About: Otto I, Duke of Saxony

An Entity of Type: noble, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Otto (c. 830/40 – 30 November 912), called the Illustrious (German: Otto der Erlauchte) by later authors, a member of the Ottonian dynasty, was Duke of Saxony from 880 to his death.

thumbnail
Property Value
dbo:abstract
  • Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort. Era el fill menor del duc de Saxònia i la seva dona, Oda de Billung, i va succeir al seu germà Bruno com a duc després de la mort d'aquest en batalla l'any 880. La seva família, el nom del seu pare, es diu el Liudolfing, després de l'adhesió del seu net l'emperador Otó I també la dinastia otoniana. En una carta del rei Lluís el Jove de l'Abadia de Gandersheim data 26 de gener 877, el pago Suththuringa (regió del sud de Turíngia ) es descriu com en comitatu ottonis (al comtat d'Otó). En una carta de 28 de gener 897, Otó es descriu com marchio i pago Eichesfelden es troba ara a ser dins del seu comtat (marca). També va ser l'abat laic de l'Abadia de l'any 908. Va ser descrit com Magni Ducis Oddonis (gran duc Otó) per Widukind de Corvey l'hora de descriure el matrimoni de la seva germana, Liutgard, al rei Lluís. Otó pocs cops sortia de Saxònia. Era un príncep regional i els seus senyors, Lluís el Jove i l'emperador Arnulf de Caríntia, amb qui estava en bons termes, rares vegades interferia a Saxònia. En Saxònia, Otó era el rei en la pràctica i es va establir com a regla tributària sobre els veïns eslaus tribus, com la . D'acord amb Widukind de Corvey, Otó se li va oferir el regne de França Oriental després de la mort de Lluís el Nen en 911, però no ho va acceptar per la seva avançada edat, suggerint Conrad I d'Alemanya. La veracitat d'aquest informe es considera dubtosa. L'esposa d'Otó era Hedwiga (903), filla d'Enric de Nèustria. Otó era i està enterrat a l'església de l'abadia de . Tenia dos fills, Thankmar i Liudolf, que abans que ell, però al seu tercer fill Enric el va succeir com a duc de Saxònia i més tard va ser triat rei. La seva filla Oda de Saxònia, es va casar amb el rei carolingi Zwentibold de Lotaríngia. (ca)
  • Ota I. zvaný Vznešený (německy Otto der Erlauchte, 851 ? – 30. listopadu 912) byl od roku 880 vévoda saský a od roku 888 též hrabě z z dynastie Luidolfingů. Byl mladším synem saského vévody Liudolfa a jeho manželky Ody. Podle kronikáře Widukinda mu byla po smrti Ludvíka Dítěte († 911) nabídnuta koruna východofranské říše. Ota ji však s ohledem na svůj věk odmítl a navrhl za krále Konráda Mladšího. Tato událost je však některými historiky zpochybňována. (cs)
  • Ο Όθων Α΄ της Σαξονίας (Otto I., περ. 851 - 30 Νοεμβρίου 912), επονομαζόμενος και Επιφανής, ήταν δούκας της Σαξονίας (880 - 912), νεώτερος γιος του δούκα Λιούντολφ της Σαξονίας και της συζύγου του Όντα, διάδοχος του αδελφού του, Μπρούνο της Σαξονίας μετά τον θάνατο του στην μάχη (880). Περιγράφεται σε πολλές επιγραφές ως μέγας δούκας. Ο Όθων συχνά έφευγε από την Σαξονία. Οι προστάτες του, ο κουνιάδος του Λουδοβίκος ο νεώτερος και ο αυτοκράτωρ , του είχαν δώσει σχετική ανεξαρτησία και σπάνια έκαναν επέμβαση στην Σαξονία, ενώ ο Όθων κατάφερε να κάνει υποτελείς του τις γειτονικές Σλαβικές φυλές. Σύμφωνα με τον χρονικογράφο του προσεφέρθη το στέμμα των Ανατολικών Φράγκων μετά τον θάνατο του Λουδοβίκου του νέου (911) αλλά δεν το δέχτηκε, γιατί βρισκόταν σε προχωρημένη ηλικία. Αντίθετα πρότεινε για το στέμμα τον Κορράδο της Φραγκονίας, αν και η πληροφορία αυτή δεν είναι επιβεβαιωμένη. (el)
  • Otto I., der Erlauchte (* 830/40; † 30. November 912) aus dem Adelsgeschlecht der Liudolfinger war von 902 bis 912 Laienabt von Hersfeld. Der jüngere Sohn des Grafen Liudolf wurde 880 als Nachfolger seines in der Normannenschlacht gefallenen Bruders Brun Haupt der Liudolfinger. Otto war Graf im Derlin(g)gau, im Südthüringgau und im Eichsfeld. In einem Zehntverzeichnis des Klosters Hersfeld ist er schon gegen Ende des 9. Jahrhunderts als „Herzog“ (dux) bezeugt. Selbst König Konrad I., ein langjähriger Rivale, bezeichnete ihn im Jahre 913 rückblickend als dux. Fünfzig Jahre später wurde Otto von Widukind von Corvey gar als Herzog von ganz Sachsen bezeichnet. Hingegen verweigerten die Karolinger ihm den dux-Titel und würdigten ihn in ihren Urkunden lediglich als herausragenden Grafen. Otto heiratete wohl um 875 Hadwig, eine Tochter eines Adligen namens Heinrich, der zur fränkischen Adelsfamilie der älteren Babenberger gehörte. Otto hatte mit Hadwig drei Söhne Thankmar, Liudolf und den späteren König Heinrich I. sowie zwei Töchter und Liutgard. Otto begleitete Arnolf Anfang 894 auf dem Italienzug. Auf Bitten des Papstes sollte Arnolf den Gewaltherrscher Kaiser Wido von Spoleto bekämpfen. Otto bekam die Aufgabe, die Stadt Mailand zu sichern. Für seine treuen Dienste erhielt er wenige Jahre später das hessische Reichsstift Hersfeld. Als Laienabt hatte er maßgeblichen Einfluss auf diese wichtige Einrichtung im sächsisch-fränkischen Grenzraum. Ottos Bedeutung im Machtgefüge des ostfränkischen Reiches zeigt sich darin, dass seine Tochter Oda mit Zwentibold, dem Sohn von Kaiser Arnolf, vermählt wurde. Durch diese Heirat versuchte der Kaiser, Otto als mächtigsten Mann im östlichen Sachsen in die karolingischen Herrscherfamilie einzubinden. Unter dem neuen Herrscher Ludwig das Kind hatte Otto keine besondere Nähe zum Königshof. Er musste sich auf seine Kerngebiete im Nordosten des Reiches am Harz und an der Elbe beschränken. Otto trat nur zweimal als Intervenient auf, im August 902 in Trebur in einer Rechtsbestätigung für die Kirche von Halberstadt und am 8. Mai 906 in Holzkirchen in einer Rechtsbestätigung für die Kirche von Freising. Nach dem sächsischen Geschichtsschreiber Widukind von Corvey soll nach dem Tod Ludwig des Kindes das „Volk der Sachsen und Franken“ Otto die Königskrone angetragen haben. Dieser habe aber aus Altersgründen abgelehnt. Bei Otto soll aber die wahre Macht verblieben sein. Otto der Erlauchte wurde in der Kirche des Stiftes Gandersheim bestattet. Eine Gedenktafel über ihn befindet sich in der Walhalla in Donaustauf. (de)
  • Otón (circa 851-30 de noviembre de 912), llamado el Ilustre (der Erlauchte) por escritores posteriores, fue el duque de Sajonia desde 880 hasta su muerte. (es)
  • Otto (c. 830/40 – 30 November 912), called the Illustrious (German: Otto der Erlauchte) by later authors, a member of the Ottonian dynasty, was Duke of Saxony from 880 to his death. (en)
  • Otton Ier de Saxe est né vers 851 et mort le 30 novembre 912. Il est dit l'Illustre ou le Magnifique. La chronique Annalista Saxo enregistre Otto en tant que ducis de Liudolfi de filius, fils de Liudolf de Saxe (830-864), et d'Oda, fille du prince franc Billung et de sa femme Aeda. Peut-être arrière-petit-fils de Widukind de Saxe[réf. nécessaire] et peut-être descendant par sa mère de Charlemagne, Otton Ier de Saxe succède à son frère Bruno ou Brunon, en 880, comme duc de Saxe et le reste jusqu’à sa mort. Son frère est mort dans une bataille contre les Vikings. Lui-même doit repousser les Hongrois et les Wendes, mais il fait de la Saxe le plus puissant des duchés germaniques. (fr)
  • Ottone I di Sassonia o Oddo, noto anche come Ottone l'Illustre (851 circa – 30 novembre 912) fu duca di Sassonia, dall'880 fino alla morte. (it)
  • 오토 1세(Otto I, 840년/851년/866년 12월 24일 - 912년 11월 30일)은 동프랑크 왕국의 귀족으로 작센 공작이었다. 그의 손자인 황제 오토 1세는 작센 공작으로는 오토 2세가 된다. 880년 형 의 갑작스러운 죽음으로 작센 공작위를 물려받았다. 911년 유아왕 루트비히가 죽자 그는 귀족들에 의해 동프랑크의 국왕으로 추대되었지만 프랑켄의 공작 콘라트에게 왕위를 양보하였다. 그가 콘라두스 1세를 국왕으로 추천했다는 설도 있다. 그는 당시 동프랑크 왕국의 유력 귀족이기도 했다. 별칭은 영광공(Otto the Illustrious, Otto der Erlauchte)이다. (ko)
  • オットー1世（Otto I., 851年頃 - 912年11月30日）は、ザクセン公（在位：880年 - 912年）。ザクセン公リウドルフの息子でブルンの弟。オットー貴顕公ないし栄光公（ドイツ語：der Erlauchte）と称される。姉リウトガルトは東フランク王ルートヴィヒ3世と結婚した。 (ja)
  • Otto I van Saksen (ca. 850 - 30 november 912), de Illustere, was hertog van hertogdom Saksen en legde de basis voor de macht van de Ottonen. Otto was een zoon van Liudolf van Saksen en van . In 877 was hij graaf van de Thüringgau. In 880 volgde hij zijn broer Bruno op, die was gesneuveld tegen de Denen, als hertog van Saksen. Daarmee was hij de eerste die Saksen als erfopvolger bestuurde. Hij had uitstekende relaties met de verschillende koningen en verkreeg zo steeds grotere bevoegdheden en regeerde uiteindelijk praktisch als een zelfstandig vorst in Saksen. Hij was Arnulf van Karinthië zeer behulpzaam bij diens Italiaanse krijgstochten en werd volgens sommige bronnen in dat jaar tot stadhouder van Milaan benoemd. Otto werd ook de opvoeder van Arnulfs zoon Lodewijk IV. In 897 verwierf Otto nog het graafschap Eichsfeld. In 898 woonde hij de landdag van koning Zwentibold bij in Aken. En het jaar daarna steunde hij de mislukte oorlog van koning Arnulf tegen de Slaven. Daarna onderwierp hij op eigen kracht de aangrenzende Slavische stammen en legde hun een schatting op, en sloeg aanvallen van de Hongaren af. De invallen van de Hongaren leidden ertoe dat steeds meer Saksische en Thüringse edelen zich onder zijn bescherming stelden. In 908 werd Otto voogd van Hersfeld. In datzelfde jaar nam hij ook de eigendommen van de overleden markgraaf Burkhart van Thüringen in bezit, zonder daarover zelfs maar met het hof van de koning te overleggen. Nadat Lodewijk IV in 911 zonder erfgenaam overleed, werd aan Otto de koningskroon aangeboden maar hij weigerde wegens zijn leeftijd. In plaats daarvan steunde hij de kandidatuur van Koenraad I van Franken. Otto is begraven in de kloosterkerk van Gandersheim. Otto was gehuwd met Hedwig van Babenberg, zij kregen de volgende kinderen: * mogelijk onbekende dochter (ca. 870) , gehuwd met graaf Ekkehard, grootouders van abt Burkhard van Sankt-Gallen * Thankmar, overleden voor Otto * Liudolf, overleden voor Otto, vader van Ekkehard, van hem stammen een aantal markgraven van Meißen af. * Hendrik de Vogelaar * Barbara, gehuwd met Hendrik, de stamvader der Oostenrijkse markgraven (volgens andere bronnen de vader van Otto's echtgenote) * Oda (ca. 884 - 2 juli na 952), gehuwd (Worms, 897) met koning Zwentibold, (900) Gerard van de Metzgau en met (na 910) Eberhard van de Oberlahngau. Zij overleefde al haar echtgenoten die allen in veldslagen het leven lieten. * Liutgard, 919-923 abdis van Gandersheim * mogelijk Irminburg, (ovl. voor 936), gehuwd met Siegfried, zoon van markgraaf Thietmar van Meißen. Bij een onbekende vrouw zou Otto nog een dochter hebben gehad, die trouwde met ene Wido uit Thüringen. (nl)
  • Оттон I Сиятельный (нем. Otto der Erlauchte; около 835 — 30 ноября 912) — герцог Саксонии с 880 года, маркграф Тюрингии с 908 года. Младший сын Людольфа, герцога Саксонии, и Оды, дочери графа Биллунга. (ru)
  • Otto, senare kallad Otto den ärofulle (Otto der Erlauchte), född ca 851, död 30 november 912, var hertig av Sachsen från 880 till sin död. (sv)
  • Otto I Znakomity (zm. 30 listopada 912 r.) – w latach 880-912 książę saski z dynastii Ludolfingów. (pl)
  • Otão I da Saxónia "o Ilustre" (ca. 851 — 30 de novembro de 912) foi um nobre da Saxónia com origem na família de Liudolfingos. Entre 902 e 912 foi abade leigo da . Foi o Duque da Saxónia a partir de 880 até sua morte. Ele era o filho mais novo do duque da Saxónia (805 - 12 de Março de 866) e sua mulher (818 - 913), filha de e de Eda de Itália, e sucedeu a seu irmão como duque depois da morte deste último em batalha em 880. (pt)
  • Оттон I Ясновельможний (нім. Otto der Erlauchte, бл. 836 — 30 листопада 912) — герцог Саксонії з 880 року, з 908 року. Молодший син Людольфа, герцога Саксонії, і Оди, дочки графа Біллунг. (uk)
dbo:deathDate
  • 0912-11-30 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:parent
dbo:placeOfBurial
dbo:spouse
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Duke of Saxony (en)
dbo:wikiPageID
  • 2026600 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5589 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1026592779 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:burialPlace
dbp:caption
  • Otto I Dux, depiction in the Chronica Sancti Pantaleonis, Cologne (en)
dbp:deathDate
  • 0912-11-30 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:father
dbp:imageSize
  • 240 (xsd:integer)
dbp:issue
dbp:mother
  • Oda of Billung (en)
dbp:name
  • Otto I (en)
dbp:nobleFamily
dbp:spouse
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 880 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Ota I. zvaný Vznešený (německy Otto der Erlauchte, 851 ? – 30. listopadu 912) byl od roku 880 vévoda saský a od roku 888 též hrabě z z dynastie Luidolfingů. Byl mladším synem saského vévody Liudolfa a jeho manželky Ody. Podle kronikáře Widukinda mu byla po smrti Ludvíka Dítěte († 911) nabídnuta koruna východofranské říše. Ota ji však s ohledem na svůj věk odmítl a navrhl za krále Konráda Mladšího. Tato událost je však některými historiky zpochybňována. (cs)
  • Otón (circa 851-30 de noviembre de 912), llamado el Ilustre (der Erlauchte) por escritores posteriores, fue el duque de Sajonia desde 880 hasta su muerte. (es)
  • Otto (c. 830/40 – 30 November 912), called the Illustrious (German: Otto der Erlauchte) by later authors, a member of the Ottonian dynasty, was Duke of Saxony from 880 to his death. (en)
  • Ottone I di Sassonia o Oddo, noto anche come Ottone l'Illustre (851 circa – 30 novembre 912) fu duca di Sassonia, dall'880 fino alla morte. (it)
  • 오토 1세(Otto I, 840년/851년/866년 12월 24일 - 912년 11월 30일)은 동프랑크 왕국의 귀족으로 작센 공작이었다. 그의 손자인 황제 오토 1세는 작센 공작으로는 오토 2세가 된다. 880년 형 의 갑작스러운 죽음으로 작센 공작위를 물려받았다. 911년 유아왕 루트비히가 죽자 그는 귀족들에 의해 동프랑크의 국왕으로 추대되었지만 프랑켄의 공작 콘라트에게 왕위를 양보하였다. 그가 콘라두스 1세를 국왕으로 추천했다는 설도 있다. 그는 당시 동프랑크 왕국의 유력 귀족이기도 했다. 별칭은 영광공(Otto the Illustrious, Otto der Erlauchte)이다. (ko)
  • オットー1世（Otto I., 851年頃 - 912年11月30日）は、ザクセン公（在位：880年 - 912年）。ザクセン公リウドルフの息子でブルンの弟。オットー貴顕公ないし栄光公（ドイツ語：der Erlauchte）と称される。姉リウトガルトは東フランク王ルートヴィヒ3世と結婚した。 (ja)
  • Оттон I Сиятельный (нем. Otto der Erlauchte; около 835 — 30 ноября 912) — герцог Саксонии с 880 года, маркграф Тюрингии с 908 года. Младший сын Людольфа, герцога Саксонии, и Оды, дочери графа Биллунга. (ru)
  • Otto, senare kallad Otto den ärofulle (Otto der Erlauchte), född ca 851, död 30 november 912, var hertig av Sachsen från 880 till sin död. (sv)
  • Otto I Znakomity (zm. 30 listopada 912 r.) – w latach 880-912 książę saski z dynastii Ludolfingów. (pl)
  • Otão I da Saxónia "o Ilustre" (ca. 851 — 30 de novembro de 912) foi um nobre da Saxónia com origem na família de Liudolfingos. Entre 902 e 912 foi abade leigo da . Foi o Duque da Saxónia a partir de 880 até sua morte. Ele era o filho mais novo do duque da Saxónia (805 - 12 de Março de 866) e sua mulher (818 - 913), filha de e de Eda de Itália, e sucedeu a seu irmão como duque depois da morte deste último em batalha em 880. (pt)
  • Оттон I Ясновельможний (нім. Otto der Erlauchte, бл. 836 — 30 листопада 912) — герцог Саксонії з 880 року, з 908 року. Молодший син Людольфа, герцога Саксонії, і Оди, дочки графа Біллунг. (uk)
  • Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort. Era el fill menor del duc de Saxònia i la seva dona, Oda de Billung, i va succeir al seu germà Bruno com a duc després de la mort d'aquest en batalla l'any 880. La seva família, el nom del seu pare, es diu el Liudolfing, després de l'adhesió del seu net l'emperador Otó I també la dinastia otoniana. (ca)
  • Ο Όθων Α΄ της Σαξονίας (Otto I., περ. 851 - 30 Νοεμβρίου 912), επονομαζόμενος και Επιφανής, ήταν δούκας της Σαξονίας (880 - 912), νεώτερος γιος του δούκα Λιούντολφ της Σαξονίας και της συζύγου του Όντα, διάδοχος του αδελφού του, Μπρούνο της Σαξονίας μετά τον θάνατο του στην μάχη (880). Περιγράφεται σε πολλές επιγραφές ως μέγας δούκας. (el)
  • Otto I., der Erlauchte (* 830/40; † 30. November 912) aus dem Adelsgeschlecht der Liudolfinger war von 902 bis 912 Laienabt von Hersfeld. Der jüngere Sohn des Grafen Liudolf wurde 880 als Nachfolger seines in der Normannenschlacht gefallenen Bruders Brun Haupt der Liudolfinger. Otto war Graf im Derlin(g)gau, im Südthüringgau und im Eichsfeld. Otto der Erlauchte wurde in der Kirche des Stiftes Gandersheim bestattet. Eine Gedenktafel über ihn befindet sich in der Walhalla in Donaustauf. (de)
  • Otton Ier de Saxe est né vers 851 et mort le 30 novembre 912. Il est dit l'Illustre ou le Magnifique. La chronique Annalista Saxo enregistre Otto en tant que ducis de Liudolfi de filius, fils de Liudolf de Saxe (830-864), et d'Oda, fille du prince franc Billung et de sa femme Aeda. (fr)
  • Otto I van Saksen (ca. 850 - 30 november 912), de Illustere, was hertog van hertogdom Saksen en legde de basis voor de macht van de Ottonen. Otto was een zoon van Liudolf van Saksen en van . In 877 was hij graaf van de Thüringgau. In 880 volgde hij zijn broer Bruno op, die was gesneuveld tegen de Denen, als hertog van Saksen. Daarmee was hij de eerste die Saksen als erfopvolger bestuurde. Hij had uitstekende relaties met de verschillende koningen en verkreeg zo steeds grotere bevoegdheden en regeerde uiteindelijk praktisch als een zelfstandig vorst in Saksen. Hij was Arnulf van Karinthië zeer behulpzaam bij diens Italiaanse krijgstochten en werd volgens sommige bronnen in dat jaar tot stadhouder van Milaan benoemd. Otto werd ook de opvoeder van Arnulfs zoon Lodewijk IV. (nl)
rdfs:label
  • Otó I de Saxònia (ca)
  • Ota I. Saský (cs)
  • Otto I. (Sachsen) (de)
  • Όθων Α΄ της Σαξονίας (el)
  • Otón I de Sajonia (es)
  • Ottone I di Sassonia (duca) (it)
  • Otton Ier de Saxe (fr)
  • 오토 1세 폰 작센 (ko)
  • オットー1世 (ザクセン公) (ja)
  • Otto I, Duke of Saxony (en)
  • Otto I van Saksen (nl)
  • Otto Dostojny (pl)
  • Otão I da Saxónia (pt)
  • Оттон I Сиятельный (ru)
  • Otto, hertig av Sachsen (sv)
  • Оттон I (герцог Саксонії) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Otto I (en)
is dbo:parent of
is dbo:spouse of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:spouse of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License