| dbo:abstract
|
- Massona (577- vers 606) fou del 575 al 582 i del 587 a la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes i amb Pau i Massona és un dels Sants Pares de Mèrida. Massona era got, i inicialment arrià. Es va convertir al catolicisme, i vers el 573 va arribar a bisbe catòlic de Mèrida succeint a Fidel el grec. A aquesta ciutat va expulsar al bisbe arrià (vers 579) i va donar suport a la rebel·lió d'Hermenegild contra Leovigild. Se sap que era un home molt caritatiu i que no distingia en les seves ajudes als jueus i pagans. El 582 Mèrida fou ocupada per Leovigild que va intentar convèncer el bisbe que tornés a l'arrianisme. Massona s'hi va negar i va ser destituït, sent nomenat bisbe arrià de la ciutat Sunna, encara que la comunitat catòlica va rebre a un altre bisbe, nomenat pel rei, anomenat Nepopis. Però algunes esglésies de la ciutat, que havien pertangut als arrians i havien estat confiscades pels catòlics vers el 579 o 580 o poc després, van tornar a poder d'aquells. Una Església litigiosa va ser atribuïda per una comissió designada pel rei als catòlics. Massona va ser cridat a Toledo, i després de reiterar la seva negativa a convertir-se, va rebutjar lliurar la túnica de Santa Eulàlia (que el rei volia col·locar a una Església de la capital, però que probablement corresponia per dret als arrians) per la qual cosa va ser desterrat, no podent tornar a Mèrida fins a aproximadament l'any 585 (en tot cas abans de la mort del rei l'abril o maig del 586). Mèrida va tenir com a bisbe durant aquests anys a Nepopis, però aquest va abandonar la ciutat quan Massona va tornar amb la conversió de Recared, el 587. El bisbe arrià Sunna va romandre per un temps a Mèrida. Va estar present al III Concili de Toledo (589) i més tard al IV. Va morir després de l'any 606. És venerat com a sant; el seu culte es feia conjuntament amb els bisbes Pau i Massona sota l'advocació dels Sants Pares de Mèrida. Oblidat durant segles, s'ha revifat al final del segle xx, quan se n'ha fixat la festa el 14 de novembre. (ca)
- Masona or Mausona (died c. 600/610) was the Bishop of Mérida and metropolitan of the province of Lusitania from about 570 (certainly by 573) until his death. He is famous for exercising de facto rule of the city of Mérida during his tenure as bishop and for founding the first confirmed hospital in Spain. He was a Visigoth and originally an Arian, but converted to Roman Catholicism probably in the middle of the 6th century, though some have supposed as late as 579. His biographer says he "was indeed a Goth, but was wholly devoted to God with very ready heart," i.e. Catholic. He entered the church young and served from an early period in the Basilica of Saint Eulalia at Mérida, which had been rebuilt in her honour by Bishop Fidelis around 560. Masona is said to have had such a close relationship with Eulalia that by his prayers, and her intercession, a plague ravishing all Lusitania was lifted. Though no writings of his are known to have survived, Masona was probably educated in a manner similar to men of classical learning, such as the contemporary Leander of Seville, with whom he shared an exile for a time. (en)
- Masona o Massona (¿? - Mérida, c. 605) fue un obispo católico de Mérida, de origen godo. Nombrado obispo arriano de Mérida hacia 573, en 579 se convirtió al catolicismo, dejando a Mérida —entonces en poder del rebelde Hermenegildo— sin obispo arriano. Al entrar en Mérida en 582, el rey Leovigildo intentó convencer a Masona de que volviese al arrianismo. Masona se negó y fue destituido, siendo nombrado obispo de la ciudad Sunna, aunque la comunidad católica de Mérida recibió a otro obispo nombrado por el rey, llamado . Las iglesias de la ciudad que habían pertenecido a los arrianos y habían sido confiscadas por los católicos hacia 579, volvieron a poder de aquellos. Una iglesia disputada fue atribuida por una comisión, designada por el rey, a los católicos. Masona fue llamado a la corte de Toledo y tras reiterar su negativa a convertirse, se negó a entregar la túnica de Eulalia de Mérida (santa Eulalia), que el rey quería colocar en una iglesia de la capital, pero que probablemente correspondía por derecho a los arrianos, por lo cual fue desterrado, no pudiendo regresar a Mérida hasta aproximadamente el año 585. En el año 589, ya bajo el reinado de Recaredo, presidió el III Concilio de Toledo en el que se decretó la conversión del reino al catolicismo. (es)
|
| rdfs:comment
|
- Massona (577- vers 606) fou del 575 al 582 i del 587 a la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes i amb Pau i Massona és un dels Sants Pares de Mèrida. Massona era got, i inicialment arrià. Es va convertir al catolicisme, i vers el 573 va arribar a bisbe catòlic de Mèrida succeint a Fidel el grec. A aquesta ciutat va expulsar al bisbe arrià (vers 579) i va donar suport a la rebel·lió d'Hermenegild contra Leovigild. Se sap que era un home molt caritatiu i que no distingia en les seves ajudes als jueus i pagans. (ca)
- Masona or Mausona (died c. 600/610) was the Bishop of Mérida and metropolitan of the province of Lusitania from about 570 (certainly by 573) until his death. He is famous for exercising de facto rule of the city of Mérida during his tenure as bishop and for founding the first confirmed hospital in Spain. (en)
- Masona o Massona (¿? - Mérida, c. 605) fue un obispo católico de Mérida, de origen godo. Nombrado obispo arriano de Mérida hacia 573, en 579 se convirtió al catolicismo, dejando a Mérida —entonces en poder del rebelde Hermenegildo— sin obispo arriano. En el año 589, ya bajo el reinado de Recaredo, presidió el III Concilio de Toledo en el que se decretó la conversión del reino al catolicismo. (es)
|
