| dbo:abstract
|
- Watakushi-shōsetsu (私小説 o watashi-shōsetsu i shishōsetsu) , o "novel·la del jo" és un gènere literari japonès que es refereix a un tipus de novel·la escrita en . El gènere es va desenvolupar amb la introducció del naturalisme a Japó durant l'era Meiji i reflectia un major individualisme i una forma més lliure d'escriptura. Des de l'inici, el watakushi-shōsetsu va ser un gènere utilitzat per a exposar al públic el costat fosc de la societat o de la vida de l'autor. Hi ha diverses normes generals per a la creació d'una watakushi-shōsetsu. La primera i més important és que el protagonista ha de ser el mateix autor, d'aquí que el gènere s'anomeni watakushi-shōsetsu que significa "novel·la del jo". A la llengua japonesa hi ha nombrosos termes per a referir-se al "jo", no obstant, en aquestes novel·les se sol utilitzar la forma "watashi". Les "novel·les del jo" tenen per objectiu representar el món des d'un punt de vista realista (d'aquí que se les vinculi al Naturalisme) i descriure perfectament experiències reals través del llenguatge. Per a atènyer aquests objectius fonamentals, els autors utilitzaven les seves pròpies vivències com a tema de la novel·la. En general, els autors d'aquestes novel·les tenien una bona formació literària i això es reflectia en les seves obres, farcides de referències. No obstant, el llenguatge utilitzat era bastant informal comparat amb els estils d'escriptura més formals, molt influïts per la literatura xinesa. Es creu que les primeres novel·les d'aquest gènere van ser Hakai (escrita per Shimazaki Tōson en 1906) i Futon . A Hakai, Toson descriu a un home pertanyent a un sector discriminat de la societat japonesa (burakumin) que decideix violar l'ordre del seu pare de no revelar el seu origen. A Futon, Tayama confessa la seva atracció cap a una alumna. Entre els escriptors més notables del gènere es troben i Osamu Dazai. (ca)
- Shishōsetsu (japanisch 私小説, auch watakushi shōsetsu, dt. „Ich-Roman“) bezeichnet eine Form des japanischen Romans der Modernen und der Gegenwartsliteratur, die spezifisch für Japan ist. Der japanische Ich-Roman zeichnet sich dadurch aus, dass die Erfahrungen und Erlebnisse des Autors und deren möglichst realitätsgetreue Darstellung als Ausgangsmaterial für das fiktionale Geschehen dienen. Das Diktum der schonungslosen und wahrheitsgetreuen Darstellung des Erlebten ohne Ausschmückung ist das primäre Kennzeichen des Shishōsetsu. (de)
- The I-novel (私小説, Shishōsetsu, Watakushi Shōsetsu) is a literary genre in Japanese literature used to describe a type of confessional literature where the events in the story correspond to events in the author's life. This genre was founded based on the Japanese reception of naturalism during the Meiji period, and later influenced literature in other Asian countries as well. This genre of literature reflects greater individuality and a less constrained method of writing. From its beginnings, the I-novel has been a genre that also is meant to expose aspects of society or of the author's life. (en)
- Watakushi-shōsetsu (私小説 Watakushi-shōsetsu? también watashi-shōsetsu y shishōsetsu) lit. «Mi novela» es un género literario japonés utilizado para describir la novela escrita en primera persona. El género se inició a partir de la recepción del naturalismo en Japón durante el periodo Meiji. La forma reflejaba una mayor individualidad y una forma más relajada de escritura. Desde sus comienzos, la watakushi-shōsetsu fue un género que también se utilizó para exponer al público el lado oscuro de la sociedad o de la vida del autor. Hay varias reglas generales para la creación de una watakushi-shōsetsu. La historia debe estar ambientada en un escenario natural y debe ser completamente realista. La idea es demostrar que el lenguaje no es transparente y que se puede representar por completo una experiencia real a través de las palabras. La fórmula del protagonista debe ser «autor = protagonista = héroe», de ahí que el autor debe ser el protagonista de la historia. La historia también debe expresar un profundo conocimiento de la literatura y debe incluir referencias al mayor número posible de obras relacionadas con los sentimientos de un personaje. Asimismo, la escritura no debe ser demasiado elaborada. Se cree que las primeras novelas de este género son Hakai (escrita por Tōson Shimazaki en 1906) y Futon (Katai Tayama, 1907). En Hakai, Toson describe a un hombre perteneciente a un sector discriminado de la sociedad japonesa (burakumin) que decide violar la orden de su padre de no revelar su origen. En Futon, Tayama confiesa su afección hacia una alumna. Entre los escritores más notables se encuentran Naoya Shiga y Osamu Dazai. (es)
- Shishōsetsu atau watakushi shōsetsu (私小説) (bahasa Inggris: I Novel) adalah genre sastra Jepang untuk salah satu jenis yang ceritanya berkaitan dengan peristiwa-peristiwa yang terjadi dalam kehidupan pengarangnya. Genre ini tercipta berdasarkan pemahaman Jepang mengenai naturalisme semasa zaman Meiji. Sebagian besar pengarang zaman itu percaya bahwa genre ini mencerminkan individualisme yang lebih besar dan metode penulisan yang lebih bebas. Dari awalnya, shishōsetsu adalah genre yang juga dimaksudkan untuk mengungkap sisi gelap masyarakat atau sisi gelap dalam kehidupan pengarang. Di antara pengarang yang sering menulis shishōsetsu adalah Naoya Shiga, Osamu Dazai, dan Zenzō Kasai. Ada beberapa aturan umum dalam penulisan shishōsetsu. Aturan pertama dan paling penting adalah bahwa cerita sering ditulis dari sudut pandang orang pertama. Maka dari itu, genre ini disebut watakushi shōsetsu atau novel tentang pengarangnya sendiri. Cerita umumnya mencoba menggambarkan dunia secara realistis (genre ini berkaitan erat dengan naturalisme). Tujuannya untuk membuktikan bahwa pengalaman sebenarnya dapat secara lengkap digambarkan dengan kata-kata. Dua konsep ini begitu penting bagi pengarang sehingga mereka menggunakan peristiwa-peristiwa yang terjadi dalam kehidupan mereka sebagai pokok bahasan. Sebagian dari mereka juga berpendidikan dalam bidang sastra. Oleh karena itu karya-karya mereka mencerminkan pengetahuan yang luas dalam sastra. Selain itu, genre ini menggunakan bahasa yang lebih santai bila dibandingkan dengan gaya menulis formal yang terpengaruh sastra Tionghoa. (Perintah yang Dilanggar) yang ditulis pada tahun 1906 oleh dan oleh (1907) sering dianggap sebagai novel genre shishōsetsu yang pertama. Dalam Hakai, Toson bercerita tentang seorang laki-laki yang lahir di tengah komunitas burakumin. Dia akhirnya mengambil keputusan untuk melanggar perintah ayahnya untuk tidak memberitahukan kepada orang lain bahwa dirinya lahir sebagai burakumin. Dalam Futon, protagonis mengaku bahwa dia jatuh cinta kepada seorang siswi. (in)
- Watakushi shōsetsu ou shishōsetsu (私小説) (suivant la lecture adoptée, le second terme étant à la fois plus correct et plus fréquent) est un genre littéraire japonais où les romans (小説, shōsetsu) sont centrés sur la vie intérieure d'un héros souvent assimilé à l'auteur, sur le mode de la confession : comme l'autofiction, ils incorporent donc des éléments d'autobiographie ; ils sont souvent écrits à la première personne (私, watakushi) (d'où leur nom), mais certains des exemples les plus connus sont écrits à la troisième personne. Ce genre dérive de la version japonaise du naturalisme créée pendant l'ère Taishō, mais avec une plus grande individualité et une méthode d'écriture moins forcée. Aussi, on considère que ce genre n'est pas seulement dû à l'influence occidentale moderne, et qu'il tire ses origines d'une certaine tradition de l'autobiographie dans la prose hybride haibun, représentée en particulier par un texte de Kobayashi Issa : le Chichi no shuen nikki ou Journal des derniers jours de mon père (1801). Les premiers exemples de ce style à l'époque moderne sont sans doute Hakai (1906), de Tōson Shimazaki, et Futon (1907), de Katai Tayama. Dans Hakai, Shimazaki décrit un homme né dans une famille de burakumin, rejeté par le reste de la société japonaise, et sa décision d'aller à l'encontre des ordres de son père de ne jamais révéler ses origines. Dans Futon, Tayama avoue son amour pour une de ses élèves. Dès ses origines, donc, le roman watakushi shōsetsu exposait le côté obscur de la société ou de la vie de l'auteur. Il y a plusieurs règles générales pour la création d'un roman watakushi shōsetsu. L'histoire doit se dérouler dans un milieu naturel et doit être complètement réaliste. L'idée était de montrer que la langue n'est pas transparente, et qu'on peut décrire un vrai évènement avec cette langue. La formule du protagoniste doit être « auteur > protagoniste > héros », donc l'auteur est obligatoirement le protagoniste de l'histoire. Le roman doit aussi montrer une grande connaissance de la littérature et faire référence à beaucoup d'œuvres en relation avec les sentiments, les pensées du personnage. Le style ne doit également pas être trop lourd. Le plus célèbre écrivain à avoir illustré ce genre, mais en le distordant de telle façon que certains critiques ont pu se refuser à l'y incorporer, est Osamu Dazai. (fr)
- Shishōsetsu o Romanzo dell'Io (私小説, in inglese I-Novel) è un genere letterario appartenente alla letteratura giapponese, usato per indicare un tipo di romanzo confessionale dove gli eventi nella storia raccontata corrispondono agli eventi della vita dell'autore. Questo genere nasce dal movimento naturalista durante il periodo Meiji. Molti autori ritenevano che questo forma narrativa riflettesse un maggior individualità e uno stile di scrittura meno forzato. Dalla sua nascita, lo shishōsetsu era votato ad esporre il lato più oscuro della società o della vita dell'autore stesso. Ci sono diverse regole da rispettare nella creazione di uno shishōsetsu La storia poi deve tentare di fornire una realistica visione del Mondo, dato il legame che lega questo genere letterario a quello del Naturalismo letterario. Lo scopo è quello di provare che un'esperienza reale può essere completamente ricreata con il linguaggio letterario.Dal momento che questi due punti erano molto importanti per gli autori, questi usarono gli avvenimenti della loro vita privata come soggetto dei romanzi. La maggior parte di loro era anche grande conoscitrice di letteratura e la cosa traspariva dai loro lavori. Inoltre, se paragonato allo stile formale influenzato dalla letteratura cinese classica, usavano un tono più confidenziale. Si pensa che i primi shishōsetsu siano stati Hakai (“La Trasgressione”), scritto nel 1906 da Shymazaki Toson e Futon di Tayama Katai del 1907. In Hakai, Toson descrive un uomo nato all'interno di una discriminata minoranza giapponese nota come burakumin e racconta di come quest'uomo trasgredisce al divieto di suo padre di rivelare le sue origini. In Futon, il protagonista confessa il suo affetto per una sua allieva.I maggiori interpreti di questo stilo comprendono Naoya Shiga, Osamu Dazai e altri. Scandalo di Shūsaku Endō è un recente esempio di shishōsetsu. (it)
- 사소설(私小説 시쇼세츠, 와타쿠시쇼세츠[*])은 일본의 근대 소설 가운데 작가가 직접 경험한 일을 소재로 쓰여진 소설을 가리키는 용어이다. (ko)
- 私小説（わたくししょうせつ、ししょうせつ）は、日本の近代小説に見られた、作者が直接に経験したことがらを素材にして、ほぼそのまま書かれた小説をさす用語である。心境小説と呼ぶこともあるものの、私小説と心境小説は区別されることがある。日本における自然主義文学は、私小説として展開された。 (ja)
- Watakushi shosetsu ou shishosetsu (私小説 Watakushi shosetsu ou shishosetsu?) é um estilo literário japonês em que o romance shosetsu (小説 shosetsu?) é escrito na primeira pessoa (watakushi (私 lit. eu?)), incorporando elementos autobiográficos. Este género foi criado com base na recepção japonesa do naturalismo, durante o período Taisho. A forma reflecte uma maior individualidade e um método de escrita menos constrangido. Desde o seu início, o “Eu-romance" é um género que também expôs o lado negro da sociedade ou da vida do autor. Existem várias regras gerais para a criação de uma obra neste estilo: A história deve permanecer no reino natural e deve ser completamente realista. A ideia é provar que a linguagem não é transparente e que uma experiência real pode ser completamente retratada com a linguagem. A fórmula do protagonista deve ser protagonista-author-herói, portanto, o autor deve ser o protagonista da história. A história também deve expressar um grande conhecimento de literatura e referenciar o maior número de obras de referência em relação aos sentimentos de um personagem. A escrita não deve ser muito elaborada. Os primeiros Watakushi shosetsu são possivelmente "Hakai" (1906) por e "Futon" (1907) por Katai Tayama. Em Hakai, Toson descreveu um homem que nasceu membro de um segmento discriminado da população (burakumin), e como ele decidiu violar o mandamento de seu pai para não revelar a sua comunidade de nascimento. Em Futon, Tayama confessou a sua afeição por uma aluna. De entre os escritores deste estilo citem-se Osamu Dazai ou Kenzaburo Oe. (pt)
- Powieść o sobie (jap. 私小説 shishōsetsu, watashi-shōsetsu, watakushi-shōsetsu) – gatunek literacki w japońskiej literaturze, do którego zalicza się dzieła literatury, w których wydarzenia dziejące się w książce w jakiś sposób korespondują z życiem autora. Gatunek powstał w Japonii z powodu wpływów naturalistycznych podczas okresu Meiji. Wielu autorów tego gatunku pozwalało sobie w nim na większą indywidualność i bardziej swobodny styl. Od początku swojego istnienia, „powieść o sobie” była gatunkiem, którym wyrażało się ciemniejszą stronę społeczności oraz życiorysu autora. Jedną z cech charakterystycznych „powieści o sobie” jest m.in. narracja pierwszoosobowa. Język japoński posiada kilka różnych słów na oznaczenie „ja” (np.: ore, boku, shōsei, atashi, watashi, watakushi) – dla gatunku przyjęła się nazwa "watashi-shōsetsu" lub "watakushi-shōsetsu". W książce Sōseki Natsume pt. Wagahai wa neko de aru (pol. wyd. Jestem kotem, 1977, 2006) narratorem jest kot mieszkający w tokijskim domu nauczyciela Kushami („Apsik”). Za pierwsze „powieści o sobie” uważa się: Hakai (Złamany zakaz, 1906), napisaną w 1906 roku przez Tōsona Shimazaki oraz Futon (Kołdra, 1907) Katai Tayamy (1871–1930) z 1907 roku. W Hakai Shimazaki opisuje mężczyznę urodzonego w dyskryminowanej części społeczeństwa (burakumin) i w jaki sposób łamie on przykazanie ojca i nie wyjawia swojego pochodzenia. W Futonie bohater wyjawia uczucia skierowane do swojej uczennicy. Skandal Shūsaku Endō to jeden z późniejszych przykładów „powieści o sobie”. (pl)
- Jagroman, även jagberättelse, är en roman eller berättelse där en av rollfigurerna presenteras i första person och därigenom fungerar som historiens berättare. Greppet används främst för att ge ett intryck av närhet och trovärdighet. Jagroman är även den svenska benämningen på den motsvarande japanska genren shishōsetsu / watakushi shōsetsu (私小説 eller ししょうせつ／わたくししょうせつ). Denna skapades och populariserades under 1900-talet. (sv)
- Эго-роман, я-роман (яп. 私小説 сисё: сэцу, ватакуси-сё: сэцу) — жанр , зародившийся в Японии в начале XX столетия. «Эго-роман» развивался под влиянием натурализма, как его понимали в Японии эпохи Мэйдзи: авторы, писавшие в этом жанре, стремились максимально честно и реалистично отобразить внутреннюю жизнь героя и события из его биографии. Для этого жанра характерно скрупулезное описание внутренних переживаний протагониста, повествование строится вокруг воспоминаний и размышлений рефлексирующего рассказчика. Как правило, «эго-роман» полностью или частично автобиографичен и написан от первого лица. К числу наиболее ранних работ в этом жанре относят «Нарушенный завет» Симадзаки Тосона и произведения Таяма Катая. Среди известных произведений в жанре «эго-романа» — работы Наоя Сига, Осаму Дадзая, «Любовь глупца» Дзюнъитиро Танидзаки, «Исповедь маски» Юкио Мисимы и др. (ru)
- 私小說是二十世紀日本文學的一種特有體裁，有別於純正的本格小說。私小說的特點為取材於作者自身經驗，採取自我暴露的敘述法，自暴支配者的卑賤的心理景象，是一種寫實主義的風格，成為日本近代文學的主流。 一般認為1907年（明治40年）田山花袋的《》是私小說之始，認為，1913年（大正2年）的《疑惑》和的《牽引》確立了私小說的地位。與這些有明顯自我暴露性質的作品相對，類似志賀直哉《和解》的風格的小說的則稱為「心境小說」。 私小說離不開“自我”，而自我是則是私小說的創作核心，新思潮派的久米正雄稱之為“心境小說”。三島由紀夫的著名小說《假面的告白》就是一部自暴“同性戀傾向”的一部私小說，近期則有的《飆風》、的《命》等傑作。私小說曾在日本風靡一時，但因體材過於封閉而內縮，難有突破性的發展，近年來有沒落的現象。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Shishōsetsu (japanisch 私小説, auch watakushi shōsetsu, dt. „Ich-Roman“) bezeichnet eine Form des japanischen Romans der Modernen und der Gegenwartsliteratur, die spezifisch für Japan ist. Der japanische Ich-Roman zeichnet sich dadurch aus, dass die Erfahrungen und Erlebnisse des Autors und deren möglichst realitätsgetreue Darstellung als Ausgangsmaterial für das fiktionale Geschehen dienen. Das Diktum der schonungslosen und wahrheitsgetreuen Darstellung des Erlebten ohne Ausschmückung ist das primäre Kennzeichen des Shishōsetsu. (de)
- The I-novel (私小説, Shishōsetsu, Watakushi Shōsetsu) is a literary genre in Japanese literature used to describe a type of confessional literature where the events in the story correspond to events in the author's life. This genre was founded based on the Japanese reception of naturalism during the Meiji period, and later influenced literature in other Asian countries as well. This genre of literature reflects greater individuality and a less constrained method of writing. From its beginnings, the I-novel has been a genre that also is meant to expose aspects of society or of the author's life. (en)
- 사소설(私小説 시쇼세츠, 와타쿠시쇼세츠[*])은 일본의 근대 소설 가운데 작가가 직접 경험한 일을 소재로 쓰여진 소설을 가리키는 용어이다. (ko)
- 私小説（わたくししょうせつ、ししょうせつ）は、日本の近代小説に見られた、作者が直接に経験したことがらを素材にして、ほぼそのまま書かれた小説をさす用語である。心境小説と呼ぶこともあるものの、私小説と心境小説は区別されることがある。日本における自然主義文学は、私小説として展開された。 (ja)
- Jagroman, även jagberättelse, är en roman eller berättelse där en av rollfigurerna presenteras i första person och därigenom fungerar som historiens berättare. Greppet används främst för att ge ett intryck av närhet och trovärdighet. Jagroman är även den svenska benämningen på den motsvarande japanska genren shishōsetsu / watakushi shōsetsu (私小説 eller ししょうせつ／わたくししょうせつ). Denna skapades och populariserades under 1900-talet. (sv)
- 私小說是二十世紀日本文學的一種特有體裁，有別於純正的本格小說。私小說的特點為取材於作者自身經驗，採取自我暴露的敘述法，自暴支配者的卑賤的心理景象，是一種寫實主義的風格，成為日本近代文學的主流。 一般認為1907年（明治40年）田山花袋的《》是私小說之始，認為，1913年（大正2年）的《疑惑》和的《牽引》確立了私小說的地位。與這些有明顯自我暴露性質的作品相對，類似志賀直哉《和解》的風格的小說的則稱為「心境小說」。 私小說離不開“自我”，而自我是則是私小說的創作核心，新思潮派的久米正雄稱之為“心境小說”。三島由紀夫的著名小說《假面的告白》就是一部自暴“同性戀傾向”的一部私小說，近期則有的《飆風》、的《命》等傑作。私小說曾在日本風靡一時，但因體材過於封閉而內縮，難有突破性的發展，近年來有沒落的現象。 (zh)
- Watakushi-shōsetsu (私小説 o watashi-shōsetsu i shishōsetsu) , o "novel·la del jo" és un gènere literari japonès que es refereix a un tipus de novel·la escrita en . El gènere es va desenvolupar amb la introducció del naturalisme a Japó durant l'era Meiji i reflectia un major individualisme i una forma més lliure d'escriptura. Des de l'inici, el watakushi-shōsetsu va ser un gènere utilitzat per a exposar al públic el costat fosc de la societat o de la vida de l'autor. Entre els escriptors més notables del gènere es troben i Osamu Dazai. (ca)
- Watakushi-shōsetsu (私小説 Watakushi-shōsetsu? también watashi-shōsetsu y shishōsetsu) lit. «Mi novela» es un género literario japonés utilizado para describir la novela escrita en primera persona. El género se inició a partir de la recepción del naturalismo en Japón durante el periodo Meiji. La forma reflejaba una mayor individualidad y una forma más relajada de escritura. Desde sus comienzos, la watakushi-shōsetsu fue un género que también se utilizó para exponer al público el lado oscuro de la sociedad o de la vida del autor. (es)
- Shishōsetsu atau watakushi shōsetsu (私小説) (bahasa Inggris: I Novel) adalah genre sastra Jepang untuk salah satu jenis yang ceritanya berkaitan dengan peristiwa-peristiwa yang terjadi dalam kehidupan pengarangnya. Genre ini tercipta berdasarkan pemahaman Jepang mengenai naturalisme semasa zaman Meiji. Sebagian besar pengarang zaman itu percaya bahwa genre ini mencerminkan individualisme yang lebih besar dan metode penulisan yang lebih bebas. Dari awalnya, shishōsetsu adalah genre yang juga dimaksudkan untuk mengungkap sisi gelap masyarakat atau sisi gelap dalam kehidupan pengarang. Di antara pengarang yang sering menulis shishōsetsu adalah Naoya Shiga, Osamu Dazai, dan Zenzō Kasai. (in)
- Watakushi shōsetsu ou shishōsetsu (私小説) (suivant la lecture adoptée, le second terme étant à la fois plus correct et plus fréquent) est un genre littéraire japonais où les romans (小説, shōsetsu) sont centrés sur la vie intérieure d'un héros souvent assimilé à l'auteur, sur le mode de la confession : comme l'autofiction, ils incorporent donc des éléments d'autobiographie ; ils sont souvent écrits à la première personne (私, watakushi) (d'où leur nom), mais certains des exemples les plus connus sont écrits à la troisième personne. Ce genre dérive de la version japonaise du naturalisme créée pendant l'ère Taishō, mais avec une plus grande individualité et une méthode d'écriture moins forcée. Aussi, on considère que ce genre n'est pas seulement dû à l'influence occidentale moderne, et qu'il tire (fr)
- Shishōsetsu o Romanzo dell'Io (私小説, in inglese I-Novel) è un genere letterario appartenente alla letteratura giapponese, usato per indicare un tipo di romanzo confessionale dove gli eventi nella storia raccontata corrispondono agli eventi della vita dell'autore. Questo genere nasce dal movimento naturalista durante il periodo Meiji. Molti autori ritenevano che questo forma narrativa riflettesse un maggior individualità e uno stile di scrittura meno forzato. Dalla sua nascita, lo shishōsetsu era votato ad esporre il lato più oscuro della società o della vita dell'autore stesso. (it)
- Powieść o sobie (jap. 私小説 shishōsetsu, watashi-shōsetsu, watakushi-shōsetsu) – gatunek literacki w japońskiej literaturze, do którego zalicza się dzieła literatury, w których wydarzenia dziejące się w książce w jakiś sposób korespondują z życiem autora. Gatunek powstał w Japonii z powodu wpływów naturalistycznych podczas okresu Meiji. Wielu autorów tego gatunku pozwalało sobie w nim na większą indywidualność i bardziej swobodny styl. Od początku swojego istnienia, „powieść o sobie” była gatunkiem, którym wyrażało się ciemniejszą stronę społeczności oraz życiorysu autora. (pl)
- Watakushi shosetsu ou shishosetsu (私小説 Watakushi shosetsu ou shishosetsu?) é um estilo literário japonês em que o romance shosetsu (小説 shosetsu?) é escrito na primeira pessoa (watakushi (私 lit. eu?)), incorporando elementos autobiográficos. Este género foi criado com base na recepção japonesa do naturalismo, durante o período Taisho. A forma reflecte uma maior individualidade e um método de escrita menos constrangido. Desde o seu início, o “Eu-romance" é um género que também expôs o lado negro da sociedade ou da vida do autor. (pt)
- Эго-роман, я-роман (яп. 私小説 сисё: сэцу, ватакуси-сё: сэцу) — жанр , зародившийся в Японии в начале XX столетия. «Эго-роман» развивался под влиянием натурализма, как его понимали в Японии эпохи Мэйдзи: авторы, писавшие в этом жанре, стремились максимально честно и реалистично отобразить внутреннюю жизнь героя и события из его биографии. Для этого жанра характерно скрупулезное описание внутренних переживаний протагониста, повествование строится вокруг воспоминаний и размышлений рефлексирующего рассказчика. Как правило, «эго-роман» полностью или частично автобиографичен и написан от первого лица. К числу наиболее ранних работ в этом жанре относят «Нарушенный завет» Симадзаки Тосона и произведения Таяма Катая. Среди известных произведений в жанре «эго-романа» — работы Наоя Сига, Осаму Дадзая, (ru)
|
