| dbo:abstract
|
- السمنونيون (بالألمانية: Semnonen) شعب جرماني عظيم و قديم من (غالبا ما يشار إليهم بالاسم العام بالسويبيين) و التي تنتمي إليها كل من الماركومانيين ، ، الهرموندوريين اللومبارديين . عاشوا على طول نهر إلبه حتى القرن الثالث على الأقل (في ماركا براندنبورغ الحالية) ، جاورهم الشيروسكيون من الغرب ، و اللومبارديون من الشمال ، و شرقاً الوندال ، و هرموندوريون جنوباً . اعتبروا كما يذكر تاسيتوس ، أنبل و أعرق شعوب السويبيين . (ar)
- Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus. Tenien a l'oest els queruscs, al sud als silinges, a l'est els manims i burgundis, i al nord-oest als longobards, segons Tàcit i Claudi Ptolemeu. El seu país anava entre al sud i Potsdam al nord, i estava format per un centenar de districtes (pagi). Eren un poble molt poderós i el principal del grup dels sueus. Al seu país hi havia un bosc molt antic anomenat Semnonum Silva, on se celebraven diversos rituals i sacrificis. En una època determinada, les tribus enviaven representants i iniciaven els ritus amb un sacrifici humà. Ningú més no podia entrar en aquell bosc a no ser que anés lligat amb cadenes, com a senyal d'humiliació davant dels déus. Si algú ensopegava i queia, no es podia aixecar, i havia d'arrossegar-se. El sèmnons van formar part de la confederació dels marcomans sota Marabod en temps d'August, segons Tàcit i Estrabó. Després, es van aliar amb els romans i estaven governats per reis, i en temps de Domicià el rei era Masius. Cap al segle iii, sembla que es van unir amb els alamans o potser van constituir el nucli principal d'aquest poble. El poble dels alamans (el nom podria significar 'tots els homes' o 'tots els guerrers que defensen un país') es va formar de la unió dels sèmnons amb els usips o usipets, tèucters o tèncters i potser altres grups de la frontera del Rin que no van acceptar el domini romà. (ca)
- Die Semnonen (lateinisch: Semnones, griechisch: οἱ Σέμνωνες, Σέμνονες) galten nach Tacitus (Germania, 39) als das Stammvolk der elbgermanischen Sueben („vetustissimi Sueborum“). (de)
- Los semnones (Σέμνωνες o Σέμνονες) eran un pueblo germano que pertenecía al grupo suevo y habitaba al norte de los hermunduros, entre los ríos Albis (Elba) y Viadus (Óder). Tenían al oeste los queruscos, al sur los silinges, al este los manimos y los burgundios, y al noroeste los longobardos. Su país estaba entre al sur y Potsdam al norte, y estaba formado por un centenar de distritos (pagi). Eran un pueblo muy poderoso y el principal del grupo de los suevos. Los semnones fueron miembros de la confederación de los marcomanos bajo Marabod en tiempo de Augusto. Después fueron aliados de los romanos y estaban gobernados por reyes; en la época de Domiciano el rey era Masius. Hacia el siglo III parecen haberse unido a los alamanes o haber constituido el núcleo principal de este pueblo. El pueblo de los alamanes (el nombre podría significar "todos los hombres" o "todos los guerreros que defienden un país") se formó de la unión de los semnones con los usípetes, teucteros o tencteros y quizás otros grupos de la frontera del Rin que no aceptaban el dominio romano. (es)
- Les Semnons (en latin: Semnones) étaient un peuple germanique lié aux Senons (fr)
- The Semnones were a Germanic and specifically a Suevian people, who were settled between the Elbe and the Oder in the 1st century when they were described by Tacitus in Germania: "The Semnones give themselves out to be the most ancient and renowned branch of the Suevi. Their antiquity is strongly attested by their religion. At a stated period, all the tribes of the same race assemble by their representatives in a grove consecrated by the auguries of their forefathers, and by immemorial associations of terror. Here, having publicly slaughtered a human victim, they celebrate the horrible beginning of their barbarous rite. Reverence also in other ways is paid to the grove. No one enters it except bound with a chain, as an inferior acknowledging the might of the local divinity. If he chance to fall, it is not lawful for him to be lifted up, or to rise to his feet; he must crawl out along the ground. All this superstition implies the belief that from this spot the nation took its origin, that here dwells the supreme and all-ruling deity, to whom all else is subject and obedient. The fortunate lot of the Semnones strengthens this belief; a hundred cantons are in their occupation, and the vastness of their community makes them regard themselves as the head of the Suevic race." The Semnones's own name is apparently etymologically similar or even the same as the one recorded by Roman authors as "Suevi" and during his own time Julius Caesar, had mentioned Suevi but not Semnones, being a powerful tribal group with 100 cantons. They were led in his time by King Ariovistus. The king of the Semnones Masyas and his priestess Ganna are mentioned by Cassius Dio. They worshipped a supreme god (Latin: regnator omnium deus) at a sacred grove. A grove of fetters is also mentioned in the eddic poem Helgakviða Hundingsbana II. Ptolemy's map of Magna Germania mentions a forest called Semanus Silva, but a relation to the Semnones is unknown. In the 3rd century, the Semnones shifted southwards and eventually ended up as part of the Alamanni people. (en)
- I Semnoni erano una grande e antica popolazione germanica degli Herminones (spesso indicati con il nome generico di Suebi o Svevi), a cui appartenevano insieme a Marcomanni, Quadi, Ermunduri e Longobardi Abitarono lungo il corso del medio Elba almeno fino al III secolo (nell'attuale Marca del Brandeburgo), avendo come vicini ad ovest i Cherusci, a nord i Longobardi, ad est i Vandali ed a sud gli Ermunduri. Erano considerati, come ci ricorda Tacito, i più nobili ed antichi tra le popolazioni dei Suebi, e forse i più importanti. (it)
- De Semnonen waren een west Germaanse stam die het kernvolk vormde van de Sueben of Zwaven. Hun verblijfsgebied lag rond het begin van de jaartelling tussen de Elbe en de Oder in het huidige Brandenburg en Mecklenburg-Voor-Pommeren. De naam Semnonen houdt waarschijnlijk verband met de kleinkoning Semno (Grieks Σέμνων) der Longionen, die in 277 door keizer Probus gevangen werd genomen. In het jaar 17 verwisselden de Semnonen Marbod, de leider der Marcomannen, als bondgenoot in voor Arminius, de leider der Chatten. Deze had aan zijn overwinning op de Romeinen acht jaar eerder in het Teutoburgerwoud veel prestige had ontleend. Veel plezier beleefden ze er niet aan: in hetzelfde jaar vond een heftige veldslag plaats tussen de twee legers waarbij zware verliezen geleden werden door beide partijen maar die geen duidelijke winnaar opleverde. Onder druk van andere Germaanse stammen werden de Semnonen in de 2e eeuw gedwongen steeds meer naar het zuidwesten van Duitsland te trekken. Delen van hen gingen op in de Alemannen en later in die van de Thüringers. De Semnonen die zich in eerste instantie in hun oorspronkelijke woongebied wisten te handhaven gingen aan het einde van de 6e eeuw op in de Westslaven. (nl)
- Semnonerna var en germansk folkstam som tillhörde den svebiska och herminonska folkgruppen. Enligt Tacitus skilde sig sveberna från andra folk genom att de strök håret bakåt till en knut i nacken. De dyrkade i likhet med flera andra folk en helig lund. Svebernas heligaste lund var Ziu-Irmin i semnonernas land. Bland svebernas folk fanns också de sex folkstammar, bl.a. saxare och angler vid Nord- och Östersjökusten som dyrkade gudinnan Nerthus (sv. Njärd). Semnonerna var svebernas äldsta, förnämsta och största stam på Tacitus tid (omkring första århundradet e. Kr.). Deras boplatser låg mellan mellersta Elbe och Oder, norr om Hercynska skogen. De anslöt sig till markomannernas germanförbund under Marbod, men gjorde sedan uppror mot honom och följde Arminius. Efter den romerska freden omkring 200 e.Kr. bildade germanerna större folkförbund, och semnonerna var huvudgruppen i det svebiska folk som bosatte sig (jämte allemannerna) i nuv. Sydtyskland och senare grundade ett långvarigt rike på den Iberiska halvön. (sv)
- Os sêmnones (português brasileiro) ou sémnones (português europeu) (em latim: Semnoni; em alemão: Semnonen) foram uma tribo germânica que habitava a região entre os rios Elba e Oder durante o século I, período em que foram descritos pelo historiador romano em sua obra Germânia: Os sênones se consideram o ramo mais antigo e renomado dos suevos. Sua antiguidade é atestada fortemente por sua religião. Em um determinado período todas as tribos da mesma raça juntam seus representantes num bosque consagrado pelos augúrios de seus antepassados, e por associações imortais de terror. Lá, depois de sacrificar publicamente uma vítima humana, celebram o terrível início de seu ritual bárbaro. Outras formas de reverência também são prestadas ao bosque; ninguém pode entrá-lo sem estar preso por uma corrente, indicando a inferioridade diante da divindade local. Se alguém cair ao solo, não lhe é permitido ser levantado por alguém, ou se erguer, mas o indivíduo deve passar a rastejar sobre o chão. (...) As afortunados sênones fortalecem esta crença; cem cantões são ocupados por eles, e a vastidão de sua comunidade faz com que eles se considerem os chefes da raça sueva.(Germania, Wikisource) No século III os sênones se deslocaram para o sul, e posteriormente passaram a fazer parte do povo alamano. Uma inscrição descoberta num altar em Augsburgo, um monumento romano de 260 d.C., afirma que os sênones também eram chamados de juturgos. (pt)
- Семноны (лат. Semnones) — древнегерманское племя, принадлежащее к свевам, одно из самых многочисленных среди них. Первые упоминания о семнонах встречаются в конце I века до н.э — начале I века н.э. Занимали территорию в районе современного Бранденбурга, между Одером и Эльбой. Временно объединились с маркоманским вождём Марбодом в борьбе против римлян а затем отложились от него объединившись с Арминием, вождём херусков. Впоследствии семноны переселились в южную Германию где слились с другими племенами, образовав костяк алеманнов. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- السمنونيون (بالألمانية: Semnonen) شعب جرماني عظيم و قديم من (غالبا ما يشار إليهم بالاسم العام بالسويبيين) و التي تنتمي إليها كل من الماركومانيين ، ، الهرموندوريين اللومبارديين . عاشوا على طول نهر إلبه حتى القرن الثالث على الأقل (في ماركا براندنبورغ الحالية) ، جاورهم الشيروسكيون من الغرب ، و اللومبارديون من الشمال ، و شرقاً الوندال ، و هرموندوريون جنوباً . اعتبروا كما يذكر تاسيتوس ، أنبل و أعرق شعوب السويبيين . (ar)
- Die Semnonen (lateinisch: Semnones, griechisch: οἱ Σέμνωνες, Σέμνονες) galten nach Tacitus (Germania, 39) als das Stammvolk der elbgermanischen Sueben („vetustissimi Sueborum“). (de)
- Les Semnons (en latin: Semnones) étaient un peuple germanique lié aux Senons (fr)
- I Semnoni erano una grande e antica popolazione germanica degli Herminones (spesso indicati con il nome generico di Suebi o Svevi), a cui appartenevano insieme a Marcomanni, Quadi, Ermunduri e Longobardi Abitarono lungo il corso del medio Elba almeno fino al III secolo (nell'attuale Marca del Brandeburgo), avendo come vicini ad ovest i Cherusci, a nord i Longobardi, ad est i Vandali ed a sud gli Ermunduri. Erano considerati, come ci ricorda Tacito, i più nobili ed antichi tra le popolazioni dei Suebi, e forse i più importanti. (it)
- Семноны (лат. Semnones) — древнегерманское племя, принадлежащее к свевам, одно из самых многочисленных среди них. Первые упоминания о семнонах встречаются в конце I века до н.э — начале I века н.э. Занимали территорию в районе современного Бранденбурга, между Одером и Эльбой. Временно объединились с маркоманским вождём Марбодом в борьбе против римлян а затем отложились от него объединившись с Арминием, вождём херусков. Впоследствии семноны переселились в южную Германию где слились с другими племенами, образовав костяк алеманнов. (ru)
- Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus. Tenien a l'oest els queruscs, al sud als silinges, a l'est els manims i burgundis, i al nord-oest als longobards, segons Tàcit i Claudi Ptolemeu. El seu país anava entre al sud i Potsdam al nord, i estava format per un centenar de districtes (pagi). Eren un poble molt poderós i el principal del grup dels sueus. (ca)
- Los semnones (Σέμνωνες o Σέμνονες) eran un pueblo germano que pertenecía al grupo suevo y habitaba al norte de los hermunduros, entre los ríos Albis (Elba) y Viadus (Óder). Tenían al oeste los queruscos, al sur los silinges, al este los manimos y los burgundios, y al noroeste los longobardos. Su país estaba entre al sur y Potsdam al norte, y estaba formado por un centenar de distritos (pagi). Eran un pueblo muy poderoso y el principal del grupo de los suevos. (es)
- The Semnones were a Germanic and specifically a Suevian people, who were settled between the Elbe and the Oder in the 1st century when they were described by Tacitus in Germania: "The Semnones give themselves out to be the most ancient and renowned branch of the Suevi. Their antiquity is strongly attested by their religion. At a stated period, all the tribes of the same race assemble by their representatives in a grove consecrated by the auguries of their forefathers, and by immemorial associations of terror. Here, having publicly slaughtered a human victim, they celebrate the horrible beginning of their barbarous rite. Reverence also in other ways is paid to the grove. No one enters it except bound with a chain, as an inferior acknowledging the might of the local divinity. If he chance to (en)
- De Semnonen waren een west Germaanse stam die het kernvolk vormde van de Sueben of Zwaven. Hun verblijfsgebied lag rond het begin van de jaartelling tussen de Elbe en de Oder in het huidige Brandenburg en Mecklenburg-Voor-Pommeren. De naam Semnonen houdt waarschijnlijk verband met de kleinkoning Semno (Grieks Σέμνων) der Longionen, die in 277 door keizer Probus gevangen werd genomen. (nl)
- Os sêmnones (português brasileiro) ou sémnones (português europeu) (em latim: Semnoni; em alemão: Semnonen) foram uma tribo germânica que habitava a região entre os rios Elba e Oder durante o século I, período em que foram descritos pelo historiador romano em sua obra Germânia: No século III os sênones se deslocaram para o sul, e posteriormente passaram a fazer parte do povo alamano. Uma inscrição descoberta num altar em Augsburgo, um monumento romano de 260 d.C., afirma que os sênones também eram chamados de juturgos. (pt)
- Semnonerna var en germansk folkstam som tillhörde den svebiska och herminonska folkgruppen. Enligt Tacitus skilde sig sveberna från andra folk genom att de strök håret bakåt till en knut i nacken. De dyrkade i likhet med flera andra folk en helig lund. Svebernas heligaste lund var Ziu-Irmin i semnonernas land. Bland svebernas folk fanns också de sex folkstammar, bl.a. saxare och angler vid Nord- och Östersjökusten som dyrkade gudinnan Nerthus (sv. Njärd). (sv)
|
