| dbo:abstract
|
- Els sidiquins (en llatí sidicini, en grec Σιδικῖνοι) foren un poble de la península Itàlica, a la vora dels samnites i dels campanis, que tenien per capital Teanum i es van estendre cap al nord a la vall del Liris, dominant fins a Fregellae que després va passar als volscs. Estrabó diu que eren un poble osc, prova d'això és que les monedes de Teanum tenen inscripcions en oscà. Foren aliats de les ciutats campànies (al sud) i dels àusons i auruncs (a l'oest). Després de ser atacats pels samnites i resultar sotmesos (primera guerra samnita), s'uniren als llatins i altres pobles per fer la guerra contra els romans i els samnnites (guerra llatina) i en van tornar a ser derrotats. Poc després van declarar la guerra als auruncs, els quals van demanar la intervenció de Roma i finalment devien quedar derrotats o assimilats. El nom de sidiquins va desaparèixer de la història i, a partir d'aquí, són considerats una part dels campanis, com els àusons de Cales i els auruncs de Suessa. Estrabó en parla com un poble osc extingit. (ca)
- Die Sidiciner waren in der Antike ein kleiner mittelitalienischer Volksstamm. Er wurde historisch dadurch bedeutsam, dass sein Siedlungsgebiet zwischen dem der Samniten und dem Latium lag, das um die Mitte des 5. Jahrhunderts v. Chr. von Rom beherrscht war. Dadurch geriet diese Gegend zum Zankapfel zwischen beiden Mächten, sodass die Sidiciner mitverantwortlich für den Ausbruch des Ersten Samnitenkrieges wurden. Die Sidiciner siedelten zwischen den Flüssen Liris und Volturno, ihr Hauptort war Teanum Sidicinum, das heutige Teano, das auf halbem Wege zwischen Capua und Monte Cassino liegt. Sowohl die Samniten, deren ursprüngliche Heimat in den Bergen des mittleren Apennin lag, als auch die Römer hatten im 4. Jahrhundert v. Chr. Expansionsbestrebungen, die sich auf das reiche Kampanien um Neapel konzentrierten. Etwas nördlich waren beide Mächte spätestens seit der Unterwerfung der Aurunker (diese siedelten neben den Sidicinern an der Liris-Mündung) durch die Römer im Jahre 345 v. Chr. unmittelbar benachbart. Vorsorglich hatte man 354 v. Chr. in einem Abkommen den Liris als Grenze der Interessenssphären anerkannt. Zwar lebten die Sidiciner am Ostufer des Flusses, als sie sich aber 345 v. Chr. mit den Samniten verbündeten, sah Rom seine Interessen gefährdet und reagierte mit einem Gegenbündnis mit Capua (343 v. Chr.) Es kam zum Ersten Samnitenkrieg, der mit der Anerkennung der beiden Bündnisse endete. Im Verlauf der weiteren Samnitenkriege gelang es Rom dann aber, seine mittelitalienischen Gegner zu bezwingen und integrierte sie, und damit auch die Sidiciner, in seinen Herrschaftsverband ein. In der Folge verschwanden die Sidiciner als eigenständiges Volk und gingen spätestens mit der Verleihung des römischen Bürgerrechts an alle Einwohner Italiens in der Gesamtbevölkerung des Römischen Reiches auf. (de)
- Los sidicinos (griego antiguo Σιδικῖνοι, sidicini,) fueron un pueblo de Italia, vecinos de los samnitas y de los campanios, que tenían por capital . Se extendieron hacia el norte hasta el valle del río Liris, dominando hasta la región de Fregellae, que después pasó a los volscos. Estrabón dice que era un pueblo osco extinguido (las monedas de Teano tienen inscripciones en osco). Fueron aliados de las ciudades campanias (al sur) y de los ausonios y (al oeste). Son mencionados por primera vez en la historia en el año 343 a. C., en que fueron atacados por los samnitas y pidieron ayuda a la polis griega de Cumas y a otras ciudades de Campania, las cuales enviaron un ejército que fue derrotado. Entonces Cumas solicitó la intervención de Roma, que desencadenó la primera guerra samnita. La paz de 341 a. C. dejó libres a los samnitas para hacer la guerra a los sidicinos. Estos pidieron ayuda a la Liga Latina; en realidad los sidicinos tuvieron que auxiliar a los latinos en la gran guerra latina (340 a. C.-338 a. C.) al final de la cual aún conservaban su independencia. A continuación comenzó la guerra contra los auruncos. Fueron derrotados y los sidicinos ocuparon la capital de los auruncos, que fueron expulsados hacia Sessa Aurunca. Los sidicinos fueron aliados en esta guerra de los ausonios de Cales. Los romanos defendieron a los auruncos y derrotaron a los sidicinos y ausonios. Cales fue ocupada y en 332 a. C. el territorio de los sidicinos fue ocupado, pero Teano, su capital, resistió. El resultado final del conflicto no se conoce, pero se supone que en 297 a. C. estaban ya bajo dominio romano, como aliados (socii), puesto que en dicho año tuvo lugar un ataque a los samnitas por parte de fuerzas romanas desde su territorio. (es)
- Les Sidicins (Sidicini en latin et Σιδικῖνοι en grec ancien) sont un peuple italique de l'Italie antique. Ils occupent le nord de la Campanie entre la Liris et le Vulturne, sur les confins du Samnium. Leur capitale est Teanum Sidicinum, au contact des Aurunces. (fr)
- The Sidicini (Ancient Greek Σιδικῖνοι) were one of the Italic peoples of ancient Italy. Their territory extended northward from their capital, Teanum Sidicinum (modern day Teano), along the valley of the Liri river up to Fregellae, covering around 3,000 square kilometres (1,200 square miles) in total. They were neighbors of the Samnites and Campanians, and allies of the Ausones and Aurunci. Their language was a part of the Osco-Umbrian linguistic family. (en)
- I Sidicini (in greco antico Σιδικῖνοι) erano una delle popolazioni italiche dell'Italia antica, vicini dei Sanniti e dei Campani, che avevano per capitale Teanum Sidicinum (l'odierna Teano). Il loro territorio si estendeva verso nord, fino alla valle del fiume Liri, che domina la regione fino a Fregellae, e che in seguito passò ai Volsci. Strabone afferma che erano un popolo osco estinto (le monete di Teano riportano iscrizioni in osco). Furono alleati delle città campane (a sud), degli Ausoni e degli Aurunci (a ovest). (it)
- Sidicínios ou sidicinos (em grego: ; romaniz.: Σιδικῖνοι) foram um povo itálico, vizinho dos samnitas e dos campânios, cuja capital era Teano. Seu território se estendia para o norte até o vale do , dominando até a região de , que depois passou para os volscos. Estrabão afirma que era um povo osco, extinto (as moedas de Teano tinham inscrições em osco). Foram aliados das cidades campânias (ao sul) e dos e auruncos (a oeste). (pt)
- Sidicinerna var ett litet italiskt oskiskt fornfolk. Deras rike låg mellan floderna Liri och Volturno, det vill säga mellan samniterna och Lazio, längs via Latina. Deras huvudstad var Teanum Sidicinum, dagens Teano. Deras trängda position ledde till att de kom att bli den utlösande faktorn till det första samnitiska kriget. Sidicinerna var inblandade även i det andra samnitiska kriget. Efter att ha blivit besegrade i det andra samnitiska kriget romaniserades sidicinerna.
* Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från tyskskspråkiga Wikipedia. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Les Sidicins (Sidicini en latin et Σιδικῖνοι en grec ancien) sont un peuple italique de l'Italie antique. Ils occupent le nord de la Campanie entre la Liris et le Vulturne, sur les confins du Samnium. Leur capitale est Teanum Sidicinum, au contact des Aurunces. (fr)
- The Sidicini (Ancient Greek Σιδικῖνοι) were one of the Italic peoples of ancient Italy. Their territory extended northward from their capital, Teanum Sidicinum (modern day Teano), along the valley of the Liri river up to Fregellae, covering around 3,000 square kilometres (1,200 square miles) in total. They were neighbors of the Samnites and Campanians, and allies of the Ausones and Aurunci. Their language was a part of the Osco-Umbrian linguistic family. (en)
- I Sidicini (in greco antico Σιδικῖνοι) erano una delle popolazioni italiche dell'Italia antica, vicini dei Sanniti e dei Campani, che avevano per capitale Teanum Sidicinum (l'odierna Teano). Il loro territorio si estendeva verso nord, fino alla valle del fiume Liri, che domina la regione fino a Fregellae, e che in seguito passò ai Volsci. Strabone afferma che erano un popolo osco estinto (le monete di Teano riportano iscrizioni in osco). Furono alleati delle città campane (a sud), degli Ausoni e degli Aurunci (a ovest). (it)
- Sidicínios ou sidicinos (em grego: ; romaniz.: Σιδικῖνοι) foram um povo itálico, vizinho dos samnitas e dos campânios, cuja capital era Teano. Seu território se estendia para o norte até o vale do , dominando até a região de , que depois passou para os volscos. Estrabão afirma que era um povo osco, extinto (as moedas de Teano tinham inscrições em osco). Foram aliados das cidades campânias (ao sul) e dos e auruncos (a oeste). (pt)
- Sidicinerna var ett litet italiskt oskiskt fornfolk. Deras rike låg mellan floderna Liri och Volturno, det vill säga mellan samniterna och Lazio, längs via Latina. Deras huvudstad var Teanum Sidicinum, dagens Teano. Deras trängda position ledde till att de kom att bli den utlösande faktorn till det första samnitiska kriget. Sidicinerna var inblandade även i det andra samnitiska kriget. Efter att ha blivit besegrade i det andra samnitiska kriget romaniserades sidicinerna.
* Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från tyskskspråkiga Wikipedia. (sv)
- Els sidiquins (en llatí sidicini, en grec Σιδικῖνοι) foren un poble de la península Itàlica, a la vora dels samnites i dels campanis, que tenien per capital Teanum i es van estendre cap al nord a la vall del Liris, dominant fins a Fregellae que després va passar als volscs. Estrabó diu que eren un poble osc, prova d'això és que les monedes de Teanum tenen inscripcions en oscà. Foren aliats de les ciutats campànies (al sud) i dels àusons i auruncs (a l'oest). (ca)
- Die Sidiciner waren in der Antike ein kleiner mittelitalienischer Volksstamm. Er wurde historisch dadurch bedeutsam, dass sein Siedlungsgebiet zwischen dem der Samniten und dem Latium lag, das um die Mitte des 5. Jahrhunderts v. Chr. von Rom beherrscht war. Dadurch geriet diese Gegend zum Zankapfel zwischen beiden Mächten, sodass die Sidiciner mitverantwortlich für den Ausbruch des Ersten Samnitenkrieges wurden. (de)
- Los sidicinos (griego antiguo Σιδικῖνοι, sidicini,) fueron un pueblo de Italia, vecinos de los samnitas y de los campanios, que tenían por capital . Se extendieron hacia el norte hasta el valle del río Liris, dominando hasta la región de Fregellae, que después pasó a los volscos. Estrabón dice que era un pueblo osco extinguido (las monedas de Teano tienen inscripciones en osco). Fueron aliados de las ciudades campanias (al sur) y de los ausonios y (al oeste). (es)
|
