| dbo:abstract
|
- Jean Meslier (1664-1729) va ser un sacerdot ateu, contemporani de Lluís XIV de França i autor d'una de les justificacions de l'ateisme més importants del Segle de les Llums, el Testament de Mossèn Meslier, que, de fet, portava com a títol real Memòria o Sentiments de Jean Meslier, que tingué una gran repercussió com a manuscrit clandestí. Es coneixen relativament poques dades de la seva biografia. Fill d'un comerciant de sarja i draps del poblet de Mazerny a la diòcesi de Reims (Xampanya-Ardenes) que només tenia setanta habitants, es feu capellà per pressió familiar i exercí com a tal durant quaranta anys; possiblement es formà en el jansenisme que tenia al seminari de Reims un dels seus centres més significatius i com a conseqüència d'una reflexió personal derivà cap a l'ateisme. De fet, és l'únic pensador independent del seu temps i l'únic que provenia de les classes populars pageses i de petits comerciants. Va escriure d'ell mateix que havia passat la seva vida «amb pena i amb una extrema repugnància», obligat a dissimular les seves idees. Fou amonestat dos cops per viure amistançat: el primer cop a l'edat de 32 anys estava amb una majordona de 23; i ja amb 55 en tingué una altra de només 18 —fet prou escandalós i públic perquè el seu bisbe el condemnés a un mes de reclusió en un convent. Cal tenir en compte que a l'època l'edat mínima per treballar de majordona amb un capellà eren els quaranta anys. El seu manuscrit, de més de cinc-centes planes, i del qual ell mateix feu tres còpies, fou descobert després de la seva mort entre un considerable escàndol. El Testament fou grollerament manipulat per Voltaire, que el transformà en text deista, els Extraits des sentiments de Jean Mesiler (1768), i també fou usat per D'Holbach que publicà sota el nom de Meslier obres de la seva pròpia autoria; però ha estat fonamental en el pensament ateu posterior. El testament de Meslier es divideix en vuit parts. Cadascuna intenta provar la vanitat i la falsedat de les religions segons aquest pla: 1. Són invencions humanes. 2. La fe, la creença cega, és un principi d'errors, il·lusions i impostures. 3. Falsedat de les «suposades visions i revelacions divines». 4. «Vanitat i falsedat de les suposades profecies de l'Antic Testament». 5. Errors de la doctrina i de la moral i la religió cristiana. 6. La religió cristiana autoritza els abusos i la tirania dels poderosos. 7. Falsedat de la «pretesa existència dels déus». 8. Falsedat de la idea de l'espiritualitat i de la immortalitat de l'ànima. Meslier afirmava que era incompatible la creença en un déu superior existint el mal, i negava la possibilitat d'assolir un consol etern a través del patiment a la vida a la Terra, fet que considerava un invent de l'elit social per mitigar possibles revoltes. Anomenava crístícoles els creients i denunciava l'Església com una aliada objectiva de les classes feudals. Compromès en vida amb els pobres, i molt especialment amb les dones (que considerava fins i tot més oprimides que els animals domèstics), deslligava la moral de qualsevol instància transcendent, perquè negava l'existència d'una ànima immortal diferent del cos. Afirmava que el culte a les imatges era pura idolatria sense cap substància, fruit d'invents interessats sobre visions i suposades revelacions. Va criticar també la figura de Crist, ja que el seu martiri teòricament era per salvar el món, però aquest continuava immers en el pecat, un pecat que l'església reconeixia amb el sagrament de la confessió i la reafirmació de l'existència d'un pecat original, idees segons Meslier incompatibles tant amb el concepte d'un Déu omnipotent i bondadós com amb un fill que s'encarna per erradicar-los. S'alineava amb la teoria dels germans de Jesús i les arrels mítiques de la seva figura i es mostrava sorprès de l'acceptació general del seu missatge. La seva frase: Cal penjar l'últim rei amb la sotana de l'últim capellà fou una de les consignes dels radicals del s. xviii. Políticament es mostrava partidari d'idees revolucionàries i igualitàries, amb crides a atacar la noblesa i el clergat, massa acostumats als seus privilegis (per aquests fragments va ser citat per Lenin com a precursor del comunisme). (ca)
- Jean Meslier [žan melje] (15. červen 1664, Mazerny – 17. červen 1729, Étrépigny) byl francouzský katolický kněz a ateistický filozof. (cs)
- Ο Ζαν Μελιέ (Γαλλικά: Jean Meslier ή Mellier· 15 Iουνίου 1664 – 17 Ιουνίου 1729), ήταν Γάλλος Καθολικός ιερέας (αββάς), ο οποίος έγραψε ένα φιλοσοφικό δοκίμιο με σκοπό την προώθηση του αθεϊσμού, το οποίο ανακαλύφθηκε, μετά το θάνατό του. Το κείμενο αυτό περιγράφεται από τον συγγραφέα ως «διαθήκη» για τους ενορίτες του και καταγγελία κάθε θρησκείας. (el)
- Jean Meslier (mɛlje) (* 15. Juni 1664 in Mazerny (Département Ardennes); † im Frühsommer 1729 im Nachbardorf Étrépigny) war ein französischer katholischer Priester (Le curé Meslier oder L’abbé Meslier) und Radikalaufklärer aus der Zeit der Frühaufklärung. Tief im Innersten Atheist, offenbarte dieser katholische Geistliche in seinem postum bekanntgewordenen antireligiösen Manifest, dem Mémoire, seine verborgen gehaltenen Überzeugungen. Darin propagiert er einen revolutionären Atheismus und Materialismus. Er entwickelte daraus eine radikale Kirchen-, Religions- und Herrschaftskritik. Der „gottlose Gottesmann“ Meslier forderte als erster eine atheistisch-kommunistische Gesellschaft. Dieses subversive Mémoire zirkulierte klandestin und übte einen starken Einfluss auf die französischen Aufklärer des 18. Jahrhunderts aus. Er war im Geheimen ein Prophet, welcher die Französische Revolution um 60 Jahre antizipierte. Eine ungekürzte Buchausgabe seines circa 1000-seitigen Mémoire erschien erstmals 1864 in Amsterdam. (de)
- Jean MESLIER [melje]; ankaŭ Mellier (15-a de junio 1664 – 17-a de junio 1729), estis franca katolika pastro (abbé) kiu estis malkovrita, post sia morto, kiel verkinto de libro-longa filozofia eseo proponante ateismon. Priskribita de sia aŭtoro kiel "testamento" al siaj paroĥanoj, tiu teksto denoncas ĉiajn religiojn. (eo)
- Jean Meslier o Jean Mellier (Mazerny, 15 de junio de 1664-Étrépigny, entre el 27 de junio y el 7 de julio de 1729) fue un sacerdote católico y filósofo de la Ilustración francesa. Se conoció de su existencia a partir de la publicación que hizo Voltaire en 1762, bajo el título de Extrait des Sentiments de Jean Meslier, de un texto que presentaba como extracto de otro más extenso, en el cual este cura profesaba con determinación su ateísmo y realizaba una crítica radical de las injusticias sociales y políticas de su tiempo. Este texto, cuyo título original es Mémoires des pensées et sentiments de Jean Meslier, «Memoria de los pensamientos y sentimientos de Jean Meslier», es considerado como el texto fundador del ateísmo y del anticlericalismo militante en Francia. (es)
- Jean Meslier (French: [melje]; also Mellier; 15 June 1664 – 17 June 1729) was a French Catholic priest (abbé) who was discovered, upon his death, to have written a book-length philosophical essay promoting atheism and materialism. Described by the author as his "testament" to his parishioners, the text criticizes and denounces all religions. (en)
- Jean Meslier, ou Mellier, né à Mazerny le 15 juin 1664, est un prêtre et philosophe des Lumières français, curé d'Étrépigny dans l'archidiocèse de Reims où il est mort au début de l'été 1729. Son existence n'a été connue qu'à partir de la publication en 1762 par Voltaire, sous le titre de Testament de J. Meslier, d'un texte qu'il présentait comme un extrait d'un document beaucoup plus volumineux, retrouvé chez lui et dans lequel un curé professait avec détermination son athéisme, et se livrait par ailleurs à une critique radicale des injustices de la société de son temps dans un texte, au titre original de Mémoires des pensées et sentiments de Jean Meslier…, parfois considéré comme le texte fondateur de l'athéisme et de l'anticléricalisme militant en France. (fr)
- Jean Meslier (bahasa Prancis: [melje]; juga Mellier; 15 Juni 1664 – 17 Juni 1729) adalah seorang imam Katolik Prancis. Setelah kematiannya, ia diketahui menulis sebuah esai filsafat berbentuk buku yang mempromosikan ateisme dan materialisme. Disebut oleh pengarang sebagai "pernyataan"nya kepada para anggota parokinya, teks tersebut mengkritik dan menentang seluruh agama. (in)
- Jean Meslier (Mazerny, 15 giugno 1664 – Étrépigny, 30 giugno 1729) è stato un filosofo e presbitero francese, curato in un piccolo paese di campagna, ma precursore dell'illuminismo radicale, materialista e ateo ed anche anticipatore di alcune tematiche socialiste. La vita di Meslier fu priva di eventi particolari, ma egli divenne improvvisamente noto dopo la morte, avvenuta nel 1729, per l'apertura del suo testamento intellettuale in cui (leggendo dal lungo titolo dello stesso) «si dimostrano in modo chiaro ed evidente le vanità e le falsità di tutte le divinità e di tutte le religioni del mondo». Inoltre, nel suo testamento spirituale, il sacerdote chiedeva scusa ai propri fedeli per quanto di falso aveva predicato in tutta la vita, per aver mentito, per eccessiva prudenza, nell'esercizio di una professione di prete non consona alle sue convinzioni filosofiche. Il suo nome fu inciso tra quelli degli ispiratori e fondatori del socialismo, su una lapide fuori dalle mura del Cremlino e su un obelisco nei giardini di Alessandro di Mosca. Egli è stato infatti considerato tra i primi pensatori a porre le basi del comunismo sociologico, della comunione dei beni e della distribuzione del reddito in base ai bisogni. (it)
- Jean Meslier (Mazerny, 15 juni 1664 - Étrépigny, 17 juni 1729) was een Frans dorpspastoor die bij zijn overlijden bij wijze van testament een manuscript naliet waarin hij het atheïsme aanprees. (nl)
- Jean Meslier (ur. 15 czerwca 1664 w Mazerny, zm. 17 czerwca 1729 w Etrépigny) – francuski ksiądz katolicki, filozof, przedstawiciel materializmu i ateizmu; głosił, że wszyscy ludzie rodzą się równi i każdy ma prawo do życia, wolności i udziału w owocach ziemi, co było nadzwyczajne w jego czasach; jest autorem 1200-stronicowego traktatu filozoficznego pt. Testament odnalezionego po jego śmierci, w którym promuje radykalny ateizm oraz krytykuje religię, w tym zarówno teizm, jak i deizm. Jego krytyka chrześcijaństwa jest jedną z najbardziej wszechstronnych i szczegółowych. Przeanalizował i odrzucał m.in.: historyczność cudów, sensowność dogmatów takich jak o Trójcy Świętej, wcieleniu i transsubstancjacji; autentyczność Biblii, autorytet tradycji, trafność biblijnych proroctw, świadectwa męczeństwa oraz kwestionował moralność wiecznych nagród i kar, a także zdrowie psychiczne Jezusa. Ateizm nie tylko postrzegał jako filozoficznie uzasadniony, ale ponadto widział w nim drogę do ograniczenia wyzysku ludności. Na myśl Mesliera wpływ wywarli m.in. Michel de Montaigne, Baruch Spinoza oraz epikurejsko-kartezjańska wizja świata bez sił nadprzyrodzonych. Krytykowanym aspektem Testamentu jest poboczne potraktowanie kwestii psychologicznych i kulturowych składających się na fenomen religii. (pl)
- Jean Meslier, född 15 juni 1664 i Mazerny, död 17 juni 1729 i Étrépigny, var en fransk katolsk präst och, som det visade sig efter hans död, ateist. Jean Meslier kritiserade kyrkan, Gud och religionen i sina skrifter. Hans texter blev aldrig tryckta i sin helhet under 1700-talet; dessa kom dock att spridas genom flera hundra avskrifter. Som författare blev han aldrig avslöjad och i Bonniers världshistoria lyder en del av texten om Jean Meslier så här:"Den katolska kyrkan fick aldrig veta att bland dess tjänare befann sig en gudsförnekare...". Det var inte Voltaire eller Diderot som det ofta påståtts, utan Jean Meslier som var upphovsman till den önskan som blev ett revolutionärt slagord - "att alla jordens mäktiga och alla adelsmän blev hängda eller strypta i prästernas tarmar". I den essä som påträffades efter Mesliers död förkastar han all religion, kyrkan och Gud. (sv)
- Jean Meslier (Mazerny, 15 de junho de 1664 – Étrépigny, 17 de junho de 1729) foi um sacerdote católico francês. Sua notoriedade se deve à autoria de um tratado filosófico promovendo o ateísmo, descoberto após sua morte. Apresentado como um "testamento" aos seus paroquianos e a toda humanidade, o texto denuncia a "falsidade e vaidade de todas as divindades e de todas as religiões do mundo". Dele é a conhecida frase erroneamente atribuída a Voltaire: "O homem só será livre quando o último rei for enforcado nas tripas do último padre", encontrada no livro Extrait des sentiments de Jean Meslier, editado por Voltaire. (pt)
- Жан Мелье́ (фр. Jean Meslier; 15 июня 1664 — 17 июня 1729) — французский философ-материалист, атеист, утопический коммунист, католический священник. (ru)
- 让·梅叶（法語：Jean Meslier，1664年6月15日－1729年6月17日），法国天主教神父，生于法国香槟省马泽尔尼村纺织工人家庭。童年接受教区神甫的初级教育,后在里姆宗教学校读书。梅叶曾写道:“我从来不是一个有宗教信念的人,可是在青年时代,父母希望看到我成为宗教人物。为了使父母喜欢,我轻率地同意做了教徒。”1687年他在宗教学校毕业后担任教职。他去世后人们发现他写了篇长篇哲学著作，宣扬无神论和唯物主义。让·梅叶称该作品为留个教区居民的“遗嘱”，他通过该文。 (zh)
- Жан Мельє́ (фр. Jean Meslier); 15 червня 1664 — 17 червня 1729) — французький філософ-матеріаліст, атеїст, утопічний комуніст, католицький священик. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Jean Meslier [žan melje] (15. červen 1664, Mazerny – 17. červen 1729, Étrépigny) byl francouzský katolický kněz a ateistický filozof. (cs)
- Ο Ζαν Μελιέ (Γαλλικά: Jean Meslier ή Mellier· 15 Iουνίου 1664 – 17 Ιουνίου 1729), ήταν Γάλλος Καθολικός ιερέας (αββάς), ο οποίος έγραψε ένα φιλοσοφικό δοκίμιο με σκοπό την προώθηση του αθεϊσμού, το οποίο ανακαλύφθηκε, μετά το θάνατό του. Το κείμενο αυτό περιγράφεται από τον συγγραφέα ως «διαθήκη» για τους ενορίτες του και καταγγελία κάθε θρησκείας. (el)
- Jean MESLIER [melje]; ankaŭ Mellier (15-a de junio 1664 – 17-a de junio 1729), estis franca katolika pastro (abbé) kiu estis malkovrita, post sia morto, kiel verkinto de libro-longa filozofia eseo proponante ateismon. Priskribita de sia aŭtoro kiel "testamento" al siaj paroĥanoj, tiu teksto denoncas ĉiajn religiojn. (eo)
- Jean Meslier o Jean Mellier (Mazerny, 15 de junio de 1664-Étrépigny, entre el 27 de junio y el 7 de julio de 1729) fue un sacerdote católico y filósofo de la Ilustración francesa. Se conoció de su existencia a partir de la publicación que hizo Voltaire en 1762, bajo el título de Extrait des Sentiments de Jean Meslier, de un texto que presentaba como extracto de otro más extenso, en el cual este cura profesaba con determinación su ateísmo y realizaba una crítica radical de las injusticias sociales y políticas de su tiempo. Este texto, cuyo título original es Mémoires des pensées et sentiments de Jean Meslier, «Memoria de los pensamientos y sentimientos de Jean Meslier», es considerado como el texto fundador del ateísmo y del anticlericalismo militante en Francia. (es)
- Jean Meslier (French: [melje]; also Mellier; 15 June 1664 – 17 June 1729) was a French Catholic priest (abbé) who was discovered, upon his death, to have written a book-length philosophical essay promoting atheism and materialism. Described by the author as his "testament" to his parishioners, the text criticizes and denounces all religions. (en)
- Jean Meslier, ou Mellier, né à Mazerny le 15 juin 1664, est un prêtre et philosophe des Lumières français, curé d'Étrépigny dans l'archidiocèse de Reims où il est mort au début de l'été 1729. Son existence n'a été connue qu'à partir de la publication en 1762 par Voltaire, sous le titre de Testament de J. Meslier, d'un texte qu'il présentait comme un extrait d'un document beaucoup plus volumineux, retrouvé chez lui et dans lequel un curé professait avec détermination son athéisme, et se livrait par ailleurs à une critique radicale des injustices de la société de son temps dans un texte, au titre original de Mémoires des pensées et sentiments de Jean Meslier…, parfois considéré comme le texte fondateur de l'athéisme et de l'anticléricalisme militant en France. (fr)
- Jean Meslier (bahasa Prancis: [melje]; juga Mellier; 15 Juni 1664 – 17 Juni 1729) adalah seorang imam Katolik Prancis. Setelah kematiannya, ia diketahui menulis sebuah esai filsafat berbentuk buku yang mempromosikan ateisme dan materialisme. Disebut oleh pengarang sebagai "pernyataan"nya kepada para anggota parokinya, teks tersebut mengkritik dan menentang seluruh agama. (in)
- Jean Meslier (Mazerny, 15 juni 1664 - Étrépigny, 17 juni 1729) was een Frans dorpspastoor die bij zijn overlijden bij wijze van testament een manuscript naliet waarin hij het atheïsme aanprees. (nl)
- Жан Мелье́ (фр. Jean Meslier; 15 июня 1664 — 17 июня 1729) — французский философ-материалист, атеист, утопический коммунист, католический священник. (ru)
- 让·梅叶（法語：Jean Meslier，1664年6月15日－1729年6月17日），法国天主教神父，生于法国香槟省马泽尔尼村纺织工人家庭。童年接受教区神甫的初级教育,后在里姆宗教学校读书。梅叶曾写道:“我从来不是一个有宗教信念的人,可是在青年时代,父母希望看到我成为宗教人物。为了使父母喜欢,我轻率地同意做了教徒。”1687年他在宗教学校毕业后担任教职。他去世后人们发现他写了篇长篇哲学著作，宣扬无神论和唯物主义。让·梅叶称该作品为留个教区居民的“遗嘱”，他通过该文。 (zh)
- Жан Мельє́ (фр. Jean Meslier); 15 червня 1664 — 17 червня 1729) — французький філософ-матеріаліст, атеїст, утопічний комуніст, католицький священик. (uk)
- Jean Meslier (1664-1729) va ser un sacerdot ateu, contemporani de Lluís XIV de França i autor d'una de les justificacions de l'ateisme més importants del Segle de les Llums, el Testament de Mossèn Meslier, que, de fet, portava com a títol real Memòria o Sentiments de Jean Meslier, que tingué una gran repercussió com a manuscrit clandestí. Es coneixen relativament poques dades de la seva biografia. Fill d'un comerciant de sarja i draps del poblet de Mazerny a la diòcesi de Reims (Xampanya-Ardenes) que només tenia setanta habitants, es feu capellà per pressió familiar i exercí com a tal durant quaranta anys; possiblement es formà en el jansenisme que tenia al seminari de Reims un dels seus centres més significatius i com a conseqüència d'una reflexió personal derivà cap a l'ateisme. De fet, (ca)
- Jean Meslier (mɛlje) (* 15. Juni 1664 in Mazerny (Département Ardennes); † im Frühsommer 1729 im Nachbardorf Étrépigny) war ein französischer katholischer Priester (Le curé Meslier oder L’abbé Meslier) und Radikalaufklärer aus der Zeit der Frühaufklärung. Tief im Innersten Atheist, offenbarte dieser katholische Geistliche in seinem postum bekanntgewordenen antireligiösen Manifest, dem Mémoire, seine verborgen gehaltenen Überzeugungen. Darin propagiert er einen revolutionären Atheismus und Materialismus. Er entwickelte daraus eine radikale Kirchen-, Religions- und Herrschaftskritik. Der „gottlose Gottesmann“ Meslier forderte als erster eine atheistisch-kommunistische Gesellschaft. Dieses subversive Mémoire zirkulierte klandestin und übte einen starken Einfluss auf die französischen Aufkläre (de)
- Jean Meslier (Mazerny, 15 giugno 1664 – Étrépigny, 30 giugno 1729) è stato un filosofo e presbitero francese, curato in un piccolo paese di campagna, ma precursore dell'illuminismo radicale, materialista e ateo ed anche anticipatore di alcune tematiche socialiste. Inoltre, nel suo testamento spirituale, il sacerdote chiedeva scusa ai propri fedeli per quanto di falso aveva predicato in tutta la vita, per aver mentito, per eccessiva prudenza, nell'esercizio di una professione di prete non consona alle sue convinzioni filosofiche. (it)
- Jean Meslier (ur. 15 czerwca 1664 w Mazerny, zm. 17 czerwca 1729 w Etrépigny) – francuski ksiądz katolicki, filozof, przedstawiciel materializmu i ateizmu; głosił, że wszyscy ludzie rodzą się równi i każdy ma prawo do życia, wolności i udziału w owocach ziemi, co było nadzwyczajne w jego czasach; jest autorem 1200-stronicowego traktatu filozoficznego pt. Testament odnalezionego po jego śmierci, w którym promuje radykalny ateizm oraz krytykuje religię, w tym zarówno teizm, jak i deizm. (pl)
- Jean Meslier (Mazerny, 15 de junho de 1664 – Étrépigny, 17 de junho de 1729) foi um sacerdote católico francês. Sua notoriedade se deve à autoria de um tratado filosófico promovendo o ateísmo, descoberto após sua morte. Apresentado como um "testamento" aos seus paroquianos e a toda humanidade, o texto denuncia a "falsidade e vaidade de todas as divindades e de todas as religiões do mundo". (pt)
- Jean Meslier, född 15 juni 1664 i Mazerny, död 17 juni 1729 i Étrépigny, var en fransk katolsk präst och, som det visade sig efter hans död, ateist. Jean Meslier kritiserade kyrkan, Gud och religionen i sina skrifter. Hans texter blev aldrig tryckta i sin helhet under 1700-talet; dessa kom dock att spridas genom flera hundra avskrifter. Som författare blev han aldrig avslöjad och i Bonniers världshistoria lyder en del av texten om Jean Meslier så här:"Den katolska kyrkan fick aldrig veta att bland dess tjänare befann sig en gudsförnekare...". (sv)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
