| dbo:abstract
|
- El carro apuntant al sud fou un antic vehicle xinès de dues rodes que portava una agulla mòbil que indicava sempre cap al sud, independentment de la direcció que prengués el carro. L'agulla solia tenir la forma d'una figura humana amb un braç estirat endavant. Se suposa que aquesta mena de carros s'empraven com a compàs per a la navegació i potser també per a altres usos. Els antics xinesos van inventar un carro de guerra el segle v aC (en xinès, 洞屋车, Dongwu Che). S'emprava per donar protecció als guerrers durant la batalla, i tenia una coberta per protegir també des de dalt. Probablement servia per apropar-se a les fortificacions de la ciutat i cobrir els sapadors que les havien de descalçar per sota dels seus fonaments. Aquest antic carro de guerra esdevingué la base del que acabarien sent els primers carros apuntant al sud. Hi ha llegendes que parlen dels primers carros apuntant al sud, però el primer que es troba documentat de manera fiable fou creat per l'enginyer mecànic Ma Jun (cap al 200-265 dC) del regne Cao Wei durant el període dels Tres Regnes. No es conserva cap d'aquests artefactes, però es troben mencionats en molts texts antics, on s'explica que foren utilitzats intermitentment fins cap al 1300 dC. En algun d'aquests texts s'hi inclou fins i tot informació sobre els seus components i sobre les seves funcionalitats. Probablement hi havia diversos tipus de carros apuntant al sud que funcionaven de formes diferents. A la majoria de carros, les rodes que tocaven el terra s'articulaven mecànicament amb uns engranatges per tal d'orientar correctament l'agulla. El mecanisme no tenia imants i no detectava automàticament en quina direcció estava el sud. L'agulla s'orientava manualment cap al sud al principi del dia, guiant-se per la sortida del sol. A partir d'aquell moment, cada cop que el carro feia un gir, el mecanisme feia rotar l'agulla en relació al cos del carro per tal de compensar la desviació i la mantenia en una direcció constant, sempre cap al sud. D'aquesta manera, el mecanisme feia un exercici de redireccionament semblant a la navegació per estima, cosa que inevitablement portava a acumular petits errors i incerteses. El mecanisme d'alguns carros devia incloure segurament un diferencial per tal de corregir el moviment en el moment del gir. En aquest cas, això seria probablement el primer cop que s'empraven engranatges diferencials en tot el món. Tot i que la hipòtesi que els carros apuntant al sud utilitzaven diferencials ha estat acceptada per tothom, també s'accepta que altres carros podien funcionar igualment tot i no tenir diferencials. Les descripcions que ens queden de l'antiguitat són força imprecises en general, però en tot cas suggereixen que els antics xinesos havien creat diversos dissenys, i que alguns d'aquests no incloïen diferencials. (ca)
- Als Kompasswagen wird ein antiker transportabler Richtungszeiger bezeichnet, dessen erste belegbare Konstruktion dem chinesischen Erfinder Ma Jun (um 200–265) zugeschrieben wird, obwohl schon um 2600 v. Chr. dem chinesischen Herrscher Huáng Dì der Einsatz eines solchen Gerätes nachgesagt wird. Kompasswagen sollen benutzt worden sein, um in kriegerischen Auseinandersetzungen selbst bei Nebel die Orientierung zu behalten. Zum Mechanismus der historischen „Kompasswagen“ ist nichts näheres überliefert, außer dass „Zahnräder und Hebel“ verwendet worden seien. Die heute allgemein gebräuchliche hypothetische Rekonstruktion mit (ähnlich einem Differentialgetriebe) führte der britische Autobauer (Bruder von Frederick W. Lanchester) im Jahr 1947 ein.Anders als ein Kompass wäre ein solcher Mechanismus nicht auf den Erdmagnetismus angewiesen; der praktische Nutzen als Navigationsmittel ist aber aufgrund der durch die Wegbedingungen (Unebenheiten, Radschlupf) und unvermeidliche Fertigungstoleranzen verursachten Abweichungen zweifelhaft. (de)
- Kereta kuda yang menunjuk ke selatan adalah sebuah kereta roda dua Tiongkok kuno yang dilengkapi penunjuk yang dapat bergerak untuk menunjukkan arah selatan, tidak peduli bagaimana kereta itu berputar. Biasanya, penunjuk berbentuk boneka atau sosok dengan lengan atau jari yang menunjuk. Kereta ini diciptakan oleh seorang insinyur mesin terkenal Tiongkok bernama Ma Jun (220-265) yang tinggal di negara Cao Wei selama periode Tiga Kerajaan, kereta ini digunakan sebagai kompas untuk navigasi atau mungkin juga untuk fungsi lainnya. Orang Tiongkok kuno menciptakan gerobak lapis baja di abad ke-5 SM yang disebut (Hanzi: 洞屋车), digunakan untuk melindungi prajurit di medan perang. Gerobak perang Tiongkok ini dirancang sebagai kereta pelindung yang dapat bergerak dengan atap seperti gudang. Kereta perang ini juga berfungsi untuk memberikan perlindungan bagi para sapper yang sedang bekerja menggali tanah untuk melemahkan fondasi benteng atau tembok musuh. Gerobak perang Tiongkok ini yang menjadi dasar teknologi untuk pembuatan kereta kuda yang menunjuk ke selatan. (in)
- The south-pointing chariot (or carriage) was an ancient Chinese two-wheeled vehicle that carried a movable pointer to indicate the south, no matter how the chariot turned. Usually, the pointer took the form of a doll or figure with an outstretched arm. The chariot was supposedly used as a compass for navigation and may also have had other purposes. The ancient Chinese invented a mobile-like armored cart in the 5th century BC called the Dongwu Che (Chinese: 洞屋车). It was used for the purpose of protecting warriors on the battlefield. The Chinese war wagon was designed as a kind of mobile protective cart with a shed-like roof. It would serve to be rolled up to city fortifications to provide protection for sappers digging underneath to weaken a wall's foundation. The early Chinese war wagon became the basis of technologies for the making of ancient Chinese south-pointing chariots. There are legends of earlier south-pointing chariots, but the first reliably documented one was created by the Chinese mechanical engineer Ma Jun (c. 200 – 265) of Cao Wei during the Three Kingdoms. No ancient chariots still exist, but many extant ancient Chinese texts mention them, saying they were used intermittently until about 1300. Some include information about their inner components and workings. There were probably several types of south-pointing chariot which worked differently. In most or all of them, the rotating road wheels mechanically operated a geared mechanism to keep the pointer aimed correctly. The mechanism had no magnets and did not automatically detect which direction was south. The pointer was aimed southward by hand at the start of a journey. Subsequently, whenever the chariot turned, the mechanism rotated the pointer relative to the body of the chariot to counteract the turn and keep the pointer aiming in a constant direction, to the south. Thus the mechanism did a kind of directional dead reckoning, which is inherently prone to cumulative errors and uncertainties. Some chariots' mechanisms may have had differential gears. (en)
- Le chariot pointant le sud (chinois simplifié : 指南车 ; chinois traditionnel : 指南車 ; pinyin : zhǐnánchē), appelé aussi « char montre-sud », est un chariot antique chinois muni d'un dispositif mécanique permettant de compenser les rotations du véhicule, afin qu'une partie déterminée du chariot pointe constamment vers le sud. Le chariot est un véhicule à deux roues, surmonté d'une figurine reliée aux roues par un engrenage différentiel. Grâce à un choix judicieux du diamètre des roues et du rapport des engrenages, la figurine reste toujours orientée dans la même direction, le véhicule fonctionnant donc comme un système de boussole non magnétique. Au cours de l'histoire, plusieurs textes chinois ont mentionné le chariot pointant le sud ; certains décrivent en détail le mécanisme et le fonctionnement de l'engin. Le chariot pointant le sud est regardé comme un des mécanismes d'engrenages les plus complexes inventés par l'ancienne civilisation chinoise, et il n'a cessé d'être utilisé au cours de la période médiévale. La légende veut qu'il ait été inventé vers 2600 av. J.-C. en Chine par l'Empereur Jaune Huángdì, mais la première version historiquement opérationnelle aurait été créée par Ma Jun de Cao Wei, à l'époque des Trois Royaumes, vers 200-265. (fr)
- 指南車（しなんしゃ）は、乗っている仙人の人形が常に一定の方向を指し示す車のこと。 (ja)
- Een naar het zuiden wijzende wagen (traditionele Chinese karakters: 指南車; vereenvoudigde Chinese karakters: 指南车; Hanyu pinyin: zhǐ nán chē) was een oud-Chinese tweewielige wagen met een beweegbare aanwijzer om het zuiden aan te wijzen, ongeacht de richting waarin men reed. Gewoonlijk nam de aanwijzer de vorm van een pop of figuur aan met uitgestrekte arm. We vinden hiervan al een vermelding in een militair handboek uit de eerste helft van de 11e eeuw v.Chr. (nl)
- A carruagem apontando para o sul era um antigo veículo de duas rodas chinês que carregava um ponteiro móvel para indicar o sul, não importando como a carruagem girasse. Normalmente, o ponteiro assumiu a forma de uma boneco ou figura com um braço estendido. A carruagem foi supostamente usada como uma bússola para navegação e também pode ter outros propósitos. Provavelmente, havia vários tipos de carruagem apontando para o sul, que funcionavam de maneira diferente. Na maioria ou em todas elas, as rodas rotativas acionavam mecanicamente um mecanismo de engrenagem para manter o ponteiro apontado corretamente. (pt)
- Колесни́ца, ука́зывающая на юг (кит. трад. 指南車, упр. 指南车), — первый навигационный прибор, работающий по принципу обратной связи. На колеснице была смонтирована фигурка человека, которая, независимо от направления движения самой колесницы, указывала вытянутой рукой на юг. В этом устройстве не использовался магнитный компас. Колесница, указывающая на юг, считается одним из самых сложных механизмов, созданных древней китайской цивилизацией, она использовалась на протяжении всего средневекового периода. По легенде она была изобретена около 2600 г. до н. э. в Китае Жёлтым Императором Хуан-ди, но первая реальная историческая версия была создана (200—265 г.) для правителя Мин-ди царства Вэй Эпохи Троецарствия. Колесница — это двухколёсное транспортное средство, на котором установлена фигурка человека, соединенная с колёсами с помощью дифференциальных передач. Благодаря тщательному подбору размеров колёс, направляющих устройств и передаточных чисел, фигурка на верху колесницы постоянно смотрит в одном направлении, тем самым действуя в качестве немагнитного компаса транспортного средства. На протяжении истории многие китайские исторические документы упоминают колесницу, указывающую на юг, а некоторые описывают детальное устройство внутренних компонентов и принцип её работы. (ru)
- Візок, який вказує південь — давньокитайський навігаційний прилад, що працював за принципом зворотного зв'язку. На візку була встановлена фігурка людини, яка незалежно від напряму руху самого візка вказувала простягненою рукою на південь. В цьому пристрої не використовувався магнітний компас. Візок, який вказує на південь, вважається одним із найскладніших механізмів, створених стародавньою китайською цивілізацією, він використовувалась протягом всього середньовічного періоду. За легендою, його було винайдено близько 2600 р. до нашої ери в Жовтим Імператором Хуан-ді, але перша реальна історична версія була створена Ма Цзюнем (200—265 р.) для правителя Мін-ді Царства Вей епохи Трьох Царств. Фігурка людини була з'єднана з колесами за допомогою диференціальних передач. Завдяки ретельному підбору розмірів коліс, спрямувальних пристроїв та передач, фігурка на верху колісниці постійно вказувала в одному напрямку, тим самим діючи як немагнітний компас транспортного засобу. Багато китайських історичних документів згадують колісницю, що вказує на південь, а деякі описують детальний пристрій внутрішніх компонентів і принцип її роботи. (uk)
- 指南车，又稱司南車，是一种用差速器来辨认方向的仪器，傳說中指南車乃是由軒轅黃帝或周公發明。史書又记载了三國時魏國馬鈞制作司南車。车上有一小人，其手指的方向即为北方。 最早在《西京杂记》记载有：“司南车，驾四，中道”。青龍三年（235年）曹魏人马钧創造指南車，而此指南车是采用齒輪的原理製作，並沒有使用磁極，與司南、羅盤完全不同。東晉安帝義熙十三年（417年），劉裕北伐進兵長安，後秦姚興使製造指南車。北魏的郭善明也曾研發過，未成，扶風人馬嶽又造，垂成，善明鴆殺之。南朝的祖沖之又發明一次，“昇明中，太祖輔政，使沖之追修古法。沖之改造銅機，圓轉不窮，而司方如一，馬鈞以來未有也。”當時北方人也號稱能造指南車，但“颇有差僻，乃毁焚之”。《宋史·輿服誌》對指南車的機械結構，作了比較具體的記述，此車僅用為帝王出行的儀仗。金朝的燕肅於天圣五年（1027年）造指南車，車上立一木人，伸臂指南，能自動離合，“……至国朝，不闻得其制”，大观元年（1107年）吳德仁改良了燕肅指南車，但之後又失傳了。 1924年英國學者穆爾（Moule）發表了研究指南車的論文並根據《宋史》文獻記載給出了具體的復原方案，接著又有很多國內外學者研究。1937年王振鐸曾發表《指南車記里鼓車之考證及模制》，他改良穆爾的設計，並成功的製作出指南車模型。1971年王振铎根据史书记载，複製马钧的“黄帝指南车”成功。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- 指南車（しなんしゃ）は、乗っている仙人の人形が常に一定の方向を指し示す車のこと。 (ja)
- Een naar het zuiden wijzende wagen (traditionele Chinese karakters: 指南車; vereenvoudigde Chinese karakters: 指南车; Hanyu pinyin: zhǐ nán chē) was een oud-Chinese tweewielige wagen met een beweegbare aanwijzer om het zuiden aan te wijzen, ongeacht de richting waarin men reed. Gewoonlijk nam de aanwijzer de vorm van een pop of figuur aan met uitgestrekte arm. We vinden hiervan al een vermelding in een militair handboek uit de eerste helft van de 11e eeuw v.Chr. (nl)
- A carruagem apontando para o sul era um antigo veículo de duas rodas chinês que carregava um ponteiro móvel para indicar o sul, não importando como a carruagem girasse. Normalmente, o ponteiro assumiu a forma de uma boneco ou figura com um braço estendido. A carruagem foi supostamente usada como uma bússola para navegação e também pode ter outros propósitos. Provavelmente, havia vários tipos de carruagem apontando para o sul, que funcionavam de maneira diferente. Na maioria ou em todas elas, as rodas rotativas acionavam mecanicamente um mecanismo de engrenagem para manter o ponteiro apontado corretamente. (pt)
- 指南车，又稱司南車，是一种用差速器来辨认方向的仪器，傳說中指南車乃是由軒轅黃帝或周公發明。史書又记载了三國時魏國馬鈞制作司南車。车上有一小人，其手指的方向即为北方。 最早在《西京杂记》记载有：“司南车，驾四，中道”。青龍三年（235年）曹魏人马钧創造指南車，而此指南车是采用齒輪的原理製作，並沒有使用磁極，與司南、羅盤完全不同。東晉安帝義熙十三年（417年），劉裕北伐進兵長安，後秦姚興使製造指南車。北魏的郭善明也曾研發過，未成，扶風人馬嶽又造，垂成，善明鴆殺之。南朝的祖沖之又發明一次，“昇明中，太祖輔政，使沖之追修古法。沖之改造銅機，圓轉不窮，而司方如一，馬鈞以來未有也。”當時北方人也號稱能造指南車，但“颇有差僻，乃毁焚之”。《宋史·輿服誌》對指南車的機械結構，作了比較具體的記述，此車僅用為帝王出行的儀仗。金朝的燕肅於天圣五年（1027年）造指南車，車上立一木人，伸臂指南，能自動離合，“……至国朝，不闻得其制”，大观元年（1107年）吳德仁改良了燕肅指南車，但之後又失傳了。 1924年英國學者穆爾（Moule）發表了研究指南車的論文並根據《宋史》文獻記載給出了具體的復原方案，接著又有很多國內外學者研究。1937年王振鐸曾發表《指南車記里鼓車之考證及模制》，他改良穆爾的設計，並成功的製作出指南車模型。1971年王振铎根据史书记载，複製马钧的“黄帝指南车”成功。 (zh)
- El carro apuntant al sud fou un antic vehicle xinès de dues rodes que portava una agulla mòbil que indicava sempre cap al sud, independentment de la direcció que prengués el carro. L'agulla solia tenir la forma d'una figura humana amb un braç estirat endavant. Se suposa que aquesta mena de carros s'empraven com a compàs per a la navegació i potser també per a altres usos. (ca)
- Als Kompasswagen wird ein antiker transportabler Richtungszeiger bezeichnet, dessen erste belegbare Konstruktion dem chinesischen Erfinder Ma Jun (um 200–265) zugeschrieben wird, obwohl schon um 2600 v. Chr. dem chinesischen Herrscher Huáng Dì der Einsatz eines solchen Gerätes nachgesagt wird. Kompasswagen sollen benutzt worden sein, um in kriegerischen Auseinandersetzungen selbst bei Nebel die Orientierung zu behalten. (de)
- Kereta kuda yang menunjuk ke selatan adalah sebuah kereta roda dua Tiongkok kuno yang dilengkapi penunjuk yang dapat bergerak untuk menunjukkan arah selatan, tidak peduli bagaimana kereta itu berputar. Biasanya, penunjuk berbentuk boneka atau sosok dengan lengan atau jari yang menunjuk. Kereta ini diciptakan oleh seorang insinyur mesin terkenal Tiongkok bernama Ma Jun (220-265) yang tinggal di negara Cao Wei selama periode Tiga Kerajaan, kereta ini digunakan sebagai kompas untuk navigasi atau mungkin juga untuk fungsi lainnya. (in)
- The south-pointing chariot (or carriage) was an ancient Chinese two-wheeled vehicle that carried a movable pointer to indicate the south, no matter how the chariot turned. Usually, the pointer took the form of a doll or figure with an outstretched arm. The chariot was supposedly used as a compass for navigation and may also have had other purposes. (en)
- Le chariot pointant le sud (chinois simplifié : 指南车 ; chinois traditionnel : 指南車 ; pinyin : zhǐnánchē), appelé aussi « char montre-sud », est un chariot antique chinois muni d'un dispositif mécanique permettant de compenser les rotations du véhicule, afin qu'une partie déterminée du chariot pointe constamment vers le sud. Le chariot est un véhicule à deux roues, surmonté d'une figurine reliée aux roues par un engrenage différentiel. Grâce à un choix judicieux du diamètre des roues et du rapport des engrenages, la figurine reste toujours orientée dans la même direction, le véhicule fonctionnant donc comme un système de boussole non magnétique. Au cours de l'histoire, plusieurs textes chinois ont mentionné le chariot pointant le sud ; certains décrivent en détail le mécanisme et le fonctionn (fr)
- Колесни́ца, ука́зывающая на юг (кит. трад. 指南車, упр. 指南车), — первый навигационный прибор, работающий по принципу обратной связи. На колеснице была смонтирована фигурка человека, которая, независимо от направления движения самой колесницы, указывала вытянутой рукой на юг. В этом устройстве не использовался магнитный компас. (ru)
- Візок, який вказує південь — давньокитайський навігаційний прилад, що працював за принципом зворотного зв'язку. На візку була встановлена фігурка людини, яка незалежно від напряму руху самого візка вказувала простягненою рукою на південь. В цьому пристрої не використовувався магнітний компас. (uk)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
