| dbo:abstract
|
- Flaci Illiric (llatí: Matthias Flacius Illyricus) (Labin, 3 de març de 1520 - Frankfurt del Main, 11 de març de 1575) Mattia Flaci, anomenat Illiric, en croat Matija Vlačić era un teòleg i reformador luterà. És el primer que cerca una interpretació de la Reforma mitjançant la història; Flaci i el seu grup d'escriptors anomenats Centuriadors de Magdeburg plantegen el problema en termes històrics. Flaci remarca que la història havia estat desnaturalitzada per l'Església i obri el debat sobre la funció de l'Església antiga i la seua relació amb la de l'època de la Reforma. Els Centuriadors arriben a considerar, després d'una anàlisi objectiva de la història de les dades cristianes de l'Església primitiva, que la interpretació teològica de la Reforma i la realització eclesial luterana eren les úniques veritables. Amb aquesta interpretació, la Reforma passava de ser una interpretació autèntica del cristianisme a representar l'única Església de Crist. (ca)
- Matthias Flacius, zvaný Illyricus (chorv. Matija Vlačić Ilirik) (3. března 1520, Labin – 11. března 1575, Frankfurt nad Mohanem) byl chorvatský luterský teolog, historik, filosof a filolog; hlavní představitel . Připravil norimberské vydání sebraných spisů Mistra Jana Husa. Byl rovněž hlavním editorem třináctisvazkových (1559–1574). Je po něm pojmenována protestantská teologická fakulta v Záhřebu (Teološki fakultet Matija Vlačić Ilirik), založená roku 1976. (cs)
- Matthias Flacius (genannt Illyricus „der Illyrier“, eigentlich Matija Vlačić oder Vlacich, gelegentlich auch Matthias Frankovich; * 3. März 1520 in Albona (heute Labin) an der Südostküste von Istrien; † 11. März 1575 in Frankfurt am Main) war ein lutherischer Theologe. (de)
- Matthias FLACIUS (vere: Matija Vlačić, kromnomo latinlingva: Illyricus - la iliro; naskiĝinta la 3-an de marto 1520 en /Provinco Istrio, mortinta la 11-an de marto 1575 en Frankfurto ĉe Majno) estis kroata teologo protestantisma. Li iĝis estro de la movado de la Gnesioluteranoj. (eo)
- Mattia Flacio, llamado Illirico, en croata Matija Vlačić (Albona, Istria, 3 de marzo de 1520 – Fráncfort, 1575) era un teólogo y reformador luterano. Es el primero que busca una interpretación de la Reforma por vías de la historia; Flacio y su grupo de escritores llamados Centuriadores de Magdeburgo plantean el problema en términos históricos. Flacio señala que la Historia había sido desnaturalizada por la Iglesia y abre el debate sobre el papel de la Iglesia antigua y su relación con la de tiempos de la Reforma. Los Centuriadores llegaron, tras un análisis objetivo de la historia de los datos cristianos de la Iglesia primitiva, a considerar que la interpretación teológica de la Reforma y la realización eclesial luterana eran las únicas verdaderas. Bajo esta interpretación, la Reforma pasaba de ser una interpretación auténtica del cristianismo a representar la exclusiva Iglesia de Cristo. (es)
- Matthias Flacius Illyricus (Latin; Croatian: Matija Vlačić Ilirik) or Francovich (Croatian: Franković) (3 March 1520 – 11 March 1575) was a Lutheran reformer from Istria, present-day Croatia. He was notable as a theologian, sometimes dissenting strongly with his fellow Lutherans, and as a scholar for his editorial work on the Magdeburg Centuries. (en)
- Matthias Flacius Illyricus (en latin; en croate Matija Vlačić/Vlachich, en allemand Matthias Flach) (3 mars 1520- 11 mars 1575), théologien protestant croate. (fr)
- マティアス・フラキウス・イリリクス（Matthias Flacius Illyricus、1520年3月3日－1575年3月11日）は、16世紀スラブ系のルター派神学者・歴史家。 (ja)
- Mattia Flacio Illirico (in tedesco Matthias Flacius; in latino: Matthias Flacius Illyricus; Albona, 3 marzo 1520 – Francoforte sul Meno, 11 maggio 1575) fu un teologo luterano tedesco originario dell'Istria, docente di lingua ebraica e greca a Wittenberg e, in seguito, del Nuovo Testamento all'Università di Jena.Elaborò una teologia che venne indicata con il suo nome, flacianismo. (it)
- 마티아스 플라키우스 일리리쿠스(라틴어: Matthias Flacius Illyricus, 크로아티아어: Matija Vlačić Ilirik 마티야 블라치치 일리리크, 1520년 3월 3일 ~ 1575년 3월 11일)는 이스트라 반도(현재의 크로아티아) 출신의 루터교 신학자, 종교 개혁가이다. 그는 기독교 신학자로 잘 알려져 있었고 루터파를 강하게 반대하였으며, 마그데부르크 세기(Magdeburg Centuries)에 관한 작품에 편집을 맡은 학자였다. (ko)
- Matthias Flacius (łacińska forma nazwiska Vlacich, właściwie Franković), zwany Illyricus (ur. 3 marca 1520 w Albonie, zm. 11 marca 1575 we Frankfurcie nad Menem) – chorwacki teolog luterański, działacz reformacyjny, reprezentant gnezjoluteranizmu, uczestnik licznych sporów teologicznych. (pl)
- Маттиас Флациус Иллирийский (лат. Matthias Flacius Illyricus; хорв. Matija Vlačić/Vlachich; нем. Matthias Flach; 3 марта 1520, Альбона — 11 марта 1575, Франкфурт-на-Майне) — лютеранский богослов, лидер фракции гнесиолютеран и непримиримый оппонент Меланхтона. (ru)
- Matias Flácio Ilírico (em latim: Matthias Flacius Illyricus; Albona, 3 de Março de 1520 — Frankfurt sobre o Meno, 11 de Março de 1575) foi teólogo luterano, reformador da Ístria e professor de hebraico da Universidade de Wittenberg (1544). Flácio era filho de Andrea Vlacich e Jacobea Luciani, filha de uma rica e poderosa família alboniana. O tio da sua mãe se chamava Baldo Lupetino (1492-1556) e foi condenado à morte por afogamento em Veneza por causa de sua fé. Flácio perdeu seu pai ainda na infância. Com a idade de dezesseis anos Flácio foi estudar em Veneza onde assistiu aulas com o humanista Giambattista Cipelli (1478-1553). Um ano depois, entrou para a vida monástica, com vistas para o ensino das escrituras. Seus objetivos, no entanto, divergiam de seu tio, Baldo Lupetino, que era provincial dos franciscanos e que tinha simpatia pela causa da Reforma, e que o convenceu a seguir a carreira universitária. Flácio continuou seus estudos na Basileia em 1539, indo mais tarde para Tübingen e finalmente em Wittenberg onde em 1541 foi recebido por Filipe Melanchthon. Ali ele teve influência de Martinho Lutero, sendo apontado professor de hebraico e de grego em 1544. Casou-se no outono de 1545, tendo Lutero tomado parte das festividades. Em 24 de fevereiro de 1546 conseguiu seu Mestrado, ficando entre os primeiros graduados. Em 9 de novembro de 1551 mudou-se para Magdeburgo, finalizando suas desavenças com Melanchthon, com relação ao "Ínterim de Augsburgo", com cujas decisões ele não concordava. Em 17 de maio de 1557 foi nomeado professor de teologia sobre o Novo Testamento na Universidade de Jena, mas logo envolveu-se em polêmicas com seu colega Victorinus Strigelius (1524-1569) sobre questões sinérgicas, relativas à função da vontade no processo de conversão. Em fevereiro de 1562 deixou Jena para fundar uma academia em Regensburgo. O projeto foi mal sucedido e em outubro de 1566 aceitou um convite da comunidade luterana em Antuérpia. Em fevereiro de 1567 deixou Antuérpia por causa das exigências da guerra, dirigindo-se para Frankfurt, onde as autoridades viraram a cara para ele. Partiu, então, para Estrasburgo, sendo bem recebido pelo superintendente Johannes Marbachius (1521-1581), onde esperava ter encontrado guarida. Mas, aqui também, seus pontos de vista religiosos lhe obstaram o caminho, chegando as autoridades a lhe solicitar que deixasse a cidade em 1 de maio de 1573. A prioreza Catharina von Meerfeld do Convento das Senhoras Brancas o acolheu secretamente e também a sua família em Frankfurt onde veio a falecer em 11 de março de 1575. (pt)
- Matthias Flacius, kallad Illyricus (illyriern), egentligen Vlacich, född den 3 mars 1520 i Albona (Istrien), död den 11 mars 1575, var en luthersk teolog. Flacius blev 1544 professor i hebreiska i Wittenberg. Han var mycket begåvad, energisk och vältalig. Då Melanchthon och hans lärjungar tillstyrkte antagandet av det så kallade Augsburger-interim, reagerade Flacius så våldsamt emot dem vilket ledde till att han tvingades lämna sin professur. Hans nedslående kritik gentemot Interim har dock ansetts mer än något annat ha bidragit till lutherdomens räddning. Flacius var efter Luthers död inte bara den mest lärde, utan också den mest betydande karaktären i sin kyrka under 1500-talet. Hans envishet stegrades dock lätt till fanatism. Så drevs han till att i tidens lutherska lärostrider lidelsefullt kämpa på yttersta högra flygeln. Detta skedde redan i majoristiska och (på ett år författade Flacius 17 skrifter mot Osiander). Hårdast blev striden när han 1557 blivit professor i teologi i Jena, där han bekämpade den så kallade synergismen och fick sin ämbetskollega Victorinus Strigel häktad, eftersom Strigel försvarade åsikten. I sitt försvar för lutherska läran om arvsynden gick Flacius slutligen så långt att han 1560 förklarade arvsynden ej vara något i människans natur tillfälligt (accidentellt), utan tvärtom något för henne väsentligt (substantiellt). För dessa åsikters skull anklagades han för manikeism och fördrevs från Jena 1562 samt vandrade därefter en tid omkring med sin talrika familj under svåra ekonomiska förhållanden. Slutligen fann han en tillfällig vistelseort i Frankfurt am Main, där han dog i armod på ett hospital, sedan rådet redan utfärdat ett utvisningsdekret mot honom. Flacius skrev betydelsefulla arbeten i bibelkunskap, till exempel Clavis scriptures sacres (1567) etcetera; men framför allt blev han epokgörande på kyrkohistoriens område genom det bekanta kyrkohistoriska arbetet Centuriae Magdeburgenses. (sv)
- 伊利里库斯·弗拉齐乌斯（英語：Matthias Flacius），（1520年－1575年），文艺复兴时期欧洲新教神学家。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Matthias Flacius, zvaný Illyricus (chorv. Matija Vlačić Ilirik) (3. března 1520, Labin – 11. března 1575, Frankfurt nad Mohanem) byl chorvatský luterský teolog, historik, filosof a filolog; hlavní představitel . Připravil norimberské vydání sebraných spisů Mistra Jana Husa. Byl rovněž hlavním editorem třináctisvazkových (1559–1574). Je po něm pojmenována protestantská teologická fakulta v Záhřebu (Teološki fakultet Matija Vlačić Ilirik), založená roku 1976. (cs)
- Matthias Flacius (genannt Illyricus „der Illyrier“, eigentlich Matija Vlačić oder Vlacich, gelegentlich auch Matthias Frankovich; * 3. März 1520 in Albona (heute Labin) an der Südostküste von Istrien; † 11. März 1575 in Frankfurt am Main) war ein lutherischer Theologe. (de)
- Matthias FLACIUS (vere: Matija Vlačić, kromnomo latinlingva: Illyricus - la iliro; naskiĝinta la 3-an de marto 1520 en /Provinco Istrio, mortinta la 11-an de marto 1575 en Frankfurto ĉe Majno) estis kroata teologo protestantisma. Li iĝis estro de la movado de la Gnesioluteranoj. (eo)
- Matthias Flacius Illyricus (Latin; Croatian: Matija Vlačić Ilirik) or Francovich (Croatian: Franković) (3 March 1520 – 11 March 1575) was a Lutheran reformer from Istria, present-day Croatia. He was notable as a theologian, sometimes dissenting strongly with his fellow Lutherans, and as a scholar for his editorial work on the Magdeburg Centuries. (en)
- Matthias Flacius Illyricus (en latin; en croate Matija Vlačić/Vlachich, en allemand Matthias Flach) (3 mars 1520- 11 mars 1575), théologien protestant croate. (fr)
- マティアス・フラキウス・イリリクス（Matthias Flacius Illyricus、1520年3月3日－1575年3月11日）は、16世紀スラブ系のルター派神学者・歴史家。 (ja)
- Mattia Flacio Illirico (in tedesco Matthias Flacius; in latino: Matthias Flacius Illyricus; Albona, 3 marzo 1520 – Francoforte sul Meno, 11 maggio 1575) fu un teologo luterano tedesco originario dell'Istria, docente di lingua ebraica e greca a Wittenberg e, in seguito, del Nuovo Testamento all'Università di Jena.Elaborò una teologia che venne indicata con il suo nome, flacianismo. (it)
- 마티아스 플라키우스 일리리쿠스(라틴어: Matthias Flacius Illyricus, 크로아티아어: Matija Vlačić Ilirik 마티야 블라치치 일리리크, 1520년 3월 3일 ~ 1575년 3월 11일)는 이스트라 반도(현재의 크로아티아) 출신의 루터교 신학자, 종교 개혁가이다. 그는 기독교 신학자로 잘 알려져 있었고 루터파를 강하게 반대하였으며, 마그데부르크 세기(Magdeburg Centuries)에 관한 작품에 편집을 맡은 학자였다. (ko)
- Matthias Flacius (łacińska forma nazwiska Vlacich, właściwie Franković), zwany Illyricus (ur. 3 marca 1520 w Albonie, zm. 11 marca 1575 we Frankfurcie nad Menem) – chorwacki teolog luterański, działacz reformacyjny, reprezentant gnezjoluteranizmu, uczestnik licznych sporów teologicznych. (pl)
- Маттиас Флациус Иллирийский (лат. Matthias Flacius Illyricus; хорв. Matija Vlačić/Vlachich; нем. Matthias Flach; 3 марта 1520, Альбона — 11 марта 1575, Франкфурт-на-Майне) — лютеранский богослов, лидер фракции гнесиолютеран и непримиримый оппонент Меланхтона. (ru)
- 伊利里库斯·弗拉齐乌斯（英語：Matthias Flacius），（1520年－1575年），文艺复兴时期欧洲新教神学家。 (zh)
- Flaci Illiric (llatí: Matthias Flacius Illyricus) (Labin, 3 de març de 1520 - Frankfurt del Main, 11 de març de 1575) Mattia Flaci, anomenat Illiric, en croat Matija Vlačić era un teòleg i reformador luterà. És el primer que cerca una interpretació de la Reforma mitjançant la història; Flaci i el seu grup d'escriptors anomenats Centuriadors de Magdeburg plantegen el problema en termes històrics. Flaci remarca que la història havia estat desnaturalitzada per l'Església i obri el debat sobre la funció de l'Església antiga i la seua relació amb la de l'època de la Reforma. (ca)
- Mattia Flacio, llamado Illirico, en croata Matija Vlačić (Albona, Istria, 3 de marzo de 1520 – Fráncfort, 1575) era un teólogo y reformador luterano. Es el primero que busca una interpretación de la Reforma por vías de la historia; Flacio y su grupo de escritores llamados Centuriadores de Magdeburgo plantean el problema en términos históricos. Flacio señala que la Historia había sido desnaturalizada por la Iglesia y abre el debate sobre el papel de la Iglesia antigua y su relación con la de tiempos de la Reforma. (es)
- Matias Flácio Ilírico (em latim: Matthias Flacius Illyricus; Albona, 3 de Março de 1520 — Frankfurt sobre o Meno, 11 de Março de 1575) foi teólogo luterano, reformador da Ístria e professor de hebraico da Universidade de Wittenberg (1544). Flácio era filho de Andrea Vlacich e Jacobea Luciani, filha de uma rica e poderosa família alboniana. O tio da sua mãe se chamava Baldo Lupetino (1492-1556) e foi condenado à morte por afogamento em Veneza por causa de sua fé. Flácio perdeu seu pai ainda na infância. (pt)
- Matthias Flacius, kallad Illyricus (illyriern), egentligen Vlacich, född den 3 mars 1520 i Albona (Istrien), död den 11 mars 1575, var en luthersk teolog. Flacius blev 1544 professor i hebreiska i Wittenberg. Han var mycket begåvad, energisk och vältalig. Då Melanchthon och hans lärjungar tillstyrkte antagandet av det så kallade Augsburger-interim, reagerade Flacius så våldsamt emot dem vilket ledde till att han tvingades lämna sin professur. Hans nedslående kritik gentemot Interim har dock ansetts mer än något annat ha bidragit till lutherdomens räddning. (sv)
|
