| dbo:abstract
|
- مانويل غارسيا (بالإسبانية: Manuel García) (و. 1805 – 1906 م) هو مغني، وأستاذ مدرسة، ومغني أوبرا، ومعلم موسيقى، ومخترِع إسباني، ولد في صفراء، بطليوس، توفي في لندن، عن عمر يناهز 101 عاماً. (ar)
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches, conegut també com a Manuel Patricio Rodríguez García o Manuel Patricio García Sitches o simplement Manuel García (Madrid, Castella, 17 de març, 1805 - Londres, Regne Unit, 1 de juliol, 1906), fou un cantant, professor de cant i home de ciència espanyol. Era fill de Manuel García i (de nom real María Joaquina Sitches i filla Martí Sitches de Valls), pare de Gustavo García i germà de Maria Malibran, i Pauline Viardot, i va viure una llarga vida (101 anys). En entrar Napoleó I a Madrid, el 1809, llavors García contava quatre anys. En aquell temps vivia al recer dels seus avis, perquè el seu pare ocupava el brillant lloc de primer tenor en el teatre Italià, de París. La seva mare la bella , fou deixeble del seu marit i arribà a ésser una digna cantant del seu mestre. Nou anys va viure Manuel amb els seus avis, fins que el 1814 pogué reunir-se amb els seus pares, que vivien llavors a Nàpols, on el seu pare tornà a estudiar amb el tenor . Aquest ensenyava el bel canto, segons el mètode del cèlebre Porpora, el seu mestre; mètode que Manuel García (pare) volgué conèixer a fons, i què, ensems, l'emprava amb el seu fill. Consistí en un estudi llarg, conscienciós de solfeig; mesos sencers foren consagrats a la lliçó més senzilla. Així és que, més tard al dedicar-se García a l'ensenyança del cant, la seva major cura fou que els seus deixebles dominessin els principis de l'art. Fugint del colera, que feu estralls a Nàpols, arribà la família García a París el 1816. Després de romandre nou anys en la capital francesa, el pare concebé el pla d'un viatge artístic per Amèrica. Ell mateix actuava com a tenor de la companyia, la seva filla Maria de contralto, el jove Manuel de baríton i baix, i la mare de segona soprano. La companyia fou rebuda amb entusiasme a Nova York; era la primera vegada que en el Nou Món s'escoltaven òperes de Mozart degudament cantades. Des de Nova York, la companyia passà amb triomf per les principals capitals de la Unió fins a Mèxic. Però a pesar de tants grans èxits i del refinat art del que García donà constantment mostres, el jove sentí que no havia nascut per a cantant d'òpera. Tornà a Europa abans que la seva família, i des de Nàpols participà en el seu pare la seva resolució definitiva d'abandonar el teatre. Sentí fortament desitjos d'estudiar el cantó científic de l'art del cant, o sigui la fisiologia de la laringe. Els esdeveniments polítics venien en la seva ajuda. A París esclatà la Revolució de juliol de 1830, i García entrà al servei d'un dels hospitals militars. Allà s'ocupà especialment dels malalts que patien aquesta afecció de la gola i conegué, cada vegada amb més claredat, el molt que un bon tractament dels òrgans de la gola influeix en el desenvolupament de la veu. Amb aquest temps d'estudi pràctic acabà la primera etapa de la vida de García, proveït de sòlida educació musical, experiència pràctica i coneixements científics, passà a exercir l'ocupació El 1840 dirigí l'Institut de París una Memòria sobre la veu humana (traduïda a l'alemany i reeditada moltes vegades) que li valgué la felicitació de la docta companyia i anys més tard, el 1847, l'anomenament de professor de cant del Conservatori. Els esdeveniments polítics de 1848 determinaren en García a abandonar París i establir-se a Londres. Allí entrà a formar part del cos de professors de la Reial Acadèmia de Música, a la qual va pertànyer fins a la seva mort. A més omplí la seva vida una nova activitat, els seus treballs per la invenció del laringoscopi. L'invent d'aquest últim instrument li valgué el títol de mestre i fundador de més de seixanta societats laringòlogues, que l'aclamaren amb entusiasme amb ocasió del seu centèsim aniversari, i el nomenament de Dr. Med. Ho. C. Per la Universitat de Königsberg. Entre els seus millors deixebles es compten Oscar Lindhult, Adelaide Phillipps, Antoinette Sterling, Jenny Lind, Catherine Hayes, Julius Stockhausen, Salvador de Castrone Marchesi i la seva esposa Mathilde Marchesi, i tambe fou alumna seva la poetessa alemanya Elise Polko i, el baix austríac Emil Scaria. El 1902 el rei d'Espanya li concedí la gran creu d'Alfons XII, al cap de poc de crear-se aquesta Orde. García, que servà intactes les seves facultats fins a la seva mort, va escriure un important Traité complet du chant (París, 1847), que fou traduït a l'anglès i l'alemany. El 6 d'octubre de 1924 es realitzà a Madrid un homenatge a la seva memòria, consistent en una solemne sessió celebrada en l'Acadèmia de Medicina i en la col·locació d'una làpida en la casa en què va néixer. La seva esposa , (París, 1818-1880), fou deixeble seva. Primerament cantà a Itàlia, el 1840 formà part de l'Òpera Còmica i el 1842 passà a Londres, separant-se poc temps després del seu marit. a partir de llavors es dedicà a l'ensenyança del cant a París. La seva aportació més important es troba recollida a École de Garcia: Traité complet de l'art du chant par Manuel Garcia fils, publicat a París en dos volums el 1840 i el 1847. (ca)
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches (* 17. März 1805 in Zafra, Spanien; † 1. Juli 1906 in London) war ein spanischer Opernsänger (Bariton), Gesangslehrer und Musikpädagoge. Er gilt als Erfinder der Kehlkopfspiegelung. 1847 veröffentlichte er eine vollständige Abhandlung über die Kunst des Singens, ein Werk, das in mehrere Sprachen übersetzt und von verschiedenen Nationen als offizielles Lehrbuch angenommen wurde. Er ist der Bruder der Mezzosopranistinnen Maria Malibran und Pauline Viardot-García.Jahre später, als Erwachsener, nahm Sitches den Künstlernamen seines Vaters García an. Als sein Geburtsort wird auch Madrid angegeben. (de)
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches, más conocido como Manuel García (Madrid, 17 de marzo de 1805 - Londres, 1 de julio de 1906), fue un cantante de ópera (barítono), y maestro de canto español, inventor del laringoscopio. Su Tratado completo del arte del canto de los años 1840 y 1847 es un documento importante para comprender la práctica del estilo operístico del bel canto en las últimas décadas del siglo XVIII y primeras del siglo XIX. (es)
- Manuel Vicente Patricio Rodríguez Sitches est un chanteur (baryton) et professeur de chant, né à Madrid, le 17 mars 1805 et décédé à Londres le 1er juillet 1906. (fr)
- Manuel Patricio Rodríguez García (17 March 1805 – 1 July 1906), was a Spanish singer, music educator, and vocal pedagogue. He invented the first laryngoscope. (en)
- Manuel Patricio Rodríguez García (Madrid of Zafra, 17 maart 1805 - Londen, 1 juli 1906) was een bekende Spaanse bariton en zangpedagoog. Hij schreef een belangrijke lesmethode voor zangers. García was de zoon van de tenor en zangpedagoog Manuel del Pópulo Vicente García (1775-1832) en de sopraan Joaquina Sitches (1780-1854). De familie was erg muzikaal. Hij was de broer van Maria Malibran en Pauline Viardot-García. Nadat hij zijn zangcarrière op het toneel had beëindigd, doceerde hij aan het conservatorium in Parijs (1830-'48) en de Royal Academy of Music in Londen (1848-'95). Jenny Lind en Henry Wood behoorden tot zijn leerlingen. In 1854 vond hij een laryngoscoop uit en het jaar daarop publiceerde hij zijn observaties van zijn eigen strottenhoofd en stembanden, uitgevoerd met een klein tandartsspiegeltje en met gebruikmaking van zonlicht weerkaatst door een andere spiegel. Op 22 november 1832 trouwde hij in Parijs met de sopraan Cécile Eugénie Mayer (1814-1880), met wie hij twee zonen en een dochter kreeg. Zijn zoon Gustave García (1837-1925) was operazanger (bariton), zangpedagoog en schrijver van drie boeken over stem- en toneeltechnieken. Manuel Patricio Rodríguez García werd begraven op een kerkhof in Sutton Green in het graafschap Surrey. (nl)
- Manuel Patricio Rodríguez García (ur. 17 marca 1805, zm. 1 lipca 1906) – hiszpański śpiewak operowy i nauczyciel muzyki. Porzuciwszy karierę sceniczną został, w latach 1830-1848, nauczycielem w Konserwatorium Paryskim, a od roku 1848 do roku 1895 wykładał w Królewskiej Akademii Muzycznej w Londynie, wśród jego uczniów było wielu sławnych później artystów. Interesując się zagadnieniem powstawania głosu, w roku 1854, dokonał, wykorzystując dwa lustra, pierwszej obserwacji własnej krtani. Datę tę uważa się obecnie za początek laryngoskopii (jednak obserwacja Garcíi, opublikowana w Londynie w roku 1855, pozostała bez echa, w roku 1857 niezależnie od Garcíi powtórzył ją wiedeński neurolog Ludwig Türck). Za swoje osiągnięcie Manuel García został uhonorowany przez uniwersytet w Królewcu tytułem doktorskim. Jego ojciec - Manuel del Pópulo Vicente García, 1775–1832) był słynnym tenorem, znanym przede wszystkim jako pierwszy odtwórca roli hrabiego Almavivy w operze Gioacchino Rossiniego Cyrulik sewilski. (pl)
- Manuel Patricio Rodríguez García, passato alla storia con il nome semplificato di Manuel García, e spesso indicato dalla musicologia italiana, per distinguerlo dal padre, come Manuel García figlio (Madrid , 17 marzo 1805 – Londra, 1º luglio 1906), è stato un baritono e maestro di canto spagnolo. (it)
- Manuel Patricio Rodríguez García, född 17 mars 1805 i Zafra, död 2 juli 1906 i London, var en spansk sångpedagog. Son till Manuel del Pópulo Vicente García (och således ofta omnämnd som Manuel García d.y.) samt bror till sångerskorna Pauline Viardot-Garcia och Maria Malibran. Han utövade i sångundervisningen ett epokgörande inflytande. Han följde sin far på dennes resor, uppträdde även som operasångare (baryton), men överansträngde rösten och ägnade sig efter 1829, liksom fadern, åt sångundervisningen, som han sökte att grunda, inte bara på tradition, smak och praxis, såsom föregående sånglärare gjort, utan även på fasta fysiologiska principer och forskningar över människoröstens natur. En frukt av hans undersökningar var (1854) den sedermera av både läkare och artister med allmänt erkännande mottagna och använda struphuvudspegeln (laryngoskopet), för vilken uppfinning han blev medicine hedersdoktor i Königsberg. En tidigare frukt var avhandlingen Mémoire sur la voix humaine (inlämnad till franska vetenskapsakademien 1841), på grund av vilken han 1847 blev professor vid konservatoriet. Han gör i denna bok viktiga observationer angående skillnaden mellan "bröströst" och "falsett" ävensom mellan "ljus" och "mörk" timbre. Ett annat arbete, Traité complet de Vari du chant (1847), erkändes såsom samtidens bästa sångskola. Alltifrån 1850 verkade García i London, där han blev sånglärare vid kungliga musikakademien och enskild utbildade elever, ännu i sitt 100:e år vid full kraft. Att hans praktiska förtjänster varit de teoretiska jämbördiga, vittnar flera av honom uppfostrade sångkonstnärer av första ordningen, till exempel Mathilde Marchesi, Julius Stockhausen och samt i Sverige Jenny Lind, Henriette Nissen-Saloman, Isidor Dannström och Julius Günther. (sv)
- Мануе́ль дель Патрі́сіо Родрі́гес Ґарсі́я ісп. Manuel del Patricio Rodriges García; нар. 17 березня 1805, Мадрид, Іспанія — пом. 1 липня 1906, Лондон, Велика Британія) — іспанський співак (бас і баритон), вокальний педагог, син Мануеля дель Пополо Вісенте Ґарсії. (uk)
- Мануэ́ль Патри́сио Родри́гес Гарси́а Си́тчес (17 марта 1805 года, Мадрид, Испания — 1 июля 1906 года, Лондон, Великобритания) — испанский певец (бас) и вокальный педагог. Доктор медицины (1855). Он изобрел первый ларингоскоп. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- مانويل غارسيا (بالإسبانية: Manuel García) (و. 1805 – 1906 م) هو مغني، وأستاذ مدرسة، ومغني أوبرا، ومعلم موسيقى، ومخترِع إسباني، ولد في صفراء، بطليوس، توفي في لندن، عن عمر يناهز 101 عاماً. (ar)
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches (* 17. März 1805 in Zafra, Spanien; † 1. Juli 1906 in London) war ein spanischer Opernsänger (Bariton), Gesangslehrer und Musikpädagoge. Er gilt als Erfinder der Kehlkopfspiegelung. 1847 veröffentlichte er eine vollständige Abhandlung über die Kunst des Singens, ein Werk, das in mehrere Sprachen übersetzt und von verschiedenen Nationen als offizielles Lehrbuch angenommen wurde. Er ist der Bruder der Mezzosopranistinnen Maria Malibran und Pauline Viardot-García.Jahre später, als Erwachsener, nahm Sitches den Künstlernamen seines Vaters García an. Als sein Geburtsort wird auch Madrid angegeben. (de)
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches, más conocido como Manuel García (Madrid, 17 de marzo de 1805 - Londres, 1 de julio de 1906), fue un cantante de ópera (barítono), y maestro de canto español, inventor del laringoscopio. Su Tratado completo del arte del canto de los años 1840 y 1847 es un documento importante para comprender la práctica del estilo operístico del bel canto en las últimas décadas del siglo XVIII y primeras del siglo XIX. (es)
- Manuel Vicente Patricio Rodríguez Sitches est un chanteur (baryton) et professeur de chant, né à Madrid, le 17 mars 1805 et décédé à Londres le 1er juillet 1906. (fr)
- Manuel Patricio Rodríguez García (17 March 1805 – 1 July 1906), was a Spanish singer, music educator, and vocal pedagogue. He invented the first laryngoscope. (en)
- Manuel Patricio Rodríguez García, passato alla storia con il nome semplificato di Manuel García, e spesso indicato dalla musicologia italiana, per distinguerlo dal padre, come Manuel García figlio (Madrid , 17 marzo 1805 – Londra, 1º luglio 1906), è stato un baritono e maestro di canto spagnolo. (it)
- Мануе́ль дель Патрі́сіо Родрі́гес Ґарсі́я ісп. Manuel del Patricio Rodriges García; нар. 17 березня 1805, Мадрид, Іспанія — пом. 1 липня 1906, Лондон, Велика Британія) — іспанський співак (бас і баритон), вокальний педагог, син Мануеля дель Пополо Вісенте Ґарсії. (uk)
- Мануэ́ль Патри́сио Родри́гес Гарси́а Си́тчес (17 марта 1805 года, Мадрид, Испания — 1 июля 1906 года, Лондон, Великобритания) — испанский певец (бас) и вокальный педагог. Доктор медицины (1855). Он изобрел первый ларингоскоп. (ru)
- Manuel Patricio Rodríguez Sitches, conegut també com a Manuel Patricio Rodríguez García o Manuel Patricio García Sitches o simplement Manuel García (Madrid, Castella, 17 de març, 1805 - Londres, Regne Unit, 1 de juliol, 1906), fou un cantant, professor de cant i home de ciència espanyol. Era fill de Manuel García i (de nom real María Joaquina Sitches i filla Martí Sitches de Valls), pare de Gustavo García i germà de Maria Malibran, i Pauline Viardot, i va viure una llarga vida (101 anys). (ca)
- Manuel Patricio Rodríguez García (ur. 17 marca 1805, zm. 1 lipca 1906) – hiszpański śpiewak operowy i nauczyciel muzyki. Porzuciwszy karierę sceniczną został, w latach 1830-1848, nauczycielem w Konserwatorium Paryskim, a od roku 1848 do roku 1895 wykładał w Królewskiej Akademii Muzycznej w Londynie, wśród jego uczniów było wielu sławnych później artystów. Jego ojciec - Manuel del Pópulo Vicente García, 1775–1832) był słynnym tenorem, znanym przede wszystkim jako pierwszy odtwórca roli hrabiego Almavivy w operze Gioacchino Rossiniego Cyrulik sewilski. (pl)
- Manuel Patricio Rodríguez García (Madrid of Zafra, 17 maart 1805 - Londen, 1 juli 1906) was een bekende Spaanse bariton en zangpedagoog. Hij schreef een belangrijke lesmethode voor zangers. García was de zoon van de tenor en zangpedagoog Manuel del Pópulo Vicente García (1775-1832) en de sopraan Joaquina Sitches (1780-1854). De familie was erg muzikaal. Hij was de broer van Maria Malibran en Pauline Viardot-García. Manuel Patricio Rodríguez García werd begraven op een kerkhof in Sutton Green in het graafschap Surrey. (nl)
- Manuel Patricio Rodríguez García, född 17 mars 1805 i Zafra, död 2 juli 1906 i London, var en spansk sångpedagog. Son till Manuel del Pópulo Vicente García (och således ofta omnämnd som Manuel García d.y.) samt bror till sångerskorna Pauline Viardot-Garcia och Maria Malibran. (sv)
|
.png?width=300)
.png){kind=link}
_-_Archivio_Storico_Ricordi_ICON010928.jpg){kind=link}
.png){kind=link}
_-_Archivio_Storico_Ricordi_ICON010928.jpg){kind=link}
