| dbo:abstract
|
- Un tub acústic o canonada acústica és un mitjà de transmissió de la veu, l'avantpassat de l'intercomunicador. Un tub que condueix les ones de pressió del so, connecta dues trompetes en els extrems de la canonada (aquesta actua de guia d'ona com en el cas de la fibra òptica. No obstant això, no hi ha cap relació entre les ones longitudinals de pressió de so i les ones electromagnètiques transversals). Es parla alternativament en una direcció i després en l'altre (és a dir seria un sistema half duplex actual). Els extrems també poden estar equipats amb un xiulet per a cridar l'atenció abans d'una trucada (l'avantpassat del timbre del telèfon). Aquest dispositiu va ser d'ús comú als vaixells, a les bones cases senyorials, als negocis i fins i tot per comunicar-se amb el xòfer a l'inici del segle xx. Tanmateix encara se'n poden trobar d'instal·lats en algunes de les fortificacions de la Línia Maginot. (ca)
- Un tubo acústico o tubería acústica es un medio de transmisión de la voz, el antepasado del intercomunicador. Un tubo que conduce las ondas de presión del sonido, conecta dos trompetas en los extremos de la tubería (esta actúa de guía de onda como en el caso de la fibra óptica. Sin embargo, no hay ninguna relación entre las ondas longitudinales de presión de sonido y las ondas electromagnéticas transversales). Se habla alternativamente en una dirección y luego en el otro (es decir sería un sistema half duplex actual). Los extremos también pueden estar equipados con un pitido para llamar la atención antes de una llamada (el antepasado del timbre del teléfono). Este dispositivo fue de uso común en los barcos, en las buenas casas señoriales, en los negocios e incluso para comunicarse con el chófer al inicio del siglo XX . Sin embargo aún se pueden encontrar de instalación. Lados en algunas de las fortificaciones de la Línea Maginot. (es)
- Un tube acoustique ou tuyau acoustique est un moyen de transmission de la voix, précurseur de l'interphone. Un tube conduisant les ondes de pression du son relie deux cornets placés aux extrémités. On y parle alternativement dans un sens puis dans l'autre. Les extrémités peuvent également être équipées d'un sifflet pour attirer l'attention lors d'un appel (précurseur de la sonnerie du téléphone). Ce dispositif fut d'utilisation courante dans les navires, les maisons bourgeoises, les entreprises et même pour communiquer avec le chauffeur des automobiles jusqu'au début du XXe siècle (bien qu'on en trouve dans certains ouvrages de la ligne Maginot). Le 15 juin 1782, Condorcet et le comte de Milly présentent à l'Académie des sciences un rapport sur le mémoire d'un moine cistercien, Dom Gauthey. Celui-ci prétend pouvoir transmettre la voix à 13 lieues par un procédé gardé secret. Gauthey tente de lever une souscription en publiant en 1783 un prospectus, Expérience sur la propagation du son et de la voix dans des tuyaux prolongés à une grande distance, dans lequel il explicite divers moyens de transmission. C'est au sujet de l'un d'eux qu'il explique avoir fait une première expérience en utilisant les tuyaux de distribution d'eau de la pompe à feu de Chaillot, sur un peu moins de 800 mètres (400 toises précisément), avec succès. L'objet de la souscription est de financer des expérimentations sur des distances plus longues et avec des moyens plus élaborés, mais il ne parvient pas à lever la somme nécessaire. Selon une légende propagée par Louis Figuier, Gauthey serait alors parti aux États-Unis, mais cette légende ne résiste pas à la critique historique. Le philosophe utilitariste anglais Jeremy Bentham a proposé d'installer des tubes acoustiques dans sa prison panoptique dès 1787 puis a proposé en 1793 de les utiliser pour les communications militaires et administratives. (fr)
- A speaking tube or voicepipe is a device based on two cones connected by an air pipe through which speech can be transmitted over an extended distance. Use of pipes was suggested by Francis Bacon in the New Atlantis (1672). The usage for telecommunications was experimented and proposed for administrative communications in 1782 by the French monk Dom Gauthey in a memorandum communicated to the Académie des Sciences. Dom Gauthey launched a subscription supported by Benjamin Franklin and other French scientists to finance further experiments, but was not able to raise enough money to go ahead. The British utilitarist philosopher Jeremy Bentham proposed the inclusion of "conversation tubes" in the architecture of his Panopticon (1787, 1791, 1811) and then as a means of military telecommunication (1793) and at the end as a necessary equipment in the architecture of ministries (1825). While its most common use was in intra-ship communications, the principle was also used in affluent homes and offices of the 19th century, as well as expensive automobiles, military aircraft, and even locomotives. For most purposes, the device was outmoded by the telephone and its widespread adoption. (en)
- 伝声管（でんせいかん）とは、金属管などを用いた通話装置である。 (ja)
- Een spreekbuis is van oorsprong een metalen buis waarmee werd gecommuniceerd van stuurhuis naar machinekamer aan boord van een zeeschip. Aan beide einden van de buis zit een mondstuk en daarin een fluit. De werking is eenvoudig. Als de gezagvoerder aan de machinist wilde laten weten dat het toerental of de draairichting van de schroef diende te worden aangepast, kon hij de telegraaf gebruiken. Voor aanvullende informatie nam hij de fluit uit het mondstuk en blies op de spreekbuis. In de machinekamer werd de fluit gehoord, uit de buis gehaald en het oor tegen de buis gehouden. Door in het mondstuk te roepen was er communicatie tussen brug en machinekamer. Door de eenvoud van de installatie was de spreekbuis een intrinsiek veilig systeem, dat ook zonder elektriciteit communicatie over afstanden van tientallen meters in een lawaaiige omgeving mogelijk maakte. Op de brug moet wettelijk ook een van de scheepsenergievoorziening onafhankelijke spreekverbinding zijn met de machinekamer en met de hut van de kapitein. Vroeger waren dit spreekbuizen. De spreekbuis is voor dit doel vervangen door een telefooninstallatie met een eigen accu als alternatieve energiebron. Wat ook regelmatig voorkomt is een telefoon voorzien van een dynamo voor het weksignaal. Door middel van een draaiwieltje moet deze zo'n 10 seconden worden opgewonden totdat een luide zoemtoon klinkt en er een spreekverbinding met de machine- dan wel stuurmachinekamer tot stand is gebracht. (nl)
- 전성관(傳聲管, voicepipe)은 공기가 들어있는 관 양 끝에 고깔을 붙여 먼 거리 사이에 음성 정보를 전달하는 도구이다. 선박 내에서 승무원들 간의 통신에 주로 쓰이며, 19세기경에는 저택이나 사무실, 자동차, 비행기, 기관차에서도 쓰인 바 있다. 전화가 널리 보급됨에 따라 도태되었다. (ko)
- Talrör, med äldre benämning pneumatisk telegraf, är en apparat för röstöverföring över en kort sträcka mellan två rum eller separata utrymmen. Ett talrör är ett metallrör med koniska trattar i bägge ändar för att överföra tal genom sammantryckning av luft i ett rör över ett begränsat avstånd med hinder emellan, till exempel mellan rum på olika våningar i en byggnad. Ett vanligt användningsområde för talrör var ombord på fartyg, särskilt för kommunikation mellan maskinrum och kommandobrygga. Ljudkvaliteten är ganska dålig och volymen relativt svag. Man måste därför lyssna med örat mot talrörets öppning om miljön i övrigt är bullrig. För att uppmärksamma personalen på att samtal i röret väntar, användes ett sekundärt signalsystem , till exempel en klocka med eller en blåsning i visselpipa med lämplig frekvens i talröret. Förutom i hem och kontor samt fartyg användes talrör i bilar mellan förare och passagere i särskild kupé. De har också använts i flygplan från instruktör till elev i flygplan där eleven satt framför instruktören. Talrör tillåter inte växel, utan kan användas enbart för kommunikation mellan två punkter. Det användes framförallt under 1800-talet och ersattes med icke nätansluten elektromekanisk telefoni av samma typ som porttelefoner. På fartyg och i andra transportmedel användes det även senare på grund av sin robusthet och att det inte kräver strömtillförsel. Det användes i nutid som redundant system i vissa krigsfartyg och även i andra fartyg för att ge order till maskinrum vid elavbrott. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- 伝声管（でんせいかん）とは、金属管などを用いた通話装置である。 (ja)
- 전성관(傳聲管, voicepipe)은 공기가 들어있는 관 양 끝에 고깔을 붙여 먼 거리 사이에 음성 정보를 전달하는 도구이다. 선박 내에서 승무원들 간의 통신에 주로 쓰이며, 19세기경에는 저택이나 사무실, 자동차, 비행기, 기관차에서도 쓰인 바 있다. 전화가 널리 보급됨에 따라 도태되었다. (ko)
- Un tub acústic o canonada acústica és un mitjà de transmissió de la veu, l'avantpassat de l'intercomunicador. Un tub que condueix les ones de pressió del so, connecta dues trompetes en els extrems de la canonada (aquesta actua de guia d'ona com en el cas de la fibra òptica. No obstant això, no hi ha cap relació entre les ones longitudinals de pressió de so i les ones electromagnètiques transversals). Es parla alternativament en una direcció i després en l'altre (és a dir seria un sistema half duplex actual). Els extrems també poden estar equipats amb un xiulet per a cridar l'atenció abans d'una trucada (l'avantpassat del timbre del telèfon). (ca)
- Un tubo acústico o tubería acústica es un medio de transmisión de la voz, el antepasado del intercomunicador. Un tubo que conduce las ondas de presión del sonido, conecta dos trompetas en los extremos de la tubería (esta actúa de guía de onda como en el caso de la fibra óptica. Sin embargo, no hay ninguna relación entre las ondas longitudinales de presión de sonido y las ondas electromagnéticas transversales). Se habla alternativamente en una dirección y luego en el otro (es decir sería un sistema half duplex actual). Los extremos también pueden estar equipados con un pitido para llamar la atención antes de una llamada (el antepasado del timbre del teléfono). (es)
- A speaking tube or voicepipe is a device based on two cones connected by an air pipe through which speech can be transmitted over an extended distance. Use of pipes was suggested by Francis Bacon in the New Atlantis (1672). The usage for telecommunications was experimented and proposed for administrative communications in 1782 by the French monk Dom Gauthey in a memorandum communicated to the Académie des Sciences. Dom Gauthey launched a subscription supported by Benjamin Franklin and other French scientists to finance further experiments, but was not able to raise enough money to go ahead. The British utilitarist philosopher Jeremy Bentham proposed the inclusion of "conversation tubes" in the architecture of his Panopticon (1787, 1791, 1811) and then as a means of military telecommunicati (en)
- Un tube acoustique ou tuyau acoustique est un moyen de transmission de la voix, précurseur de l'interphone. Un tube conduisant les ondes de pression du son relie deux cornets placés aux extrémités. On y parle alternativement dans un sens puis dans l'autre. Les extrémités peuvent également être équipées d'un sifflet pour attirer l'attention lors d'un appel (précurseur de la sonnerie du téléphone). (fr)
- Een spreekbuis is van oorsprong een metalen buis waarmee werd gecommuniceerd van stuurhuis naar machinekamer aan boord van een zeeschip. Aan beide einden van de buis zit een mondstuk en daarin een fluit. De werking is eenvoudig. Als de gezagvoerder aan de machinist wilde laten weten dat het toerental of de draairichting van de schroef diende te worden aangepast, kon hij de telegraaf gebruiken. Voor aanvullende informatie nam hij de fluit uit het mondstuk en blies op de spreekbuis. In de machinekamer werd de fluit gehoord, uit de buis gehaald en het oor tegen de buis gehouden. Door in het mondstuk te roepen was er communicatie tussen brug en machinekamer. (nl)
- Talrör, med äldre benämning pneumatisk telegraf, är en apparat för röstöverföring över en kort sträcka mellan två rum eller separata utrymmen. Ett talrör är ett metallrör med koniska trattar i bägge ändar för att överföra tal genom sammantryckning av luft i ett rör över ett begränsat avstånd med hinder emellan, till exempel mellan rum på olika våningar i en byggnad. Ett vanligt användningsområde för talrör var ombord på fartyg, särskilt för kommunikation mellan maskinrum och kommandobrygga. (sv)
|
