| dbo:abstract
|
- أُنشئ لقب سلطان زنجبار بتاريخ الأحد 19 صفر 1273 هـ الموافق 19 أكتوبر 1856 بعد وفاة السلطان سعيد بن سلطان والذي كان يحكم عمان وزنجبار باسم سلطان عمان منذ عام 1218 هـ/ 1804 م، ثم استلم حكم زنجبار الفرع الأصغر من سلالة البوسعيد العمانية. استرد العمانيون زنجبار من البرتغاليين وطردوهم منها عام 1109 هـ/ 1698 م، فأنشؤوا فيها الحاميات وفي جزيرة بمبا و جزيرة كيلوا في عام 1832 أو عام 1840 حسب مصادر أخرى، ونقل السلطان سعيد بن سلطان عاصمة حكمه من مسقط إلى مجي مكونجوي أو المدينة القديمة لمدينة زنجبار أو ما تسمى اليوم ستون تاون. وأنشأ سلالة حاكمة من ذريته، وقد طور النظام الزراعي وذلك باستزراع القرنفل إلى الجزيرة. وقد تمكن التجار القادمين من شبه القارة الهندية من التحكم بالتجارة في الجزيرة وذلك بمساعدة السلطان سعيد الذي جعلهم يستوطنون بالجزيرة. وبعد وفاة السلطان سعيد تنازع ولديه ثويني بن سعيد و ماجد بن سعيد على وراثة الحكم. مما حدا بتقسيم عمان وزنجبار إلى سلطنتين، فصار ماجد سلطان زنجبار، بينما حكم ثويني سلطنة عمان. فقوى ماجد سلطته خلال تجارة الرقيق بشرق أفريقيا، أما خليفته برغش بن سعيد فقد ساعد على إلغاء تجارة الرق في زنجبار، وطور البنية التحتية للبلد. وكذلك ساهم خليفته على إلغاء تلك التجارة بالجزيرة. حتى عام 1886، كان سلطان زنجبار يمتد على طول ساحل أفريقيا الشرقي والمسمى بالزنج وبالخطوط التجارية الممتدة إلى عمق القارة الأفريقية وصولاً إلى على نهر الكونغو. حتى بدأ الإنجليز والألمان يدخلون ويعيدون تنظيم المناطق التي تقع تحت حكم السلطان وبنوع من السرية؛ وبدؤوا باحتلال المناطق الخاضعة للسلطان الواحدة تلو الأخرى واخضاعها لحكم القوى الإمبريالية الأوروبية خلال السنوات القليلة التالية. وبعد توقيع معاهدة هليجولاند بين ألمانيا وبريطانيا حول تقسيم أفريقيا عام 1890، أضحت زنجبار محمية بريطانية خلال حكم علي بن سعيد، في أغسطس من عام 1896 وقعت الحرب الإنجليزية الزنجبارية ولمدة 38 دقيقة والتي تعتبر أقصر حرب في التاريخ، وذلك بعد استلام خالد بن برغش الحكم عند وفاة السلطان حمد بن ثويني، بسبب أن الإنجليز يرغبون بالسلطان حمود بن محمد لأنه أسهل بالتعامل معه لديهم. وقد أعطى الإنجليز خالد مهلة ساعة لإخلاء القصر في ستون تاون. ولكن خالد بدلاً من ذلك جهز جيشاً قوامه 2,800 رجل لمحاربة الإنجليز. فأعلن الإنجليز الحرب وقصفوا القصر وأماكن أخرى بالمدينة مما حدا بالسلطان خالد بالانسحاب والاستسلام، وقد تم نفيه خارج البلد، واستبداله بحمود سلطاناً على زنجبار. منحت بريطانيا الاستقلال لزنجبار في ديسمبر 1963 وصارت سلطنة ملكية دستورية تحت حكم السلطان جمشيد بن عبد الله والذي أطيح به بعدها بشهر خلال ثورة زنجبار. وقد هرب جمشيد إلى المنفى واستبدلت السلطنة بما سمي جمهورية زنجبار وبمبا. وفي أبريل 1964 اتحدت تلك الجمهورية مع تنجانيقا مكونة جمهورية تنجانيقا وزنجبار المتحدة والتي استبدل الاسم بعدها بستة أشهر إلى تنزانيا. (ar)
- El càrrec de soldà de Zanzíbar fou creat 19 d'octubre de 1856 després de la mort de Saïd ibn Sultan, que havia governat Oman i Zanzíbar com a soldà d'Oman des del 1804. Els soldans de Zanzíbar eren d'una de la dinastia Al Bu-Saïd d'Oman. El 1698, Zanzíbar passà a formar part de les possessions d'ultramar d'Oman, caient sota el control del soldà d'Oman. El 1832, o 1840 (la data varia segons les fonts), Saïd ibn Sultan va moure la seva capital des de Masqat, a Oman, fins a la . Hi establí una elit àrab que regnava i fomentava el desenvolupament de plantacions de clau d'espècia, utilitzant el treball esclau de l'illa. El comerç de Zanzíbar va anar cada vegada més a les mans de comerciants del subcontinent indi, a qui Saïd animà a instal·lar-se a l'illa. Després de la seva mort el 1856, dos dels seus fills, Màjid ibn Saïd i , lluitaren sobre la successió, i així Zanzíbar i Oman es dividiren en dos principats separats; Thuwainí esdevingué soldà d'Oman mentre Màjid esdevingué el primer soldà de Zanzíbar. Durant el seu regnat de 14 anys com a soldà, Màjid consolidà el seu poder al voltant del . El seu successor, Barghaix ibn Saïd, ajudà a abolir el tràfic d'esclaus a Zanzíbar i bona mesura desenvolupà la infraestructura del país. El tercer soldà, Khalifa ibn Saïd, també promogué el progrés del país cap a l'abolició de l'esclavitud. Fins a 1886, el soldà de Zanzíbar controlava una porció substancial de la costa africana oriental, coneguda com a Zanj, i rutes comercials que s'estenien més lluny al continent, tan lluny com fins a Kindu al riu Congo. Aquell any, els britànics i els alemanys secretament varen arribar i establir-se a l'àrea sota el poder del Soldà. Durant els següents anys, gran part de les possessions de terra ferma del Sultanat foren preses per poders imperials europeus. Amb la signatura del Tractat de Helgoland-Zanzíbar el 1890 durant Guerra anglozanzibaresa sota el regnat d'Alí ibn Saïd, Zanzíbar es convertí en un protectorat britànic. L'agost de 1896, la Gran Bretanya i Zanzíbar lluitaren en una guerra de 38 minuts, la més curta en la història enregistrada, després que hagués pres el poder després de la mort de Hàmid ibn Thuwainí. Els britànics haurien volgut que es convertís en soldà, creient que seria molt més fàcil de treballar amb ell. Els britànics donaren una hora a Khàlid per deixar lliure el palau del Soldà a la Ciutat de Pedra. Khàlid no ho va fer, i en canvi reuní un exèrcit de 2.800 homes per lluitar contra els britànics. Els britànics llançaren un atac al palau i unes altres localitzacions al voltant de la ciutat. Khàlid es retirà i més tard marxà a l'exili. Hammud fou llavors pacíficament instal·lat com a soldà. El desembre de 1963, el Regne Unit concedia la independència a Zanzíbar, que es convertia en una monarquia constitucional sota el poder del Soldà. El soldà fou derrocat un mes més tard durant la Revolució de Zanzíbar. Jamshid fugí a l'exili, i el Sultanat fou reemplaçat per la . L'abril de 1964, la república s'uní amb Tanganyika per formar la República Unida de Tanganyka i Zanzíbar, que sis mesos més tard fou coneguda com a Tanzània. (ca)
- Το αξίωμα του Σουλτάνου της Ζανζιβάρης δημιουργήθηκε στις 19 Οκτωβρίου 1856 μετά τον θάνατο του ο οποίος κυβέρνησε το Ομάν και τη Ζανζιβάρη ως από το 1804. Οι Σουλτάνοι της Ζανζιβάρης ήταν κλάδος της του Ομάν. Το 1698 η Ζανζιβάρη έγινε τμήμα των υπερπόντιων κτήσεων του Ομάν, περνώντας στον έλεγχο του . Οι Άραβες εγκατέστησαν φρουρές στην Ζανζιβάρη (Ουνγκούτζα), την και την . Το 1832 ή το 1840, η χρονολογία διαφέρει στις πηγές, ο Σαΐντ ιμπν Σουλτάν μετέφερε την πρωτεύουσά του από το Μουσκάτ του Ομάν στην στην Ζανζιβάρη. Εγκαθίδρυσε μια άρχουσα αραβική ελίτ και ενθάρρυνε την ανάπτυξη φυτειών σκόρδου, χρησιμοποιώντας ιθαγενείς σκλάβους. Ο έλεγχος του Ζανζιβαρινού εμπορίου σταδιακά έπεσε στον έλεγχο εμπόρων από την Ινδική υποήπειρο, τους οποίους ο Σαΐντ ενθάρρυνε να εγκατασταθούν στο νησί. Μετά τον θάνατό του το 1856, δύο από τους γιους του, ο και ο , ανταγωνίστηκαν για την διαδοχή του. Η Ζανζιβάρη και το Ομάν χωρίστηκαν σε δύο πριγκηπάτα. Ο Ματζίντ έγινε Σουλτάνος της Ζανζιβάρης ενώ ο Θουγουαΐνι έγινε Σουλτάνος του Ομάν. Κατά την διάρκεια της 14χρονης βασιλείας του ως σουλτάνος, ο Ματζίντ εδραίωσε την εξουσία του στο δουλεμπόριο της Ανατολικής Αφρικής. Ο διάδοχός του, Μπαργκάς ιμπν Σαΐντ βοήθησε στην κατάργηση του δουλεμπορίου και ανέπτυξε τις υποδομές της χώρας του. Ο Τρίτος σουλτάνος, , έκανε περαιτέρω προόδους στην κατάργηση της δουλείας. Μέχρι το 1886 ο Σουλτάνος της Ζανζιβάρης έλεγχε ένα σημαντικό τμήμα της ανατολικής αφρικανικής ακτής, γνωστής ως , καθώς και εμπορικές διαδρομές που εκτείνονταν παραπέρα κατα μήκος της ηπείρου, μέχρι το στον . Εκείνη την χρονιά η Βρετανοί και οι Γερμανοί σε μυστική συνάντηση επιβεβαίωσαν την κυριαρχία του σουλτάνου στην περιοχή. Στα επόμενα χρόνια το μεγαλύτερο μέρος από τις ηπειρωτικές κτίσεις του σουλτανάτου κατακτήθηκαν από ευρωπαϊκές αποικιοκρατικές δυνάμεις. Με την υπογραφή της το 1890 κατά την βασιλεία του Αλί ιμπν Σαΐντ, η Ζανζιβάρη έγινε βρετανικό προτεκτοράτο. Τον Αύγουστο του 1896, η Βρετανία και η Ζανζιβάρη πολέμησαν ένα πόλεμο 38 λεπτών, τον συντομότερο της καταγεγραμμένης ιστορίας, αφού ο Χαλίντ ιμπν Μπαργκάς κατέλαβε την εξουσία μετά τον θάνατο του Χαμίντ ιμν Θουγουαΐνι. Οι Βρετανοί απαίτησαν να γίνει σουλτάνος ο Χαμούντ μπιν Μοχάμεντ, πιστεύοντας ότι θα ήταν ευκολότερη η συνεργασία μαζί του. Οι Βρετανοί έδωσαν περιθώριο μίας ώρας στον Χαλίντ για να εκκενώσει το παλάτι στην Λίθινη Πόλη (Stone Town). Ο Χαλίντ δεν υπάκουσε αλλά αντιθέτως συγκέντρωσε 2.800 άνδρες για να πολεμήσει τους Βρετανούς. Οι Βρετανοί βομβάρδισαν το παλάτι και επιτέθηκαν. Ο Χαλίντ υποχώρησε και διέφυγε στο εξωτερικό ενώ ανέβηκε στον θρόνο ο Χαμούντ. Τον Δεκέμβριο του 1963 παραχωρήθηκε ανεξαρτησία στην Ζανζιβάρη από το Ηνωμένο Βασίλειο και έγινε συνταγματική μοναρχία υπό τον σουλτάνο. Ο σουλτάνος Τζαμσίντ ιμπν Αμπντουλάχ ανατράπηκε ένα μήνα αργότερα κατά την Ζανζιβαρινή Επανάσταση. Ο Τζαμσίντ διέφυγε και το σουλτανάτο αντικαταστάθηκε από την Δημοκρατία της Ζανζιβάρης και της Πέμπα. Τον Απρίλιο του 1964 η δημοκρατία ενώθηκε με την Τανγκανίκα για τον σχηματισμό της Ηνωμένης Δημοκρατίας της Τανγκανίκας και της Ζανζιβάρης, η οποία έγινε γνωστή ως Τανζανία έξι μήνες αργότερα. (el)
- The sultans of Zanzibar (Arabic: سلاطين زنجبار) were the rulers of the Sultanate of Zanzibar, which was created on 19 October 1856 after the death of Said bin Sultan, who had ruled Oman and Zanzibar as the sultan of Oman since 1804. The sultans of Zanzibar were of a cadet branch of the Al Said Dynasty of Oman. In 1698, Zanzibar became part of the overseas holdings of Oman, falling under the control of the sultan of Oman. In 1832, or 1840 (the date varies among sources), Said bin Sultan moved his capital from Muscat in Oman to Stone Town. He established a ruling Arab elite and encouraged the development of clove plantations, using the island's slave labour. Zanzibar's commerce fell increasingly into the hands of traders from the Indian subcontinent, whom Said encouraged to settle on the island. After his death in 1856, two of his sons, Majid bin Said and Thuwaini bin Said, struggled over the succession, so Zanzibar and Oman were divided into two separate principalities; Thuwaini became the sultan of Oman while Majid became the first sultan of Zanzibar. During his 14-year reign as sultan, Majid consolidated his power around the East African slave trade. His successor, Barghash bin Said, helped abolish the slave trade in Zanzibar and largely developed the country's infrastructure. The third sultan, Khalifa bin Said, also furthered the country's progress toward abolishing slavery. Until 1886, the sultan of Zanzibar controlled a substantial portion of the east African coast, known as Zanj, and trading routes extending further into the continent, as far as Kindu on the Congo River. That year, the British and Germans secretly met and re-established the area under the sultan's rule. Over the next few years, most of the mainland possessions of the Sultanate were taken by European imperial powers. With the signing of the Heligoland-Zanzibar Treaty in 1890 during Ali bin Said's reign, Zanzibar became a British protectorate. In August 1896, Britain and Zanzibar fought a 38-minute war, the shortest in recorded history, after Khalid bin Barghash had taken power after Hamid bin Thuwaini's death. The British had wanted Hamoud bin Mohammed to become sultan, believing that he would be much easier to work with. The British gave Khalid an hour to vacate the sultan's palace in Stone Town. Khalid failed to do so, and instead assembled an army of 2,800 men to fight the British. The British launched an attack on the palace and other locations around the city. Khalid retreated and later went into exile. Hamoud was then installed as sultan. In December 1963, Zanzibar was granted independence by the United Kingdom and became a constitutional monarchy within the Commonwealth under the sultan. Sultan Jamshid bin Abdullah was overthrown a month later during the Zanzibar Revolution. Jamshid fled into exile, and the Sultanate was replaced by the People's Republic of Zanzibar and Pemba. In April 1964, the republic was united with Tanganyika to form the United Republic of Tanganyika and Zanzibar, which became known as Tanzania six months later. (en)
- Cet article fournit la liste des sultans du sultanat de Zanzibar et du protectorat de Zanzibar de 1806 à 1964. Zanzibar passe sous influence omanaise avec le commerce des marchands arabes le long de la côte de l'Afrique de l'Est. En 1856, le sultanat de Mascate et Oman est créé, incluant entre autres toutes ces possessions africaines dont Zanzibar. Saïd bin Sultan Al-Busaïd est le premier sultan à régner sur Zanzibar, d'abord de manière indirecte puis de manière directe lorsque la capitale est transférée de Mascate à Zanzibar en 1840. En 1856, Majid ben Saïd lui succède mais en 1861, Zanzibar acquiert son indépendance vis-à-vis de Mascate et Oman. Le sultan suivant, , est ainsi le premier à régner de manière directe sur le nouveau sultanat de Zanzibar. En 1890, l'influence britannique sur Zanzibar se concrétise par la création d'un protectorat. Celui-ci prend fin avec la seconde indépendance de Zanzibar le 10 décembre 1963 mais c'est la révolution de Zanzibar le 12 janvier 1964 qui met un terme au sultanat avec la fuite du sultan Jamshid bin Abdullah et la proclamation de la République. (fr)
- Sultan Zanzibar adalah penguasa Kesultanan Zanzibar, yang dibentuk pada 19 Oktober 1856 setelah kematian Said bin Sultan, yang memerintah Oman dan Zanzibar sebagai Sultan Oman sejak 1804. Sultan Zanzibar adalah cabang kadet Dinasti Al Said dari Oman. Pada 1698, Zanzibar menjadi bagian dari wilayah kekuasaan seberang laut dari Oman, yang jatuh di bawah kekuasaan Sultan Oman. Pada 1832, atau 1840 (tanggal beragam menurut beberapa sumber), Said bin Sultan memindahkan ibu kotanya dari Muscat di Oman ke Stone Town. Ia mendirikan pemerintahan elit Arab dan mendorong pengembangan penanaman cengkih, memakai buruh budak dari pulau tersebut. Perdagangan Zanzibar makin jatuh ke tangan kaum pedagang dari anak benua India, yang mendorong Said untuk bermukim di pulau tersebut. Setelah ia wafat pada 1856, dua putranya, Majid bin Said dan Thuwaini bin Said, sama-sama ingin menjadi penggantinya, sehingga Zanzibar dan Oman terbagi menjadi dua kepangeranan terpisah; Thuwaini menjadi Sultan Oman sementara Majid menjadi Sultan Zanzibar pertama. Selama 14 tahun masa pemerintahannya sebagai Sultan, Majid mengkonsolidasikan kekuasaannya atas perdagangan budak Afrika Timur. Penerusnya, Barghash bin Said, membantu meniadakan perdagangan budak di Zanzibar dan banyak mengembangkan infrastruktur negara tersebut. Sultan ketiganya, Khalifa bin Said, juga melanjutkan perjuangan negara tersebut menuju peniadaan perbudakan. Sampai 1886, Sultan Zanzibar menguasai bagian substansial dari pantai timur Afrika, yang dikenal sebagai Zanj, dan yang terbentang di sepanjang benua tersebut, sampai Kindu di Sungai Kongo. Pada tahun tersebut, Inggris dan Jerman diam-diam bertemu dan mendirikan kembali kawasan tersebut di bawah kekuasaan Sultan. Sepanjang beberapa tahun kemudian, sebagian besar wilayah daratan utama Kesultanan tersebut direbut oleh kekuasaan kekaisaran Eropa. Dengan penandatanganan Perjanjian Heligoland-Zanzibar pada 1890 saat masa pemerintahan Ali bin Said, Zanzibar menjadi protektorat Inggris. Pada Agustus 1896, Inggris dan Zanzibar mengadakan sebuah perang 38 menit, terpendek dalam catatan sejarah, setelah Khalid bin Barghash berkuasa setelah kematian Hamid bin Thuwaini. Inggris ingin Hamoud bin Mohammed menjadi Sultan, meyakini bahwa ia akan memudahkan pekerjaannya. Inggris memberikan waktu sejam kepada Khalid untuk pergi dari istana Sultan di Stone Town. Khalid enggan untuk melakukannya, dan sebagai gantinya mengerahkan 2,800 pasukan untuk melawan Inggris. Inggris meluncurkan serangan ke istana tersebut dan lokasi lain di sekitar kota tersebut. Khalid mundur dan kemudian mengasingkan diri. Hamoud kemudian diangkat menjadi Sultan. Pada Desember 1963, Zanzibar meraih kemerdekaan dari Britania Raya dan menjadi monarki konstitusional di bawah kekuasaan Sultan. Sultan Jamshid bin Abdullah digulingkan sebulan kemudian pada Revolusi Zanzibar. Jamshid kabur ke pengasingan, dan Kesultanan digantikan oleh Republik Rakyat Zanzibar dan Pemba. Pada April 1964, republik tersebut bersatu dengan Tanganyika untuk membentuk Republik Bersatu Tanganyika dan Zanzibar, yang kemudian dikenal sebagai Tanzania pada enam bulan kemudian. (in)
- ザンジバルのスルターンの一覧は、オマーンとザンジバルの君主であるサイイド・サイード（在位：1804年 - 1856年10月19日）が没した後、ザンジバルをスルターンとして統治した人物の一覧である。ザンジバルのスルターンの一族は、オマーンのブーサイード朝の分家にあたる。 (ja)
- I Sultani di Zanzibar (in arabo: سلاطين زنجبار) furono i sovrani del Sultanato di Zanzibar, che venne creato il 19 ottobre 1856 dopo la morte di Sa'id bin Sultan, il quale governava l'Oman e Zanzibar come Sultano dell'Oman dal 1804. I Sultani di Zanzibar erano un ramo cadetto della dinastia Al Bu Sa'idi dell'Oman. (it)
- Esta é uma lista dos sultões de Zanzibar, que ocuparam o cargo seguindo as regras do Sultanato de Zanzibar, criado oficialmente em 19 de outubro de 1856, após a morte de Saíde ibne Sultão, o qual governou tanto a Zanzibar quanto a Omã como sultão de ambos os territórios. Em 1698, Zanzibar deu entrada nas participações no exterior de Omã, estando assim sob o controle do Sultão de Omã. Em 1832 (algumas fontes tendem a afirmam que foi em 1840), Saíde ibne Sultão moveu-se da capital de Omã, Mascate, para a Cidade de Pedra de Zanzibar. Assim, ele estabeleceu uma elite árabe governamental e incentivou o desenvolvimento de plantações de cravo, utilizando como mão de obra os escravos daquela ilha. O comércio de Zanzibar foi cada vez mais caindo nas mãos de comerciantes do subcontinente indiano, a quem Said os encorajava para permanecerem na ilha. Depois da sua morte, em 1856, dois de seus filhos, Majide ibne Saíde e Tuaini ibne Saíde, entraram em discussão pela ordem de sucessão, fazendo com que Omã e Zanzibar se dividissem em dois principados: Tuaini se tornou Sultão de Omã, enquanto Majide foi o primeiro Sultão de Zanzibar. Durante seu reinado de 14 anos como Sultão, Majide consolidou seu poder em torno do comércio de escravos no Leste Africano. Seu sucessor, Bargaxe ibne Saíde, aboliu a escravidão em Zanzibar e impulsionou em grande parte o desenvolvimento da infraestrutura do país. O terceiro Sultão, Califa ibne Saíde, se consagrou ao abolir completamente a escravidão. Em dezembro de 1963, foi concedida a independência de Zanzibar ao Reino Unido e deu-se início a uma monarquia constitucional no país em superioridade ao Sultão. Quem ocupava o cargo naquele momento era Janxide ibne Abedalá, e que acabou sendo derrubado um mês depois durante a Revolução de Zanzibar. Janxide então foi exilado, e o Sultanato foi substituído por uma República, sendo que em 1964, se uniu com a Tanganica para formar a República de Tanganica e Zanzibar, a qual posteriormente se chamaria Tanzânia. (pt)
- Detta är en lista över Zanzibars sultaner. Zanzibararkipelagen var en omansk besittning från sent 1600-tal till grundandet av det oberoende Sultanatet Zanzibar år 1856. Samtliga sultanet kom från dynastin Al Bu Said. (sv)
- 尚吉巴蘇丹（阿拉伯语：سلاطين زنجبار）是尚吉巴蘇丹國的統治者。該國是在賽義德·本·蘇爾坦（1804年以來曾是統治阿曼與尚吉巴的阿曼蘇丹）死後於1856年10月19日所建立的。尚吉巴蘇丹是阿曼蘇丹的。 (zh)
- В 1840 году оманский султан Сеид Саид, правивший с 1804 года, перенёс свою столицу из Маската в Каменный город на Занзибаре. После его смерти в 1856 году развернулась борьба между его сыновьями за наследование. В результате шестой сын Сейида Саида, Маджид ибн Саид, стал султаном Занзибара, а третий сын, — султаном Омана. Султанат Занзибар существовал с 19 октября 1856 года, хотя получил независимость от Омана он лишь в 1861 году. Султаны Занзибара были ветвью оманской династии Бу-Саиди (Аль-Саид). (ru)
|
.svg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
