| dbo:abstract
|
- La romana (el lat. [Statera] romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb la llengüeta sobre el punt de suport. El cos que s'ha de pesar es col·loca en l'extrem del braç menor, i s'equilibra amb un piló, pesal o pes constant que es fa córrer sobre el braç major, on hi ha traçada l'escala dels pesos. Les romanes s'usen de temps molt llunyans, encara que el seu nom suggereix que la seva forma definitiva, així com la seva utilització, correspon als temps de la Roma Antiga. De llavors ençà s'ha seguit utilitzant en la seva forma més simple i arcaica així com en altres formes més elaborades. L'aparició de la balança i la bàscula mecàniques i, posteriorment, electròniques, han arraconat l'ús de la romana a ambients rurals poc desenvolupats. (ca)
- القبان (الجمع: قَبَانِين) أو القفان (الجمع: قَفَانِين) أو القرسطون أو القلسطون آلة وهو ميزان استعمله الرومان ثم عرفه العرب وذكر في عديد المخطوطات. (ar)
- Erromatar balantza edo erromana pisatzeko tresna da, beso ezberdinak dituen palanka eta, euskarri moduan, orratz bat dituena. Izenak dioen bezala Antzinako Erroman erabiltzen zuten baina jada Txinan ezaguna zen. (eu)
- La balanza romana (del latín statera romāna, estátera) es un instrumento que sirve para pesar, compuesto por una palanca de brazos muy desiguales, con el fiel sobre el punto de apoyo. El cuerpo que se ha de pesar se coloca en el extremo del brazo menor, y se equilibra con un pilón o peso constante que se hace correr sobre el brazo mayor, donde se halla retrasada la escala. (es)
- La balance romaine ou « romaine » est une balance qui se compose d'un fléau suspendu par une anse qui le divise en deux bras inégaux. Le bras le plus court porte un bassin (appelé « romaine ») ou un crochet (« quintalier ») destiné à soutenir l'objet à peser. L'équilibre est obtenu à l'aide d'un poids constant (curseur) qui, au moyen d'un anneau, glisse sur le bras le plus long : ce seul poids mobile permet de peser divers objets. L'équilibre a lieu lorsque le fléau est horizontal. Si la suspension est établie à l'aide de « couteaux » — appui idéal sur un point que l'on retrouve dans le trébuchet des apothicaires — et qu'on puisse négliger le frottement, on peut dégager l'égalité: Avec W l'objet à peser, C le point de suspension, CA, la longueur du petit bras et CP la longueur sur le bras long entre C et le point où le contrepoids P est momentanément suspendu (le bras long porte des divisions équidistantes tracées par le constructeur). Une balance romaine a toujours deux anneaux de suspension ; on se sert de l'un ou de l'autre selon les cas; pour un produit peu lourd, on suspend l'instrument par celui des anneaux qui permet d'atténuer un peu l'inégalité des longueurs des deux bras. Pour les matières pesantes, on prend, tout au contraire, l'anneau qui accuse cette inégalité. Aussi le bras long d'un bon instrument porte-t-il deux séries de divisions figurant des poids, les uns sous-multiples et les autres multiples d'un même étalon. La Rome antique a connu un instrument sous le nom, probablement gréco-parthe, de statera, encore usité aujourd'hui en Italie stadera et le nom de balance romaine (ou « romaine », en anglais roman balance, en allemand römische Wage) en usage en français, remonte en réalité, à travers le castillan romana, à l'arabe al-rummanah رمانة (رمان), la grenade, lui-même traduction du terme persan anarah, quelquefois noté narah, grenade sauvage. En effet, les Arabes, et avant eux les Persans, avaient l'habitude de donner au poids mobile la forme stylisée d'une grenade. Le nom de quintalier, donné à l'instrument lorsqu'il est muni d'un crochet, ou l'unité de poids « quintal », sont également d'origine arabe, qintar (قنطار), lui-même emprunté au grec médiéval κεντηνάριον, kentēnárion, du latin tardif centenarium « poids de cent livres ». Le quintal arabe pesait tantôt 100, tantôt 120 . Le quintalier, balance ordinaire des Chinois depuis le second millénaire avant l'ère chrétienne, ne fait vraisemblablement son apparition en Europe, à Rome, que vers le milieu du Ier siècle av. J.-C.. La « romaine » était avant tout et surtout l'instrument des negotiatores sericarii, marchands de soieries chinoises qui étaient presque tous des Syriens ou des Juifs venus de l'Est de l'Euphrate et portant des noms, inscrits sur leurs quintaliers, tels que Jean (Iôannes), Georges (Kyriakos), Phôtios ou Mardochée. Ces Libanais, ces Araméens ou ces Chaldéens s'approvisionnaient en soieries chinoises, soit à la frontière de l'Empire parthe, sur l'Euphrate, soit plus loin à l'Est. Si les Syriens s'arrêtaient à l'Euphrate, Chaldéens et Juifs, eux, poussaient jusqu'à la frontière orientale de l'Empire parthe. En Asie centrale, de l'autre côté de l'Amou-Daria, le commerce était entre les mains des Bactriens et des Sogdiens, peuples scythiques parlant des dialectes iraniens. Les Bactriens et les Sogdiens avaient connu les Chinois déjà à la fin du IIe siècle, et avaient su, un bon demi-siècle avant les Romains ou tout au moins avant les Libanais, ce que sont une « romaine » et un , car il existe, au Moyen-Orient et en Asie centrale, deux mots désignant, l'un le quintalier et l'autre la « romaine », tous deux remontant à cette lointaine époque, témoin des premiers débuts de la route de la soie. La romaine était encore au XXe siècle la balance ordinaire de l'extrême-Orient. En Chine, la balance à deux plateaux ne se rencontrait que là où étaient implantés les « blancs ». La plupart des coolies en Chine, avec quelques décimètres de bambou et un fil à soie sait fabriquer sa « romaine ». Au Japon tous les termes associés au pesage contiennent le mot hakari (秤) qui dérive de l'idée de poids mobile de la « romaine ». Le caractère chinois 平 (ping) est associé à la balance romaine, et précède le nom de toutes les villes associées à l'activité bancaire et de change de la Chine (Pingyao) ou la romaine était d'un grand usage. A une époque plus récente, témoins des antiques routes terrestres de commerce de l'Orient, dans les pays germaniques et la Russie, la balance romaine était beaucoup plus populaire qu'elle ne l'est dans les centres maritimes de l'Ouest. La romaine était très présente en Suède, au Danemark, à Moscou, longtemps carrefour commercial de l'Orient. Au Moyen-Orient et au Levant, le quintalier se rencontrait entre les mains des caravaniers et dans les caravansérails et était du ressort du Muhtasib. Mais partout ailleurs chez les marchands, c'était la balance à deux plateaux qui prédominait. Avant le XVIIe siècle, une romaine s'est retrouvée entre les mains des banquiers et des apothicaires de Perse, d'Afghanistan et de toute l'Asie centrale, mais elle disparut, sous l'influence du commerce d'argent avec l'Espagne, le Portugal et le reste de l'Occident. D'après l'estimation du Service des Poids et Mesures, il y avait en France, en 1933, sur 100 balances, 13 romaines; en 1944, sur 100 balances poinçonnées, 10 romaines proprement dites et 27 romaines-bascules ; et les tout derniers chiffres, ceux de 1947, accusent sur 100 balances poinçonnées 8,5 romaines proprement dites et 25 romaines-bascules. Donc laissant de côté les balances complexes ou d'usage limité, telles que les peseuses, les « carats » ou les « ponts », pour ne prendre en considération que les formes les plus simples, d'après l'estimation générale de 1938, on employait en France 40 000 romaines contre 228 000 balances à fléaux égaux, dont 180 000 balances Roberval. La « romaine » s'est rencontrée également dans l'Amérique précolombienne. La « romaine » fait l'objet de nombreux traités arabes qui en expliquent la manipulation ou la construction - Le Liber Charastonis de Thābit ibn Qurra (826-901) par exemple - quand il n'existe guère de traités particuliers sur la balance ordinaire. (fr)
- Timbangan dacin (dalam bahasa Inggris disebut "Steelyard balance" atau "Steelyard" saja) adalah timbangan balok lurus (sekarang terbuat dari besi dilapisi kuningan) keseimbangan dengan sisi panjang yang tidak sama. Barang yang akan ditimbang digantung di sisi yang lebih pendek, kemudian diseimbangkan dengan bandul yang ada di sisi yang panjang untuk menunjukkan berat barang. Timbangan ini juga dikenal sebagai timbangan Romawi. Menurut Thomas G. Chondros dari Universitas Patras, Yunani, timbangan dacin sederhana dengan mekanisme tuas pertama kali muncul di wilayah Timur Dekat Kuno lebih dari 5.000 tahun yang lalu. (in)
- A steelyard balance, steelyard, or stilyard is a straight-beam balance with arms of unequal length. It incorporates a counterweight which slides along the longer arm to counterbalance the load and indicate its weight. A steelyard is also known as a Roman steelyard or Roman balance. (en)
- Onder een unster kan worden verstaan: (nl)
- La stadèra è una bilancia di origine etrusca il cui funzionamento si basa sul principio delle leve. È costituita da una leva a bracci diseguali e da un fulcro che, in genere, si presenta fisso. Sul braccio più lungo, ci sono una o più scale graduate (di solito 2), scorre un peso detto romano; su quello più corto si posiziona la merce da pesare che può essere disposta su un piatto oppure appesa a un gancio. Facendo scorrere il romano lungo la scala si raggiunge una posizione di equilibrio nella quale il braccio graduato si porta in posizione orizzontale. Dalla posizione del romano sulla scala si legge dunque il peso cercato. Per misurazioni di limitata entità (max 15-20 kg) il fulcro viene impugnato direttamente dalla persona che effettua la pesata. Per pesi consistenti, il fulcro si vincola appendendolo a un supporto fisico stabile. (it)
- Bezmian, inaczej przezmian, waga rzymska, waga przesuwnikowa – waga składająca się z ramienia (rodzaj dźwigni dwustronnej) posiadającego na jednym końcu haczyk do zawieszenia ważonego przedmiotu, a na drugim stały obciążnik. Ważenie polegało na takim umiejscowieniu punktu zawieszenia dźwigni, aby była ona w położeniu poziomym. Na ramieniu zaznaczone były punkty oznaczające masę ważonego przedmiotu. Była również druga odmiana konstrukcyjna bezmianu. W tym rozwiązaniu punkt zawieszenia ramienia był stały, a zmieniano położenie obciążnika. (Ten rodzaj wagi na ilustracjach) (pl)
- Безме́н — простейшие рычажные весы. Русский безмен (контарь, кантарь) — металлический стержень с постоянным грузом на одном конце и крючком или чашкой для взвешиваемого предмета на другом. Уравновешивают безмен перемещением вдоль стержня второго крючка обоймы или петли, служащих опорой стержня безмена. На римском безмене передвигается гиря, а положение точек опоры и привеса остаётся постоянным. Отсчёт ведётся по нанесённой на стержень шкале. «Ввиду несовершенства безмена и возможности злоупотреблений» применение безмена в торговле в СССР было запрещено, как запрещено и сейчас на территории РФ. (ru)
- Бе́змін, рідше бе́змен (заст. бедзвін, бедзмін) — найпростіші важільні (іноді пружинні) терези, для зважування без допомоги гир. Інша назва — ка́нтар (переважно про пружинний безмін). (uk)
- Ett besman eller betsman är en handhållen hävstångsvåg. Den har en motvikt och en rörlig upphängningspunkt. Principen är en tvåarmad hävstång med ett handtag fäst vid en pivotpunkt i mitten. Det som ska vägas hängs till exempel i en krok i ena änden av stången. I andra änden finns en vikt. Handtaget med pivotpunkten flyttas längs stången tills jämvikt uppnåtts. Stången är graderad så att vikten då kan avläsas från pivotpunktens läge. En snarlik våg är pyndaren. Den skiljer sig från ett besman genom att handtaget är fast vid stången och vikten rörlig. Sedan medeltiden gällde för städerna att besman skulle vara försedda med stadens och justerarens märke för att vara giltiga. Från 1500-talet blev en kronstämpling "kröning" av kontrollerade besman vanligare. 1638 gjordes ett försök att avskaffa pyndare och besman hos Kronans uppbördsmän, i städer och på marknadsplatser. Förbudet fick liten effekt, trots att det upprepades 1665, där man dock förtydligade att besman ännu var tillåtna till husbehov. 1739 kom en förordning, där besman förbjöds vid allmän handel, med undantag av fiskhandel. Denna förordning gällde fram till 1855, då träbesman förbjöds. Vid ungefär den tiden börjar järnbesman, som mera sällsynt förekommit redan på 1500-talet ersätta träbesmanen. Krönta järnbesman tillverkades ännu i början av 1900-talet. (sv)
- 秤（也作稱或桿秤）是傳統的量重工具，多用於菜市場。秤的主體為木或竹桿，一端有一大鈎，另一端掛有重物（秤砣）。將要量的東西掛在鈎上，移動秤砣使兩邊達至平衡並讀取讀數。 天平需要多個墜物（砝碼）；秤則使用槓桿原理，只需使用一個（秤砣），調整亦較快速。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- القبان (الجمع: قَبَانِين) أو القفان (الجمع: قَفَانِين) أو القرسطون أو القلسطون آلة وهو ميزان استعمله الرومان ثم عرفه العرب وذكر في عديد المخطوطات. (ar)
- Erromatar balantza edo erromana pisatzeko tresna da, beso ezberdinak dituen palanka eta, euskarri moduan, orratz bat dituena. Izenak dioen bezala Antzinako Erroman erabiltzen zuten baina jada Txinan ezaguna zen. (eu)
- La balanza romana (del latín statera romāna, estátera) es un instrumento que sirve para pesar, compuesto por una palanca de brazos muy desiguales, con el fiel sobre el punto de apoyo. El cuerpo que se ha de pesar se coloca en el extremo del brazo menor, y se equilibra con un pilón o peso constante que se hace correr sobre el brazo mayor, donde se halla retrasada la escala. (es)
- A steelyard balance, steelyard, or stilyard is a straight-beam balance with arms of unequal length. It incorporates a counterweight which slides along the longer arm to counterbalance the load and indicate its weight. A steelyard is also known as a Roman steelyard or Roman balance. (en)
- Onder een unster kan worden verstaan: (nl)
- Bezmian, inaczej przezmian, waga rzymska, waga przesuwnikowa – waga składająca się z ramienia (rodzaj dźwigni dwustronnej) posiadającego na jednym końcu haczyk do zawieszenia ważonego przedmiotu, a na drugim stały obciążnik. Ważenie polegało na takim umiejscowieniu punktu zawieszenia dźwigni, aby była ona w położeniu poziomym. Na ramieniu zaznaczone były punkty oznaczające masę ważonego przedmiotu. Była również druga odmiana konstrukcyjna bezmianu. W tym rozwiązaniu punkt zawieszenia ramienia był stały, a zmieniano położenie obciążnika. (Ten rodzaj wagi na ilustracjach) (pl)
- Безме́н — простейшие рычажные весы. Русский безмен (контарь, кантарь) — металлический стержень с постоянным грузом на одном конце и крючком или чашкой для взвешиваемого предмета на другом. Уравновешивают безмен перемещением вдоль стержня второго крючка обоймы или петли, служащих опорой стержня безмена. На римском безмене передвигается гиря, а положение точек опоры и привеса остаётся постоянным. Отсчёт ведётся по нанесённой на стержень шкале. «Ввиду несовершенства безмена и возможности злоупотреблений» применение безмена в торговле в СССР было запрещено, как запрещено и сейчас на территории РФ. (ru)
- Бе́змін, рідше бе́змен (заст. бедзвін, бедзмін) — найпростіші важільні (іноді пружинні) терези, для зважування без допомоги гир. Інша назва — ка́нтар (переважно про пружинний безмін). (uk)
- 秤（也作稱或桿秤）是傳統的量重工具，多用於菜市場。秤的主體為木或竹桿，一端有一大鈎，另一端掛有重物（秤砣）。將要量的東西掛在鈎上，移動秤砣使兩邊達至平衡並讀取讀數。 天平需要多個墜物（砝碼）；秤則使用槓桿原理，只需使用一個（秤砣），調整亦較快速。 (zh)
- La romana (el lat. [Statera] romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb la llengüeta sobre el punt de suport. El cos que s'ha de pesar es col·loca en l'extrem del braç menor, i s'equilibra amb un piló, pesal o pes constant que es fa córrer sobre el braç major, on hi ha traçada l'escala dels pesos. (ca)
- Timbangan dacin (dalam bahasa Inggris disebut "Steelyard balance" atau "Steelyard" saja) adalah timbangan balok lurus (sekarang terbuat dari besi dilapisi kuningan) keseimbangan dengan sisi panjang yang tidak sama. Barang yang akan ditimbang digantung di sisi yang lebih pendek, kemudian diseimbangkan dengan bandul yang ada di sisi yang panjang untuk menunjukkan berat barang. Timbangan ini juga dikenal sebagai timbangan Romawi. (in)
- La balance romaine ou « romaine » est une balance qui se compose d'un fléau suspendu par une anse qui le divise en deux bras inégaux. Le bras le plus court porte un bassin (appelé « romaine ») ou un crochet (« quintalier ») destiné à soutenir l'objet à peser. L'équilibre est obtenu à l'aide d'un poids constant (curseur) qui, au moyen d'un anneau, glisse sur le bras le plus long : ce seul poids mobile permet de peser divers objets. L'équilibre a lieu lorsque le fléau est horizontal. Si la suspension est établie à l'aide de « couteaux » — appui idéal sur un point que l'on retrouve dans le trébuchet des apothicaires — et qu'on puisse négliger le frottement, on peut dégager l'égalité: (fr)
- La stadèra è una bilancia di origine etrusca il cui funzionamento si basa sul principio delle leve. È costituita da una leva a bracci diseguali e da un fulcro che, in genere, si presenta fisso. Sul braccio più lungo, ci sono una o più scale graduate (di solito 2), scorre un peso detto romano; su quello più corto si posiziona la merce da pesare che può essere disposta su un piatto oppure appesa a un gancio. Facendo scorrere il romano lungo la scala si raggiunge una posizione di equilibrio nella quale il braccio graduato si porta in posizione orizzontale. Dalla posizione del romano sulla scala si legge dunque il peso cercato. (it)
- Ett besman eller betsman är en handhållen hävstångsvåg. Den har en motvikt och en rörlig upphängningspunkt. Principen är en tvåarmad hävstång med ett handtag fäst vid en pivotpunkt i mitten. Det som ska vägas hängs till exempel i en krok i ena änden av stången. I andra änden finns en vikt. Handtaget med pivotpunkten flyttas längs stången tills jämvikt uppnåtts. Stången är graderad så att vikten då kan avläsas från pivotpunktens läge. En snarlik våg är pyndaren. Den skiljer sig från ett besman genom att handtaget är fast vid stången och vikten rörlig. (sv)
|
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
.jpg){kind=link}
