| dbo:abstract
|
- أبو عبد الله محمد السادس (1320 - 1362) هو محمد بن إسماعيل بن بن محمد بن فرج بن إسماعيل بن يوسف. من بني نصر أو بني الأحمر المنحدرة من قبيلة الخزرج القحطانية، حكم مملكة غرناطة في الأندلس بين عامي (1360 - 1362). (ar)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah o Muhàmmad VI "el Bermejo" (?- , prop de Sevilla, 25 d'abril de 1362) fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant 22 mesos, el 1360-1362. Era fill d'Ismaïl ibn Muhàmmad i net de Muhàmmad ibn Faraj (germà d'Ismaïl I). La seva esposa era filla de Yússuf I i de la vídua d'aquest, Maryam, una dona ambiciosa, que va moure els fils des de l'ombra d'una revolució que va portar al poder a Abu-l-Walid Ismaïl, el seu cosí i germà de la seva dona, en un cop d'estat de palau que va enderrocar a Muhàmmad V. Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad fou qui va prendre el palau per assalt, matant el ministre Ridwan, però Muhàmmad V no era a palau i es va poder refugiar a Guadix des d'on va fugir a Fes (novembre del 1359). Al cap de deu mesos, com que tenia el poder efectiu al tenir el comandament de les forces militars, va fer matar Ismaïl II (24 de juny de 1360) i es va proclamar rei. Era groller en el seu comportament i vestia d'una manera que no agradava al poble; era tan impopular com l'enderrocat Ismaïl II. Muhàmmad VI es va mostrar pro-català i va rebutjar el tribut pagat a Castella, alineant-se oficialment amb la corona catalana. Però Pere I el Cruel va rebutjar els catalans i aragonesos que havien ocupat Nájera el 1360 i el 13 de maig de 1361 es va signar el tractat de pau de Terrer, podent llavors dedicar-se al seu antic vassall de Granada. L'enderrocat Muhàmmad V reclamava l'ajut de Castella per recuperar el tron. Amb suport castellà, Muhàmmad V va poder tornar al regne de Granada des de Fes, el 1361, i va reunir un exèrcit a Ronda. Una conjunció de forces castellanes i de Muhàmmad V va iniciar l'ofensiva el mateix 1361 però sense gaire èxit; l'atac castellà a la Vega de Granada fou rebutjat i els atacants foren després derrotats a Guadix el gener del 1362, i molts soldats cristians van caure presoners dels granadins. Però després els castellans van començar a ocupar fortaleses, destacant especialment Iznájar. Muhàmmad V es va apoderar de Màlaga i van seguir amb Loja, Antequera, Vélez i Alhama. El març de 1362 Muhàmmad VI va abandonar Granada i es va anar a entrevistar amb Pere el Cruel a Sevilla, esperant arribar a un acord, però el castellà el va fer executar a Tablada, prop de Sevilla, el 25 d'abril de 1362. Muhàmmad V, que era a les portes de Granada, fou llavors reconegut i va poder entrar a la ciutat. (ca)
- Muhammad VI. „der Rothaarige“ (* 1332; † 25. April 1362 in Sevilla) war Emir von Granada von 1360 bis 1362. Nach dem Regierungsantritt von Muhammad V. opponierte Abu Said, ein Großneffe von Ismail I., gegen diesen und stürzte ihn 1359 durch eine Palastrevolution. Allerdings gelang Muhammad V. die Flucht nach Marokko. Zunächst setzte Abu Said Ismail II. 1359 als Herrscher ein. Schon 1360 ließ er ihn aber ermorden und bestieg nun als Muhammad VI. den Thron des Nasridenreichs. Mittlerweile hatte der gestürzte Muhammad V. bei den Meriniden in Marokko und in Kastilien Hilfe erhalten und begann mit dem Kampf um die Macht. Muhammad VI. konnte sich zunächst erfolgreich gegen Muhammad V. und seine ausländischen Truppen behaupten, doch machte er sich wegen seiner tyrannischen Herrschaft zunehmend unbeliebt. Nach dem Abfall einiger Provinzen und Städte floh er 1362 aus Granada nach Sevilla, wo er sich Hilfe durch Peter I. von Kastilien erhoffte. Dieser ließ ihn allerdings hinrichten. Mit dem Tod von Muhammad VI. konnte sich Muhammad V. wieder in Granada durchsetzen und das Reich zu einer neuen Blüte führen. (de)
- Muhammad VI.a Granadakoa, ezizenez "Gorria" (gaztelaniaz: El Bermejo), (?, 1332 - Sevilla, 1362ko apirilaren 25a) Granadako errege nazaria izan zen 1360 eta 1362 urteen bitartean. (eu)
- Muhammed VI de Granada, el Bermejo (1332 – Sevilla, 25 de abril de 1362), fue décimo soberano nazarí de Granada entre 1360 y 1362. (es)
- Abu Abdullah Muhammad VI ibn Ismail (Arabic: أبو عبد الله محمد بن إسماعيل, 1332 – 27 April 1362), also known by his Castilian nickname el Bermejo ("The Red One") and the regnal names al-Ghālib bi 'llāh (Arabic: الغالب بالله, lit. 'Victor by the Grace of God') and al-Mutawakkil ʿalā 'llāh (Arabic: المتوكل على الله, lit. 'He who relies on God'), was the tenth Sultan of the Emirate of Granada. A member of the Nasrid dynasty, he ruled for a brief period between June or July 1360 and April 1362. A second cousin and brother-in-law of both Muhammad V and Ismail II, he led a coup that deposed the former and enthroned the latter in August 1359. He increasingly held the power of government during Ismail's rule, and in June or July 1360 he had the new Sultan killed and took the throne to himself. Muslim chronicles portrayed him negatively, describing him as a tyrannical ruler with coarse manners. In October 1360, he allied himself with Peter IV of Aragon against Peter I of Castile in the War of the Two Peters, but had to face Castile alone when Aragon agreed to a separate peace in May 1361. Castile allied itself with Muhammad V who returned from exile in August. The war against this coalition began with partial successes for Muhammad VI, but from February 1362 onwards Peter I and Muhammad V won a string of major victories. On 13 April Muhammad VI fled Granada, allowing his rival to retake the throne. The desperate Muhammad VI then unexpectedly surrendered himself to Peter I in Seville. However, the Castilian king—still outraged at his previous alliance with Aragon—personally killed him with a lance on 27 April and sent his severed head to Granada. (en)
- Abu Abdullah Muhammad VI ibn Ismail (bahasa Arab: أبو عبد الله محمد بن إسماعيل, 1332 – 27 April 1362) atau dikenal juga dengan nama di Castile sebagai el Bermejo (si Merah) adalah seorang sultan atau emirat kesepuluh dari Keemiratan Granada. Ia berkuasa sejak Juni atau Juli 1360 hingga April 1362. Sebagai sepupu kedua dan sekaligus ipar dari Muhammad V dari Granada dan Ismail II dari Granada, ia malah melancarkan kudeta kepada Muhammad V dan memahkotai Ismail II. Sebagai akibatnya, pengaruhnya menguat saat Ismail II berkuasa. Hingga akhirnya ia malah membunuh lagi Sultan yang ia angkat dan merebut kekuasaan sepenuhnya untuk dirinya sendiri. Penulis-penulis dari dunia Islam mencatatnya dengan kesan yang buruk. Muhammad V dianggap penguasa tiran beretika buruk. Oktober 1360, ia bersekutu dengan Peter IV dari Aragon melawan dalam , tetapi ia berbalik harus menghadapi Castile sendirian setelah tercipta perjanjian damai antara Aragon dan Castile pada bulan Mei 1361. Castile kemudian malah bersekutu dengan Muhammad V yang bebas dari pengasingan pada Bulan Agustus. Perang melawan koalisi ini awalnya mudah bagi Muhammad VI. Tapi sejak Februari 1362, Peter I dan Muhammad V mendapat kemenangan beruntun. Pada tanggal 13 April, Muhammad VI melarikan diri dari Granada, sehingga Muhammad V bisa merebut kembali tahtanya. Dalam keadaan putus asa, Muhammad VI berusaha menyerahkan dirinya kepada Peter I di Sevilla. Namun reaksi Peter I malah sebaliknya, ia masih menyimpan dendam atas persekutuan Granada dengan Aragon. Peter I kemudian membunuhnya dengan tombak pada 27 April dan mengirimkan kepalanya ke Granada. (in)
- Abû `Abd Allâh al-'Ahmar al-Ghâlib Mohammed VI ben Ismâ`îl ou Abû Sa`îd Mohammed VI al-'Ahmar ben Ismâ`îl est le dixième émir nasride de Grenade. Surnommé Al-'Ahmar (le Cramoisi) ou peut-être Al-'Asmar (le Brun). Il est né en 1332. Il meurt en 1362, après quoi Mohammed V al-Ghanî reprend le pouvoir. (fr)
- Abū ʿAbd Allāh Muḥammad VI, al-Ghālib bi-llāh (in arabo: "أبو عبد الله الأحمر محمد بن إسماعيل "الغالب ﺑالله; 1332 – 25 aprile 1362), è stato il decimo sultano nasride del Sultanato di Granada. Soprannominato al-Aḥmar (il Rosso) o forse al-Asmar (lo Scuro). Salì al potere dopo aver deposto il cognato Ismāʿīl II. (it)
- ムハンマド6世（アブー・アブドゥッラー・ムハンマド・ブン・イスマーイール, アラビア語: أبو عبد الله محمد بن إسماعيل, ラテン文字転写: Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Ismāʿīl, 1333年3月18日 - 1362年4月27日）、ラカブではアル＝ガーリブ・ビ＝ッラーヒ（アラビア語: الغالب بالله, ラテン文字転写: al-Ghālib bi 'llāh,「神の恩寵による勝利者」の意）またはアル＝ムタワッキル・アラー＝ッラーフ（アラビア語: المتوكل على الله, ラテン文字転写: al-Mutawakkil ʿAlā ’llāh,「神を頼りにする者」の意）は、第10代のナスル朝グラナダ王国の君主である（在位：1360年6月または7月 - 1362年4月13日）。また、カスティーリャにおける通り名であるエル・ベルメホ（スペイン語: el Bermejo,「赤毛の者」の意）の名でも知られている。 とイスマーイール2世の再従兄弟であり義兄でもあったエル・ベルメホは1359年8月にクーデターを起こしてムハンマド5世を廃位し、イスマーイール2世をスルターンに擁立して実権を掌握した。しかし、イスマーイール2世と対立したことから1360年6月か7月にスルターンを殺害し、自らムハンマド6世としてスルターンに即位した。その後、ムハンマド5世が進めていたカスティーリャとの同盟政策を放棄して1360年10月にアラゴン王ペーラ4世（ペドロ4世）と同盟を結び、カスティーリャとアラゴンの間で起こっていたではアラゴン側に付いた。しかし、この政策は1361年5月にアラゴンが単独でカスティーリャとの講和に応じたことでカスティーリャからの攻撃を招く結果となった。 カスティーリャ王ペドロ1世は1361年8月に亡命先のマリーン朝から帰国したムハンマド5世と同盟を結んでナスル朝の領内に侵攻した。この同盟に対する戦争では一時的に勝利を収めたものの、1362年2月以降はムハンマド5世とペドロ1世が勝利を重ね、自らの地位を維持できないと判断したムハンマド6世は4月13日にグラナダを脱出し、ムハンマド5世による復位を許した。その後はセビーリャに向かいペドロ1世に慈悲を願ったものの、ムハンマド6世とアラゴンの同盟に憤慨していたペドロ1世は4月27日にセビーリャ近郊のタブラーダの城でムハンマド6世を殺害し、その首をグラナダに送った。 (ja)
- Abu `Abd Allah al-'Ahmar al-Ghâlib Muhammed ben Isma`il ou Abu Sai`id Muhammed ben Isma`il, mais conhecido como Maomé VI (1332 – Sevilha, 25 de abril de 1362) foi o décimo rei nasrida de Granada, que reinou entre 28 de junho de 1360 e abril de 1362. Ascendeu ao trono após mandar assassinar o seu cunhado Ismail II. Foi alcunhado de al-'Ahmar ("o Ruivo" ou "o Carmesim") ou al-'Asmar ("o Castanho). A sua alcunha em castelhano era “el Bermejo” ("o Ruivo"), devido à cor do seu cabelo. (pt)
- Абу́ ’Абдулла́х Мухаммад VI ибн Исма́’и́л (араб. أبو عبد الله محمد بن إسماعيل; 1332 — 25 апреля 1362) — эмир Гранады из династии Насридов, правивший с 1360 по 1362 год. Представитель боковой линии Насридов, зять эмира Исмаила II. Известен как Мухаммад VI, имел также прозвище аль-Ахмар (араб. أحمر — малиновый), или аль-Асмар (араб. أسمر — смуглый). (ru)
- Абу Абдаллах Мухаммад VI ібн Ісмаїл (араб. أبو عبد الله محمد بن إسماعيل; нар. 1332 — 27 квітня 1362) — 10-й емір Гранадського емірату в 1360—1362 роках. Мав прізвисько аль-Ахмар («Малиновий») та лакаб аль-Мутаваккіль алаллах («Той, хто покладається на Бога»). Ухристиян відомий як Ель Бермехо. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- أبو عبد الله محمد السادس (1320 - 1362) هو محمد بن إسماعيل بن بن محمد بن فرج بن إسماعيل بن يوسف. من بني نصر أو بني الأحمر المنحدرة من قبيلة الخزرج القحطانية، حكم مملكة غرناطة في الأندلس بين عامي (1360 - 1362). (ar)
- Muhammad VI.a Granadakoa, ezizenez "Gorria" (gaztelaniaz: El Bermejo), (?, 1332 - Sevilla, 1362ko apirilaren 25a) Granadako errege nazaria izan zen 1360 eta 1362 urteen bitartean. (eu)
- Muhammed VI de Granada, el Bermejo (1332 – Sevilla, 25 de abril de 1362), fue décimo soberano nazarí de Granada entre 1360 y 1362. (es)
- Abû `Abd Allâh al-'Ahmar al-Ghâlib Mohammed VI ben Ismâ`îl ou Abû Sa`îd Mohammed VI al-'Ahmar ben Ismâ`îl est le dixième émir nasride de Grenade. Surnommé Al-'Ahmar (le Cramoisi) ou peut-être Al-'Asmar (le Brun). Il est né en 1332. Il meurt en 1362, après quoi Mohammed V al-Ghanî reprend le pouvoir. (fr)
- Abū ʿAbd Allāh Muḥammad VI, al-Ghālib bi-llāh (in arabo: "أبو عبد الله الأحمر محمد بن إسماعيل "الغالب ﺑالله; 1332 – 25 aprile 1362), è stato il decimo sultano nasride del Sultanato di Granada. Soprannominato al-Aḥmar (il Rosso) o forse al-Asmar (lo Scuro). Salì al potere dopo aver deposto il cognato Ismāʿīl II. (it)
- Abu `Abd Allah al-'Ahmar al-Ghâlib Muhammed ben Isma`il ou Abu Sai`id Muhammed ben Isma`il, mais conhecido como Maomé VI (1332 – Sevilha, 25 de abril de 1362) foi o décimo rei nasrida de Granada, que reinou entre 28 de junho de 1360 e abril de 1362. Ascendeu ao trono após mandar assassinar o seu cunhado Ismail II. Foi alcunhado de al-'Ahmar ("o Ruivo" ou "o Carmesim") ou al-'Asmar ("o Castanho). A sua alcunha em castelhano era “el Bermejo” ("o Ruivo"), devido à cor do seu cabelo. (pt)
- Абу́ ’Абдулла́х Мухаммад VI ибн Исма́’и́л (араб. أبو عبد الله محمد بن إسماعيل; 1332 — 25 апреля 1362) — эмир Гранады из династии Насридов, правивший с 1360 по 1362 год. Представитель боковой линии Насридов, зять эмира Исмаила II. Известен как Мухаммад VI, имел также прозвище аль-Ахмар (араб. أحمر — малиновый), или аль-Асмар (араб. أسمر — смуглый). (ru)
- Абу Абдаллах Мухаммад VI ібн Ісмаїл (араб. أبو عبد الله محمد بن إسماعيل; нар. 1332 — 27 квітня 1362) — 10-й емір Гранадського емірату в 1360—1362 роках. Мав прізвисько аль-Ахмар («Малиновий») та лакаб аль-Мутаваккіль алаллах («Той, хто покладається на Бога»). Ухристиян відомий як Ель Бермехо. (uk)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah o Muhàmmad VI "el Bermejo" (?- , prop de Sevilla, 25 d'abril de 1362) fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant 22 mesos, el 1360-1362. (ca)
- Muhammad VI. „der Rothaarige“ (* 1332; † 25. April 1362 in Sevilla) war Emir von Granada von 1360 bis 1362. Nach dem Regierungsantritt von Muhammad V. opponierte Abu Said, ein Großneffe von Ismail I., gegen diesen und stürzte ihn 1359 durch eine Palastrevolution. Allerdings gelang Muhammad V. die Flucht nach Marokko. Zunächst setzte Abu Said Ismail II. 1359 als Herrscher ein. Schon 1360 ließ er ihn aber ermorden und bestieg nun als Muhammad VI. den Thron des Nasridenreichs. (de)
- Abu Abdullah Muhammad VI ibn Ismail (Arabic: أبو عبد الله محمد بن إسماعيل, 1332 – 27 April 1362), also known by his Castilian nickname el Bermejo ("The Red One") and the regnal names al-Ghālib bi 'llāh (Arabic: الغالب بالله, lit. 'Victor by the Grace of God') and al-Mutawakkil ʿalā 'llāh (Arabic: المتوكل على الله, lit. 'He who relies on God'), was the tenth Sultan of the Emirate of Granada. A member of the Nasrid dynasty, he ruled for a brief period between June or July 1360 and April 1362. (en)
- Abu Abdullah Muhammad VI ibn Ismail (bahasa Arab: أبو عبد الله محمد بن إسماعيل, 1332 – 27 April 1362) atau dikenal juga dengan nama di Castile sebagai el Bermejo (si Merah) adalah seorang sultan atau emirat kesepuluh dari Keemiratan Granada. Ia berkuasa sejak Juni atau Juli 1360 hingga April 1362. (in)
- ムハンマド6世（アブー・アブドゥッラー・ムハンマド・ブン・イスマーイール, アラビア語: أبو عبد الله محمد بن إسماعيل, ラテン文字転写: Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Ismāʿīl, 1333年3月18日 - 1362年4月27日）、ラカブではアル＝ガーリブ・ビ＝ッラーヒ（アラビア語: الغالب بالله, ラテン文字転写: al-Ghālib bi 'llāh,「神の恩寵による勝利者」の意）またはアル＝ムタワッキル・アラー＝ッラーフ（アラビア語: المتوكل على الله, ラテン文字転写: al-Mutawakkil ʿAlā ’llāh,「神を頼りにする者」の意）は、第10代のナスル朝グラナダ王国の君主である（在位：1360年6月または7月 - 1362年4月13日）。また、カスティーリャにおける通り名であるエル・ベルメホ（スペイン語: el Bermejo,「赤毛の者」の意）の名でも知られている。 (ja)
|
