An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Alexander (Ancient Greek: Ἀλέξανδρος) was Tyrant or Despot of Pherae in Thessaly, ruling from 369 to c. 356 BC. Following the assassination of Jason, the tyrant of Pherae and Tagus of Thessaly, in 370 BC, his brother Polydorus ruled for a year, but he was then poisoned by another brother (or nephew, according to Xenephon), Alexander. Alexander governed tyrannically and was constantly seeking to control Thessaly and the kingdom of Macedonia. He also engaged in piratical raids on Attica. Alexander was murdered by the brothers of his wife, Thebe, as it was said that she lived in fear of her husband and hated Alexander's cruel and brutal character.

Property Value
dbo:abstract
  • Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia. Diodor de Sicília diu que va usurpar el poder després de l'assassinat de Jàson l'any 370 aC quan va accedir al poder Polidor, germà de Jàson, al que va enverinar al cap d'un any. Segons Xenofont, Polidor va ser assassinat per son germà Polifró, que al seu torn va morir assassinat per Alexandre, germà o nebot seu, el 369 aC. Les ciutats de Tessàlia que havien reconegut com a Tagos (rei) a Jàson no volien fer el mateix amb Alexandre, especialment els Aleuades de Larisa, que van demanar ajut a Amintes III de Macedònia. Els macedonis van avançar ràpid cap a Larissa i va poder entrar a la ciutat abans que Alexandre hi arribés. Alexandre va tornar a Feres i una guarnició macedònica va restar a Larissa i a Crannon que també s'havia aliat als macedonis. Amintes es va retirar i el va succeir el seu fill Alexandre I de Macedònia, i els tessalis oposats al tirà, per por de la venjança d'aquest, van demanar ajut a Tebes i el 369 aC el tebà Pelòpides va envair Tessàlia, i van ocupar Larissa i altres ciutats (amb el vistiplau d'Alexandre de Macedònia) però l'any següent (368 aC) Pelòpides va ser atacat a Larissa per Alexandre de Feres, que havia demanat ajut a Atenes, fins que es va establir una treva. Pelòpides va anar llavors a Macedònia (367 aC), on el jove rei Alexandre havia estat assassinat pel seu germanastre Ptolemeu Alorita (Ptolemeu d'Aloros) i substituït per son germà Perdicas III sota regència de l'assassí. Perdicas i el seu germà petit Filip van ser confiats respectivament a la custòdia de l'atenenc Ifícrates i del tebà Pelòpides. Així aquest darrer i el regent Ptolemeu esdevingueren aliats i la influència de Tebes es va estendre a Tessàlia. El 366 aC els tebans van obtenir de Pèrsia el reconeixement de la seva hegemonia a Grècia i el mateix any Pelòpides i el seu lloctinent Ismènies van anar, amb molt pocs soldats, a Tessàlia per obligar a Alexandre de Feres i a les ciutats que li eren fidels a reconèixer aquesta hegemonia. Alexandre de Feres els va atacar prop de Farsàlia i els va fer presoners i els va portar a Feres. Els tebans no els van poder rescatar de moment, ja que un exèrcit enviat a Tessàlia només es va salvar de la derrota pel geni d'Epaminondes que va assolir el comandament a petició dels soldats. Després d'això totes les ciutats tessàlies es van sotmetre a Alexandre de Feres i la influència tebana va desaparèixer. Una segona expedició dirigida per Epaminondes el 365 aC va assolir la victòria i va obtenir la llibertat dels presoners, encara que no va poder restaurar l'hegemonia tebana sobre Tessàlia. Alexandre va atacar els estats de Magnèsia i Ftiotis, i algunes ciutats van demanar a Tebes d'intervenir. El 364 aC Pelòpides va ser enviat de nou al país amb un exèrcit tebà. Pelòpides va morir en combat a la Batalla de Cinoscèfales. Els tebans van enviar un exèrcit més poderós dirigit per Malcites i Diogiton que va derrotar a Alexandre i va haver de reconèixer l'hegemonia tebana sobre Tessàlia, deixant només a Alexandre el domini de Feres, sota influència de Tebes. A la mort d'Epaminondes a Mantinea (362 aC) l'hegemonia de Tebes es va ensorrar i Alexandre va recuperar gran part del seu antic poder sobre Tessàlia. Alexandre va fer una incursió sobre les illes de Tenos i altres de les Cíclades, saquejant-les i fent esclaus als seus habitants; va assetjar Peparethos i fins i tot va enviar tropes a l'Àtica ocupant el port de Panormos, a l'est de Súnion. Leòstenes, l'almirall atenenc, el va derrotar i va recuperar Peparethos, però Alexandre es va lliurar del setge a Panormos, va apressar alguns trirrems atenencs i va saquejar el Pireu. La cambra d'Alexandre era inaccessible, amb guardians per arreu i un ferotge gos a la porta. Alexandre era casat amb sa cosina Thebe, filla de Jàson que el va assassinar cap a l'any 359 aC, amb la complicitat dels seus germans, un dels quals, Tisifó, el va succeir, però amb Thebe exercint el poder a l'ombra. (ca)
  • Alexander (Ancient Greek: Ἀλέξανδρος) was Tyrant or Despot of Pherae in Thessaly, ruling from 369 to c. 356 BC. Following the assassination of Jason, the tyrant of Pherae and Tagus of Thessaly, in 370 BC, his brother Polydorus ruled for a year, but he was then poisoned by another brother (or nephew, according to Xenephon), Alexander. Alexander governed tyrannically and was constantly seeking to control Thessaly and the kingdom of Macedonia. He also engaged in piratical raids on Attica. Alexander was murdered by the brothers of his wife, Thebe, as it was said that she lived in fear of her husband and hated Alexander's cruel and brutal character. (en)
  • Ο Αλέξανδρος ο Φεραίος ήταν Ταγός ή Δεσπότης της Θεσσαλίας (369 π.χ. - 356 π.χ.). Όταν δολοφονήθηκε ο Ταγός Ιάσων ο Φεραίος τον διαδέχθηκε ο αδελφός του Πολύδωρος που κυβέρνησε έναν χρόνο και στη συνέχεια δηλητηριάστηκε από τον Αλέξανδρο κάποιο μικρότερο αδελφό ή γιο του Ιάσονος. Ο Αλέξανδρος προσπάθησε να κατακτήσει ολόκληρη τη Θεσσαλία και τη Μακεδονία και ξεκίνησε πειρατικές επιδρομές στην Αττική. Ο Αλέξανδρος δολοφονήθηκε από τους αδελφούς της συζύγου του Θήβης, ακούγεται ότι ήταν τρομοκρατημένη από τον σύζυγο της και τον μισούσε για τον βίαιο και αυταρχικό χαρακτήρα του. (el)
  • Alexander von Pherai (altgriechisch Ἀλέξανδρος Aléxandros; † 358 v. Chr.) war Tyrann in der thessalischen Stadt Pherai, wo er von 369 bis 358 v. Chr. herrschte. Nach der Ermordung des Tyrannen Jason von Pherai im Sommer des Jahres 370 v. Chr. übernahmen dessen Brüder Polydoros und Polyphron gemeinsam die Herrschaft. Polydoros wurde bald umgebracht, wahrscheinlich von Polyphron, dem damit die gesamte Macht zufiel. Doch Polyphron regierte nur rund ein Jahr; er fiel einem Staatsstreich Alexanders, eines Sohnes des Polydoros, zum Opfer. Damit gewann Alexander nicht nur die Stellung eines Tyrannen von Pherai, sondern auch das Amt des Tagos, eines Oberbeamten und faktischen Anführers des thessalischen Bundes, das schon seine Vorgänger innegehabt hatten. Dieses Amt hatte schon Polyphron im Sinne einer Tyrannis ausgeübt; er wollte nicht nur in Pherai, sondern in ganz Thessalien uneingeschränkt herrschen. Diese Anmaßung, die von Alexander fortgesetzt wurde, rief in den betroffenen Städten Widerstand hervor; Oppositionelle wandten sich mit der Bitte um Hilfe an König Alexander II. von Makedonien. Alexander II. besetzte daraufhin die thessalischen Städte Larisa und , aber nicht um sie zu befreien, sondern um sie selbst zu behalten. Darauf wandten sich die unterdrückten Thessalier an Theben, das seinen Feldherren Pelopidas nach Pherai schickte, der allerdings im Jahre 368 v. Chr. von Alexander gefangen genommen wurde. Theben schickte daraufhin Epaminondas mit einem großen Heer nach Pherai, um die Freilassung Pelopidas’ zu erzwingen, die dann auch gewährt wurde. 364 v. Chr. kam es zwischen Pherai und Theben erneut zum Krieg. Alexander wurde dabei in der Schlacht von Kynoskephalai geschlagen, die Thebaner verloren in der Schlacht allerdings ihren Feldherrn Pelopidas. Die Niederlage führte dazu, dass Alexander den Herrschaftsanspruch über Thessalien aufgeben und Pherai dem Böotischen Bund anschließen musste. 358 v. Chr. wurde er von den Stiefbrüdern seiner Ehefrau (Tisiphonos, Lykophron II. und Peitholaos) auf deren Anstiften hin ermordet. Thebe, eine Tochter Jasons von Pherai aus dessen erster Ehe, behauptete, ihr Mann trachte ihr nach dem Leben; sie wollte ihm somit nach ihren Angaben zuvorkommen. Alexanders Tod markiert zugleich das Ende einer eigenständigen Rolle Thessaliens innerhalb der griechischen Staatenwelt. In den nächsten Jahren geriet Thessalien immer mehr in die Abhängigkeit des übermächtigen Nachbars Makedonien. (de)
  • Alejandro de Feras fue tirano de la ciudad de Feras en Tesalia en el período 371 a. C.-357 a. C. Diodoro Sículo dice que usurpó el poder después del asesinato de Jasón de Feras en el 370 a. C., cuando ascendió al poder, Polidoro, hermano de este último, al que envenenó Alejandro al cabo de un año. Según Jenofonte, Polidoro fue asesinado por su hermano Polifrón,​​​ que a su vez fue asesinado por Alejandro, hermano o nieto suyo, en 369 a. C. Las ciudades de Tesalia que habían reconocido como tagos (rey) a Jasón, no querían hacer lo mismo con Alejandro, especialmente los Aleuadas de Larisa, que pidieron ayuda a Amintas III de Macedonia. Los macedonios avanzaron rápido hacia Larisa y pudieron entrar en la ciudad antes de que Alejandro pudiera llegar. Alejandro volvió a Feras y una guarnición macedonia permaneció en Larisa y en Cranón, que también se había aliado a los macedonios. Amintas se retiró y le sucedió su hijo Alejandro I de Macedonia y los tesalios opuestos al tirano, pero por miedo a la venganza de este, pidieron ayuda a Tebas y en 369 a. C., el tebano Pelópidas invadió Tesalia y ocupó Larisa y otras ciudades (con el visto bueno de Alejandro de Macedonia), pero al año siguiente (368 a. C.), Pelópidas fue atacado en Larisa por Alejandro de Feras, que había pedido ayuda a Atenas, hasta que se estableció una tregua. Pelópidas fue entonces a Macedonia (367 a. C.) donde el joven rey Alejandro había sido asesinado por su regente Ptolomeo de Aloros y sustituido por su hermano Pérdicas III, bajo la regencia del asesino. Pérdicas y su hermano pequeño Filipo fueron confiados respectivamente a la custodia del ateniense Ifícrates y del tebano Pelópidas. Así este último y el regente Ptolomeo se hicieron aliados y la influencia de Tebas se extendió a Tesalia. En el 366 a. C., los tebanos obtuvieron de Persia el reconocimiento de su hegemonía en Grecia y el mismo año, Pelópidas y su lugarteniente Ismenio, fueron, con muy pocos soldados, a Tesalia para obligar a Alejandro de Feras y a las ciudades que le eran fieles a reconocer esta hegemonía. Alejandro de Feras les atacó cerca de Farsalia y los hizo prisioneros, siendo conducidos a Feras. Los tebanos no los pudieron rescatar de momento, ya que un ejército enviado a Tesalia sólo se salvó de la derrota por el genio de Epaminondas, que asumió el mando a petición de los soldados. Después de eso todas las ciudades tesalias se sometieron a Alejandro de Feras y la influencia tebana desapareció. Una segunda expedición dirigida por Epaminondas en el 365 a. C. consiguió la victoria y obtuvo la libertad de los prisioneros,​​ si bien no pudo restaurar la hegemonía tebana sobre Tesalia. Alejandro atacó a los estados de Magnesia y Ftiótide y algunas ciudades pidieron a Tebas que interviniera; en 364 a. C., Pelópidas fue enviado de nuevo al país con un ejército tebano. Pelópidas murió en combate en Cinoscéfalas.​​ Los tebanos enviaron un ejército más poderoso dirigido por Malcites y Diogitón que derrotó a Alejandro que hubo de reconocer la hegemonía tebana sobre Tesalia, dejando sólo a Alejandro el dominio de Feras, bajo influencia de Tebas. A la muerte de Epaminondas en Mantinea (362 a. C.) la hegemonía de Tebas se hundió y Alejandro recuperó gran parte de su antiguo poder sobre Tesalia. Alejandro hizo una incursión sobre las islas de Tinos y otras de las Cícladas, saqueándolas y haciendo esclavos a sus habitantes; asedió Peparetos y ocupó el puerto de Panormos. Leóstenes, el almirante ateniense, le derrotó y recuperó Peparetos, pero Alejandro se libró del asedio en Panormos, apresó algunas trirremes atenienses y saqueó el Pireo. La habitación de Alejandro era inaccesible, con guardianes y un feroz perro en la puerta. Alejandro estaba casado con su prima Thebe, hija de Jasón, por la que fue asesinado hacia el 359 a. C., con la complicidad de sus hermanos, uno de los cuales, , le sucedió, pero con Thebe ejerciendo el poder en la sombra. (es)
  • Alexandre de Phères (IVe siècle av. J.-C.) est un tyran de la cité de Phères en Thessalie de 369 à 358 av. J.-C. Cicéron le cite dans De Officiis comme l'exemple même de l'homme qui veut maintenir sa puissance par la terreur et la crainte, et qui périt victime de la haine qu'il suscite. Valère Maxime et Plutarque ont évoqué son caractère. (fr)
  • Alexandros (bahasa Yunani Kuno: Ἀλέξανδρος) merupakan seorang tagus atau despot dari Ferai di Thessalia, dan bertakhta dari tahun 369 hingga skt. 356 SM. Setelah pembunuhan tiran Iason dari Ferai, pada tahun 370 SM, saudaranya Polydoros bertakhta selama satu tahun, tetapi ia kemudian diracuni oleh saudaranya yang lain, Alexandros memerintah secara tirani dan terus berusaha mengendalikan Thessalia dan kerajaan Makedonia. Dia juga terlibat dalam serangan perompakan di Attika. Alexandros dibunuh oleh saudara-saudara istrinya, Thiva, seperti yang dikatakan bahwa dia hidup dalam ketakutan suaminya dan membenci karakter kejam dan brutal Alexandros. (in)
  • Alessandro di Fere, nipote e successore di Giasone (in greco antico: Ἀλέξανδρος, Aléxandros; prima del 369 a.C. – 358 a.C.) è stato un tiranno di Fere, in Tessaglia, dal 369 a.C. fino alla sua morte. (it)
  • Alexander (Grieks: Ἀλέξανδρος) van Pherae, was een Grieks staatsman en legeraanvoerder in de 4e eeuw v.Chr. Alexander was een kleinzoon van Lycophron en de neef en opvolger van Jason van Pherae. Hij was tiran van Pherae van 369 tot 358 v.Chr.. Gedurende geheel zijn regeringsperiode had hij Larissa en andere Thessalische steden tegen zich. Zij weigerden hem te erkennen als "tagus" (= "hoofdman") van hun statenbond. In tegenstelling tot zijn voorganger, die de steden van Thessalië voor zijn zaak probeerde te winnen door diplomatie, wilde hij ze desnoods verpletteren. Zijn vijanden kregen af en toe steun van Thebe, maar begonnen pas echt een gevaar te vormen nadat de Thebaan Pelopidas had aangedrongen op de vorming van een Thessalische Liga naar het voorbeeld van de Boeotische Bond. Met die bedoeling bracht Pelopidas tot driemaal een bezoek aan Thessalië. Alexander werd uiteindelijk in 364 bij de Cynoscephalae verslagen door Pelopidas (die zelf sneuvelde in de strijd!). Als gevolg van deze nederlaag sloot Alexander zich noodgedwongen aan bij de Boeotische Bond. Aanvankelijk was hij een bondgenoot van de Atheners, maar mettertijd keerde hij zich tegen hen. In 358 v.Chr. werd Alexander van Pherae vermoord door de zonen van zijn voorganger Jason. De overlevering heeft hem beschuldigd van allerlei wreedheden, die misschien schromelijk overdreven werden, in contrast met verheerlijking die zijn tegenstander Pelopidas ten deel viel. In werkelijkheid was hij een energieke persoonlijkheid, die echter zware inschattingsfouten maakte. (nl)
  • フェライのアレクサンドロス(希:Ἀλέξανδρος, ラテン文字転記:Alexandros, ? - 紀元前358年、在位:紀元前369年 - 紀元前358年)は、テッサリアのの僭主である。 (ja)
  • Александр Ферский (др.-греч. Ἀλέξανδρος τῶν Φερῶν; ? — 358 до н. э.) — сын Полидора, племянник Ясона Ферского, тиран города Феры, область Магнисия, провинция Фессалия, Центральная Греция, правил с 369 до н. э. по 358 до н. э.. (ru)
  • Aleksander z Feraj (zm. 358 p.n.e.) tyran tessalskiego miasta Feraj. Następca Jazona z Feraj, prowadził wojny ze Związkiem Beockim, kierowanym przez Pelopidasa. W 367 p.n.e. Aleksander podstępnie uwięził Pelopidasa i Ismaniasa, zapewniając sobie sojusz z Atenami przeciwko wojskom beockim. W odpowiedzi Teby wysłały ok. 9 tys. wojowników przeciwko Aleksandrowi, który unikał walnej bitwy. Dopiero Epaminondasowi udało się uwolnić z rąk Aleksandra tebańskich wodzów. W 365 p.n.e. Teby na wezwanie przeciwników politycznych Aleksandra ponownie wysłały wojska przeciw tyranowi. Do bitwy z Aleksandrem doszło pod Kynoskefalaj, w czasie której śmiertelnie ranny został Pelopidas. Jeździe beockiej udało się przełamać szeregi wojsk Aleksandra, a w czasie pościgu zginęło prawie 3000 jego żołnierzy. Jesienią 364 p.n.e. nowa armia beocka zamknęła Aleksandra w Feraj i zmusiła go do uległości. Tyran zobowiązał się wysyłać kontyngent wojska dla Związku Beockiego. Aleksander został zabity przez własną żonę. (pl)
  • Alexandre foi (déspota) da cidade de Feras, Tessália, que governou a partir de 369 a.C. a 358 a.C. Ele era o filho do tirano Jasão de Feras, assassinado em 370 a.C.. (pt)
  • Александр Ферський — тиран міста у Фессалії з 369 до 358 року до н. е. (uk)
  • 亞歷山大 (費萊阿)的父親即為古希臘色萨利地區城邦的統治者,其父於西元前370年遭暗殺後,他隨即繼承王位,並於西元前369年至西元前358年統治該城邦。他統治期間,四處征戰,引起內部與色薩利地區另外不同城邦的紛亂。 (zh)
dbo:wikiPageID
  • 1587 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10031 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1101152883 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:page
  • 124 (xsd:integer)
dbp:title
  • Alexander (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Alexander (Ancient Greek: Ἀλέξανδρος) was Tyrant or Despot of Pherae in Thessaly, ruling from 369 to c. 356 BC. Following the assassination of Jason, the tyrant of Pherae and Tagus of Thessaly, in 370 BC, his brother Polydorus ruled for a year, but he was then poisoned by another brother (or nephew, according to Xenephon), Alexander. Alexander governed tyrannically and was constantly seeking to control Thessaly and the kingdom of Macedonia. He also engaged in piratical raids on Attica. Alexander was murdered by the brothers of his wife, Thebe, as it was said that she lived in fear of her husband and hated Alexander's cruel and brutal character. (en)
  • Ο Αλέξανδρος ο Φεραίος ήταν Ταγός ή Δεσπότης της Θεσσαλίας (369 π.χ. - 356 π.χ.). Όταν δολοφονήθηκε ο Ταγός Ιάσων ο Φεραίος τον διαδέχθηκε ο αδελφός του Πολύδωρος που κυβέρνησε έναν χρόνο και στη συνέχεια δηλητηριάστηκε από τον Αλέξανδρο κάποιο μικρότερο αδελφό ή γιο του Ιάσονος. Ο Αλέξανδρος προσπάθησε να κατακτήσει ολόκληρη τη Θεσσαλία και τη Μακεδονία και ξεκίνησε πειρατικές επιδρομές στην Αττική. Ο Αλέξανδρος δολοφονήθηκε από τους αδελφούς της συζύγου του Θήβης, ακούγεται ότι ήταν τρομοκρατημένη από τον σύζυγο της και τον μισούσε για τον βίαιο και αυταρχικό χαρακτήρα του. (el)
  • Alexandre de Phères (IVe siècle av. J.-C.) est un tyran de la cité de Phères en Thessalie de 369 à 358 av. J.-C. Cicéron le cite dans De Officiis comme l'exemple même de l'homme qui veut maintenir sa puissance par la terreur et la crainte, et qui périt victime de la haine qu'il suscite. Valère Maxime et Plutarque ont évoqué son caractère. (fr)
  • Alexandros (bahasa Yunani Kuno: Ἀλέξανδρος) merupakan seorang tagus atau despot dari Ferai di Thessalia, dan bertakhta dari tahun 369 hingga skt. 356 SM. Setelah pembunuhan tiran Iason dari Ferai, pada tahun 370 SM, saudaranya Polydoros bertakhta selama satu tahun, tetapi ia kemudian diracuni oleh saudaranya yang lain, Alexandros memerintah secara tirani dan terus berusaha mengendalikan Thessalia dan kerajaan Makedonia. Dia juga terlibat dalam serangan perompakan di Attika. Alexandros dibunuh oleh saudara-saudara istrinya, Thiva, seperti yang dikatakan bahwa dia hidup dalam ketakutan suaminya dan membenci karakter kejam dan brutal Alexandros. (in)
  • Alessandro di Fere, nipote e successore di Giasone (in greco antico: Ἀλέξανδρος, Aléxandros; prima del 369 a.C. – 358 a.C.) è stato un tiranno di Fere, in Tessaglia, dal 369 a.C. fino alla sua morte. (it)
  • フェライのアレクサンドロス(希:Ἀλέξανδρος, ラテン文字転記:Alexandros, ? - 紀元前358年、在位:紀元前369年 - 紀元前358年)は、テッサリアのの僭主である。 (ja)
  • Александр Ферский (др.-греч. Ἀλέξανδρος τῶν Φερῶν; ? — 358 до н. э.) — сын Полидора, племянник Ясона Ферского, тиран города Феры, область Магнисия, провинция Фессалия, Центральная Греция, правил с 369 до н. э. по 358 до н. э.. (ru)
  • Alexandre foi (déspota) da cidade de Feras, Tessália, que governou a partir de 369 a.C. a 358 a.C. Ele era o filho do tirano Jasão de Feras, assassinado em 370 a.C.. (pt)
  • Александр Ферський — тиран міста у Фессалії з 369 до 358 року до н. е. (uk)
  • 亞歷山大 (費萊阿)的父親即為古希臘色萨利地區城邦的統治者,其父於西元前370年遭暗殺後,他隨即繼承王位,並於西元前369年至西元前358年統治該城邦。他統治期間,四處征戰,引起內部與色薩利地區另外不同城邦的紛亂。 (zh)
  • Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia. Diodor de Sicília diu que va usurpar el poder després de l'assassinat de Jàson l'any 370 aC quan va accedir al poder Polidor, germà de Jàson, al que va enverinar al cap d'un any. Segons Xenofont, Polidor va ser assassinat per son germà Polifró, que al seu torn va morir assassinat per Alexandre, germà o nebot seu, el 369 aC. (ca)
  • Alexander von Pherai (altgriechisch Ἀλέξανδρος Aléxandros; † 358 v. Chr.) war Tyrann in der thessalischen Stadt Pherai, wo er von 369 bis 358 v. Chr. herrschte. Nach der Ermordung des Tyrannen Jason von Pherai im Sommer des Jahres 370 v. Chr. übernahmen dessen Brüder Polydoros und Polyphron gemeinsam die Herrschaft. Polydoros wurde bald umgebracht, wahrscheinlich von Polyphron, dem damit die gesamte Macht zufiel. Doch Polyphron regierte nur rund ein Jahr; er fiel einem Staatsstreich Alexanders, eines Sohnes des Polydoros, zum Opfer. Damit gewann Alexander nicht nur die Stellung eines Tyrannen von Pherai, sondern auch das Amt des Tagos, eines Oberbeamten und faktischen Anführers des thessalischen Bundes, das schon seine Vorgänger innegehabt hatten. Dieses Amt hatte schon Polyphron im Sinne (de)
  • Alejandro de Feras fue tirano de la ciudad de Feras en Tesalia en el período 371 a. C.-357 a. C. Diodoro Sículo dice que usurpó el poder después del asesinato de Jasón de Feras en el 370 a. C., cuando ascendió al poder, Polidoro, hermano de este último, al que envenenó Alejandro al cabo de un año. Según Jenofonte, Polidoro fue asesinado por su hermano Polifrón,​​​ que a su vez fue asesinado por Alejandro, hermano o nieto suyo, en 369 a. C. (es)
  • Alexander (Grieks: Ἀλέξανδρος) van Pherae, was een Grieks staatsman en legeraanvoerder in de 4e eeuw v.Chr. Alexander was een kleinzoon van Lycophron en de neef en opvolger van Jason van Pherae. Hij was tiran van Pherae van 369 tot 358 v.Chr.. Gedurende geheel zijn regeringsperiode had hij Larissa en andere Thessalische steden tegen zich. Zij weigerden hem te erkennen als "tagus" (= "hoofdman") van hun statenbond. In tegenstelling tot zijn voorganger, die de steden van Thessalië voor zijn zaak probeerde te winnen door diplomatie, wilde hij ze desnoods verpletteren. Zijn vijanden kregen af en toe steun van Thebe, maar begonnen pas echt een gevaar te vormen nadat de Thebaan Pelopidas had aangedrongen op de vorming van een Thessalische Liga naar het voorbeeld van de Boeotische Bond. Met die b (nl)
  • Aleksander z Feraj (zm. 358 p.n.e.) tyran tessalskiego miasta Feraj. Następca Jazona z Feraj, prowadził wojny ze Związkiem Beockim, kierowanym przez Pelopidasa. W 367 p.n.e. Aleksander podstępnie uwięził Pelopidasa i Ismaniasa, zapewniając sobie sojusz z Atenami przeciwko wojskom beockim. W odpowiedzi Teby wysłały ok. 9 tys. wojowników przeciwko Aleksandrowi, który unikał walnej bitwy. Dopiero Epaminondasowi udało się uwolnić z rąk Aleksandra tebańskich wodzów. W 365 p.n.e. Teby na wezwanie przeciwników politycznych Aleksandra ponownie wysłały wojska przeciw tyranowi. Do bitwy z Aleksandrem doszło pod Kynoskefalaj, w czasie której śmiertelnie ranny został Pelopidas. Jeździe beockiej udało się przełamać szeregi wojsk Aleksandra, a w czasie pościgu zginęło prawie 3000 jego żołnierzy. Jesieni (pl)
rdfs:label
  • Alexandre de Feres (ca)
  • Alexander von Pherai (de)
  • Αλέξανδρος ο Φεραίος (el)
  • Alexander of Pherae (en)
  • Alejandro de Feras (es)
  • Alexandros dari Ferai (in)
  • Alessandro di Fere (it)
  • Alexandre de Phères (fr)
  • フェライのアレクサンドロス (ja)
  • Alexander van Pherae (nl)
  • Aleksander z Feraj (pl)
  • Alexandre de Feras (pt)
  • Александр Ферский (ru)
  • Александр Ферський (uk)
  • 亞歷山大 (費萊阿) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:commander of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:commander of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License