| dbo:abstract
|
- Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927 - Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director de coral, pedagog i catedràtic en història. Fill del pedagog Artur Martorell i Bisbal i de Marina Codina i Relats. Fou germà de l'arquitecte Josep Maria Martorell i Codina i de la pedagoga i directora de corals infantils Maria Martorell i Codina. Després d'una formació molt influïda per l'ambient familiar i per l'escoltisme (els Minyons de Muntanya i la Delegació Diocesana d'Escoltisme) impulsat per Mossèn Antoni Batlle, va cursar estudis musicals amb Lluïsa Torrà de Gibert, Narcís Carbonell i Eduard Toldrà. L'any 1950 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i l'any 1954 en Pedagogia per la Universitat de Perusa (Itàlia). Amb la tesi Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970 va rebre el doctorat en Història l'any 1976. L'any 1983 fou nomenat catedràtic d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona, de la qual ja era professor des de 1970. (ca)
- Oriol Martorell (Barcelona, 1927-1996) fue un director musical, pedagogo y catedrático en historia español. Fue fundador en 1947 de la Coral Sant Jordi, que dirigió durante más de 40 años, símbolo cultural de la lucha antifranquista en Cataluña y referente clave del movimiento coral europeo. Ahora, actualmente hay una escuela llamada Oriol Martorell situada en Barcelona, la Guineueta. en esta escuela se hace música o dansa i hay, primària, secundària i batxillerato. Fue fundador y vicepresidente del Europäische Föderation Junger Chöre, instructor del movimiento coral À Coeur Joie y miembro del consejo directivo de la International Federation for Choral Music. Impulsor de la Sociedad de Orfeones de Cataluña y presidente de la Federación Catalana de Entidades Corales. Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad de Barcelona en 1950 y en Pedagogía por la Universidad de Perugia (Italia) en 1954, fue nombrado catedrático de Historia de la Música de la Universidad de Barcelona en 1983. Con la tesis Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970 recibe el doctorado en Historia en 1976. Especialista en dirección coral, colaboró con diversas publicaciones de crítica y temas musicales. Fue director artístico de Discos Vergara entre 1961 y 1970. Autor, junto con Manuel Valls, del libro El fet musical, también va a publicar, con Josep Massot Muntaner y Salvador Pueyo, Els segadors. Himne nacional de Catalunya. Fue director artístico de la Antología histórica de la música catalana (1966-1970). Recibió diversas distinciones, entre ellas el Premio de Honor Jaime I en 1983 y la Cruz de San Jorge de la Generalidad en 1984, la Medalla al Mérito Artístico del Ayuntamiento de Barcelona, el Premio de Música Francesc Pujol i Pons y la Medalla de Bellas Artes del Ministerio de Cultura. Como parte de su actividad política fue elegido diputado socialista al Parlamento de Cataluña, función que desempeñó entre 1992 y 1995. (es)
- Oriol Martorell i Codina (Barcelone, 10 novembre 1927 - Barcelone, 24 août 1996) est un chef de chœur, pédagogue et un professeur d'histoire de la musique espagnol. Il a fondé en 1947 la (ca), qu'il a dirigée durant plus de 40 ans, symbole culturel de la lutte antifranquiste en Catalogne et élément clef du mouvement choral européen. (fr)
- Oriol Martorell i Codina (1927 in Barcelona – 1996) was a musical director, pedagogue and professor of history. He was the son of Artur Martorell i Bisbal, also a renowned pedagogue. While studying music he gained a doctorate in History. He obtained a BA from the University of Barcelona in 1950 and a master's degree in Pedagogy from the University of Perugia (Italy) in 1954. In 1947 he founded the Saint George Choir, of which he was director during 40 years. It was a symbol of cultural anti-Franchoism and a reference point among European choirs. A specialist in choral direction, he taught on this subject in different countries. he was the founder and vice-chairman of the European Federation of Young Choirs, instructor of the choral movement À Coeur Joie and president of the Catalan Federation of Choral Entities. He worked as a critic for several publications and collaborated in different musical works. He was artistic director of Discos Vergara between 1961 and 1970. He was also co-author with Manuel Valls of the book El fet musical; he also published, with and , Els Segadors: Himne Nacional de Catalunya. He was artistic director of the Antologia històrica de la música catalana (1966- 1970).In 1983 he was appointed professor of Music History of the University of Barcelona, of which he had already been a teacher since 1970. He was awarded with several distinctions such as the “Premi d’Honor Jaume I” in 1983, the “Creu de Sant Jordi” of the Generalitat de Catalunya in 1984, the “Medalla al Mèrit Artístic” of Barcelona Town Council, the music award Francesc Pujols i Pons and the “Medalla de Bellas Artes” of the Ministry of Culture. The first Catalan public centre for primary school studies combined with music and dance was named after him. As part of his political activity he was elected MP to the Parliament of Catalonia, a post he held from 1992 to 1995. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Oriol Martorell i Codina (Barcelone, 10 novembre 1927 - Barcelone, 24 août 1996) est un chef de chœur, pédagogue et un professeur d'histoire de la musique espagnol. Il a fondé en 1947 la (ca), qu'il a dirigée durant plus de 40 ans, symbole culturel de la lutte antifranquiste en Catalogne et élément clef du mouvement choral européen. (fr)
- Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927 - Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director de coral, pedagog i catedràtic en història. Fill del pedagog Artur Martorell i Bisbal i de Marina Codina i Relats. Fou germà de l'arquitecte Josep Maria Martorell i Codina i de la pedagoga i directora de corals infantils Maria Martorell i Codina. (ca)
- Oriol Martorell (Barcelona, 1927-1996) fue un director musical, pedagogo y catedrático en historia español. Fue fundador en 1947 de la Coral Sant Jordi, que dirigió durante más de 40 años, símbolo cultural de la lucha antifranquista en Cataluña y referente clave del movimiento coral europeo. Ahora, actualmente hay una escuela llamada Oriol Martorell situada en Barcelona, la Guineueta. en esta escuela se hace música o dansa i hay, primària, secundària i batxillerato. (es)
- Oriol Martorell i Codina (1927 in Barcelona – 1996) was a musical director, pedagogue and professor of history. He was the son of Artur Martorell i Bisbal, also a renowned pedagogue. While studying music he gained a doctorate in History. He obtained a BA from the University of Barcelona in 1950 and a master's degree in Pedagogy from the University of Perugia (Italy) in 1954. The first Catalan public centre for primary school studies combined with music and dance was named after him. (en)
|
