κυρίως δε η ανερχόμενη υπερδύναμη, η τότε ΕΣΣΔ (και σήμερα η Ρωσία του Πούτιν), κύρια επαναστατική αντιιμπεριαλιστική δύναμη είναι οι λαοί και τα έθνη του τρίτου κόσμου, ενώ οι μονοπωλιακές δευτεροκοσμικές χώρες μπορούν να αξιοποιηθούν από τους λαούς και τα κράτη του τρίτου κόσμου σα πρόσκαιροι σύμμαχοι σε συγκεκριμένες πάλες με τις υπερδυνάμεις, λόγω των αντιθέσεων που έχει και ο δεύτερος κόσμος με ΕΣΣΔ(Ρωσία) και ΗΠΑ. Με βάση αυτή τη θεωρία, το τότε επαναστατικό ΚΚΚ (1977) εκπόνησε τη γραμμή του Ενιαίου Αντιηγεμονιστικού Μετώπου. Στην Ελλάδα, τη Θεωρία των Τριών Κόσμων υποστήριξαν τη δεκαετία του 1970 και στις αρχές της δεκαετίας του '80 το ΕΚΚΕ, το τμήμα της ΟΜΛΕ που διασπάστηκε και συγκρότησε στα 1976 το Μ-Λ ΚΚΕ, η ΚΕΜΛ που πρσχώρησε το 1978 στο Μ-Λ ΚΚΕ και αργότερα το ΕΚΚΕ / Μ-Λ ΚΚΕ και -από το 1985 που ιδρύθηκε- η ΟΑΚΚΕ. Σήμερα, μόνο η ΟΑΚΚΕ δέχεται την ορθότητα της θεωρίας αυτής, στη βάση της οποίας εκπονεί και την γενική πολιτική γραμμή της. Η Θεωρία των Τριών Κόσμων έχει εκτεθεί γραπτά σε μεγάλο άρθρο της εφημερίδας "Λαϊκή Ημερησία" του Πεκίνου, το οποίο και είχε εκδοθεί στα ελληνικά το 1977 τόσο από το ΕΚΚΕ όσο και από το Μ-Λ ΚΚΕ (el)
  • Die Theorie der drei Welten oder Drei-Welten-Theorie (Kurzzeichen: 三个世界理论; Langzeichen: 三個世界理論; Pinyin: Sān gè shìjiè lǐlùn) ist ein außenpolitisches Konzept, die auf Mao Zedong zurückgeht und die internationalen Beziehungen der Volksrepublik China in den 1970er und 1980er Jahren bestimmte. (de)
  • La théorie des trois mondes a été élaborée par Mao Zedong, chef de la république populaire de Chine, au milieu des années 1970 à la suite de la rupture sino-soviétique. Elle a été présentée par Deng Xiaoping devant l'ONU en 1974 et depuis a été fréquemment reprise dans le discours politique chinois. Elle ne doit pas être confondue avec la théorie des trois mondes proposée par l'épistémologue Karl Popper. (fr)
  • La teoría de los tres mundos (idioma chino simplificado: 三个世界的理论) es una doctrina geopolítica impulsada por el Partido Comunista de China desde la década de los años 1970. La teoría de los tres mundos fue desarrollada, según sus defensores, por Mao Zedong, líder de la República Popular China entre 1949 y 1976. Esta concepción sugiere que el mundo se encuentra dividido política y económicamente en tres “mundos”. Esta presunta teoría maoísta difiere significativamente de la tradicional división económica del planeta en varios “mundos”: un primer mundo conformado por las grandes potencias capitalistas, encabezadas por los Estados Unidos; un segundo constituido por la desaparecida Unión Soviética y sus satélites o aliados y un tercer mundo formado por el resto de los países no alineados. Posteriormente se agregó un cuarto, conformado por las naciones más subdesarrolladas (como la mayoría de las del África subsahariana) y por las minorías sociales marginadas en los principales países (como los negros en los EE. UU. o los argelinos en Francia). Originalmente, la teoría de los tres mundos organizaba "los tres mundos constituyentes del mundo" de la siguiente manera: * El primer mundo conformado por las dos superpotencias de los Estados Unidos y la Unión Soviética, las superpotencias que implementaban la hegemonía en el mundo. * El segundo mundo conformado por los países desarrollados intermedios, como el Reino Unido, Alemania, Japón, Canadá, Australia y otros países. * El tercer mundo conformado por los países en desarrollo y subdesarrollados de Asia, África, América Latina y otras regiones. Entre ellos, los países del tercer mundo son los más numerosos, y son muy diferentes entre sí (incluyendo países ricos en petróleo además de los países más pobres), por lo que es imposible dar una definición adecuada. Los países del tercer mundo tienden a adoptar una postura neutral, dividiendo políticamente al mundo en tres. Esta supuesta teoría maoísta es particularmente notable por agrupar tanto a los Estados Unidos como a la entonces Unión Soviética en el mismo escalón o de las “naciones explotadoras”. Pero, si bien es sabido que Mao consideraba a la Unión Soviética post-estalinista como "socialimperialista", y por ende, consideraba que el imperialismo estadounidense tenía su contrapartida en el 'socialimperialismo soviético', y si bien también es sabido que Mao consideraba a la República Popular China de aquel entonces como tercermundista, puesto que para entonces la República Popular China tenía un bajo nivel de desarrollo, eso no prueba que la teoría de los tres mundos fue creada por Mao. Fue el dirigente chino Deng Xiaoping (quien paradójicamente desde 1978 encabezaría la apertura económica en China) quien en 1974 realizó su propio desarrollo de la concepción, a partir de discurso ante la Asamblea General de las Naciones Unidas. Esta singular teoría fue usada por parte de los elementos "revisionistas" del Partido Comunista Chino (escudándose en el maoísmo) para intentar justificar eventuales alianzas con gobiernos “reaccionarios” de derecha durante las décadas de 1970 y de 1980. Dentro de los partidos políticos y grupos antirrevisionistas esparcidos a lo largo y ancho del mundo, se produjeron largos e interminables debates ideológicos acerca de la naturaleza de la teoría de los tres mundos, lo que terminó afectando la credibilidad del propio maoísmo debido a que los defensores de la teoría de los tres mundos y también muchos detractores de la misma se la adjudicaron al maoísmo (el cual en líneas generales había gozado de una relativa popularidad dentro del movimiento comunista occidental, sobre todo, a partir del Mayo Francés de 1968). El Partido Albanés del Trabajo, entonces dirigido por el líder estalinista Enver Hoxha, que ya se había distanciado de la URSS luego de producida la ruptura sino-soviética de década de 1960, también dirigió sus críticas ideológicas contra la China post-maoísta de Xiaoping. Ante esas nuevas condiciones políticas, Hoxha también criticó la “teoría de los tres mundos”, a la que comenzó a calificar de chovinista y de revisionista. Varias fracciones maoístas enmarcadas dentro del antirrevisionismo marxista, tradicionalmente aliadas al Partido Comunista Chino (PCCh), finalmente se alinearon con el líder albanés Enver Hoxha y la línea del Partido del Trabajo de Albania. Generalmente, los maoístas afirman que la teoría de los tres mundos no la creó Mao Zedong sino Deng Xiaoping, y argumentan que Deng se la atribuyó a Mao para escudar sus posturas revisionistas en Mao, y por ende, que éstas tuvieran repercusión en los partidos comunistas maoístas de todo el mundo.​​ Actualmente la teoría de los tres mundos sigue cumpliendo un rol fundamental en la geopolítica de la República Popular China.[cita requerida]Sin embargo esta doctrina fue sustancialmente modificada tras la disolución de la Unión Soviética en particular y del bloque del este en total, ya que tras aquellos acontecimientos Rusia reemplazó a la extinta Unión Soviética en el rol que esta cumplía según tal teoría.[cita requerida] (es)
  • Teori Tiga Dunia (Hanzi sederhana: 三个世界的理论; Hanzi tradisional: 三個世界的理論; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn) yang dikembangkan oleh pemimpin komunis Tiongkok Mao Zedong menyatakan bahwa terdapat tiga dunia di dalam hubungan internasional: dunia pertama yang berisi negara adidaya, dunia kedua yang berisi kekuatan yang lebih lemah, serta dunia ketiga yang berisi bangsa-bangsa yang dieksploitasi. Patut dicatat bahwa Mao menyertakan Amerika Serikat dan Uni Soviet di dalam daftar negara-negara Dunia Pertama yang melaksanakan imperialisme dan imperialisme sosial. Teori ini juga menyatakan bahwa Jepang, Eropa, serta Kanada merupakan negara-negara Dunia Kedua, negara-negara Utara yang telah berkembang. Asia, Amerika Latin dan seluruh Asia kecuali Jepang membentuk Dunia Ketiga. Pada tahun 1974, Deng Xiaoping, yang saat itu menjabat sebagai Perdana Menteri Tiongkok, menjelaskan Teori Tiga Dunia dalam sebuah pidato kepada Persatuan Bangsa-bangsa dalam sesi PBB khusus mengenai masalah-masalah bahan mentah dan perkembangannya. Dalam pidatonya, ia menjustifikasi kerja sama Tiongkok dengan negara-negara non-komunis. Teori Tiga Dunia yang dikembangkan oleh Mao Zedong tidak bisa disamakan dengan Model Tiga Dunia yang dikembangkan Barat, yang menyatakan bahwa Dunia Pertama berisi Amerika Serikat, Britania Raya dan sekutu-sekutunya; Dunia Kedua berisi Uni Soviet, Tiongkok dan sekutu-sekutunya; serta Dunia Ketiga berisi negara-negara nonblok dan netral. Pembagian dunia menurut Mao mengedepankan hal-hal yang dipahami sebagai pola eksploitasi dan bukan diplomasi atau ideologi formal. (in)
  • In the field of international relations, the Three Worlds Theory (Chinese: 三个世界的理论; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn) by Mao Zedong proposed to the visiting Algerian President Houari Boumédiène in February 1974 that the international system operated as three contradictory politico-economic worlds. On April 10, 1974, at the 6th Special Session United Nations General Assembly, Vice-Premier Deng Xiaoping applied the Three Worlds Theory during the New International Economic Order presentations about the problems of raw materials and development, to explain the PRC's economic co-operation with non-communist countries. The First World comprises the United States and the Soviet Union, the superpower countries respectively engaged in imperialism and in social imperialism. The Second World comprises Japan, Canada, Europe and the other countries of the global North. The Third World comprises China, the countries of Africa, Latin America, and continental Asia. As political science, the Three Worlds Theory is a Maoist interpretation and geopolitical reformulation of international relations, which is different from the Three-World Model, created by the demographer Alfred Sauvy in which the First World comprises the United States, the United Kingdom, and their allies; the Second World comprises the Soviet Union, the People's Republic of China, and their allies; and the Third World comprises the economically underdeveloped countries, including the 120 countries of the Non-Aligned Movement (NAM). (en)
  • 3つの世界論(みっつのせかいろん、中国語: 三个世界理论(簡体字)、英語: Three Worlds Theory)は、中国共産党の指導者毛沢東が1974年から展開した、3つの異なる政治経済的世界から国際関係が構成されている、とする見方。 (ja)
  • A Teoria dos três mundos (chinês simplificado: 三个 世界 的 理论; chinês tradicional: 三个 世界 的 理论; pinyin: San gE Shijie dì Lǐlùn), desenvolvida pelo líder comunista chinês Mao Tsé-Tung (1893-1976), propõe que as relações internacionais compreendem três mundos político-econômicos: o Primeiro Mundo, as superpotências; o Segundo Mundo, os aliados das superpotências; e o Terceiro Mundo, as nações do Movimento dos Países Não Alinhados. Notavelmente, Mao incluiu os Estados Unidos e a União Soviética no grupo de países do Primeiro Mundo. Em 1974, o então vice-premier chinês, Deng Xiaoping (1904-1997), expôs, em um discurso nas Nações Unidas, a Teoria dos Três Mundos, explicando as alianças político-econômicas da República Popular da China com os direitistas, os governos reacionários no final dos anos 1970 e 1980. A teoria dos três mundos desenvolvida por Mao Tse-tung era diferente da teoria ocidental dos Três Mundos. A teoria no Ocidente afirmava que o Primeiro Mundo eram os Estados Unidos e seus aliados, o Segundo eram a União Soviética e seus aliados, e o Terceiro Mundo eram os países neutros e não alinhados. Alguns partidos e organizações políticas ficaram decepcionadas com esta teoria. Posteriormente, na Albânia, Enver Hoxha (1908-1985), líder do Partido Trabalhista da Albânia, apresentou e praticou de forma alternativa uma crítica ideológica do governo e da ideologia de base, distanciando da teoria dos três mundos e do revisionismo do Partido Comunista da União Soviética. Após o debate, muitos partidos anti-revisionistas, antes aliados, com o Partido Comunista da China, transferiram a sua lealdade ao Partido Trabalhista da Albânia. (pt)
  • Теория трёх миров (кит. трад. 三個世界的理論, упр. 三个世界的理论, пиньинь Sān gè Shìjiè де Lǐlùn) — теория, разработанная китайским коммунистическим лидером Мао Цзэдуном, утверждающая, что международные отношения состоят из трёх политико-экономических миров: Первого мира — сверхдержав США и СССР, Второго мира — «промежуточные силы, например Япония, Европа и Канада», и Третьего мира — «Азия, за исключением Японии», «вся Африка… и Латинская Америка». В 1974 году тогдашний китайский вице-премьер Дэн Сяопин пояснял Теорию трёх миров в выступлении в Организации Объединённых Наций, обосновывая сотрудничество Китая с некоммунистическими странами. Теория трёх миров, разработанная Мао Цзэдуном, отличается от западной Теории трёх миров (предложенной Альфредом Сови в 1952 году). Западная теория утверждает, что Первый мир включал Соединённые Штаты и их союзников, Вторым миром был Советский Союз и его союзники, а Третьим миром были нейтральные и неприсоединившиеся страны. Лидер социалистической Албании Энвер Ходжа изложил идеологическую альтернативу, против обеих теорий трёх миров и против позиции Коммунистической партии Советского Союза. Он утверждал, что есть два мира: социалистический и капиталистический. В теории Мао он видел стремление Китая стать «сверхдержавой». Это привело к китайско-албанскому расколу в Коммунистической партии, позиции ранее были согласованы между Китаем и Албанией. (ru)
  • 三个世界指毛泽东在冷战背景下,根据第二次世界大战后国际关系的新格局把国际社会划分为3个部分的国际关系思想。中共中央党史研究室《中国共产党历史》和当代中国研究所《中华人民共和国史稿》认为毛泽东是提出了“三个世界”战略思想。一些学者则称毛泽东提出了“三个世界”理论。毛泽东这一思想萌芽于1940年代的中间地带论,雏形于1960年代的中间地带论外交战略,形成于1970年代。 (zh)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 8533445 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5539 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114063835 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Die Theorie der drei Welten oder Drei-Welten-Theorie (Kurzzeichen: 三个世界理论; Langzeichen: 三個世界理論; Pinyin: Sān gè shìjiè lǐlùn) ist ein außenpolitisches Konzept, die auf Mao Zedong zurückgeht und die internationalen Beziehungen der Volksrepublik China in den 1970er und 1980er Jahren bestimmte. (de)
  • La théorie des trois mondes a été élaborée par Mao Zedong, chef de la république populaire de Chine, au milieu des années 1970 à la suite de la rupture sino-soviétique. Elle a été présentée par Deng Xiaoping devant l'ONU en 1974 et depuis a été fréquemment reprise dans le discours politique chinois. Elle ne doit pas être confondue avec la théorie des trois mondes proposée par l'épistémologue Karl Popper. (fr)
  • 3つの世界論(みっつのせかいろん、中国語: 三个世界理论(簡体字)、英語: Three Worlds Theory)は、中国共産党の指導者毛沢東が1974年から展開した、3つの異なる政治経済的世界から国際関係が構成されている、とする見方。 (ja)
  • 三个世界指毛泽东在冷战背景下,根据第二次世界大战后国际关系的新格局把国际社会划分为3个部分的国际关系思想。中共中央党史研究室《中国共产党历史》和当代中国研究所《中华人民共和国史稿》认为毛泽东是提出了“三个世界”战略思想。一些学者则称毛泽东提出了“三个世界”理论。毛泽东这一思想萌芽于1940年代的中间地带论,雏形于1960年代的中间地带论外交战略,形成于1970年代。 (zh)
  • طورت نظرية العوالم الثلاثة (بالصينية المبسطة: 三个世界的理论، وبالصينية التقليدية: 三個世界的理論، وبلغة بن-ين: Sān gè Shìjiè dì Lǐlùn) من قبل القائد الشيوعي الصيني ماو تسي تونغ حيث افترض وجود ثلاث عوالم سياسية-اقتصادية تحكم العلاقات الدولية، العالم الأول هو القوى العظمى والعالم الثاني هو حلفاء القوى العظمى والعالم الثالث هو دول حركة عدم الانحياز. (ar)
  • La teoria dels Tres Mons (xinès simplificat: 三个世界的理论; ; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn), va ser una estratègia enunciada el febrer de 1974 per Mao Zedong que sostenia que la situació internacional estava fonamentada en tres blocs polítics i socioeconòmics: Va ser exposada a les Nacions Unides per Deng Xiaoping el 1974. Amb el temps la consideració de la visió de Mao sobre les relacions internacionals i els blocs va perdre força. Actualment, és difícil trobar en els llibres d'història que tracten del període maoista alguna referència a la Teoria dels Tres Mons. (ca)
  • Η θεωρία των τριών κόσμων είναι μια θεωρία αναπτυγμένη από τον Μάο Τσε Τουνγκ Σύμφωνα με αυτή τη θεωρία ο πλανήτης είναι πολιτικά και οικονομικά διαιρεμένος σε τρεις κόσμους. Σύμφωνα με τον Μάο, ο πρώτος κόσμος αποτελείται από τις δύο υπερδυνάμεις, ΕΣΣΔ και ΗΠΑ, ο δεύτερος κόσμος από τις ιμπεριαλιστικές χώρες δεύτερης γραμμής, δηλαδή βασικά τις δυτικοευρωπαϊκές χώρες που έχουν αναπτυγμένο μονοπωλιακό καπιταλισμό, την Ιαπωνία, την Αυστραλία και τον Καναδά, και ο τρίτος κόσμος από όλες τις υπόλοιπες χώρες του κόσμου, δηλαδή τις μη ιμπεριαλιστικές. (el)
  • La teoría de los tres mundos (idioma chino simplificado: 三个世界的理论) es una doctrina geopolítica impulsada por el Partido Comunista de China desde la década de los años 1970. La teoría de los tres mundos fue desarrollada, según sus defensores, por Mao Zedong, líder de la República Popular China entre 1949 y 1976. Esta concepción sugiere que el mundo se encuentra dividido política y económicamente en tres “mundos”. Originalmente, la teoría de los tres mundos organizaba "los tres mundos constituyentes del mundo" de la siguiente manera: (es)
  • Teori Tiga Dunia (Hanzi sederhana: 三个世界的理论; Hanzi tradisional: 三個世界的理論; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn) yang dikembangkan oleh pemimpin komunis Tiongkok Mao Zedong menyatakan bahwa terdapat tiga dunia di dalam hubungan internasional: dunia pertama yang berisi negara adidaya, dunia kedua yang berisi kekuatan yang lebih lemah, serta dunia ketiga yang berisi bangsa-bangsa yang dieksploitasi. (in)
  • In the field of international relations, the Three Worlds Theory (Chinese: 三个世界的理论; pinyin: Sān gè Shìjiè de Lǐlùn) by Mao Zedong proposed to the visiting Algerian President Houari Boumédiène in February 1974 that the international system operated as three contradictory politico-economic worlds. On April 10, 1974, at the 6th Special Session United Nations General Assembly, Vice-Premier Deng Xiaoping applied the Three Worlds Theory during the New International Economic Order presentations about the problems of raw materials and development, to explain the PRC's economic co-operation with non-communist countries. (en)
  • A Teoria dos três mundos (chinês simplificado: 三个 世界 的 理论; chinês tradicional: 三个 世界 的 理论; pinyin: San gE Shijie dì Lǐlùn), desenvolvida pelo líder comunista chinês Mao Tsé-Tung (1893-1976), propõe que as relações internacionais compreendem três mundos político-econômicos: o Primeiro Mundo, as superpotências; o Segundo Mundo, os aliados das superpotências; e o Terceiro Mundo, as nações do Movimento dos Países Não Alinhados. (pt)
  • Теория трёх миров (кит. трад. 三個世界的理論, упр. 三个世界的理论, пиньинь Sān gè Shìjiè де Lǐlùn) — теория, разработанная китайским коммунистическим лидером Мао Цзэдуном, утверждающая, что международные отношения состоят из трёх политико-экономических миров: Первого мира — сверхдержав США и СССР, Второго мира — «промежуточные силы, например Япония, Европа и Канада», и Третьего мира — «Азия, за исключением Японии», «вся Африка… и Латинская Америка». (ru)
rdfs:label
  • نظرية العوالم الثلاثة (ar)
  • Teoria dels Tres Mons (ca)
  • Theorie der drei Welten (de)
  • Θεωρία των τριών κόσμων (el)
  • Teoría de los tres mundos (es)
  • Teori Tiga Dunia (in)
  • Théorie des trois mondes (fr)
  • 3つの世界論 (ja)
  • Teoria dos três mundos (pt)
  • Three Worlds Theory (en)
  • Теория трёх миров (ru)
  • 三个世界 (毛泽东) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:ideology of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:ideology of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License