| dbo:abstract
|
- Feres (en llatí: Pherae, en grec antic: Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia a la part del sud-est al districte de Pelasgiotis. Tenia a l'est el llac de Bebe (Βοιβηΐς λίμνη, Boebeis Lacus), i estava situada a 90 estadis de Pagases que li feia de port segons Estrabó. Segons la mitologia grega era la residència d'Admet i del seu fill Eumel Aquest Eumel va conduir onze vaixells a la guerra de Troia, com diu el Catàleg de les naus de Ilíada. Al començament de la guerra del Peloponès, encara que governada per l'aristocràcia, va ser aliada d'Atenes. Cap al final de la guerra Licòfron va enderrocar l'aristocràcia i va establir la tirania i va intentar dominar tot Tessàlia. Va atacar Larisa i altres ciutats que se li oposaven l'any 404 aC, i va obtenir una notable victòria. El 395 aC Licòfron estava en plena campanya contra Larisa, governada per Medi, probablement un membre dels aleuades. Licòfron va obtenir l'ajut d'Esparta i Medi va demanar ajut a Atenes. Amb aquest ajut Medi va ocupar Farsàlia, que havia estat ja ocupada per una guarnició espartana, i va vendre els seus habitants com a esclaus. El 395 aC Medi es va aliar als beocis contra Esparta. L'espartà Agesilau va marxar cap a Àsia l'any següent i quan el govern d'Esparta el va fer tornar va passar per Tessàlia i la cavalleria de les ciutats dominades per Medi li va voler barrar el pas, però Agesilau la va derrotar amb hàbils maniobres. La derrota li va costar cara a Medi, que va perdre el suport de les ciutats i ja no va ser rival per Feres en la lluita per l'hegemonia. Farsàlia va recuperar la seva llibertat, va ser reconstruïda, i va esdevenir la segona ciutat després de Feres. El poder suprem a Farsàlia el va prendre el tirà Polidamant, que tenia el suport de totes les tendències i va exercir la tirania a satisfacció de tots. Després de Licòfron va governar Feres el tirà Jàson, home de gran energia i habilitat, probablement el seu fill. Jàson volia estendre la seva hegemonia a tota Grècia i fins i tot a Pèrsia. Es va fer elegir tagos de Tessàlia l'any 374 aC i va reunir un poderós exèrcit de 6000 cavallers i 10000 infants (hoplites). Va sotmetre totes les ciutats tessàlies a la seva autoritat, inclosa Farsàlia que, si bé podia haver estat conquerida per força, Jàson la va sotmetre per la negociació, oferint a Polidamant el segon lloc en la direcció política de Tessàlia. Polidamant, després de temptejar la possible ajuda d'Esparta, que no podia arribar, va accedir, i va incloure Farsàlia dins l'hegemonia de Jàson. Això va incrementar les seves forces a 8000 cavallers i 20000 infants. També va formar aliances amb Àlcetes I de l'Epir i amb Amintes II de Macedònia. Des del 371 aC va ser aliat de Tebes que va invitar Jàson a atacar el camp dels lacedemonis, però el tirà tessali va optar per aconsellar una treva que va permetre als espartans la retirada. El 370 aC Jàson va anunciar que aniria a Delfos al capdavant d'un cos de forces tessàlies, per presidir els Jocs Pítics, cosa que va causar alarma a Grècia, però abans de sortir va ser assassinat per set joves durant una audiència pública. Els assassins foren considerats herois a molts llocs de Grècia. Van succeir a Jàson els seus germans Polifró i Polidor, amb els quals Tessàlia va perdre la seva influència. Polifró va ser assassinat per Polidor que va restar com a únic cap (tagos) i va exercir la seva autoritat amb molta energia i crueltat. Polidamant de Farsàlia va ser executat, i a altres possibles rivals i caps (especialment de Larisa) el va exiliar o assassinar. Finalment Polidor va ser assassinat per Alexandre, probablement el seu germà o el seu nebot. Alexandre es va mostrar extremadament cruel. Va perseguir els alèuades i a altres famílies nobles, i el jove rei de Macedònia, Alexandre, successor d'Amintes, ell mateix amenaçat, va envair Tessàlia, va derrotar a Alexandre i va ocupar Larisa i Crannon, on va establir guarnicions. Però poc després, per necessitats internes es va haver de retirar. Alexandre va recuperar el poder però algunes ciutats tessàlies van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el tebà Pelòpides va envair Tessàlia, i van ocupar Larisa i altres ciutats (amb el vistiplau d'Alexandre de Macedònia). A l'any següent (368 aC) Pelòpides va ser atacat a Larisa per Alexandre de Feres, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva. Pelòpides va anar llavors a Macedònia (367 aC) on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolemeu Alorita (Ptolemeu d'Aloros) i substituït per son germà Perdicas III de Macedònia sota regència de l'assassí. Perdicas i el seu germà petit Filip van ser confiats respectivament a la custòdia de l'atenenc Ifícrates i del tebà Pelòpides. Així aquest darrer i el regent Ptolemeu esdevingueren aliats i la influència de Tebes es va estendre a Tessàlia. El 366 aC els tebans van obtenir de Pèrsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grècia i el mateix any Pelòpides i el seu lloctinent Ismènies de Tebes van anar, amb molt pocs soldats, a Tessàlia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconèixer aquesta hegemonia. Alexandre els va atacar prop de Farsàlia i els va fer presoners essent portats a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment, ja que un exèrcit enviat a Tessàlia només es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petició dels soldats. Després d'això totes les ciutats tessàlies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influència tebana va desaparèixer. Una segona expedició dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victòria i va obtenir la llibertat dels presoners si bé no va poder restaurar l'hegemonia tebana sobre Tessàlia. Però l'opressió d'Alexandre fou prou forta perquè algunes ciutats demanessin a Tebes d'intervenir i el 364 aC Pelòpides va entrar de nou al país amb un exèrcit tebà. Pelòpides va morir al primer combat a la Batalla de Cinoscèfales. Els tebans van enviar un exèrcit més poderós que va derrotar a Alexandre i va haver de reconèixer l'hegemonia tebana sobre Tessàlia, quedant només a Alexandre el domini de Feres. A la mort d'Epaminondes a la Batalla de Mantinea (362 aC) l'hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tessàlia. Va ser assassinat el 359 aC per la seva dona Tebe i els seus germans, un dels quals, Tisífon, el va succeir, però amb Tebe exercint el poder a l'ombra. No va durar massa temps i el va succeir el seu germà Licòfron II. Mentre els alèuades de Larisa van formar aliança amb Filip II de Macedònia, el qual davant de l'amenaça que per Larisa suposava Licòfron II, va envair Tessàlia el 353 aC. Licòfron va demanar ajut al foci Onòmarc i amb ajut dels focis va poder rebutjar al macedoni, però l'any següent Filip va retornar i va obtenir una gran victòria sobre Onòrmac i Licòfron II, en una batalla en la qual el primer va morir. Filip va assetjar Feres i Licòfron II es va rendir i se li va permetre retirar-se a Fòcida amb els seus soldats (352 aC). Filip va establir a Feres un govern popular i va donar una nominal independència a les ciutats tessàlies però sota la seva hegemonia; també va establir una guarnició a Magnèsia i al port de Pagases. Un intent de revolta l'any 344 aC en favor de la família dels antics tirans de Feres va permetre a Filip d'establir una guarnició a la ciutat i va col·locar al capdavant de cada una de les quatre tetrarquies a un membre de la família alèuada, completament entregada als seus interessos. Així Tessàlia va quedar totalment sotmesa a Macedònia. El 191 aC Feres es va declarar a favor del selèucida Antíoc III el gran però al cap de pocs mesos va ser ocupada pel cònsol romà Mani Acili Glabrió. Sota els romans es va construir una nova ciutat (Nova Feres) al costat de la vella. Les seves ruïnes són a la moderna , principalment les muralles. (ca)
- فيراي (Φέραι) هي مدينة قديمة في جنوب شرق ثيساليا في اليونان. (ar)
- Pherai (altgriechisch Φεραί, auch Phera, Pherä) war eine antike Stadt in der thessalischen Landschaft , unweit des Meeres, in der griechischen Mythologie bekannt als Sitz des Admetos, dessen Sohn Eumelos der gemeinschaftliche Anführer der Pheräer und Iolker vor Troja war. Pherai ist benannt nach Pheres, dem Vater von Admetos, der die Stadt gegründet und als deren König geherrscht hatte. Die Stadt Pherai kontrollierte den einzigen großen Hafen Thessaliens, Pagasai, und profitierte von der Getreideausfuhr sowie dem Handel mit anderen Gütern. Mit dem wachsenden Wohlstand bildete sich in der Stadt eine Mittelklasse, die auch politische Ansprüche geltend machte. Gegen Ende des Peloponnesischen Kriegs wurde Pherai Sitz einer selbständigen Tyrannenherrschaft, die längere Zeit auf Griechenland Einfluss hatte. Diese Alleinherrscher betrieben im 4. Jahrhundert v. Chr. eine in hohem Maße expansive Politik und strebten nach der Hegemonie über ganz Thessalien. Gestützt auf die breite Masse der Händler und Handwerker – jener nicht-adligen Schicht, der politisches Gewicht so lange bedeutungslos war – und auf den in der von Pherai abhängigen Hafenstadt Pagasai ansässigen „Nautikos ochlos“ gelang es als erstem Lykophron von Pherai, eine durchaus populäre Tyrannis zu errichten. Die Sozialstruktur der Hafenstadt Pagasai unterschied sich von den übrigen Städten Thessaliens insofern als in ihr nicht das agrarische, sondern das merkantilistische Element und die Seefahrer dominierten. Zudem gab es weder in Pherai noch in Pagasai eine alt eingesessene Adelsfamilie, was das Emporstreben der neuen Schicht erleichterte. Unter den Tyrannen von Pherai sind außer Lykophron (Regierungszeit: um 406–390 v. Chr.), der 404 v. Chr. eine Schlacht gegen ein Adelsheer unter Führung der Aleuaden gewann, Jason (um 375 v. Chr.), Oberfeldherr von ganz Thessalien, dessen Sohn Lykophron sowie Alexander (358 ermordet) zu erwähnen. Antiochos III. von Syrien belagerte und eroberte Pherai 191, musste es aber bald darauf den Römern überlassen. Die Stadt hatte eine Akropolis und innerhalb ihrer Ringmauern die vielgenannte Quelle , welche noch jetzt nördlich der Stadt Velestino, wo sich vom alten Pherai spärliche Reste erhalten haben, hervorsprudelt. Nach der antiken Stadt wurde die Gemeinde Velestino in umbenannt. (de)
- Οι Φερές (αρχ. ελληνικά: Φεραί) υπήρξαν αρχαία θεσσαλική πόλη, που πήρε το όνομά της, σύμφωνα με την παράδοση, από το , το γιο του Κρηθέα ή από τη Φερά, την κόρη του Αιόλου. Ήταν πάρα πολύ σπουδαία πόλη, που ανήκε στην Πελασγιώτιδα τετραρχία και είχε ως επίνειο τις Παγασές. Αναφέρεται μάλιστα και από τον Όμηρο στον κατάλογο των πόλεων που πήραν μέρος στον Τρωικό Πόλεμο . Γύρω στο 450 π.Χ. αναφέρεται η πόλη σε επιγραφή των Δελφών. Στις αρχές του Πελοποννησιακού Πολέμου, η θεσσαλική αυτή πόλη ήταν σύμμαχος των Αθηναίων. Μετά όμως από το τέλος του πολέμου εγκαθιδρύθηκε εκεί τυραννίδα με πρώτο τύραννο το . Το 352 π.Χ. η πόλη καταλήφθηκε από τον Φίλιππο Β΄ και ελευθερώθηκε από τον Δημήτριο τον Πολιορκητή το 302 π.Χ. Από το τέλος του 2ου π.Χ. αι. δεν γίνεται λόγος για τις Φερές. Το 191 π.Χ. η πόλη καταλήφθηκε από τον Ρωμαίο ύπατο . Στις Φερές λατρευόταν η Φεραία Άρτεμις. Έχουν ανακαλυφθεί πάρα πολλά νομίσματα των Φερών (η πόλη άρχισε να κόβει νομίσματα από το 480 π.Χ. μέχρι το 200 π.Χ.) από τα οποία τα παλιότερα ανάγονται στην εποχή των Περσικών Πολέμων. Η σύγχρονη κωμόπολη Βελεστίνο βρίσκεται στο χώρο των αρχαίων Φερών. Χτίστηκε κατά τον Μεσαίωνα. Εκεί γεννήθηκε ο Ρήγας Βελεστινλής. (el)
- ' Feras (griego Φεραί Pherae) fue una antigua ciudad de Tesalia en la parte del sudeste en el distrito de Pelasgiótide. Tenía al este el lago Bebeide, y a 90 estadios, Pagasas, que le servía de puerto en tiempos de Estrabón. (es)
- Pherae (Greek: Φεραί) was a city and polis (city-state) in southeastern Ancient Thessaly. One of the oldest Thessalian cities, it was located in the southeast corner of Pelasgiotis. According to Strabo, it was near Lake Boebeïs 90 stadia from Pagasae, its harbor on the Gulf of Pagasae (Geography 9.5). The site is in the modern community of Velestino. In Homer Pherae was the home of King Admetus and his wife, Alcestis, (whom Heracles went into Hades to rescue), as well as their son Eumelus (who was one of the suitors of Helen and led the Achaean forces of Pherae and Iolcus in the Trojan War) (Iliad 2.711; Odyssey 4.798). Thucydides lists Pherae among the early Thessalian supporters of Athens at the beginning of the Peloponnesian War (History of the Peloponnesian War 2.22). Toward the end of the war established a tyranny at Pherae. On his death his son Jason became dictator and by around 374 BC extended his rule throughout Thessaly. After Jason's assassination and that of his successor, Polydorus, Alexander ruled Pherae with great harshness until he was killed by his wife, Thebe, in 359 BC, and Thessaly was conquered by the Thebans. Philip of Macedon conquered Pherae in 352 BC and subjected Thessaly to Macedonian rule. In Roman times Pherae was conquered by Antiochus the Great of Syria in 191 BC, but lost it that same year to the Roman consul of the year Manius Acilius Glabrio (Livy 36.1-14). The famous Messeis spring (the spring of Kefalovryso at Velestino) was probably at Pherae (Strabo, Geography 9.5; Iliad 6.457). (en)
- Ferai merupakan transliterasi bahasa Inggris dari dua kota di Yunani Kuno. (in)
- Phères (en grec ancien : Φεραί) est une cité antique et un port de Thessalie, en Grèce. Plusieurs récits de la mythologie se déroulent à Phères. Dans l’Iliade, trois générations de la famille royale de Phères sont mentionnées : Ortiloque, qui engendre Dioclès, lequel à son tour a deux fils, Créthon et Orsiloque, tués tous les deux au combat par Énée. À un moment donné, Phères est gouvernée par le roi Admète, dont l'épouse, Alceste, fut sauvée de la mort par Héraclès : la tragédie d'Euripide Alceste prend ce récit pour sujet. À l'époque classique, au IVe siècle, Phères est l'une des rares cités grecques à être gouvernée par des tyrans: Lycophron de Phères, Jason de Phères (assassiné en 370) puis Alexandre de Phères (369-358). Des temples s'élèvent autour de la source et du lac dits d'Hypérie. À l'époque byzantine, Phères est une ville d'eaux, entourée de monastères. Au cours du Moyen Âge, Phères prend le nom de Velestíno (Βελεστίνο) qu'elle garde à l'époque ottomane ; les ruines des temples de la source d'Hypérie servent à la construction d'une mosquée. Phères est le lieu de naissance du lettré, humaniste et révolutionnaire grec Rigas. Ce fut aussi le lieu d'une bataille de la Guerre gréco-turque de 1897 et d'affrontements entre les troupes allemandes d'occupation et la Résistance grecque durant la Seconde guerre mondiale. (fr)
- Pherai (Grieks: Φέραι, Latijn: Pherae, ook soms geschreven als Ferae) was een Oud-Griekse stadstaat, strategisch gelegen aan de zuidelijke toegang tot de vlakte van Thessalië. Op de plaats van de antieke stad ligt het huidige Velestíno (Grieks: Βελεστίνο, de geboorteplaats van de dichter Rigas), 18 km noordwestelijk van Volos. Volgens de mythe was Pherae de stad van koning Admetos en zijn vrouw Alkestis, wiens zoon een rol zou spelen in de Trojaanse Oorlog. Ondanks haar rol in de mythologie bleef Pherae een betrekkelijk onbelangrijke stad gedurende de Griekse geschiedenis. Zoals vele plaatsen in de omgeving (vb. Sesklo en Dimini) was ze reeds in de prehistorie bewoond. Nadat ze erin slaagde de nabijgelegen havenplaats Pagasae (later Demetrias geheten) te veroveren, beheerste ze de uitvoer van Thessalisch graan. Haar hoogtepunt bereikte zij in de eerste helft van de 4e eeuw v.Chr., toen de tirannen Lycophron, Jason en Alexander hun stad een kortstondige hegemonie over Thessalië bezorgden. Aan deze hegemonie maakte Philippos II van Macedonië een einde: hij verdreef de tirannen en ontnam Pherae haar bron van welvaart, de haven van Pagasae. De stad werd in 192 v.Chr. door Antiochus III belegerd. Van de 4e-eeuwse stadsmuren zijn slechts geringe sporen teruggevonden. Aan de rand van de stad vindt men ook de slecht bewaarde fundamenten van een tempel, vermoedelijk gewijd aan Zeus Thaulios: hij dateert oorspronkelijk uit de 6e eeuw v.Chr., maar werd in zijn huidige vorm herbouwd in de 4e eeuw v.Chr. (nl)
- Fere era un'antica città della Tessaglia (Grecia). (it)
- Feras (em grego: Φεραί, transl. Pheraí) foi uma antiga cidade grega situada no sudeste da Tessália. Na mitologia grega era o lar do rei Admeto, cuja esposa, Alceste, teria sido resgatada do Hades por Héracles. Historicamente, eram de lá os tiranos Jasão e Alexandre de Feras, do século IV a.C., que assumiram o controle de boa parte da Tessália antes de serem derrotados por Tebas. Localizava-se nas proximidades da atual cidade de , na prefeitura da Magnésia. (pt)
- Ferai (grekiska Φεραί, latin Pherae) var under antiken en stad i det grekiska landskapet Thessalien. Den var i sagorna berömd såsom Admetos och Alkestis . Ferai fick historisk betydelse huvudsakligen genom det välde, som där grundades av Jason omkring 378 f.Kr. och för en kort tid utsträcktes över hela Thessalien. Denna artikel om antiken saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Ferai, 3 januari 1908. (sv)
- Feraj/Fery (Φεραί, Pherae) – miasto w starożytnej Tessalii, położone niedaleko Zatoki Pagasyjskiej. Według mitologii królem Feraj był Admet, mąż Alkestis, u którego przez jakiś czas jako niewolnik służył Apollo, ukarany przez Zeusa za zabójstwo Cyklopa. Pod koniec V i w pierwszej połowie IV w. p.n.e. miastem władali tyrani, którzy dążyli do hegemonii nad całą Tessalią – , Jazon i Aleksander z Feraj. (pl)
- Феры (др.-греч. Φεραί, лат. Pherae) — древний город в восточной Фессалии, к западу от горы Пелион. Руины находятся около современного городка Велестинон в периферийной единице Магнисия в периферии Фессалия. С 404 года до н. э. известен как город тирана Ликофрона, который боролся с представителями рода Алевадов, правивших в Ларисе. После него правили его сыновья, сначала Полиак, а затем Ясон Ферский. Он к 372 году до н. э. смог объединить Фессалию, но в 370 году до н. э. был убит в результате аристократического заговора. После него правили другие сыновья Ликофрона — Полидор и Полифрон, но не смогли поделить власть и Полидор был убит. В 369 году до н. э. к власти пришёл Александр Ферский. Он вновь объединил Фессалию. Был женат на Фиве, дочери Ясона. Вёл борьбу с Пелопидом, властителем Фив. В 358 году до н. э. Александр был убит в результате заговора сыновей Ясона — Тисифона и Ликафрона, которые и захватили власть. После смерти Тисифона, соправителем стал другой его брат — Пифолай. В 357 году до н. э. они были свергнуты Филиппом II, царём Македонии. Уроженкой Фер была Фессалоника (ок. 342 — 295) — единокровная сестра Александра Великого. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- فيراي (Φέραι) هي مدينة قديمة في جنوب شرق ثيساليا في اليونان. (ar)
- ' Feras (griego Φεραί Pherae) fue una antigua ciudad de Tesalia en la parte del sudeste en el distrito de Pelasgiótide. Tenía al este el lago Bebeide, y a 90 estadios, Pagasas, que le servía de puerto en tiempos de Estrabón. (es)
- Ferai merupakan transliterasi bahasa Inggris dari dua kota di Yunani Kuno. (in)
- Fere era un'antica città della Tessaglia (Grecia). (it)
- Feras (em grego: Φεραί, transl. Pheraí) foi uma antiga cidade grega situada no sudeste da Tessália. Na mitologia grega era o lar do rei Admeto, cuja esposa, Alceste, teria sido resgatada do Hades por Héracles. Historicamente, eram de lá os tiranos Jasão e Alexandre de Feras, do século IV a.C., que assumiram o controle de boa parte da Tessália antes de serem derrotados por Tebas. Localizava-se nas proximidades da atual cidade de , na prefeitura da Magnésia. (pt)
- Ferai (grekiska Φεραί, latin Pherae) var under antiken en stad i det grekiska landskapet Thessalien. Den var i sagorna berömd såsom Admetos och Alkestis . Ferai fick historisk betydelse huvudsakligen genom det välde, som där grundades av Jason omkring 378 f.Kr. och för en kort tid utsträcktes över hela Thessalien. Denna artikel om antiken saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Ferai, 3 januari 1908. (sv)
- Feraj/Fery (Φεραί, Pherae) – miasto w starożytnej Tessalii, położone niedaleko Zatoki Pagasyjskiej. Według mitologii królem Feraj był Admet, mąż Alkestis, u którego przez jakiś czas jako niewolnik służył Apollo, ukarany przez Zeusa za zabójstwo Cyklopa. Pod koniec V i w pierwszej połowie IV w. p.n.e. miastem władali tyrani, którzy dążyli do hegemonii nad całą Tessalią – , Jazon i Aleksander z Feraj. (pl)
- Feres (en llatí: Pherae, en grec antic: Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia a la part del sud-est al districte de Pelasgiotis. Tenia a l'est el llac de Bebe (Βοιβηΐς λίμνη, Boebeis Lacus), i estava situada a 90 estadis de Pagases que li feia de port segons Estrabó. Segons la mitologia grega era la residència d'Admet i del seu fill Eumel Aquest Eumel va conduir onze vaixells a la guerra de Troia, com diu el Catàleg de les naus de Ilíada. Les seves ruïnes són a la moderna , principalment les muralles. (ca)
- Οι Φερές (αρχ. ελληνικά: Φεραί) υπήρξαν αρχαία θεσσαλική πόλη, που πήρε το όνομά της, σύμφωνα με την παράδοση, από το , το γιο του Κρηθέα ή από τη Φερά, την κόρη του Αιόλου. Ήταν πάρα πολύ σπουδαία πόλη, που ανήκε στην Πελασγιώτιδα τετραρχία και είχε ως επίνειο τις Παγασές. Αναφέρεται μάλιστα και από τον Όμηρο στον κατάλογο των πόλεων που πήραν μέρος στον Τρωικό Πόλεμο . Το 352 π.Χ. η πόλη καταλήφθηκε από τον Φίλιππο Β΄ και ελευθερώθηκε από τον Δημήτριο τον Πολιορκητή το 302 π.Χ. Από το τέλος του 2ου π.Χ. αι. δεν γίνεται λόγος για τις Φερές. Το 191 π.Χ. η πόλη καταλήφθηκε από τον Ρωμαίο ύπατο . (el)
- Pherai (altgriechisch Φεραί, auch Phera, Pherä) war eine antike Stadt in der thessalischen Landschaft , unweit des Meeres, in der griechischen Mythologie bekannt als Sitz des Admetos, dessen Sohn Eumelos der gemeinschaftliche Anführer der Pheräer und Iolker vor Troja war. Pherai ist benannt nach Pheres, dem Vater von Admetos, der die Stadt gegründet und als deren König geherrscht hatte. (de)
- Pherae (Greek: Φεραί) was a city and polis (city-state) in southeastern Ancient Thessaly. One of the oldest Thessalian cities, it was located in the southeast corner of Pelasgiotis. According to Strabo, it was near Lake Boebeïs 90 stadia from Pagasae, its harbor on the Gulf of Pagasae (Geography 9.5). The site is in the modern community of Velestino. (en)
- Phères (en grec ancien : Φεραί) est une cité antique et un port de Thessalie, en Grèce. Plusieurs récits de la mythologie se déroulent à Phères. Dans l’Iliade, trois générations de la famille royale de Phères sont mentionnées : Ortiloque, qui engendre Dioclès, lequel à son tour a deux fils, Créthon et Orsiloque, tués tous les deux au combat par Énée. À un moment donné, Phères est gouvernée par le roi Admète, dont l'épouse, Alceste, fut sauvée de la mort par Héraclès : la tragédie d'Euripide Alceste prend ce récit pour sujet. (fr)
- Pherai (Grieks: Φέραι, Latijn: Pherae, ook soms geschreven als Ferae) was een Oud-Griekse stadstaat, strategisch gelegen aan de zuidelijke toegang tot de vlakte van Thessalië. Op de plaats van de antieke stad ligt het huidige Velestíno (Grieks: Βελεστίνο, de geboorteplaats van de dichter Rigas), 18 km noordwestelijk van Volos. (nl)
- Феры (др.-греч. Φεραί, лат. Pherae) — древний город в восточной Фессалии, к западу от горы Пелион. Руины находятся около современного городка Велестинон в периферийной единице Магнисия в периферии Фессалия. Уроженкой Фер была Фессалоника (ок. 342 — 295) — единокровная сестра Александра Великого. (ru)
|
