An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Russo-Crimean Wars were fought between the forces of the Tsardom of Russia and the Crimean Khanate during the 16th century over the region around the Volga River. In the 16th century, the Wild Steppes in Russia were exposed to the Khanate. During the wars, the Crimean Khanate (supported by the Turkish army) invaded central Russia, devastated Ryazan, and burned Moscow. However, the next year they were defeated in the Battle of Molodi. Despite the defeat, the raids continued. As a result, the Crimean Khanate was invaded several times, conquered in the late 18th century. The Tatars eventually lost their influence in the regions.

Property Value
dbo:abstract
  • Les invasions dels tàrtars de Crimea en la Rússia del segle xvi (o Guerres russo-crimeanes) van començar el 1507, després de la mort del duc de Moscou Ivan III, quan el Kanat de Crimea va atacar les ciutats russes de i Kozelsk. Al segle XVI la frontera de les Estepes Salvatges es trobava a la rodalia de l'antiga ciutat de Riazan, seguint aproximadament el curs del riu Oka, un dels afluents del riu Volga, i el del riu Ielets, afluent del riu Don. Els tàrtars de Crimea, que havien perfeccionat les seves tàctiques d'atac, penetraren seguint la línia divisòria d'aigües entre les conques del Volga i del Don. El camí principal cap a Moscou seguit en aquestes invasions era denominat com a (rus: Муравский шляхMuravskiĭ xliakh), i anava des de la fortalesa tàrtara de Perekop a l'istme de Perekop que unia la península de Crimea amb el continent travessant les Estepes Salvatges fins a arribar a la fortalesa russa de Tula, que bloquejava l'accés més al nord. Havent penetrat així profundament en l'àrea poblada, uns 100-200 quilòmetres, els tàrtars es desplegaren, tot retrocedint, ara amb les seves ales ben desplegades; van saquejar els pobles que trobaven i esclavitzaren els seus habitants. Els habitants captius es posaven a la venda a Turquia, i arribaven fins i tot fins als països europeus, a través de l'assentament comercial genovès de Caffa; els genovesos participaren així activament en aquest tràfic d'esclaus de russos i ucraïnesos. Cada any el Principat de Moscou mobilitzava per la primavera fins a 65.000 soldats per a la vigilància a les seves fronteres davant les incursions tàrtares. Les línies defensives bastides pels russos consistien en un conjunt de fortaleses i ciutats, al mateix temps que els cosacs i els nobles joves prestaven serveis de patrulles mòbils que vigilaven els desplaçaments dels tàrtars de Crimea, així com de l'Horda de Nogai a l'estepa. Precisament per protegir-se de les invasions de l'Horda de Nogai, que vagarejava per la regió compresa entre els rius Irtix i Volga, es van fundar al Volga les ciutats de Samara (el 1586), Tsaritsin (el 1589) i Saràtov (el 1590). Anualment, la població russa de l'àrea fronterera patia les invasions tàtares, que no permetien l'establiment dels colons i camperols a la zona del sud, on les terres eren molt més fèrtils per a usos agrícoles, a més de la important càrrega que suposava per a l'economia l'allistament d'un nombre tan elevat de soldats. Tots dos factors, deguts a una única causa, les invasions tártaras, van retardar el desenvolupament econòmic i social del país. Les invasions que van suposar un major perill van tenir lloc el 1517, 1521 (aquesta amb el suport del Kanat de Kazan), 1537 (també amb suport del Kanat de Kazan, a més de Lituània i l'Imperi Otomà), 1552, 1555, 1570 - 1572, 1589, 1593, 1640, 1666 - 1667 (recolzat per la Mancomunitat polonesa-lituana), 1671 i 1688. (ca)
  • Der Russisch-Krimtatarische Krieg (1570–1572) war eine Auseinandersetzung zwischen dem Zarenreich Russland und dem Khanat der Krim. (de)
  • Οι Ρωσοκριμαϊκοί πόλεμοι, ήταν σειρά πολέμων του 16ου αιώνα, μεταξύ των ετών 1507–1572, ανάμεσα στους Ρώσους του Μεγάλου δουκάτου της Μόσχας (1340 –1547, Μοσχοβία), της μετεξέλιξής του ως Βασιλείου της Ρωσίας (1547–1721) και των Τατάρων του Χανάτου της Κριμαίας (1449–1783), που ήταν υποτελείς στην Οθωμανική Αυτοκρατορία. (el)
  • Las invasiones de los tártaros de Crimea en la Rusia del siglo XVI (o guerras ruso-crimeas) habían comenzado en 1507, después de la muerte del duque de Moscú Iván III, cuando el Janato de Crimea (o Kanato) atacó las ciudades rusas de Beliov y Kozelsk. En el siglo XVI la frontera de las Estepas Salvajes se hallaba en las cercanías de la antigua ciudad de Riazán, siguiendo aproximadamente el curso del río Oká, uno de los afluentes del río Volga, y el del , afluente del río Don. Los tártaros de Crimea, quienes habían perfeccionado sus tácticas de ataque, penetraban siguiendo la línea divisoria de aguas entre las cuencas del Volga y del Don. El camino principal hacia Moscú seguido en estas invasiones era denominado como Muravski shliaj, partiendo desde la fortaleza tártara de Perekop en el istmo de Perekop que unía la península de Crimea con el continente atravesando las Estepas Salvajes hasta alcanzar la fortaleza rusa de Tula, que bloqueaba el acceso más al norte. Habiendo penetrado así profundamente en el área poblada, unos 100-200 kilómetros, los tártaros se desplegaban, regresando hacia atrás, ahora con sus alas bien desplegadas, saqueando los pueblos que encontraban y esclavizando a sus habitantes. Los habitantes cautivos se ponían a la venta a Turquía. Cada año el Principado de Moscú movilizaba por la primavera hasta a 65 000 soldados para la vigilancia en sus fronteras frente a las incursiones tártaras. Las líneas defensivas puestas en pie por los rusos consistían en un conjunto de fortalezas y ciudades, a la vez que los cosacos y los nobles jóvenes prestaban servicios de patrullas móviles que vigilaban los desplazamientos de los tártaros de Crimea, así como de la Horda de Nogai en la estepa. Precisamente para protegerse de las invasiones de la Horda de Nogái, que vagaba por la región comprendida entre los ríos Irtysh y Volga, se fundaron en el Volga las ciudades de Samara (en 1586), Tsaritsyn (en 1589) y Sarátov (en 1590). Anualmente, la población rusa del área fronteriza padecía las invasiones tártaras, que no permitían el establecimiento de los colonos y campesinos en la zona del sur, donde las tierras eran mucho más fértiles para usos agrícolas, además de la importante carga que suponía para la economía el alistamiento de un tan elevado número de soldados. Ambos factores, debidos a una única causa, las invasiones tártaras, retrasaron el desarrollo económico y social del país. Las invasiones que supusieron un mayor peligro tuvieron lugar en 1517, 1521 (ésta con el apoyo del Janato de Kazán), 1537 (también con apoyo del Janato de Kazán, además de Lituania y el Imperio otomano), 1552, 1555, 1570-1572, 1589, 1593, 1640, 1666-1667 (apoyado por la Mancomunidad polaco-lituana), 1671 y 1688. (es)
  • Les invasions des Tatars de Crimée en Russie commencent en 1507, après la mort du grand-duc de Moscou Ivan III, quand le Khanat de Crimée a attaqué Belev et Kozelsk. (fr)
  • The Russo-Crimean Wars were fought between the forces of the Tsardom of Russia and the Crimean Khanate during the 16th century over the region around the Volga River. In the 16th century, the Wild Steppes in Russia were exposed to the Khanate. During the wars, the Crimean Khanate (supported by the Turkish army) invaded central Russia, devastated Ryazan, and burned Moscow. However, the next year they were defeated in the Battle of Molodi. Despite the defeat, the raids continued. As a result, the Crimean Khanate was invaded several times, conquered in the late 18th century. The Tatars eventually lost their influence in the regions. The raids began shortly after the establishment of the Russian buffer state, Qasim Khanate, and the domination of Russia in the Russo-Kazan Wars of the late 15th century. (en)
  • Ру́сско-кры́мские во́йны (крымскотат. Qırım-Moskovalı cenkleri) — серия войн Русского государства с Крымским ханством на протяжении XV—XVIII веков, сопровождавшиеся многочисленными походами крымских татар в Русское государство. (ru)
  • Московсько-кримські війни (крим. Qırım-Moskovalı cenkleri, рос. Русско-крымские войны) велися протягом XV—XVIII століть (основні — у XVI ст.) між військами Московщини та татарами з Кримського ханства по області навколо Волги. У XVI сторіччі Дике поле потрапило під вплив татар. Під час війни кримські татари ввійшли в центральну Московію, спустошили Рязань, спалили Москву, взявши 150 000 московитів у полон. Проте в наступному році татари зазнали поразки у Молодинській битві. Попри поразку набіги татар тривали. В результаті, Кримське ханство пережило кілька вторгнень і було завойоване наприкінці XVIII століття. Татари остаточно втратили свій вплив в регіоні. Набіги почалися незабаром після заснування буферної держави Московії — Касимовського ханства, а також здобуття переваги Москви у московсько-казанських війнах наприкінці XV століття. Кримськотатарські вторгнення у Московію почалися нападами з Кримського ханства на московські міста Бельов і Козельськ 1507 року, після смерті великого князя Московського Івана III. Упродовж XVI століття зовнішня межа «Дикого степу» проходила неподалік міста Рязань поза Окою. Основним шляхом вторгнення у Московщину був Муравський шлях, що пролягав з кримського Перекопського перешийка поміж басейнами річок Дніпро і Сіверський Донець та доходив до Тули. Татари повертали назад тільки після незмірних грабежів і умикань людей. Зазвичай їм удавалося проникнути на 100—200 кілометрів углиб московської території. Бранців потім відправляли в кримську Кафу, де продавали в рабство. Таким чином, населення Московії у прикордонних районах сильно потерпало. Кожної весни Московське царство мобілізувало до 65 000 вояків для прикордонної служби. Оборонні лінії складалися з ланцюга фортець і міст. Для захисту від вторгнень Ногайської Орди в області між річками Волгою і Іртишем було закладено надволзькі міста Самара (1586), Царицин (1589) і Саратов (1590). Найбільш руйнівні навали відбулися в 1517, 1521 (з долученням Казанського ханства), 1537 (за підтримки Казанського ханства, Литви і Османської імперії), 1552, 1555, 1570—1572 (за підмоги Швеції й Османської імперії), 1589, 1593, 1640, 1666—1667 (за підтримки Речі Посполитої), 1671 і 1688 роках. (uk)
dbo:causalties
  • 4,000–6,000 killed and wounded
dbo:combatant
  • Crimea
  • Tsardom of Russia
dbo:commander
dbo:place
dbo:result
  • Russian victory
dbo:strength
  • 100,000-120,000
  • 23,000–25,000
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 4660104 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12593 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123314741 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:casualties
  • 4000 (xsd:integer)
  • 25000 (xsd:integer)
dbp:combatant
  • Crimea (en)
  • Tsardom of Russia (en)
dbp:commander
  • Ivan the Terrible (en)
  • Mikhail Vorotynsky (en)
  • Devlet Giray Khan (en)
dbp:conflict
  • Russo–Crimean War (en)
dbp:date
  • 1570 (xsd:integer)
dbp:place
  • European Russia (en)
dbp:result
  • Russian victory (en)
dbp:strength
  • 23000 (xsd:integer)
  • 100000 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
georss:point
  • 55.5 37.53333333333333
rdf:type
rdfs:comment
  • Der Russisch-Krimtatarische Krieg (1570–1572) war eine Auseinandersetzung zwischen dem Zarenreich Russland und dem Khanat der Krim. (de)
  • Οι Ρωσοκριμαϊκοί πόλεμοι, ήταν σειρά πολέμων του 16ου αιώνα, μεταξύ των ετών 1507–1572, ανάμεσα στους Ρώσους του Μεγάλου δουκάτου της Μόσχας (1340 –1547, Μοσχοβία), της μετεξέλιξής του ως Βασιλείου της Ρωσίας (1547–1721) και των Τατάρων του Χανάτου της Κριμαίας (1449–1783), που ήταν υποτελείς στην Οθωμανική Αυτοκρατορία. (el)
  • Les invasions des Tatars de Crimée en Russie commencent en 1507, après la mort du grand-duc de Moscou Ivan III, quand le Khanat de Crimée a attaqué Belev et Kozelsk. (fr)
  • Ру́сско-кры́мские во́йны (крымскотат. Qırım-Moskovalı cenkleri) — серия войн Русского государства с Крымским ханством на протяжении XV—XVIII веков, сопровождавшиеся многочисленными походами крымских татар в Русское государство. (ru)
  • Les invasions dels tàrtars de Crimea en la Rússia del segle xvi (o Guerres russo-crimeanes) van començar el 1507, després de la mort del duc de Moscou Ivan III, quan el Kanat de Crimea va atacar les ciutats russes de i Kozelsk. Les invasions que van suposar un major perill van tenir lloc el 1517, 1521 (aquesta amb el suport del Kanat de Kazan), 1537 (també amb suport del Kanat de Kazan, a més de Lituània i l'Imperi Otomà), 1552, 1555, 1570 - 1572, 1589, 1593, 1640, 1666 - 1667 (recolzat per la Mancomunitat polonesa-lituana), 1671 i 1688. (ca)
  • Las invasiones de los tártaros de Crimea en la Rusia del siglo XVI (o guerras ruso-crimeas) habían comenzado en 1507, después de la muerte del duque de Moscú Iván III, cuando el Janato de Crimea (o Kanato) atacó las ciudades rusas de Beliov y Kozelsk. Las invasiones que supusieron un mayor peligro tuvieron lugar en 1517, 1521 (ésta con el apoyo del Janato de Kazán), 1537 (también con apoyo del Janato de Kazán, además de Lituania y el Imperio otomano), 1552, 1555, 1570-1572, 1589, 1593, 1640, 1666-1667 (apoyado por la Mancomunidad polaco-lituana), 1671 y 1688. (es)
  • The Russo-Crimean Wars were fought between the forces of the Tsardom of Russia and the Crimean Khanate during the 16th century over the region around the Volga River. In the 16th century, the Wild Steppes in Russia were exposed to the Khanate. During the wars, the Crimean Khanate (supported by the Turkish army) invaded central Russia, devastated Ryazan, and burned Moscow. However, the next year they were defeated in the Battle of Molodi. Despite the defeat, the raids continued. As a result, the Crimean Khanate was invaded several times, conquered in the late 18th century. The Tatars eventually lost their influence in the regions. (en)
  • Московсько-кримські війни (крим. Qırım-Moskovalı cenkleri, рос. Русско-крымские войны) велися протягом XV—XVIII століть (основні — у XVI ст.) між військами Московщини та татарами з Кримського ханства по області навколо Волги. Набіги почалися незабаром після заснування буферної держави Московії — Касимовського ханства, а також здобуття переваги Москви у московсько-казанських війнах наприкінці XV століття. Кримськотатарські вторгнення у Московію почалися нападами з Кримського ханства на московські міста Бельов і Козельськ 1507 року, після смерті великого князя Московського Івана III. (uk)
rdfs:label
  • Guerres russo-crimeanes (ca)
  • Russisch-Krimtatarischer Krieg (de)
  • Ρωσοκριμαϊκοί πόλεμοι (el)
  • Invasiones de tártaros en Rusia en el siglo XVI (es)
  • Invasions des Tatars de Crimée en Russie (fr)
  • Russo-Crimean Wars (en)
  • Русско-крымские войны (ru)
  • Московсько-кримські війни (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
geo:geometry
  • POINT(37.533332824707 55.5)
geo:lat
  • 55.500000 (xsd:float)
geo:long
  • 37.533333 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Russo–Crimean War (1570–1572) (en)
is dbo:battle of
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is dbp:partof of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License